A PROPÒSIT DE SANT JORDI… 2012
A PROPÒSIT DE SANT JORDI… 2012
El mes d’abril ens porta roses de primavera per endolcir els afectes del cor i molts llibres preparats al llarg de l’any per conrear la imaginació i el senderi de l’enteniment.
Roses i llibres per regalar…
Roses per perfumar l’ambient…
Llibres per mantenir-nos sans d’esperit…
Roses i llibres per celebrar la nostra diada nacional i personal…
Durant el mes d’abril ens acompanyen, des de la tradició llunyana i la fe cristiana, patrons de la nostra nació catalana. De primer, Sant Jordi, i després la Moreneta, amb tota la càrrega emotiva que aquestes celebracions representen.
El cavaller Sant Jordi, amb la seva tenecitat i valentía, enfrontant-se al drac ferotge i que en un exercici d’imaginació cadascú de nosaltres pot fer-se idea de quin n’és el seu.
La Moreneta, des del baluard benedictí de Montserrat, acollint i aplegant pelegrins vingut de tot Catalunya i arreu a la recerca de pau espiritual i fermesa de conviccions.
Tenacitat, valentía, acolliment i fermesa de conviccions. Vet ací un bon programa per entendre i acarar el nostre present i futur personal i nacional amb tots els reptes, entrebancs i potser satisfaccions properes i esperades. Un programa que ens esperona en el recorregut del nostre dia a dia per tal d’arribar a la fita proposada. Però, allunyats dels típics tòpics i gaudint de la flaire dolça i penetrant de les roses i del món obert dels llibres, tant fa que apareguin en suport clàssic de paper imprès, mitjançant el procediment digital o electrònic o bé que vegin la llum des de la teranyina d’Internet.
EL RECORREGUT DEL LLIBRE A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA. I aquest any, per celebrar la Diada de Sant Jordi serà bo escatir, des de la profunditat del temps, la transformació haguda dels llibres en homenatge a totes les persones que s’han esmerçat en deixar constància de la vida dels humans a través d’una variada i meravellosa constel·lació de gèneres literaris…
0.- INTRODUCCIÓ: “SCRIPTA MANENT…”. DEL FETITXE DEL LLIBRE A LA IMATGE VIRTUAL D’INTERNET
Verba volant, scripta manent… Les paraules se les emporta el vent, però els escrits romanen…!!! De quina manera s’ha perpetuat el pensament per comunicar-lo a les generacions futures? Des de les figures i signes de les coves prehistòriques a la -diguem-ne- rudimentària editorial casolana amb ordinador, impressora i escàner inclòs, la revolució futura i quasi definitiva en el terreny de l’autoedició, s’haurà de relacionar amb la xarxa Internet i mitjançant alguna de les seves més potents i espectaculars eines com la WWW (literalment, teranyina que embolcalla el món):
“… i quasi sense adonar-se’n, van quedar enxampats en una immensa teranyina que abrigallava el nostre món. Escapar-se’n va resultar una tasca impossible perquè el verí de la maleïda bestiola va mantenir com paralitzats i embruixats als nostres herois”.
Però, malgrat tots aquests avantatges, el temps va dient si -en qüestió literària- hi ha qui prefereixi el fetitxe d’un libre, més que la suposada immaterialitat del suport electrònic…
Segurament, en cap altra especialitat tècnica, es pot assenyalar la data del seu origen com el de la “Impremta”, perquè Joan Gutenberg a Magúncia (Alemanya) i a l’any 1441, la va inventar. L’invent de Gutenberg es va estendre no només pel món occidental, sinó arreu, amb gran avantatge per a la civilització i la cultura, dividint la història de la humanitat amb un abans i un després de la cultura i la civilització modernes.
Alguns avenços tecnològics determinen l’evolució de la història de la humanitat, però alguns d’ells en són trascendentals. Avui la “Internet”, des de les beceroles del seu naixement, es va refermant i el pas del temps ens brinda la revolució d’aquesta eina que, sense cap dubte, ja ha canviat tots els paràmetres de relació social existents en un passat no pas gens llunyà.
Impremta o Internet? Dues realitats tecnològiques que ens obliguen a esgarrapar les seves principals notícies històriques si volem introduir-nos en el món de la comunicació i, específicament, en una manifestació humana -el de les Arts Gràfiques- que va tenir uns inicis i que ha evolucionat progessivament fins arribar a la plenitud actual.
1. LA COMUNICACIÓ ESCRITA. EL NAIXEMENT DE L’ESCRIPTURA. DE LES MANIFESTACIONS MÉS PRIMITIVES A L’ÚS DELS ORDINADORS PERSONALS
1.1. Les manifestacions més primitives:
Pintures rupestres, quipus dels antics peruans, wampums indis, pals missatgers, diversos monuments prehistòrics, dòlmens i menhirs, farcits de signes o lletres màgiques…
1.2. Els jeroglífics:
Les figures de l’escriptura jeroglífica es van utilitzar primerament aïllades, després en combinació i més tard simplificades. D’aquest procés se’n va derivar una escriptura popular i després la fonètica i sil.làbica.
1.3. L’alfabet:
La descomposició de les síl.labes en lletres (vocals i consonants). Invenció de signes per a l’escriptura literal o alfabètica =
- Alfabet fonogràfic fenici:
- Basat en l’escriptura semita i egipcia.
- Difós per la ribera mediterrània.
- Alfabet hebreu, arameu, grec primitiu, llatí antic, ulfilà i tots els de les llengües romàniques.
1.4. L’escriptura romana i les seves variants principals (s. IV i V d.C):
- Escriptura capital: la més antiga, escrita en majúscules, unida i de gran bellesa i perfecció.
- Escriptura uncial: és més petita i substitueix en el segle V d.C. l’escriptura capital.
- Escriptura semiuncial: pas entre la lletra uncial i la minúscula. L’uncia = 25mm.
- Escriptura minúscula: amb les variants de la sentada i cursiva
1.5. L’escriptura carolingia:
A partir del segle VIII d.C i fins el bell mig de l’edat d’or de la cultura medieval, basada en la cursiva romana i, principalment, en la semiuncial.
1.6. L’escriptura gòtica:
Des de finals del segle XII fins a principi del XVI, inspirada en l’escriptura nòrdica i influenciada per l’arquitectura gòtica. El tipus gòtic es va reservar quasi exclusivament per als llibres eclesiàstics
1.7. L’escriptura humanística:
Introduïda a partir del segle XV retorna als caràcters romans, però havent-se fusionat les lletres capital, carolingia i gòtica.
2. PERFORANT EL TEMPS FINS ALS PROCESSADORS DE TEXTOS DELS ORDINADORS PERSONALS
2.1. Des dels manuscrits i còdexs al llibre imprès
El còdex és un llibre manuscrit sobre pergamí amb inicials, capçaleres i altres elements de decoració en què intervenen persones que escriuen a mà (al dictat o copiant).
L’augment de la producció dels llibres va portar -des del començament de l’època medieval- com a conseqüència natural, la divisió del treball i l’especialització dels escrivents a mà (amanuenses) que es distingien en:
- Preparadors del pergamí: elaboraven els fulls segons la grandària de l’obra i els afinaven.
- Copistes: escrivien el cos del text, deixant buïts en blanc per a les inicials i el guarniment.
- Crisògrafs: feien els dibuixos i les lletres inicials emprant or.
- Il.luminadors o minituristes: completaven l’obra pintant la resta amb colors variats.
2.2. Esment de diferents manuscrits i còdexs
A diferents llocs del món se’n conserven i cadascun d’ells podria proporcionar-nos l’ocasió d’un estudi de les diferents èpoques. En trobem a la Biblioteca Vaticana, Biblioteques Nacionals de Madrid, París, Roma, Londres, Viena, Berlín i moltes altres col·leccions que romanen a les catedrals, monestirs i entitats culturals de diferents països.
A Espanya en poseïm a l’Arxiu de Simancas, al de l’Acadèmia de la història, al de la Corona d’Aragó a Barcelona i a la Biblioteca d’El Escorial, principalment.
Manuscrits antics en trobem entre els segles X-XIII i n’hi ha de diferents tipus.
El còdex espanyol més antic és el “Còdex d’Alaric o Breviari Anià” -al començament del segle VI- i que es conserva en la Biblioteca del Monestir de L’Escorial. El “Missal de Santa Eulàlia” data del segle XVI.
Però els còdexs més interessants són els que s’anomenen “Beatus” perquè s’hi poden observar una gran quantitat de “miniatures”.
El caràcter gòtic va ésser el pont d’unió entre els amanuenses o copistes i la impremta. Gutenmberg va imprimir exclusivament amb tipus de lletra gòtica.
2.3 La xilografia
La xilografia és l’art de gravar a la fusta. Consisteix en rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de la superfície d’una planxa de fusta que han de restar blanques en l’estampa, tot deixant en relleu la superfície llisa per ésser tintada i estampada sobre el paper. Es tracta d’una impressió amb planxes de fusta gravades, principalment de boix, de cirerer o de perer ben seques.
Sembla que va ser la xilografia -a l’Occident de ben segur- el primer sistema inventat per reproduir imatges per impressió. Alguns països orientals ja havien emprat aquest sistema, però la difusió tècnica del procediment com un art de producció d’impresos no es va produir fins al començament del segle XV.
En aquesta època els gravadors de figures de fusta o xilògrafs, reproduïen les seves obres entintant-les amb una barreja colorant, l’ingredient principal del qual era una cola de color castany i oprimint sobre la fusta els fulls de pergamí o de paper.
La xilografia més antiga la situem l’any 1418. Representa una Verge voltada de quatre sants i es conserva en el Museu de Brusel·les, tot i que una xilografia trobada a l’any 1899 en l’Abadia de Le Ferte sur Grosne (França) -representació d’un centurió i dos soldats-, es creu que data de l’any 1370.
Les impressions de textos que, al començament, eren molt breus, a poc a poc van augmentar fins ocupar l’espai de les figures. Aleshores va ser quan es va aprofitar de valent aquest procediment i es van començar a reproduir refranys i màximes. Per estampar un llibre es necessitaven tantes taules o planxes com planes tingués.
En un principi l’art de la xilografia es va aprofitar per artistes poc escrupulosos que, reproduint de forma clandestina obres mitjançant planxes xilogràfiques, després les venien fent-les passar per manuscrites.
Els impresos es feien quasi bé sempre amb lletres gòtiques i s’utilitzava com a suport de la impressió paper de cotó o de fil.
El desenvolupament de les impressions xilogràfiques va ajudar a què minvessin, a poc a poc, els “Scriptorium”. D’aquesta manera observem com la xilografia precedeix a la impremta fins que el geni de Gutenberg, amb la invenció dels seus caràcters mòbils -primer de fusta, després de metall- s’imposa definitivament.
2.4. La imprempta
A Magúncia -en alemany Mainz-, ciutat d’Alemanya a la ribera del Rin, Joan Gutenberg, de la noble família Gensfleisch (el significat del nom “gensfleisch” que vol dir “carn d’oca” va ser la causa que obligà al nostre inventor a canviar el seu cognom i adoptar-ne el de la seva casa pairal “Hof zum Gutenberg”, és a dir, “Llar de la bona muntanya”) va néixer entre 1397-1400 i es va dedicar a l’orfebreria, a les arts mecàniques i als invents.
A l’any 1441 troba la idea lluminosa de substituir les taules o planxes xilogràfiques per uns altres tipus o caràcters mòbils de fusta, que arrenglerava en fileres tot formant planes. Més tard es van substituir els tipus de fusta per altres de metall.
Per a la impressió se suposa que Gutenberg va adoptar una premsa d’esprémer raïm i amb ella va efectuar els primers assajos, establint el taller en el soterrani de casa seva. Aquest detall -com s’explica en la història de la Impremta- dóna a entendre que els orígens de l’impremta van haver d’embolcallar-se dins del secret i el misteri perquè els tipògrafs eren considerats com bruixots pels copistes i minituristes, que veien trontollar el seu negoci davant l’invent revolucionari.
El “Missal de Constanza” -trobat a l’any 1880, es considera com el llibre imprès més antic. Se suposa que va ser una impressió experimental de Gutenberg. Però tenint en compte les imperfeccions de què n’estava curull, es considera que la “Biblia pauperum”, es a dir, aquella que anava destinada als eclesiástics, predicadors dels pobres, passa al davant.
No podem oblidar-nos de fer una referència al període dels incunables. Els incunables són aquells impresos que van aparèixer durant els primers cinquanta anys de la invenció de la impremta -quan aquesta encara era al bressol (cuna, en llegua castellana)- o sigui, del 1450 al 1500, tot i que se’ls considera també amb aquest nom i, se’ls reconeix valor d’antiguitat primera, els aparaguts fins el 1550.
3. HISTÒRIA DEL SUPORT DE L’IMPRÈS: DE LA PEDRA AL PAPER…
Tot i que alguns materials van servir de suport, primitivament, per a l’escriptura, no tots van ésser vàlids per al procés de la impressió. Parlem de la pedra, l’argila cuita, els metalls i les taules de cera. Amb el papir i el pergamí es van fer algunes proves. Els palimpsests tampoc serviren.
Va ésser el paper la matèria bàsica per a la Indústria Gràfica. Consisteix en una pasta resultat del tractament químic sobre diferents vegetals, que assecada i solidificada es converteix en fulls prims de diversos gruixos y grandàries, segons sigui el seu procés de fabricació.
En fer esment del paper creiem que s’ha de tenir en compte la sistemàtica que s’exposa a continuació:
- La importància del descobriment del paper, la seva història, les primeres fàbriques.
- L’estructura del paper: la cel.lulosa i la pasta de paper.
- La història de la fabricació del paper tot indicant -a correcuita- el seu perfeccionament a través del progrés tècnic assolit:
- Les primeres matèries.
- El procès del blanqueig, l’encolat i la coloració.
- El paper de drap.
- El descobriment de la màquina continua.
- La fil·ligrana.
- El satinat i l’estucat.
- La resistència i la cura del paper.
- La unitat de mesura.
- Les diferents i variades classes de paper i la seva utilitat.
Formats bàsics, clàssics i normalitzats.
4. LA LLUM, EL COLOR I LA TINTA
Fa relativament pocs anys que el color en els impresos era prou escàs, però cada vegada més s’han prodigat llibres, catàlegs, revistes i prospectes en què el seu ús n’és ben evident.
Conéixer a fons el tema del color i -en el nostre cas- el suport d’aquest, com n’és la tinta, esdevenen requisits imprescindibles per a aquells que pretenguin introduir-se en el món de l’art gràfic.
4.1. La llum i el color, des de l’enunciat d’uns capítols
4.1.1. La teoria de la llum i del color.
4.1.2. Les escales cromàtiques i acromàtiques.
4.1.3. El color i la psicologia:
- L’harmonia i el contrast.
- Tons calents i freds.
4.1.4. La dinàmica dels colors:
- El cian és concèntric, produeix sensació de buit, romàn tancat sobre si mateix i indica profunditat i llunyania.
- El vermell és estàtic, fix i tendeix a l’equilibri sobre si mateix.
- El groc és excèntric, tendeix a expandir-se i a envair l’espai.
4.1.5. La visibilitat dels colors:
- El groc i el cyan són els que millor es llegeixen a distància.
- El contrast entre groc-negre és bo per descobrir-los des de lluny.
- Té un valor mig el contrast entre blanc-negre.
- El contrast vermell-verd resulta escàs.
4.1.6. El llenguatge dels colors:
- El color blanc és llum. No és color. Produeix pau, calma, harmonia.
- El color verd indica juventud i esperança.
- El color blau significa majestat i bellesa.
- El color vermell és símbol d’amor i de coratge.
- El color groc atribueix noblesa i riquesa.
- El color gris iguala les coses. Aburriment, vellesa, inconcreció.
- El color negre s’oposa a la llum. disolució, tristesa, nit…
- El color violeta porta calma, dignitat però també agressió, força.
- El color taronja indica foc, festa, presència, plaer.
- El color marrò és cordial, càlid. Indica resistència i vigoria.
4.1.7. Eines per a l’ús del color: pinzells, renta pinzells, tubs i pastilles, aerògrafs, paletes, espàtules, disolvents, mescles, etc
4.1.8. Aplicacions del color:
- A l’acuarel.la, pastel, tinta, oli, tèmpera…
- A les Arts Gràfiques. Procès de selecció dels colors.
4.2. Les tintes, des d’una visió només suggerida
4.2.1. La seva composició
4.2.2. La relació tinta-paper
4.2.3. Les classes de tintes
4.2.4. Els dissolvents
5. EL PROCÉS GRÀFIC DE LA IMPRESSIÓ D’UN LLIBRE
Imprimir és reproduir un text determinades vegades, emprant tinta sobre un suport: el paper. El procés de la impressió consta de vàries etapes:
5.1. El disseny o projecte: abasta el complex món de les editorials.
5.2. La pre-impressió: les fotografies i els textos es passen a un fotolit, que és un sistema de reproducció damunt matrius mitjantçant l’acció química de la llum.
5.3. La impressió: per poder efectuar la reproducció de nombrosos exemplars idèntics cal que la imatge de la forma sigui fàcilment transferible al paper que és el suport més emprat. Aquesta transferència de la imatge de la forma al suport es realitza a través de dues operacions importantants:
- L’entintat
- El contacte o pressió entre el suport i la imatge o forma.
Per a l’operació d’imprimir hem de recórrer a diferents tipus de màquines: premses, minerves, rotatives, Offset…
5.4. El relligat i acabats: operació que consisteix en unir els fulls o plecs d’un llibre amb una coberta, formant un conjunt unitari, per a la seva conservació i facilitat de lectura o ús. La tècnica del relligat és una altra etapa en la formació d’un llibre. Es pot fer manualment o de forma mecànica. I segons el tipus de relligat trobarem llibres denominats així:
- en rústica
- en cartoné
- en tela
- en pell…
6. EL LLIBRE ELECTRÒNIC, DIGITAL O CIBERLLIBRE
6.1.Què ésun llibre digital o electrónic?
Un llibre electrònic o llibre digital (en anglès electronic book o, col·loquialment, e-Book) és la versió electrònica o digital d’un llibre en format paper. Tot i això pot existir un llibre electrònic sense versió impresa i, per tant, és pot entendre que és com una publicació digital basada en imatges i text produïda, publicada i llegible en ordinadors o altres aparells digitals. Cal remarcar que aquests nous aparells no són pròpiament llibres electrònics sinó que en són els aparells lectors.
No parlem de l’hipertext perquè aquest està destinat més concretament a l’estructuració de la informació a través d’enllaços. El llibre digital o electrònic es diferencia, doncs, de l’hipertex i és més la digitalització d’un llibre originàriament editat en paper.
Qualsevol ordinador amb el programari adequat pot sevir per llegir llibres electrònics. Tot i això cada cop és més habitual llegir-ne en aparells especialitzats i que avui en dia el mercat compta amb diferents formats o models. Per altra banda, també s’està promocionant la lectura en “Smartphones” i “Tablets” com l’iPad. Es poden utilitzar diversos dispositius com a llibre digital: un PC, una PDA, un ordinador portàtill, i en general, qualsevol dispositiu que disposi de pantalla i memòria.
6.2. El llibre digital serà el final del llibre en format paper?
Anem camí del final del llibre de paper? Si hi ha d’aver-hi un final, potser no serà tan apocalíptic com el que plantejava R. Bradbury a “Fahrenheit 451″, però sembla que, a poc a poc, el llibre digital guanya terreny. Podem trobar moltes web’s de promoció de llibres digitals p electrònics.
Podem preguntar-nos: tindrà èxit el llibre digital o, millor dit, en tindran les vendes? Perquè, evidentment, el mercat és qui mana. El factor clau són les moltíssimes pàgines web on, ara mateix, ja es poden trobar milers i milers de títols per descarregar-se gratuïtament. En teoria només es poden baixar legalment aquelles obres lliures de drets, és a dir, les que van ser escrites per autors morts fa més de setanta anys. A la pràctica, però, no és gens difícil trobar les últimes novetats posades, il.legalment, a l’abast de qualsevol internauta. La solució passa per oferir el llibre digital a preus molt més baixos, tenint en compte que l’editor s’estalvia les despeses d’impressió, la tinta, el paper, l’emmagatzematge i la distribució. Veurem, doncs…!!!
6.3. Avantatges del llibre electrònic
- Menor despesa de papel y tinta.Es produeix una reducció dràstica en la utilització del paper i de la tinta
- La reducció del consum de paper farà que disminueixi la pressió amb què els boscos estan sotmesos actualment.
- És fàcil i còmode de portar. sobretot en referència a grans volumns.
- La pantalla del llibre electrònic està disenyada perquè el lector no es cansi la vista. Fins i tot la bateria pot arribar a durar entre duesi tres setmanes.
- Els aparells gaudeixen la possibilitat de poder enriquir el tex mitjançant enllaços multimedia, així com afegir notes i comentaris al marge.
- Posibilidad de hacer anotaciones y comentarios al margen
6.4. Avantatges del llibre en suport de paper
- Si la fusta per fabricar paper procedent dels boscos i plantacions se gestionés correctament, esdevindria un recurs renovable, productor de carboni i reciclable.
- L’estri o aparell electrònic, base per a la lectura, també s’arribarà a convertir en una peça inservible que haurà d’acabar incinerada o en un abocador, la qual cosa produirà emisions perjudicials per al medi ambient.
- S’ha generat un debat prou intens, que en aquest espai no hi entrarem, sobre la facilitat de fer còpies, tant des del punt de vista legal, com de les no autoritzades.
El llibre electrònic o digital farà que possiblement aquell clàssic passar o fullejar les planes d’una llibre en suport de paper amb els dits passi definitivament a la història. Ara uns botons o marques d’avançament o de retrocés, o un gest amb els dits en la pantalla tàctil, o fins i tot, de viva veu o tan sols amb el pensament (potser ja hi arribarem també…) substituiran, a poc a poc, la nostra mentalitat actual i ens portaran a una nova era si és que ja no hi som de ple…!!!
IMPREMPTA O INTERNET…? Dues realitats tecnològiques que ens obliguen a esgarrapar les seves principals notícies històriques si volem introduir-nos en el món de la comunicació i, específicament, en una manifestació humana -el de les Arts Gràfiques- que va tenir uns inicis i que ha evolucionat progessivament fins arribar a la plenitud actual.
A PROPÒSIT DE SANT JORDI… 2012
El mes d’abril ens porta roses de primavera per endolcir els afectes del cor i molts llibres preparats al llarg de l’any per conrear la imaginació i el senderi de l’enteniment.
Roses i llibres per regalar…
Roses per perfumar l’ambient…
Llibres per mantenir-nos sans d’esperit…
Roses i llibres per celebrar la nostra diada nacional i personal…
Durant el mes d’abril ens acompanyen, des de la tradició llunyana i la fe cristiana, patrons de la nostra nació catalana. De primer, Sant Jordi. I després, la Moreneta. Ambós amb tota la càrrega emotiva que aquestes celebracions representen.
El cavaller Sant Jordi, amb la seva tenacitat i valentía, enfrontant-se al drac ferotge i que, en un exercici d’imaginació, cadascú de nosaltres pot fer-se idea de quin n’és el seu.
La Moreneta, des del baluard benedictí de Montserrat, paradigma d’acolliment i aplegant pelegrins vingut de tot Catalunya i arreu a la recerca de pau espiritual i fermesa de conviccions.
Tenacitat, valentía, acolliment i fermesa de conviccions…!!! Vet ací un bon programa per entendre i acarar el nostre present i futur personal i nacional amb tots els reptes, entrebancs, incerteses i, tant de bo poguéssim dir potser també, satisfaccions properes i esperades. Un programa que ens esperona en el recorregut del nostre dia a dia per tal d’arribar a la fita proposada. Però, allunyats dels típics tòpics i gaudint de la flaire dolça i penetrant de les roses i del món obert i enriquidor dels llibres, tant fa que siguin en suport clàssic de paper imprès, mitjançant el procediment digital o electrònic o bé que vegin la llum des de la teranyina d’Internet.
TAULA D’OBSERVACIONS I DEL CONTINGUT
UNES OBSERVACIONS:
En pulsar qualsevol fotografia del muntatge s’obrirà un video musical o documental “ad hoc” relacionat, per altra banda, amb el contingut de la composició de forma significativa o metafòrica, sempre suggeridor.
Per gaudir del video cal que, en iniciar-se, es prescindeixi de l’anunci que eventualment pugui contenir tot clicant sobre la creueta petita de la dreta de la part superior del qual.
Si el contingut del video musical o documental es visiona mitjançant l’opció de pantalla gran o completa (cosa que facilita el propi programa de JouTube), de ben segur que podrà assaborir-se molt millor.
EL CONTINGUT:
01. SANT JORDI 
MUNTATGE. “Sant Jordi 2012, Perfecte”.
02. LLIBRE I ROSA JOAN MANEL SERRAT. “Paraules d’amor”.
03. ROSA DE COLORS LAX’N'BUSTO. “T’estimo molt”.
04. LLIBRES JAUME SISA. “Qualsevol nit pot sortir el sol”. Una metàfora de la inspiració i un homenatge a tots els autors literaris que han fet rodolar pel món personatges de contes antics i moderns.
05. ROSA I LLIBRE MUNTATGE. “Les millors cançons en català”. Enquesta efectuada a alumnes de 2n BTX sota el repertori següent: “Quan et sentis de marbre” (Gossos), “La flama” (Obrint pas), “Corren” (Gossos), “El meu país és tan petit…!” (Llach), “Qualsevol nit pot sortir el sol” (Sisa), “Camins” (Sopa de Cabra), “El tren de mitjanit” (Sau), “L’estaca”(Llach), “L’Empordà” (Sopa de Cabra), “Llença’t” (Lax’n'Busto), “Sense tu” (Terapia de Shock), “Bon dia” (Els Pets) i “Boig per tu“ (Sau).
06. SANT JORDI “CATALONIA”. Calls to the Word Official English Version.
07. MARE DE DÉU DE MONTSERRAT - MORENETA VERDAGUER. “Rosa d’abril”. Virolai.
08. (0.0) SCRIPTA MANENT = S. KUBRICK. “2001, A Space Odyssy” (I).
09. (0.0) INTERNET HTTP://WWW “Què és Internet?”. Documental.
10. (0.0) MÀQUINA D’IMPRESSIÓ ANTIGA “Evolució de la imprempta”. Documental.
11. (0.0) INTERNET I BOLA DEL MÓN “La història d’Internet”. Documental.
12. (0.1) TAULA ESCRITA CUNEIFORME W. A. MOZART. “Symphony 40″, G minor. Fragment.
13. (1.1) PINTURES RUPESTRES “La Cova d’Altamira”. Documental
14. (1.2) JEROGLÍFICS “L’escriptura jeroglífica antiga”. Documental.
15. (1.3) L’ALFABET “Història de l’Escriptura”. Documental.
16. (1.4) L’ESCRIPTURA ROMANA “Diferents tipus de lletres”. Documental.
17. (1.5) L’ESCRIPTURA CAROLÍNGIA Visió històrica de l’Escriptura”. Documental.
18. (1.6) L’ESCRIPTURA GÒTICA “Viatge per l’Escriptura”. Documental.
19. (1.7) L’ESCRITURA HUMANÍSTICA “Ordre en el caos, l’univers matemàtic”. Documental.
20. (0.2) PERFORANT EL TEMPS VANGELIS. “Alpha”.
21. (2.1) CÒDEX (1) “La transmissió de còdexs i manuscrits a través del temps”. Documental.
22. (2.2) CÒDEX (2) “L’Ordinador a l’any 1700…”. Curiosa interpretació documental.
23. (2.3) GRAVAT XILOGRÀFIC “Origen i evolució de la xilografia”. Documental.
24. (2.4) LA IMPREMPTA “Origen i evolució dela imprempta”. Documental.
25. (0.3) SUPORT DE l’IMPRÈS / BARCO DE PAPER CARL ORFF. “Fortuna”. Cantata Carmina Burana.
26. (0.3) OBRADOR D’UNA IMPREMPTA “Joan Gutemberg”. Documental
27. (0.4) LLUM I COLOR S. KUBRICK. “2001, A Space Odyssy” (II).
28. (4.1) LLUM I COLOR / ESPECTRE DE COLORS “La llum de colors”. Documental.
29. (4.2) TINTES / POTS DE COLORS “Festival de llum i color”. Font de Montjuïc de BCN.
30. (0.5) LLIBRES / PROCÉS GRÀFIC D’IMPRESSIÓ MIKI OLDFIEL. “Tubular Bells”.
31. (5.1) DISSENY-PROJECTE D’UN LLIBRE “Història del llibre”. Documental.
32. (5.2) LA PRE-IMPRESSIÓ D’UN LLIBRE “Sobre l’Edició i la Publicació d’un llibre”. Documental.
33. (5.3) LA IMPRESSIÓ D’UN LLIBRE “Biblioteques famoses del món”. Documental.
34. (5.4) RELLIGAT D’UN LLIBRE “El Dia Internacionaldel Llibre, 23 d’Abril”. Documental.
35. (0.6) EL LLIBRE ELECTRÒNIC, DIGITAL O CIBERLLIBRE S. KUBRICK. “2001, A Space Odyssy” (III).
36. (6.1) LA LLETRA DIGITAL / LLIBRE “Què és un llibre electrònic o digital?”. Documental.
37. (6.2) PANTALLA DE GOOGLE “E-Book, del llibre en paper al llibre electrònic”. Documental.
38. (6.3) BIBLIOTECA I ORDINADOR “El futur de la INTERNET”. Documental.
39. (6.4) LLIBRE I ULLERES “El plaer de la lectura i la millora de la vida”. Documental.
40. SANT JORDI MUNTATGE. “Sant Jordi 2012, Perfecte”.
41. ROSA I LLIBRE SOPA DECABRA. “Camins”.
42. ROSA DE COLORS BETH R. & JOFRE B. “Mirar-nos els ulls”.
43. LLIBRE WHISKYN’S. “Cada cop que te’n vas…!”.
44. LLIBRE I ROSA = LAX’N'BUSTO = “La meva terra és el mar”.
45. SANT JORDI “CATALUNYA, CATALUÑA, CATALOGNE, CATALONIA“. Muntatge artístic.
46. MARE DE DÉU DE MONTSERRAT - MORENETA “Montserrat: monestir, entorn i himne”.
En prémer qualsevol imatge o fotografia, s’obre un enllaç amb un video nadalenc musicat.
S’incorpora a aquesta felicitació nadalenca una selecció de peces musicals clàssiques i modernes que conformen un veritable i entretingut 
El artículo de investigación de este año, que tradicionalmente Luis Álvarez nos regala en estas fechas navideñas, parte del enigma, se adentra en lo más profundo del ser humano, ilumina y aclara el paisaje y hacia el misterio vuelve. Pero no sin antes haber podido disfrutar de una excursión maravillosa -a través de su lectura- en la que el lector encontrará dos partes o columnas que, en definitiva, sostienen el ensayo y dan solidez al entramado de todo el edificio.
¿Qué es el hombre? ¿De qué o cómo está formado? ¿Puede explicar la actividad del cerebro lo que somos, sin la necesidad de un alma explicativa o acaso es una realidad fundamental para su explicación? ¿Cómo surgen, pues, nuestra mente y la conciencia? 
El trabajo de investigación que ahora presentamos 
Éstas serían, pues, las dos columnas o digamos las partes principales con que este ensayo divulgativo de investigación se presenta:
En una primera parte
En una segunda parte
Sin embargo, si no es posible descubrir lo que quisiéramos de nuestra suerte y del insondable más allá, quedémonos en el aquí y el ahora de nuestra vida terrenal. Hagamos felices a nuestros prójimos y cuidemos también la tierra, nuestro marco de referencia en donde habitamos. Y que la ciencia siga investigando hasta dar con la diana, en la medida de lo posible, de la claridad total.
Va caure a les meves mans, ara fa quinze anys, la redacció d’un alumne que, en ocasió de la festa literària que se celebra a les escoles de la nostra contrada en la Diada de Sant Jordi, va obtenir un guardó en el Jocs Florals de la Barcelona del segle passat.
Podria intitular la peça literària en qüestió com un “Un món al revés”. Ben mirat és la metàfora irònica d’una reflexió que s’escau molt bé i s’ajusta perfectament al tarannà dels nostres dies en què la incoherència del sistema, en general, i la pèrdua de prou valors esdevenen manifestos. Tanmateix, i després de la lectura valorativa, que se’n faci de la faula, cadascú/na pot retornar, al lloc que millor hi correspongui, les essències originals…
“… Ja hi tornem a ser… Un altre cop amb el rotllo de Sant Jordi, ja està bé…! Què us he fet jo…? Per què m’empipeu…? Per què sempre m’han de fer la punyeta amb Sant Jordi…? Com a ecologista penso que aquest senyor va ser un criminal de pel·lícula italiana de sèrie B… o de la C. Mira que carregar-se l’últim exemplar viu a Catalunya de Dracotorracollonis…!
A mi, en realitat el que m’agradaria és parlar més del drac… Ningú no l’estima, pobret drac… Hi ha cel per als dracs…? Tenia fill…? Muller…? Estava treballant quan el varen matar…? O potser estava a l’atur…? Tenia contracte…? Temporal o estable…? Varen indemnitzar la dragoneta i els dragonets…? Va tenir temps de fer testament…? Tenia assegurança de vida…?
I Sant Jordi…? De què anava…? De “chulo picinas”…? Qui li manava salvar la princesa…? El cavall era de propietat o de lloguer…? De quina fusta era la llança…? Era fan d’algú o d’alguna…? Era català…? Immigrant…? Era blanc…? O només ho era el cavall…? I si no s’havia de casar amb la princesa, per què la va salvar…? Quant li varen pagar per la feina…? Valia la pena la princesa per muntar aquell sidral…?
I la princesa…? Era pija…? Era grassoneta o primeta…? De quina marca portava els texans…? Per què no va fer trampes al sorteig…? Que era babau…? Les princeses són babaus…? O només ho fan veure…?
De fet els dracs sempre han estat uns animals simpàtics. I a més em sembla que, en aquesta història, en van fer un gra massa. Segur que el drac era tan petit com els que es veuen ara, perquè tothom es creu un sant…!!! Tanta història només per aconseguir que la gent compri una rosa aquest dia…? Hauria estat el mateix si hagués guanyat el drac…? Segur que el drac era tan català com en Jordi. Per què no celebrem el Dia del Drac…? Es podria substituir la rosa per una bossa de mosques per donar a menjar els dracs que encara queden vius i així evitaríem l’extinció de les roses. Segur que la festa tindria una gran acceptació en tot el món. Per això declaro el 23 d’abril, en nom de l’Associació de Dracs Catalans, “Dia del Drac”…!!! 
En pulsar cada foto s’obre un video que cal optimizar…
Benvinguts a aquesta festa de celebració centenària en aquest decorat incomparable de Viladrau, un indret meravellós del Parc Natural del Montseny… 
El més important d’aquesta celebració no és la durada de 100 anys de vida, sinó la vida d’una persona de 100 anys…!!! 
Parlo de celebració perquè fa només unes setmanes, amb ocasió d’una visita mèdica a l’Hospital Dexeus, la mare, em comentà textualment:
Immediatament vaig haver de preguntar-li:
Una intervenció típica de qui, essent el centre de les nostres vides, per intuïció o per el molt que ens coneix, es preocupa encara de “tot” amb molt d’afany i de “tots” amb delicada intervenció.
… avui -8 d’agost de 2010- a cent anys del teu naixement ens hem aplegat aquí una representació de persones que et volen homenatjar i retre el seu testimoni d’admiració. 
Fixa’t qui ha vingut:
Tens al teu redós els teus estimats fills. Som tres. Un noi i dues noies. Sobretot la Balbina que viu amb tu. Tots ben diferents, però amb el denominador comú d’una estimació a tota prova i amb l’agraïment vers la teva persona sense límits…
Sortosament disposem d’unes memòries que tu, mare, al llarg dels anys, has anat escrivint. També hi ha una munió de fotografies, així com també de vídeos. I què dir de la teva producció artística, tant pel que fa a l’obra pictòrica dispersa arreu, així com la teva plasmació creativa, obra de les teves mans, en fang cuit…?
… i, essent impossible d’abastar, per aquesta ocasió, tota la teva força personal desenvolupada, he pensat d’ajornar per al dia de demà l’edició de tota la teva producció forjada en un llibre de record familiar o penjar-la en una plana Web, per al domini universal. En percebre el teu tarannà particular i constant de la teva força de dona lluitadora t’imagino com qui havent salpat del port ha sabut navegar per la vida tot desafiant o reptant les inclemències dels temporals o aprofitant el curs del bon temps a la manera dels antics navegants que, dia a dia i després de cada nit, deixaven escrit en el seu “Quadern de bitàcora” o “Llibre de bord”: “Que Déu ens guiï…”.
D’entre tota la teva producció literària només faré referència al batec de la teva infància i el record llunyà de la teva vinguda a Espanya a la manera d’homenatge als teus orígens.
Som entre la primera i segona dècada del segle passat. Anys 1910-1920. Ens descrius la ciutat de la teva naixença -Graz- capital de l’Estíria austríaca, l’Hospital on vas néixer. Ens parles del teu bateig i els noms amb què et batejaren: Rosa Maria Augusta i Anna. També hi fas un recorregut exhaustiu pels racons la teva casa pairal de la Münsgrabenstrasse 53. I, com no pot ser d’una altra manera, ens deixes un retrat minuciós -físic i psicològic-, dels teus pares, els teus avis, els oncles i els teus germans que, essent-ne sis de colla, n’expliques textualment algunes anècdotes:
De ben segur que la observació dels camps onejant i de la contemplació de les flors dels camins n’ha extret la seva inspiració creativa que li ha fet plasmar, sense haver de seguir cap model, amb els pinzells a punt i la seva pintura a l’oli, el traç segur d’uns quadres ben preciosos…
I ella, la mare, amb bona memòria de les coses actuals i passades, descriu fil per randa persones i situacions d’aquell moment que resulta impossible de transcriure ara mateix i que jo he hagut de resumir, si és que no volem que la nit cobreixi el cel i ens agafi la matinada desperts o, potser, ben dormits… Ella tanca aquesta època dels anys 20 dient-nos com bona mestressa de casa:
Deixem que ella, bona mare de família se segueixi preocupant de les coses de casa, com tantes i tantes dones de la nostre terra de temps pretèrits. Les seves memòries segueixen fins al dia d’avui. Parla dels seus pretendents, de les persones estimades que ja no hi són. Del seu nuviatge, de tots els membres de la família d’Àustria i de la de Ripoll. De la guerra Civil Espanyola, del seu matrimoni. De la reciprocitat de les cartes d’amor i del diari del nostre pare i de la seva germana Walburga, en especial, i de la família Capdevila. De la malaltia i de la mort del pare. La seva observació de les coses sempre és detallista i nítida. Recorda dates, situacions familiars. Elogia les persones. Alleugereix i acompanya les malalties. Agraeix els ajuts rebuts. Se’n dol de la mort dels éssers estimats. Descriu el patiment. Narra diversos viatges a la seva terra, a Espanya… fins i tot en detalla un al Pròxim Orient en voltar tota la Mediterrània. Comenta la joia de les grans celebracions familiars. Accepta qualsevol de les il·lusions marcides. Sempre disposa d’un raig d’esperança. I tot queda consignat amb profusió de detalls: sigui la nostra naixença, infantesa, adolescència i joventut, així com el tarannà de la nostra edat madura i l’evolució de la família que al llarg dels anys ha anat creixent…
Ella també va anar creixent i, de forma deliciosa, ens explica que: 
Però que ningú es cregui que aquesta llicència mundana, i un punt frívola pels temps que corria, quedava renyida amb aquella espiritualitat que li varen ensenyar i a la que sempre s’hi ha mantingut fidel. En algun moment de dolor o d’incertesa familiar les seves memòries vibren amb un clam de pregària necessitada: 
Ella sempre confiada i optimista. Prova d’això, i així conclouré aquest apartat de les seves memòries, tot portant a consideració el que va escriure en un de tants Nadals:
I ja per acabar, després de tota aquesta dissertació de benvinguda a tots els presents -primer- i d’espigolar alguns textos de les seves Memòries -després-, no puc pas deixar el discurs incomplet sense pintar jo també, i des del meu angle de visió, com veig a la meva mare. Unes pinzellades, doncs, que també les meves germanes i tots els de casa hi estaran d’acord:
Una dona que ha sabut estar sempre al seu lloc… 
Una dona que ha conservat una religiositat a tota prova… 
Una dona que ha irradiat pau i serenor… 
Una dona que ha adquirit la saviesa escoltant, comprenent i estimant…
Una dona del segle pass
Una dona que sempre ha obert la mà al necessitat i s’ha distingit pel seu consell valuós…
Una dona que encara té posats els seus ulls al vaivé de la casa i s’interessa per les coses del món…
Una dona sàvia, prudent, modesta, atenta, plena de força i de discreció…
Una dona que ha perseverat en l’esperança contra qualsevol desencís… 
Una dona que ha viscut els esdeveniments luctuosos amb equilibri i conformitat… 
Una dona que ha plasmat en els seus quadres a l’oli tota la vigoria de la seva força interior, el color dels mil tons de la natura i el traç decidit dels seus objectius a assolir…![mare [1600x1200].jpg](http://bloc.mabosch.info/wp-content/uploads/2010/12/mare%20%5B1600x1200%5D.miniatura.jpg)
Una dona forta com la del llibre del Proverbis que “va vestida amb honor i dignitat, que se’n riu del dia de demà, que parla amb sensatesa i que els seus llavis encara instrueixen dolçament…”.
Amb ella i amb tots i totes, coronada amb la corona dels qui avui som aquí, la felicitem ben cordialment amb una flor i una dedicatòria com el millor regal simbòlic i viu i amb ella ens alegrem pel seu segle de vida o, millor dir, brindem pel capteniment de tota la seva vida viscuda durant més de cent anys…!!!
Respecte de l’article rebut, se m’ocorre aplicar-li’n alguns adjectius que, en tot cas, el dignifiquen: “seriós“ per la bibliografia utilitzada, els enllaços d’internet escollits on hi comparteix posicions amb persones especialitzades i la constant referència als mètodes d’investigació històrico-científico; “provocador“ per la seva originalitat insospitada i la novetat temàtica que es desprèn al llarg de tota la seva lectura; “heterodox“ perquè s’aparta amb radicalitat de les postures del tot tradicionals i hagudes fins avui en primer terme respecte de creences religioses mantingudes intocables des de segles; “seductor“ per la gran habilitat en suscitar una inquieta motivació i no satisfer-te del tot fins que hom n’arribi a saber més; “esperonador“ perquè no et deixa gens indiferent i t’aboca a albirar nous plantejaments; plenament “radical”, amb la pretensió d’il·luminar les coses des d’una altra òptica per copsar un paisatge més autèntic, més profund, més humà, tot i que aquesta tasca suposi “donar un capgirell copernicà en aquest moment del segle XXI“.
Premeu la fotografia / imatge de la plana i accedireu a un mosaic esplèndid de les Capitals de província de l’illa siciliana. Si seguiu pulsant qualssevol de les fotografies obertes, us apareixerà una presentació en format diapositives que podreu gestionar personalment i/o automàtica.
Però, endinsem-nos-hi una mica més i premeu aquesta icona 
I atès que el contingut de la Bíblia -considerada pels creients Paraula de Déu- fou escrita per homes i a la manera nostra, cal que l’intèrpret de la qual no perdi el rumb que li’n facilita la crítica i la investigació científiques per tal de poder esclarir amb exactitud i pulcritud tot allò que pretengueren de significar els seus autors en el marc de la intencionalitat global del seu missatge. Així doncs, en extraure qualssevol passatges de la Bíblia, cal parar compte -entre altres coses i des de l’interval temporal de mil·lennis- del següent: la història evolutiva de la redacció i de la tradició de cadascun dels llibres que la composen, l’exuberància i varietat de gèneres literaris utilitzats, les circumstàncies concretes del temps en què foren escrits, les condicions i les necessitats socials d’un moment determinat i el tipus de coneixements científics a l’abast d’aquelles persones que deixaren a la nostra consideració uns textos que, sigui quina en sigui la seva ajustada o precisa objectivitat narrativa, segueixen interpel·lant a la humanitat tot demanant-nos una resposta personal.
Des d’aquest angle de visió exposat, i a través de la prosa literària dels textos escollits enguany, us fem a mans la nostra nadala tradicional. Així, doncs, vet aquí un Nadal més en el calendari de la nostra vida i una ocasió preferent per apropar-nos a les persones que, en el nostre recorregut, trobem trescant pels camins del nostre més o menys ordenat pessebre personal, mentrestant fem via -diguem-ho poèticament i simbòlica- cap a la cova de Betlem…
Esbatanar les finestres del cor als més propers de casa nostra i a les persones conegudes o de més lluny, en contrast amb les portes barrades que l’evangelista detalla en deixar constància escrita que “quan es compliren els dies i va néixer el seu fill primogènit ells no trobaren cap lloc on hostatjar-se” (Lluc 2, 6-7).
Auscultar el sentit de la vida i atendre el signe dels esdeveniments, per sorprenents que siguin, d’igual manera que aquella “veu inesperada i escoltada pels pastors al ras de la nit” (Lluc 2, 8-13), sense que el batibull de les moltes demandes i urgències superficials ens impedeixin de negligir el capteniment del nostre bon tarannà.
Posar-se en camí i seguir amb confiança l’estel rutilant per no perdre mai el nord de la rosa dels vents ni deixar-se ofuscar per lluminàries banals, com ho feren aquells personatges fantàstics, savis d’Orient, els quals “van entrar, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es postraren a terra i el van adorar” (Mateu 2, 1-10).
Barcelona, Nadal de 2008.
Y como quiera que el contenido de la Biblia -considerada por los creyentes Palabra de Dios- fue escrita por hombre y a nuestra manera, es necesario que su intérprete no pierda el rumbo que le facilita la crítica y la investigación científicas para poder clarificar con exactitud y pulcritud todo aquello que pretendieron significar sus autores en el marco de la intencionalidad global de su mensaje. De tal manera que importa sobremanera, al escoger cualquiera de los pasajes de la Biblia -entre otras cosas y desde el intervalo temporal de milenios- tener en cuenta lo siguiente: la historia evolutiva de la redacción y de la tradición de cada uno de los libros que la componen, la exuberancia y variedad de géneros literarios utilizados, las circunstancias concretas del tiempo con que fueron escritos, las condiciones y las necesidades sociales de un momento determinado de la historia, así como los precarios conocimientos científicos de aquellas personas que dejaron a nuestra consideración unos textos que, sea cual fuere su ajustada o precisa objetividad narrativa, siguen interpelando pidiéndonos una respuesta personal.
Desde este ángulo de visión expuesto, y a través de la prosa literaria de los textos que hemos escogido este año, os llega puntual nuestra tradicional felicitación navideña. Así pues, he aquí una Navidad más en el calendario de nuestra vida y una ocasión preferente para acercarnos a las personas que, en nuestro recorrido, encontramos afanosas por los caminos de nuestro más o menos ordenado belén personal, mientras nos dirigimos -digámoslo simbólica y poéticamente- hacia la cueva de Belén…
Auscultar el sentido de la vida y atender el signo de los acontecimientos, por sorprendentes que sean, al igual que aquella “voz inesperada y escuchada por los pastores en la intemperie de la noche” (Lc. 2, 8-13), sin que el ajetreo de las solicitudes y urgencias superficiales nos impidan mostrar la actitud de un buen proceder.
Ponernos en camino y seguir con confianza la estrella resplandeciente para no perder el norte de la rosa de los vientos ni dejarse ofuscar por luminarias banales, de la misma manera que aquellos personajes fantásticos, sabios de Oriente, quienes “entraron, vieron al niño con María, su madre, se postraron en tierra y lo adoraron” (Mt. 2, 1-10).
- Que sea Pep Mascaró quien dirija la estructura o el esqueleto de la orden del día a lo largo de toda la jornada, función que realizará minuciosamente y con la simpatía que le caracteriza y conserva…
- Que sea Luis Álvarez el que introduzca el visionado en PowerPoint, verdadero corazón del presente Encuentro…
- Que sea un servidor aquel que inicie con unas palabras la convocatoria, con el encargo de “Esto brevis et placebis”. Pero aprovechando la libertad que siempre me concedo, y presuponiendo la condescendencia de todos los presentes, al final se verá a cuánto asciende el grado de obediencia debida: como aquella del “tamquam cadaver” de San Ignacio de Loyola, como la de Don Bosco “a imagen de un pañuelo” o ninguna. De entrada, he escrito todo lo que tengo que decir para no pasarme de la raya y sólo yo sé la duración de mi intervención que espero sea del agrado de todos. Así, pues, ¡paciencia! Y con el mejor ánimo posible creedme que mis primeras palabras son de bienvenida y agradecimiento a todos por haber hecho posible este nuevo IV Encuentro: sin alumnos no hay escuela y sin participantes no hay encuentro por más profesores u organizadores que haya en el proyecto.
Mi intención era proyectar el revoltijo de pensamientos que tengo esparcidos en esta comunicación en la gran pantalla que tenéis delante de vuestros ojos, vía Internet, y a través del espacio WEB que tengo contratado, para hacer más amena y menos pesada mi intervención. ¡Una imagen vale mil palabras! Pero no todos los avances técnico-informáticos han subido plenamente hasta esta cumbre salesiana y sólo es posible que vaya recitando, al compás de la lectura que me ofrece la pequeña pantalla del ordenador portátil, sostenido en este atril -antaño soporte de voluminosos misales- lo que yo personalmente he escrito y otros han comunicado en sus cartas. ¡Ah!, y con una observación importante: que si se nos va la luz, el portátil tiene batería; pero que si ésta también nos falla, llevo impreso, por precaución, todo el discurso y, en resumidas cuentas, pase lo que pase, el orden de los factores no va a alterar en absoluto el producto. Ahora bien, quien por la noche no tenga bastante con lo oído y quiera recordar todo lo dicho, basta que abra su ordenador, que se conecte a Internet en su casa y con pulsar 
He aquí el eco bellísimo de aquellos cantos de voces blancas que, perfeccionados mediante minuciosos ensayos, competían con el rumor de los propios ángeles.
Ved allí aquel formador trienal, bien impartiendo docencia a los jilgueros, ya revoloteando juguetón con ellos en largas jornadas de “escolanía”, mientras la noria de la vida asentaba a cada cual en su destino.
El templo majestuoso que, con aportaciones expiatorias, oraciones y concursos escolares crecía y subía piedra a piedra hasta levantar el monumento que casi toca el cielo.
El recuerdo de su iluminación en el año 1962, que desde Roma Juan XXIII inauguró, y que desde Sant Vicenç dels Horts nos preguntábamos cómo podía ser realidad tamaña y mágica hazaña, mientras D. Esteban Casals, profesor de física que era, se las veía y deseaba para darnos explicaciones técnicas, sonsacadas de las intrincadas ondas electromagnéticas que, por su dificultad, no entraban siquiera para el examen.
Acullá aquellos encuentros festivos de junio -la fiesta del Sagrado Corazón en el centro- y las incomparables celebraciones de grandes y sagrados eventos.
El recuerdo también de aquellas reuniones mantenidas en la “Mater Salvatoris”, en que algunos de nosotros -precisamente Pep, Luis y yo mismo- con la aportación de artículos -casi siempre censurados- intentábamos en los años sesenta estructurar la edición de la revista del nombre de la montaña y del templo que hoy nos acoge, un contraste entre la ideología tradicional y las últimas aportaciones novedosas del Vaticano II.
Aquellas noches de vela y el festejo no interrumpido, aunque santamente controlado desde la medianoche hasta el amanecer y a la espera de una hora de adoración, llamada por más señas “nocturna”.
El funicular o el tranvía clásicos se quedaban rezagados en comparación con la veloz subida y bajada a pie, saltando por la montaña, con Silverio Laquidain a la cabeza que, como un buen pastor navarro avezado se comía Collcerola con pasos agigantados dejándonos a todos atrás para desayunar a primera hora, él primero, en Martí Codolar…
Aquí yo mismo, desde Ripoll y en una excursión organizada -tenía escasos ocho años- por primera vez mi oído percibió el tono y el timbre de las notas del órgano que luego su armonía me ha seguido fascinando de por vida siendo de los pocos que, entre nosotros, todavía se entretiene en seguir la audición de la obra integral de Bach que, desde cuatro intérpretes de su obra distintos, me llevan por entre mundos de ensueño.
Y a los pies del Tibidabo, la ciudad de Barcelona potente de día y bella de noche, y que, en un alarde innovador, se me ocurrió un día parafrasear en un artículo de la revista “Claver” de los Jesuitas del Clot aquella página de Cervantes, que como buen castellano, pero muy considerado con la cultura catalana y con la propia ciudad de Barcelona -que visitó en su momento, según dicen los especialistas-, mostró probadamente en el “Ingenioso Hidalgo don Quijote de La Mancha”. Efecivamente, la mejor propaganda que jamás esta ciudad haya tenido, la cantó Cevantes, aún cuando después de las mil aventuras sucedidas, y a los pocos días que el protagonista de la novela sufriera la última humillación precisamente en la playa de la Barceloneta antes de la derrota final y la vuelta a casa, hacia aquel lugar de La Mancha de nombre desconocido:
“… y así me pasé de claro a Barcelona…
La reunión de hoy ha da un salto cualitativo: por lo inesperado y por lo nunca deseado. Por lo lastimosamente vivido, desde el último encuentro, con la muerte a cuestas de nuestro querido compañero Fernando. Por eso agradecemos muy sinceramente la presencia de Lita -su mujer-, de Joan -su hijo- acompañado de su pareja Anna y Juan, el abuelo quienes, habiéndose desplazado desde Ripoll, nos hacen compañía y nos recuerdan, en vivo, al compañero entrañable que tuvimos.
Algunos de nosotros tuvimos el honor de visitar a Ferran García , que e.p.d., ya muy enfermo, escuchar sus palabras conmovedoras -“gracias a la formación salesiana recibida soy capaz de soportar todo esto”- y acompañarle, unas semanas después, en la paz de los santos, al funeral celebrado en la Real Basílica de Santa Maria de Ripoll que “plena de gom a gom” - i com a ripollès que en sóc- doy fe que allí se congregó todo el pueblo. El cura párroco había dicho al P. Josep Maria Comadran que hoy también nos acompaña, y que presidió la ceremonia religiosa: “no t’hi entretinguis massa i ves de pressa” (yo no sé por qué manía hay que ir tan deprisa en las cosas importantes y acaso en las que no lo son, ya que el peligro de ir demasiado veloz no sólo puede causar un accidente, sino que siempre oculta el verdadero paisaje). Pues bien, El P. Josep Maria Comadran, escolapio, hoy también está aquí presente. Conoció muy de cerca a Fernando y, después del visionado del “Powerpoint”, nos dirigirá unas palabras. A él, también, nuestro agradecimiento por aceptar a la primera y sin hacerse rogar la invitación que le cursamos para este día y que por teléfono concretamos debidamente.
“Estimado Miguel Angel: te mando las fechas que me pides. Lo siento mucho, pero no puedo ir. Zaragoza está un poco lejos y se necesita mucho tiempo, la Residencia acaba de empezar y, como ya sabes, soy la responsable. Os deseo un buena jornada, estaré unida a vosotros con el recuerdo. Un cordial saludo Victoria García”.
En primer lugar, es obligado hacer una referencia especial de aquellos que sabemos que siguen enfermos:
Felipe Martínez, uno de los constantes y veteranos de estos encuentros, se encuentra aquejado de un ictus cerebral. Tanto Luis Alvarez, a quien su hermano le telefoneó la triste noticia, como Jesús Montori, después en el coloquio, nos podrán facilitar más información.
También cabe recordar a todos aquellos que nos han telefoneado. Y, para no olvidarme de nadie, sigo, como antaño se hacía, el orden alfabético del listado de curso:
Sin embargo, de quienes no tenemos noticia aún cuando se supone que han recibido nuestros mensajes o han tenido directa o indirectamente información de los Encuentros, son los siguientes:
Por otra parte, respecto de cartas y/o mensajes recibidos, rescato únicamente los de aquellos compañeros que han declinado, por una razón u otra, su presencia en este IV Encuentro.
VOTO DE CONFIANZA
ENCUENTROS ANUALES Y LIBERTAD PARA OTRAS PROPUESTAS
LA RECIPROCIDAD EN LA COMUNICACIÓN Y SUS VENTAJAS
OTOÑO VERSUS VERANO PARA NUEVOS ENCUENTROS
CANCIONERO SALESIANO
INTERCAMBIO: PROPUESTA DE UNA PAGINA WEB / BLOC
“Imagina’t, Sòcrates, uns homes en un antre subterrani com una caverna amb l’entrada que s’obre cap a llum […] s’assemblen a nosaltres i […] creus que hauran vist res més que les ombres projectades pel foc cap al lloc de la cova que hi ha al davant seu?[…]
Examina ara què els passaria, a aquests homes, si se’ls deslliurés de les cadenes i se’ls guarís del seu error […] i si fos obligat a caminar i a mirar cap a la llum, en fer aquests moviments experimentaria dolor, i a causa de la llum seria incapaç de mirar els objectes, les ombres dels quals havia vist. […] 
Si a aquest mateix l’obliguessin a mirar el foc, els ulls li farien mal i desobeiria, girant-se una altra vegada cap a aquelles coses que li era possible de mirar i continuaria creient que, aquestes, són més clares que les que li mostren. […] 
-Necessitaria acostumar-s’hi […], però finalment podria mirar el sol, no tan sols la seva imatge reflectida […] i podria començar a raonar que el sol és qui fa possibles les estacions i els anys i és qui governa tot el que hi ha en l’espai visible […]”.
Pues de ello se trata: toda vez que se ha visto la luz, a pesar de la dificultad que entraña soportar inicialmente tanta claridad, quedarse en el mundo de las sombras, resulta ser un despropósito.