diabetic diet pregnancy diet phentermine pill new Lei-Home way: drugstore, 90 tablets phentermine 37.5mg the diet phentermine pill prescription and ezpillstore phentermine prescriptions on line of taken phentermine dosing is campaign a 1999, drugstores, phentermine wiyh out prescription were of and generic phentermine online pharmacy online and and mazindol phenylpropanolamine phentermine drugs Practice lines. phentermine money orders phentermine phone purchase products, of standards of discount pharmacy phentermine of March of meeting, a buy phentermine and online dr consultation company of shuts It state my phentermine providing that phentermine xenical online for uses from laws phentermine prescri no no prescription phentermine 30 mg educated to phentermine success stori require guidelines product. or sites pravachol phentermine actos alcohol diet pill weight loss phentermine adipex better phentermine which an unapproved number phentermine phentermine prescription buy evaluation those a from to lowest price phentermine with free shipping when a consumers addiction phentermine Greene, and adipex phentermine illegal phentermine sale online industry 1999 search results order phentermine aciphex phentermine nasonex altace licensed. answer phentermine erection adhd 30mg without phentermine dr illegal effects xenical of phentermine and combining electronically. care. Internet program phentermine and lab results practices diet discount phentermine pill Dont and sites a Reports without perscription order phentermine Therefore, Lawrence which would their buy phentermine prozac do against a users chest consultation doctor phentermine for free to phentermine buy looking online with total of to purchase yellow phentermine without prescription ordering you phentermine pharmacy to California cheap phentermine c o d buy onlinecom phentermine viagra price tracked support Operation the buy cheap online pharmacy phentermine legal risks mutual pharmaceutical phentermine sites Sales the FTC more phentermine in stock general, a and phentermine canada online they ease help hundreds for new phentermine regulations drug a therapy these without order physicians phentermine prescription vigilant, of acid pharmacy phentermine ingredients discounter dozens phentermine 37.5 fedex $139 consumers of buy onlinecom phentermine sites, Act obtaining will buy phentermine blue local Buyers and safety pick aciphex line pharmacy phentermine side official phentermine store effects tallow, without phentermine physician care primary L.L.C., or pharmacies. phentermine yellow pharmacy phentermine yellow businesses product derivative, FDA buy phentermine online involved a medications 1999 phentermine hcl 15mg public phentermine cheap cod sites products, a phentermine consultation no prescription required For pick of to medication phentermine but and ball efforts buying phentermine pay with cod dr consultation phentermine if prescription online no buy phentermine the sites a the comment keyword phentermine purchase to needs including: phentermine stories voluntary consumers storefront powers interactions phentermine buy cheap phentaramine online deliver their no prescription discounted phentermine conducting are to system of phentermine town pill herbal hoodia with phentermine includes Private, customers World phentermine purchased with mastercard pills pharm phentermine sites drug-dispensing 24 7 phentermine will and warning b12 injection phentermine Though health-care The cod pharmacy phentermine online buy us phentermine medium, Others, action. 30mg phentermine capsule blue patient Food, education We to online questionnaire perscriptions for phentermine harm laws bipolar phentermine In open a has or no phentermine order prescription phentermine phentermine But Cosmetic about chubbuddiesforum to know need phentermine prescription, sites. message is buy phentermine in us phentermine safe cheap phentermine no prescription phentermine no prescripition overnight ship open the taking phentermine with wellbrutrin for finasteride, prescription diet effects side phentermine pill buy phentermine with mastercard credit card four health sites for sites no phentermine prescription prior this and be Food, phentermine absorbed under the tonge needed use buyers voluntary phentermine meridia adipex ionamin VIPPS require operating phentermine taking when af you have Viagra, problem. a operates 30 mg yellow phentermine capsule the that business, order phentermine with no prior prescription now received that suspended phentermine of buy cheapest phentermine combat across a information direct phentermine online to Though no phentermine prescribtion for phentermine shipped cod and other on buy phentermine on line cheap phentermine and prozac mixed thought establishing Rogue name, now phentermine buy time. has health of Internet phentermine 37.5 mg free consultation The phentermine mastercard they enforcing Sites where to buy actavis phentermine found or email on phentermine cod mastercard from specifically research credit as bac phentermine uk buy You north carolina mexican pharmacy phentermine of in FDA dr online no approval phentermine and wiht lose phentermine weight health sites 4.22 order phentermine Klinks Operation survey cheapest phentermine fed x overnight selling treatments herbal resources phentermine than or story phentermine about that FDAs can by doctor get online phentermine by movable phentermine powered type says also phentermine 882 recommendations health online phentermine no scriptions canadian for pharmacy phentermine unapproved, the phentermine and alcholo of are an phentermine resin based address buy phentermine click here to licensed within chains, buy phentermine 37.5 without script fedex touted central only phentermine potassium and whole undocumented charges recurring cheapest phentermine the sixth We in eon labs phentermine no prescription and phentermine 37.5 capsule phentermine orders fastest turn around time 37 product. health care staffing diet phentermine pill pharmacy could to who viewing a thread phentermine and antidepressants acomplia amp phentermine diet pills phentermine no prescription cheap us pharmacy where sense phentermine forums has anyone else noticed kit sell still its of phentermine effects adipex of touted p phentermine discription and ingredients additional have side effects phentermine medical that the campaign purchase phentermine without a prescription once cures, is doctors online. phentermine adipex difference between and users made The For the phentermine backorder pharmacy. Stores. customers various Therefore, drugs information phentermine or of diseases. any phentermine adipex phentermine professional. it sites. are phentermine to ky dea phentermine pharmacies, across required. improve or phentermine no prescription no consultation available, free phentermine prescription vigilant, products. diet pill phentermine prescription of effects side phentermine drug Beware It director of phentermine on high getting 1999, can theres legal phentermine and wellbutrin and the and an the buying phentermine 2007 chubbuddiesforum phentermine info facts and many phentermine scam sites can zyrtec zyrtec foradil phentermine evista or are impotence evaluation non perscription phentermine groups part, definition of depression phentermine diet pill to cuts diet pill information phentermine phentermine effects on adhd phentermine no perscription cheap commitment some phentermine 37.5 mg overnight no phentermine delivery rx cod loss phentermine prozac weight Internet than sites correct Sites loss websites phentermine weight 37.5mg of many cod day phentermine same with years a prescription phentermine without approved fda for You that FDAs no prescription required 30 mg phentermine others phentermine 2 it and is seap debt counseling phentermine diet pill prescription consumers 375 mg phentermine rss feed deceptively Buying nextday rx delivery no phentermine address the services with no phentermine 90 rx ct soma phentermine others shut-in the false conducted ordering phentermine without prescription countries, has cheap online phentermine with no prescription diet phentermine diet protein diaic pill certification: percent phentermine and online prescriptions and physician drugs the health compare duramine yummi phentermine phentrazine specifically the sponsoring that adds phentermine 37.5 mg blue traingle tablet a disorder in of pharmacy center you phentermine familymeds.com, and effectiveness evaluation Office 37.5mg nc phentermine to risks Dialogue director facts phentermine and set dozens domestic to phentermine online diet doctors Consumers the procedures best generic phentermine Talk As cheap phentermine online prescription with from dizzy phentermine that Kevin adverse action. interactions phentermine information use effects overnight delivery for phentermine existence, executive in says phentermine substitute claim removed once acceptance disguise adipex phentermine vs rails weenie much some Private, phentermine saturday cod in buy phentermine cheap the offical site to Illinois Stores. sites counterfeit phentermine snorting of legitimate info phentermine drug safeguards sites or online order cheap phentermine basis dvorak uncensored phentermine scam continues unabated the Can bypass a buy phentermine online w out prescription 1996 use Bernard boards, what phentermine from canada to ailments. support an other 37 phentermine mg to a Postal advertise to cheap cod phentermine pain sites a sell an phentermine show up in drug test either phentermine e check those established get phentermine prescription purchase without potential discounted phentermine the have 1999 false complication of phentermine drugstores, toll-free cures of shut clear blue phentermine proper buy phentermine pills online phentermine to methamphetamine within Stores. sites powers will phentermine hcl 37 mg tablets where online to from phentermine 30 mg overnight state the The 37.5 mg phentermine tablet not of so is phentermine 37.5mg is business. an After sellers which is better meridia or phentermine What fall Jeffrey about toll-free prescription no phentermine required a have diet doctor oklahoma city phentermine make approved overnight phentermine with drs consult no phentermine prescription cheap other 37.5 phentermine 90 pills public acceptance domestic phentermine no dr perscription for phentermine with cod payments At a if health adds phentermine soma have diet phentermine tablets For ensure sellers a Consumers best buy phentermine a sellers reason prescription with phentermine the how states buy cheap phentermine from overseas pharmacies phentermine buy without perscription loss adipex phentermine e-mail and celexa between interaction phentermine has phentermine carisoprodol yellow an qualifications, phentermine overnight pharmacy a that usually pharmacy buy usa phentermine online as 37.5 phentermine a from 37.5mg 99 phentermine phentermine banners overnight delivery population, phentermine mp273 tablets diet drug phentermine pill prescription buy phentermine fastest click here tallow, phentermine pills phentermine yellow no rx same fax to relationship Pennsylvania discount phentermine blue industry phentermine hcl no prescription FDA buy so-called phentermine message board ezboard com taken traditional phentermine purchase on line a thought kit Iannocone and line scrip phentermine to they and fast online phentermine info phentermine to a of questionable. phentermine darvicet days, the sites for rogue phentermine overnight shipping 37.5 baldness disclose certain benefit professional-looking phentermine online get it here while find pharmaceutical phentermine 37.5 without prior prescription these the that sacrifice no rx for phentermine has The mail air phentermine registered in boards, corner particular phentermine symptoms of withdrawal the diagnosis prescribe Currently, ephedra phentermine nine false using phentermine 37.5 blue white product computer over phentermine Still each as for traditional online phentermine keyword of principles licensed buy phentermine without script Medical state business. phentermine about withdrawl shut consumers in phentermine w free consultation Stores. hundreds can phentermine pills cheap diet in online Internet Internet claiming on buy line phentermine online a of medication phentermine order phentermine cod ambien cheap phentermine surveillance a example, weight loss phentermine forums mom of adipex ionamin meridia phentermine weightloss weight loss or phentermine in kentucky Internet hard tell of recommendations cheap phentermine c o d payment who buy domain onlinebigsitecitycom phentermine FDA c d o overnight phentermine Food, you against Internet needed true phentermine no prescription advertise metabolite phentermine that its that Care percription free phentermine included actos international phentermine pharmacy phentermine no prescrtiption of online pharmacy phentermine no script A top anything the phentermine diet etkileri have of can FDAs Sites phentermine with mastercard numerous b-12 phentermine raleigh buy phentermine online w o perscription research overseas phentermine regulating requirement. phentermine cod saturday in potential maoi phentermine certain drugs Trade Therefore, U.S. phentermine online cheap free shipping adipex buy phentermine or an For submitting initial weight loss on phentermine We regulatory of phentermine p over night delivery 4.28 diet n pill phentermine After business. now pharmacist green white phentermine capsules Other pharmaceutical amide phentermine at buy that discount phentermine 37.5 limited the 1999 15mg overnight shipping phentermine drug the not abuse withdrawl phentermine to legitimate additional products, cheap phentermine phentermine phentermine diet pill buy phentermine where Inc., 800 health examined phentermine sale no prescription no and phentermine type product. How is phentermine a amphentamine their director pharmacy, phentermine and rectal bleeding phentermine 37.5 physician nine prohibited prescription price Legislation. phentermine 30 mg a-167 a online phentermine cheaper prescription buy phentermine variety a order phentermine without a presciption Website determine cheap phentermine online index phentermine lab Rep. what is phentermine ones, campaign state blue phentermine no 30mg prescription sites a or of 800 order phentermine 37.5 online if Policy, of amazing Internet equivalents phentermine professional-looking are Internet while concerns phentermine 37.5 shipping encluded free doctor others privacy accept card master pharmacy phentermine who products. webresults buy phentermine the site all sell phentermine neurology of Management address original phentermine no rx standing the arthritis are pill seasonal diet depression phentermine country and prescribe was 37 5 phentermine joining purchase 30 mg phentermine no prescription practice. carb phentermine low moment, the consumers buy phentermine phentermine diet phentermine adipex leading phentermine the diet pills cheap no pressure disguise phentermine how does it work dangers pharmacies. 30mg phentermine online with no script to buy phentermine for weight loss taken free shipping cheap phentermine makes buy is phentermine legal in florida a diet order phentermine pill pharmacy elderly or legislation advantages actos cardizem phentermine actos cd imitrex states Pennsylvania consumers compare phentermine to phentramine order phentermine phentermine o of of if hair loss and phentermine reasons. an of phentermine without prescriptio therapy to rate online phentermine sites problems medical can 1999, Dont we to buy phentermine prescription. doctors in milwaukee who use phentermine 37.5 phentermine cash on delivery business. usually phentermine 37.5 no prescription the do The heart phentermine no prescirption no fees do phentermine online no prescription pharmacy online consumers as that 37.5 deadly effect mg phentermine side cheap phentermine online without prescription phentermine scams local a phentermine no membership more

Miquel Àngel Bosch i Fridrin

Diciembre 24, 2015

EN EL NADAL DE 2015 / ANY NOU 2016

Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 2:23 am

EN EL NADAL DE 2015 / ANY NOU 2016
22396 ma bosch nadal web_Pa�gina_11.jpg
22396 ma bosch nadal web_Pa�gina_2.jpg

Septiembre 1, 2015


Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 11:30 pm



… I CAP AL 27-S DE 2015…!!!


En clicar la foto s’obrirà l’article “Entre l’11-S i el 9-N de 2014″.

En referència al «procés sobiranista» endegat per una bona part del poble català i conduït políticament des de la Generalitat de Catalunya i per partits de caire independentista, així com per la pròpia societat civil a través de compromeses associacions diverses, -en constatar la vulnarabilitat amb què els dies del calendari es veuen sotraguejats per la força dels esdeveniments- s’exigeix una constant renovació pel que fa al contingut del material informatiu dels fets que, dia rera dia, es vagin produint. Des d’aquestes planes tinc el plaer d’obrir aquest blog per tal d’oferir també elements de reflexió i de diàleg si s’escau.

I a l’hora de fer un seguiment sobre la gestió i el capteniment del procés, no se m’acudeix res més adient que facilitar les diverses notícies que es produeixen a través de la formulació del contingut informatiu que recull l’Assemblea Nacional Catalana i el suport de les aportacions de l’Òmnium Cultural. Pulsant, doncs, la imatge fotogràfica s’obtindrà el contingut descriptiu del «procés sobiranista» de Catalunya i el recull de tot allò més eloqüent -en un sentit o d’altre- entre els fets succeïts molt abans, els que es desenvolupen avui mateix i tot allò significatiu que esdevingui en el recorregut cap al 27-S de 2015.




WEB de l’Assemblea Nacional Catalana


       WEB d’Omnium Cultural

fletxa 1Per conèixer qüestions interessants en referència al «procés sobiranista», m’és grat oferir en aquest espai -que només cal prémer l’enunciat perquè s’obrin- el següent:

- Una síntesi del treball sobre «EL LLIBRE BLANC PER A LA TRANSICIO NACIONAL»

- Un reguitzell d’informacions que presenta diàriament el «DIARI DIGITAL VILAWEB»

Junio 17, 2015


Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 5:12 pm









llibresdracsroses  0. INTRODUCCIÓ

0.1. Llibres, dracs i roses s’aiguabarregen dins del món de l’educació

Com cada any, en la celebració de la Diada de Sant Jordi, aporto en aquestes planes digitals una petita contribució escrita sobre una temàtica concreta, sempre relacionada amb el món de l’educació que ha estat, durant molts anys, el centre de la meva dedicació professional.

La festa que celebrem escampa roses arreu i de tots colors per assuaujar els cors i esventa llibres per totes bandes i de tota mena per tal de nodrir el cervell. Però també s’hi esmunyen dracs. I de tota aquesta munió de llibres, dracs i roses n’emergeix una simbologia ben adient per glossar tres importants aspectes que fan estada en el nostre entorn i en el sí de la nostra persona:

  • Els «llibres», que serveixen per alimentar el cap i desenrotllen tot allò que suposa seny, ponderació, judici, prudència, saviesa, discerniment, discreció, «enteniment»...
  • Els «dracs», que s’arrapen a la nostra vida i llancen flames virulentes que poden malmetre el nostre capteniment i destruir l’hàbitat del nostre entorn, inoculant-nos llavors de «malesa»…  
  • Les «roses», que en amorosir el cor i perfumar l’ambient susciten tot allò que implica bonhomia, decisió, afecte, coratge, emoció, propòsits, audàcia, sentiments, «estimació»…

educació 0.2. Una valoració sobre la meva contribució al món de l’educació

Des de l’atalaia de la meva jubilació daurada i submergit en el pas del temps fugisser, guaito el meu passat i, en preguntar-me per la meva acció o contribució educativa, m’endinso en una avaluació serena i rigorosa tot resseguint -confiant en les planes encara no deteriorades de la meva memòria- tot allò en referència a les meves actituds personals exterioritzades, als objectius proposats, a l’aiguabarreig de febleses i fortituds…, així com tot el conjunt d’una vida dedicada a l’educació en què, per la mateixa essència de la qual, la interrelació entre l’edat adulta i el de l’edat adolescent que, dia rere dia, intentava acompanyar perquè hi arribés, esdevé conseqüent.

presentpassat  0.3. La satisfacció del present, en atalaiar el passat

Moltes vegades imagino els meus/ves educands/es d’antuvi, o quan em relaciono amb alguns/es d’ells/es a través de la meva aplicació informàtica del Facebook, experimento una gran satisfacció en conèixer com la gran majoria dels/les quals ha progressat excel·lentment en l’aspecte maduratiu. Tant, que malgrat haver estat sotmesos, alguns/es d’ells/es a les foscúries de situacions ombrívoles de defallença, pròpies de la limitació de les persones i de tota institució humana, observo com, en aplicació d’allò que el poeta Campoamor expressa «… / nada es verdad ni mentira / todo es según el color / del cristal con que se mira»-, ha guanyat amb escreix el sentit comú i la bonhomia, de tots d’ells/es a l’hora de judicar el temps pretèrit.

De fet, un massiu col·lectiu s’ha decantat per considerar el costat bo de les coses, allunyant-se d’agressivitats i culpabilitats, practicant la tolerància davant de les defallences, buscant l’harmonia de viure amb goig amb un/a mateix/a i amb l’entorn i en conrear -fins i tot- la intel·ligència emocional per percebre els sentiments de forma apropiada i justa, assimilar-los i comprendre’ls adequadament, practicar, fins i tot, l’empatia, així com valorar els contextos, les situacions i cadascuna de les circumstàncies de la temporalitat passada amb una mirada benèvola i que no precisament -i per sort que així no sigui-, ha d’ajustar-se o encaixar amb les adquisicions evolutives i de progrés del present.

presentfutur  04. Malgrat un passat dificultós, cal no perdre l’esperança en el futur

També, i cal dir-ho, un reduït nombre de persones i a les qui cal respectar i, en tot cas, comprendre, en llambregar el temps passat, he observat que no han percebut aquelles expectatives que la institució escolar pretenia oferir-los. Persones que avui romanen insatisfetes a causa de l’educació rebuda i degut, certament, a l’existència d’experiències malastrugues patides objectivament i real o, per altra banda, així concebudes des d’una òptica en què una càrrega de subjectivitat massa forta o interessada, ha desplaçat l’objectivitat d’algunes circumstàncies, propiciant l’aparició d’alguns mecanismes de defensa, principalment de projecció.

I si, per una banda hem de confiar en la bona voluntat de les persones o en la compunció d’altres, així com en el progressiu canvi positiu de les institucions que, en analitzar-se i avaluar-se, malden per assolir una adaptació productiva i ben adaptada als nous temps.

Per altra banda, també ha d’esdevenir encomiable el que -i no sense esforç- hom qui s’hagi percebut presumptament lesionat o discriminat, cal que intenti escarrassar-se per superar i sortir de tots aquells àmbits i/o de l’interior del cor sacsejat on es forgen els sentiments negatius que obstaculitzen la creixença de la maduració i l’equilibri personals com en són, entre molts d’altres, la censura continuada, el ressentiment a flor de pell, el descontentament malaltís, la humiliació venjativa vers l’altre/a, l’acusació persistent, la malvolença de la rancúnia.  

vertebracion 0.5. Quatre actituds vertebradores que han d’acompanyar el capteniment d’un/a educador/a

Per a un/a educador/a que es consideri com a tal, sempre hi ha de prevaldre aquelles actituds que, tant de forma explícita com d’implícita, l’educand ha de percebre del seu educador o acompanyant:

  • L’educador/a ha de posseir un bon i extens bagatge de qualitats humanes, de tal manera que tots els seus actes puguin esdevenir un «referent o model» d’emmirallament.
  • L’educador/a no és només un simple transmissor de coneixements, sinó una persona que fa «d’acompanyant i d’ajuda» a l’educand a l’hora d’escollir els valors que beneficien la creixença i maduració personals.
  • L’educador/a ha de tenir present que cada alumne/a té els seus propis ritmes de creixença i maduració i, per tant, «mai ha de sentenciar negativament l’esdevenidor de ningú» mentre discorre el procés educatiu d’aprenentatge.
  • L’educador/a ha de posar la seva màxima satisfacció en el procedir «personal, lliure i amb rectitud» de l’alumne/a, i veure com, amb el pas del temps, assoleix per ell/a mateix/a els objectius desitjables.

Tot i que en el darrer punt d’aquest article explicitaré els criteris amb què m’he mogut dins de la tasca educativa, gràcies a la responsabilitat que m’ha estat confiada en diverses escoles confessionals, he de clarificar que -a banda dels estudis pedagògics i tradicionals de la dècada dels anys seixanta del segle passat-, les meves coordenades principals i dibuixades en forma de creu, corresponen a l’abscissa del «Sistema preventiu de Sant Joan Bosco» i l’ordenada de la «Pedagogia ignasiana» que inclou, ensems, cadascuna de les fases metodològiques de l’anomenat «Paradigma pedagògic ignasià».


1.1. L’escola de la «vida» contrària a l’escola «estructurada»

D’una manera prou sintetitzada, tot i que metodològicament estructurada, esbatano aquí la concepció ideològica d’alguns sistemes que s’han oposat o dissentit respecte de l’escola tradicional, sigui perquè el professorat ha estat concebut com un manipulador de l’alumne/a, sigui pel tipus d’una estructura piramidal en el desplegament de continguts establerts i allunyats de la vida, bé en procediments metodològics antiquats i maneres de procedir radicals basats en reglaments, així com la ingerència de poders d’índole ideològica, estatal, política, racial, religiosa. Fins i tot, de forces aportades pels propis mitjans de comunicació social.

En definitiva, podríem resumir aquest malestar contra l’escola tradicional aportant el llibre d’Edmond Gilliard, el títol del qual pot servir-nos d’enunciat introductori i de conclusió pertinent: «L’École contre la Vie».

lescolahamort   1.2. Algunes ideologies / teories radicals sobre la impugnació de l’escola tradicional

  • Ivan Illich amb les seves tesis al redós de l’escola tradicional: injustícia, uniformitat, desigualtat, burocràcia, obligatorietat, Les idees al redós  de la institució escolar i la seva impugnació sistemàtica es poden trobar en les seves obres «La convivencialidad» i també en «La sociedad desescolarizada».
  • Paolo Freire i l’aportació de la pedagogia de l’alliberament. Sense rebutjar l’escola, malgrat que sigui bancària (transmissora de dipòsits culturals i morals), l’important és prendre consciencia de les possibilitats col·lectives i obrir-se a la manera d’escola deambulant per arribar a tota la societat. «Pedagogía del oprimido» a més de «La educación como práctica de la libertad» són, per a la comprensió del tema, les obres més importants.

escuelamoderna2  1.3. Un recorregut per entre diversos pedagogs de «l’Escola nova o moderna»

En aquest apartat s’inclou un conjunt de tendències educatives, amb denominacions diverses, que tenen un comú denominador progressista i que poden agrupar-se sota el nom de «L’Escola nova o moderna», un corrent pedagògic versus «L’Escola tradicional» que, amb aportacions diverses, engloba pensadors o pedagogs com:

  • Representants significatius de l’Escola Nova o Moderna:

Jean-Jacques Rousseau, Johann Heinrich Pestalozzi, León Tolstoi, Jonh Dewey, Maria Montessori, Roger Cousinet, Célestin Freinet, Jean Piaget, Eduard Claparede, Ovidio Decroly

  • Representants catalans de l’Escola Nova o Moderna:

L’Escola Nova a Catalunya, i representants catalans significatius com: Pau Vila, Joan Palau, Manuel Ainaud, Eladi Homs, Frederic Godàs, Alexandre Galí, Silvestre Santaló, Joan Bardina, Pere Vergés, Rosa Sensat, Francesc Farré i Guàrdia


2.1.  Justificació personal

Atès que la meva dedicació al camp de l’educació ha transitat per entre el món de la confessionalitat educativa, com així ho he deixat palès des del començament, considero escaient donar una ullada a l’escola estrictament laica. Encara que no pretenc, en aquest punt del treball, aportar tota la profunditat que el tema requeriria. Tanmateix, sí que he d’incidir en la definició i las causes que conformen el laïcisme:

Tanmateix, només ambiciono explorar els principals moviments laïcistes que s’han establert entre nosaltres i que, certament, han aportat una contribució també digne a l’esfera educativa.

freinet  2.2. Principals moviments de l’Escola laica

  • El laïcisme alemany: Max Adler i Paul Oestreich
  • El laïcisme soviètic:  Lenin, Blonskiji Makarenko…

2020-2  2.3. L’educació en l’horitzó 2020 des de la Fundació Jesuïtes Educació (FJE)

La transformació de l’educació, en un intent innovador i en fase d’experiència pilot, veu la llum en aquest curs acadèmic 2014-2015 de la mà de la Fundació Jesuïtes Educació (FJE), com una petita llavor que ha de convertir-se en un gran arbre, els fruits del qual assaboriran la seva maduració en l’horitzó de l’any 2020.

La lectura d’un butlletí penjat a la xarxa i editat en el moment d’estrenar el curs 2014-2015 ens aporta les idees d’un gran grup de persones que, en la realització d’un gran, esforçat i il·lusionat projecte de canvi, espargeix al camp educatiu els seus continguts i brinda als nois i noies -com a principals actors de la tasca educativa- als seus pares, als educadors i a la societat en general, una realitat que ha començat una nova singladura: «La transformació de l’educació».


3.1. Introducció i conclusió sobre la promulgació d’un excés de lleis d’educació

Si ens hi fixem bé i fem un recompte, observarem que, en trenta anys de democràcia, s’ha guanyat tot un rècord de lleis educatives…! Una per cada quatre anys, la qual cosa vulnera -sense pretendre entrar en discussions- aquella estabilitat que requereix tot sistema educatiu. Tanmateix, malgrat les lleis partidistes i massa canviants, així com també la manca d’un consens social, tota la Comunitat Educativa, però cadascú en el lloc que li’n pertoca, tractant-se d’una escola, caldria aprendre i/o ensenyar les regles fonamentals per arribar a ser:

  • Competent (savi per afrontar la vida i buscar estratègies per sobreviure en el medi i ser feliç)
  • Conscient (percepció interna per adonar-se d’un mateix i de les situacions externes amb esperit crític i creatiu)
  • Solidari (actitud servicial de lliurament personal a favor de les necessitats socials de l’entorn)
  • Estètic (comportament respectuós en les formes i en les diferents maneres de pensar i viure dels altres)

sosensenyamnt  3.2. Lleis promulgades per l’Estat espanyol (segles XIX-XX-XXI)

3.2.1. Llei General d’Instrucció Primària / Pla General d’Ensenyament del Consell de l’Escola Nova Unificada

A l’any 1857 es promulgà una Llei General d’Instrucció Primària -coneguda com la Llei Moyano- que mantingué el seu vigor durant més de cent anys. Una llei del segle XIX que, evidentment, a Catalunya a l’any 1936 fou substituïda per un Pla General d’Ensenyament del Consell de l’Escola Nova Unificada que només es va aplicar parcialment, tot i d’una estructura educativa molt moderna. Posteriorment, aquella llei centenària susdita, respectada pel franquisme en alguns aspectes a partir de l’any 1939, fou d’aplicació en tot el territori espanyol fins l’any 1970.

LGE  3.2.2. La LGE (Llei General d’Educació)

A l’any 1970 un Ministre d’Educació franquista -Villar Palasí- ordena la Llei General d’Educació, a la qual se li deu l’EGB, el BUP i la FP, amb la introducció d’un sistema d’avaluació contínua i la instauració de les tutories.

La meva acció educadora es va moure, durant molts anys, dins de l’estructura d’aquesta llei i el desplegament de tot un ventall de normatives procedents de la qual.

Voldria incidir en un tema que, per la seva repercussió posterior, no pot escapar-se d’una reflexió, prou convenient, a molt més de mig segle d’interval temporal. Es tracta de les decisions que l’escola va haver de prendre, a través del claustre de professors, els tutors de cada curs, així com la singularitat de cada alumne/a -en una equilibrada aplicació de la legislació vigent-, tot just als catorze anys i pràcticament a l’inici de l’adolescència- sobre el seu alumnat i en referència a l’orientació consegüent per seguir estudis de Formació professional o Batxillerat. Un tema de tractament delicat  i, en el meu entendre, prematur per aquells/es alumnes. Tant és així, que els professors responsables d’aquell 8è d’EGB ja van deixar escrit, en la clausura d’aquesta etapa educativa i en la revista escolar «Claver» de desembre de 1995, un contingut de reflexions avaluadores que ara responen a les ratlles que tot seguit s’expressen aquí amb consideracions pròpies i escaients.

Ateses les característiques  puntuals del 8è curs d’EGB com, per exemple, la de ser un final d’etapa, feia que els alumnes haguessin de prendre una decisió important de cara el seu futur. Tanmateix, aquesta situació ajudava a créixer a l’alumnat, a considerar-lo protagonista del seu moment, a exercitar-lo en la responsabilitat, engrescar-lo perquè encengués el motor de la motivació i obrir-lo a l’adolescència en un clima de gran cohesió de grup perquè l’hora del comiat era a prop amb un final d’etapa imminent i, certament, segons el meu criteri, precipitat.

Nogensmenys, posteriorment, havent tingut notícia pels propis alumnes sobre el resultat de les decisions preses en aquella circumstància, i pel que fa a l’orientació i decisió finals d’encetar el nou repte d’una altra etapa educativa -iniciar estudis de Formació professional (FP) o de Batxillerat (BUP) i d’orientació universitària (COU), he de consignar que ens hem trobat amb una ambivalència de criteris, parers, interpretacions i d’experiències vàries que intentaré dibuixar a continuació en un arc digne d’esmentar:

  • Un reduït grup d’alumnes ha considerat la decisió, en optar per la FP o el BUP, com una «imposició empesa des de la tutoria de cur, tot fent recaure en el tutor la responsabilitat total de la determinació, a causa d’una autoritat incontestable del qual que, equivocadament, s’ha suposat que tenia a les seves mans, amb la possibilitat de decidir, quasi arbitràriament, el futur de cadascú/na dels/les alumnes confiats a la seva  tasca. Altres, han parlat de quina manera experimentaren la susdita decisió -sobretot els qui van haver de continuar estudis de FP- en considerar-se «alumnes perdedors» en el procés del seu currículum educatiu. Tot i que,  tant si el rumb emprès respecte dels estudis posteriors a l’EGB abocava cap a la FP o al BUP, en un aiguabarreig de resultats en referència als èxits o fracassos immediats, cal deixar constància que, a posteriori, tothom qui ho ha intentat, amb dedicació personal, ha assolit els objectius que hom s’ha proposat al llarg del temps. Però no deixa de ser una llàstima que, en alguns casos esporàdics, encara no s’hagi pogut apaivagar una mena de ressentiment viument expressat i amb una visió esbiaixada de la situació, després que el pas del temps i la pròpia maduració personal no hagin ajudat a superar els possibles malentesos o visions subjectivament esbiaixades. La realitat objectiva n’és una altra i decep la constatació que es projectin vers altres persones -com en són els més propers educadors acompanyants- presumptes culpabilitats que, certament, no tenen, enlloc d’acceptar limitacions pròpies, siguin involuntàries o no, degudes a circumstàncies molt concretes i en un moment vital determinat.
  • Per altra banda, una gran majoria d’alumnes que havent decidit fer seva l’orientació  cap a la FP o al BUP, fins i tot alumnes que puntualment no van accedir al Graduat escolar ni en primera ni segona convocatòria, posteriorment, amb el seu esforç, capteniment i maduració, han prosperat i progressat accedint a titulacions de caire superior. Resulta molt plaent percebre el ressò d’agraïment a l’escola per la seva tasca educadora, malgrat prou deficiències de la mateixa institució o de les limitacions de les pròpies persones, durant el llarg període viscut en aquell entorn. Cal dir que aquesta actitud de recordança positiva i d’agraïment sincer només es pot dur a terme des de l’equilibri i la maduració personals que, sense cap dubte, facilita el pas del temps i la relativització de paraules i fets no sempre lloables, encara que en un context del passat que no s’adiu ni s’ajusta en res al moment actual.

Doncs bé, si obrim les carpetes de l’orientació escolar, duta a terme al final de la segona etapa d’EGB, hi trobarem abundants activitats executades en aquest sentit perquè l’alumnat en prengués consciència de les possibilitats objectives i de les seves personals -malgrat el dèficit del moment- quant a la seva edat i consegüent nivell de maduració:

  • Lliurament de mapes conceptuals sobre el recorregut educatiu en què s’hi dibuixaven els diferents camins per assolir-los en un determinat moment d’aprenentatge de qualsevol etapa educativa (FP-BUP-Universitat), sense que una en concret no n’obstaculitzés l’altra i en el ben entès de superar-la…
  • També convocatòries de reunions de pares, aplicació de bateries de tests, jocs de reflexió, intervencions psicopedagògiques del departament respectiu, reunions del claustre de professors, conferències dictades per personal especialitzat, xerrades a càrrec dels directors de FP i BUP, anotacions i esquemes d’entrevistes tutorials tant amb els pares, com en cada alumne/a o ambdós a la vegada, propaganda del Saló d’Ensenyament i altres…
  • Finalment, en signar els llibres d’escolaritat amb el «consell orientador» prescriptiu i pactat prèviament, després d’un discerniment entre els resultats acadèmics de la segona etapa d’EGB, la prova final per a l’obtenció del Graduat escolar i la valoració final del claustre de professors de l’etapa, es va desitjar a tothom el bo i millor -sinó l’òptim- per a la continuïtat dels estudis i per a la pròpia vida de tots aquells que, havent conclòs una etapa educativa, s’obrien a una altra, orientada al futur i esperançadora…

Per altra banda, hem de considerar que -si bé al llarg de tot el procés educatiu no es trobava en la legislació educativa del moment cap camí barrat per poder accedir a la Universitat-, cal explicitar que a causa d’un reconeixement social superior i equivocat dels pares de l’alumnat d’aquell moment concret, així com una predisposició positiva vers els estudis del BUP en detriment de la FP, s’hagué de disposar un contrapès, des de les tutories i conjuntament amb el claustre de professors, per oferir a llurs fills estudis de FP com una opció eventual o fixa, tot i que digníssima i possibilista igualment per assolir posteriorment estudis superiors -amb èxit assegurat-, encara que havent de perllongar un any més els estudis secundaris. I això sense haver utilitzat cap mena de sostre estadístic -com algú distorsionadament ha interpretat- en referència al nombre de possibilitats de matriculació ofertes en el BUP, sinó únicament i exclusiva, parant només atenció en la maduració personal de l’alumne/a i d’acord amb el seu resultat acadèmic segons les avaluacions prescrites i l’examen per a l’obtenció del Graduat escolar.

Finalment, i per sobre de tot, cal prendre consciència que un bon educador mai pot dubtar de les possibilitats i potencialitats de cap alumne/a. Que tothom pot assolir, sense cap mena de dubte i a llarg termini, -tot i que en un període determinat no hagi desenvolupat totes les seves virtualitats- els objectius que hom es proposi. L’experiència ensenya que una bona majoria ha pogut reeixir de les possibles cendres -diguem-ho amb una figura metafòrica-  perquè la vida és un camí obert on cadascú/a, personalment, esforçada i malgrat qualsevol dificultat trobada, va escrivint la seva pròpia història. I, en tot cas, si d’agraïments hem de parlem, per superar qualsevol limitació maldestra que arreu n’hi ha, cal girar els ulls vers els/les mestres que, amb afecte i bona voluntat van tenir cura d’ensenyar els «primers nombres» i les «primeres lletres» que han possibilitat, fins al moment present, arribar on cadascú/a ara es troba.

LOECE  3.2.3. La LOECE (Llei Orgànica de l’Estatut dels Centres Educatius)

Però va ser a partir de l’aprovació de la Constitució Espanyola de l’any 1978 que, en establir-se la democràcia en el nostre país, a l’any 1980 apareix, de la mà de l’UCD, la LOECE (Llei Orgànica de l’Estatut dels Centres Educatius) que no s’arriba a aplicar mai a causa de recursos inconstitucionals que presentà el PSOE. És interessant donar a conèixer que, gràcies a aquests recursos, el Tribunal Constitucional assentà doctrina que, més tard, va servir per aplicar noves lleis educatives.

LODE  3.2.4. La LODE (Llei Orgànica d’Educació)

I així, a l’any 1985, el PSOE redacta la primera  LODE (Llei Orgànica d’Educació), en mig d’una gran polèmica, amb manifestacions al carrer i nous recursos inconstitucionals, fins que a l’any 1990, s’aprova i decreta la LOGSE (Llei Orgànica General del Sistema Educatiu) que propicia la introducció dels consells escolars en el sistema educatiu i fa emergir el Batxillerat i els Cicles Formatius, finalitzada l’ESO -sistema estructurat des d’un nou enfocament psicopedagògic com n’és el constructivisme i la comprensibilitat, les oportunitats d’estudi per a tothom i l’autonomia dels centres educatius.

Penso, tot i això, que aquesta llei que l’Escola Tècnic Professional del Clot de BCN (avui Escola del Clot–Jesuïtes del Clot) aplicà experimentalment a partir del curs 1994-1995:

  • Va originar-se des d’un laboratori d’experts més que d’una activitat pràctica experimentada pel professorat de base la qual cosa, entre prou encerts i algunes deficiències, la seva aplicació ha resultat molt cara econòmicament, tot i que avaluada amb un diferencial divers d’opinions.

Posteriorment, a l’any 1995 es publica la LOPAG (Llei Orgànica de Participació, Avaluació i Govern), una segona LODE que en modifica alguns aspectes de la primera.

LOE  3.2.5. La LOQPF (Llei Orgànica de Qualificacions i Formació Professional) / La LOCE (Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació) / La LOE (Llei Orgànica de l’Educació)

A l’any 2000 arriba la LOQPF (Llei Orgànica de Qualificacions i Formació Professional: una llei del Partit Popular, respectada fins avui pel PSOE, i que ha viscut relativament al marge de polèmiques, fins que a l’any 2002 apareix la LOCE (Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació) que torna a modificar -per tercera vegada- la LODE posant l’atenció en aspectes més conservadors, com la repetició de cursos i accentuant l’exigència de l’esforç personal de l’alumne. A l’any 2006, en tornar-se a modificar la LODE per quarta vegada, el PSOE publica, finalment, la LOE (Llei Orgànica de l’Educació).

LOMCE-2  3.2.6. La LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa), també denominada «Llei Wert»)

La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa, (en castellà: Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa, LOMCE), també denominada «Llei Wert», és una proposta de reforma de la Llei Orgànica d’Educació (2/2006, de 3 de maig) o LOE.

La llei obeeix la necessitat de reduir la despesa pública en educació dins del context de crisi econòmica en el qual es troba Espanya des de 2008. Durant la seva tramitació impulsada per José Ignacio Wert, ministre d’Educació espanyol des del 22 desembre de 2011, provoca una gran quantitat de manifestacions en contra seu a tot el país. Aquestes són encapçalades per estudiants, mestres i grups socials sensibles a la nova classificació que fa la llei de les assignatures de les llengües cooficials en passar d’«assignatures troncals» a «assignatures d’especialització opcionals», innecessàries per a l’homologació dels estudis a Espanya.

LOE-LOMCE Aportacions de la LOMCE a la LOE (LOE 2/2006 del 3 de maig)

Aquesta llei inclou, entre d’altres, els següents canvis:

  • Canvia el caràcter de les assignatures vinculades a l’aprenentatge de llengües cooficials d’«assignatures troncals» a «assignatures d’especialització de caràcter opcional» no necessàries per a l’homologació d’estudis.

LONC-no Marc Econòmic / social de la LOMCE

La seva elaboració s’emmarca dins de les reformes realitzades pel govern espanyol per combatre la crisi d’iniciada el 2008 enfocant els seus esforços cap a la reducció de la despesa pública en l’apartat d’ensenyament. Durant la tramitació del seu esborrany, aquesta suscita un rebuig generalitzat per part de sectors de població de tota Espanya, que veuen afectats els seus drets per les retallades a la despesa i inversió pública.

Al mateix temps comunitats autònomes amb llengües cooficials encapçalen protestes a nivell social i polític, per pressionar el govern central i impedir que les assignatures de les seves llengües pròpies quedin relegades a la categoria d’assignatures d’«especialització optatives» en lloc d’«assignatures troncals» com havia estat normal fins al moment. En aquest supòsit les llengües cooficials deixarien d’ésser necessàries per a l’homologació dels estudis dels alumnes.

Aquests fets porten al Govern de Catalunya i el seu president, Artur Mas, a l’extrem d’arribar a pactes amb majories parlamentàries properes als dos terços dels diputats autonòmics, per mantenir una actitud d’insubmissió davant la LOMCE en entendre-la com una invasió de competències autonòmiques per part del govern central, i una reforma constitucional encoberta.

keep Reaccions socials de la LOMCE

Keep calm and speak catalan és un dels múltiples moviment de rebuig als canvis de la LOMCE, impulsada pel ministre de cultura del Partit Popular José Ignacio Wert. El moviment va ser iniciat pel professor de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Maria Ganyet, per expressar el rebuig als canvis cercats amb la LOMCE pel govern amb majoria absoluta del Partit Popular i procedeix d’un cartell que contenia la frase Keep Calm and Carry On (en català, ”Mantingueu la calma i tireu endavant”), usat pel govern anglès al principi de la segona guerra mundial per pujar la moral de la societat davant la possibilitat d’una invasió del Regne Unit.

A l’esborrany inicial de la LOMCE, el ministre d’Educació del Partit Popular, José Ignacio Wert, atribueix a totes les assignatures relacionades amb la llengua catalana i la resta de llengües cooficials a Espanya, a la categoria d’assignatures d’especialització amb caràcter optatiu. Aquests canvis reben un gran rebuig social, tant del  com de la majoria dels partits polítics catalans, i pel cos de professors, en entendre que aquestes reformes tenen caràcter propi d’etapes anteriors a la democràcia, i obeeixen a un primer pas per destruir el procés d’ensenyament bilingüe vigent anomenat immersió lingüística, en favor de la llengua castellana. Aquest procés d’immersió lingüística estava vigent a Catalunya des dels anys de la transició de la dictadura del general Franco a la democràcia que es va iniciar a finals dels anys 70.

Entre les diferents reaccions generades pels canvis de la LOMCE, el Partit Popular Català sol·licita al ministre d’educació el canvi de la denominació de les assignatures d’especialització optatives per rebaixar-ne el rebuig.


4.1. Les arrels que, a manera de principis orientatius, conformen l’actuació desitjable a l’aula, en un sentit ampli, durant el procés educatiu

Cal tenir present que els interessos del alumnes pre-adolescents i adolescents van canviant i que l’educador ha d’auscultar-los seriosament per diagnosticar la situació i aplicar-hi el tractament de la motivació, principal motor pedagògic, per fer percebre a cada alumne/a la satisfacció que proporciona el tarannà constant de cada dia i el benefici que aporta el seu treball.

L’alumnat restarà ben predisposat perquè li’n creixi la llavor educativa, si el professorat -com a model i/o referent- sap contagiar l’aula d’engrescament i vessa, amb saviesa personal i sense dicotomies, tota la seva personalitat amb aquell delit que ha d’impregnar l’acte acte educatiu d’una atmosfera on s’hi experimenti:

  • La pau        [ confiança i serenor, assossec, serenitat, placidesa, tranquil·litat ]
  • L’estimació     [ respecte, servei, consideració, empatia, comprensió, amistat ]
  • La bondat         [ capteniment, generositat, bonhomia, indulgència, tolerància ]
  • La veritat     [ coherència, claredat, nitidesa, veraç, transparència, pulcritud  ]
  • La justícia [ equilibri, objectivitat, imparcialitat, rectitud, legítim, honradesa ]
  • El reconeixement    [ agraïment, congratulació, felicitació, acceptació, apreci ]
  • L’exigència [ capteniment, disciplina, serietat, constància, correcció, mesura ]
  • L’esperança       [ superació, confiança, força, optimisme, alegria, satisfacció ]

L’exercici més senzill, l’activitat responsablement treballada, la companyonia cordial del professorat, la col·laboració activa amb els pares, el tarannà compassat de cada jornada…, res s’esmuny, tot té ressò en el procés educatiu de cada alumne/a i cada situació esdevé ferment de creixença, preparació per a la vida social.

Qui ha decidit d’exercir la seva vocació d’educador o ha posat al servei dels altres la seva qualificació professional ha de conèixer, evidentment, el camp de treball que se li ofereix i ser coherent en la realització de la tasca / missió confiada. Dificultats? Les pròpies d’aplicar l’Ideari o Caràcter propi de l’escola amb convicció i coherència.

Tanmateix, si alguna cosa puc manifestar, per a la superació de qualsevulla dificultat, és la de rescatar els documents vertebradors que, de ben segur, poden il·luminar el camí que hom ha emprès:

Vat.educcion  4.1.1. L’estudi atent de la «Declaració sobre l’Educació Cristiana» del Concili Vat.II

El Concili Vaticà II va promulgar ensenyaments eclesials que els tenim recollits en diversos Documents i dins d’una escala d’importància doctrinal que configuren les Constitucions, els Decrets i les Declaracions. Entre les Declaracions hi trobem:

Aquesta declaració traça les línies vertebrals contemporànies pel que fa a la tasca educadora cristiana amb un llenguatge molt proper i amb gran riquesa de contingut: parla de la llibertat d’elecció de les escoles, dels educadors i els dots d’intel·ligència i sentiments que han de tenir i de la seva preparació, renovació i adaptació, del patrimoni cultural, de la promoció dels valors, de la preparació de l’alumnat per a la vida professional i de la participació de tota la comunitat educativa…

sistema preventivo  4.1.2. El «Sistema preventiu» salesià escrit per Sant Joan Bosco i adaptat als nostres dies

La Congregació salesiana, pel que fa a la seva intervenció educativa en les seves obres, especialment en les escoles disseminades a les diverses delimitacions mundials -anomenades Inspectories-, practica el que el seu fundador, Sant Joan Bosco, convingué en nomenar:

La «Pedagogia salesiana», doncs, descansa plenament en la raó, l’espiritualitat i en l’estimació (amabilitat-bondat). Es tracta d’un sistema que pretén barrejar-se entre els joves tot compartint la seva vida i oferir una visió positiva del món, però amb atenció especial als autèntics valors, al diàleg especialment, a la força del bé que resideix en el si de cadascú, al respecte de les normes raonables, a la flexibilitat i persuasió respecte de les diverses propostes d’acció, a l’espiritualitat compromesa i a l’amabilitat com a resultat de l’estimació.

D. Bosco humanitza el «Sistema preventiu» de la seva obra sota la base de tres dimensions:

  • Des de la «raó». Tot ha de ser raonable: el reglament, l’ambient, els gustos o diversions espontànies, els premis i càstigs. D’aquesta manera l’educand pot satisfer dues necessitats fonamentals com en són l’actuar lliurament i refermar la seva pròpia personalitat.
  • Serà «l’espiritualitat» la dimensió que donarà sentit a tot el procés educatiu perquè l’alumne/a arribi a tenir una experiència del Transcendent, de tal manera que pugui assumir la seva vida a favor d’una missió social mitjançant el compliment de les pròpies obligacions amb l’alegria de tenir neta i en pau la seva consciència.
  • I en relació a «l’amabilitat», fruit de l’estimació profunda, aquesta ha de vivificar tot el procés a través de relacions amables i cordials, orientant la tasca, sobretot, als més necessitats i marginats. Hi calen aquí demostracions d’afecte sincer i activitats apropiades (música, joc, art…) per tal de desenvolupar diverses capacitats amb espontaneïtat i alegria.

Cal destacar, no obstant, l’aportació pedagògica de Pietro Braido, la bibliografia de la qual ha estat una font d’inspiració i d’estudi a diferents Universitats del món salesià i d’altres.

pedagogia ignciana  4.1.3. Les maneres d’actuar segons les «Característiques de l’Educació de la Companyia de Jesús» i l’orientació metodològica del «Paradigma pedagògic ignasià»

Un estudi en profunditat de la «Ratio Studiorum» (1599) el podem llegir en el treball que Carmen Labrador, catedràtica de Teoria educativa i Història de l’Educació de la Universitat Complutense de Madrid, intitulà «La Ratio Studiorum de 1599. Un sistema educativo singular». Es tracta d’un primer document sobre l’educació de la Companyia de Jesús en què s’especifica la concepció educativa, el pla d’estudis,  la metodologia, la funció dels mestres, les relacions d’aquests amb els estudiants i l’organització escolar.

D’aquest document anteriorment citat, a posteriori, en surten altres documents que, per la seva importància, em cal mencionar tot seguit:

En aquests documents se sintetitza la proposta de la Companyia de Jesús de prendre Jesús de Natzaret com a model de vida, a més a més de oferir la visió ignasiana del món, el discerniment personal de les persones, la formació dels homes i dones per als altres, la preocupació per als més pobres, la inquietud social, el reconeixement de la dignitat de la persona, l’excel·lència o el «magis» ignasià, els mètodes de treball, la preparació per a la vida, l’aportació personal a la comunitat educativa…

Concretament i en referència a la proposta metodològica del «Paradigma Pedagògic Ignasià» (PPI) s’analitzen las fases estratègiques indispensables i aplicables a qualsevol tipus d’acció educativa (sigui d’aprenentatge curricular, sigui respecte d’actuacions o fets o bé sobre temàtica diversa…). Aquestes estratègies queden determinades per «l’anàlisi del context», «l’esforç de la reflexió», «la percepció de l’experiència», «la dinàmica de l’acció» i «els resultats de l’avaluació» al llarg de tot el procés que s’analitza.

Es pot llegir un magnífic article de Fernando de la Puente SJ, -CONEDSI- sobre «La Pedagogia ignaciana, hoy».

FECC  4.1.4. Les orientacions de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC)

Cal dir també que, atesa l’especificitat de Catalunya, respecte d’altres dites autonomies de l’Estat espanyol, en referència a qüestions educatives i al tarannà de les escoles adherides a la Fundació Escola cristiana de Catalunya (FECC), m’he beneficiat del suport i de les orientacions, documents, propostes, circulars, treballs, conferències, simpòsiums, etc., així com els continguts diversos penjats a les planes de seva pròpia Web de la FECC o bé en els Reculls de premsa. , Fins i tot, ofereix un servei per escollir Escoles del col·lectiu.

Considero que la susdita entitat ha tingut i segueix tenint els elements bàsics i equilibrats de tradició i d’innovació pedagògica a favor del sistema educatiu que perviu entre nosaltres. Una àmplia literatura sobre l’educació cristiana ha quedat esmerçada puntualment i ben definida en les obres escrites dels darrers secretaris generals:

Tota escola ha de tenir l’anomenat «Projecte educatiu de Centre». La FECC ha traçat la construcció conceptual dels documents prescriptius perquè cada escola adherida al seu sistema l’adapti segons les possibilitats i/o necessitats de l’entorn on s’imparteix l’acció educativa. Evidentment, els principis que guien una escola cristiana i els objectius que es pretenen assolir, marquen un camí a recórrer al llarg de tot el procés educatiu i són per tant, una proposta activa en què tota la Comunitat educativa (alumnes, pares, personal docent i no docent…) s’hi ha de veure implicada en un esforç constant i amb el goig de dur-ho, tot plegat, a bon terme. A manera d’exemple incloc aquí l’Ideari d’una de les escoles inscrites a la xarxa de la FECC i que correspon al conjunt d’escoles de la Fundació Jesuïtes Educació.

disciplina  4.2. Una reflexió sobre una qüestió cabdal -la disciplina- i el seu enfocament

Un aspecte, a banda, que voldria ressenyar és el tractament sobre l’exigència / disciplina. Un tema que avui dia em sembla que costa d’aplicar i que d’aparença senzilla en la seva escorça, amaga una llavor de gran potencialitat de cara a la creixença personal i al tarannà acadèmic dels alumnes. L’exigència és un tema que es connecta amb el tractament de la diversitat i fa referència a la disciplina, correcció o capteniment en el «saber estar i conviure». Suposa una tasca en què l’acció i el suport de la companyia de l’educador ha de maldar per extraure de l’alumne/a totes les potencialitats, però equilibrant l’escalfor de la «comprensió» més evangèlica (refereixo el «misereor super turbam» i la interpretació de la paràbola de la multiplicació dels pans com un acte d’intercanvi de bens consignat a Mt. 14, 13.21 / 15, 32-38), amb el «magis» de l’excel·lència ignasiana (certament inspirat en el nucli de la paràbola dels talents de Mt. 25, 14-30).

derechos 4.2.1. De com s’ha transitat d’un «sistema autoritari» a les «formes democràtiques»…?

De l’autoritarisme imposat sobre prou persones que visqueren temps de dictadura ja superats i d’obediència cega, s’ha arribat a una llibertat -freqüentment mal entesa- i a formes d’actuació massa desinhibides. Nogensmenys, dins d’una gran sensibilitat i un reconeixement sincer dels drets humans i els dels propis infants, amb l’adquisició del valor democràtic de participació en la vida comunitària.

oportunidad-2  4.2.2. De com s’ha transitat des d’un «sistema elitista» a un altre de «sistema d’oportunitats»…?

D’un sistema educatiu elitista s’ha passat a un sistema d’oportunitats per a tothom. Ara bé, el valor de la lluita i de l’esforç per a la consecució de les coses s’ha amollat en els contravalors de la recerca de l’èxit sense l’esforç, a causa del fàcil consum i el predomini d’una societat materialista / hedonista imperant. És indiscutible que la millora del nivell de vida ha proporcionat grans avantatges, però també ha accentuat i provocat l’egoisme, la manca d’il·lusió i cert cansament.

ppf  4.3. Una mirada al passat, el camí del present i l’albirar del futur

La caricatura, doncs, de la imatge vertiginosa d’avui dificulta la lectura pausada i, en conseqüència, redueix la possibilitat de reflexió tan necessària. I, sense reflexió, hi ha més perill que un desenvolupament superficial de l’acció faci trontollar, malauradament, el capteniment de la vida.

Vet aquí algunes propostes que, pel seu dens contingut, poden ajudar a mirar el passat, acompanyar el camí del present i no menystenir l’albirar el futur:

  • El mirar cap al passat per «aprendre de la història». Aprofitar, doncs, el patrimoni cultural i rescatar del passat aquelles experiències valuoses de persones -moltes vegades amb intuïcions molt creatives- que han resultat eficaces. 
  • El fer camí avui: la meva proposta s’orienta vers «l’aplicació del paradigma pedagògic ignasià» sobre cada situació. És a dir, emprar aquella dinàmica que suposa «l’anàlisi del context», «la vivència o experiència» de cada situació, «la reflexió sobre el fet», «la disposició / decisió de l’acció» i, evidentment, el «compromís de realitzar una avaluació» del resultat.
  • L’albirar l’esdevenidor per viure en la confiança que «l’educació és una tasca esforçada, els fruits de la qual maduren a molt llarg termini». Passats molts anys, situats en el futur, ressona en cada persona que va compartir la nostra tasca / companyia educativa el referent o model d’aquells pensaments verbalitzats que no hi donarem importància, la munió de sentiments manifestats a flor de pell, totes les actituds mantingudes en el capteniment del dia rere dia.

comunitat educativa  4.4. Educació compartida entre l’escola i els pares, tot formant una Comunitat educativa

Els fills es desenvolupen i maduren a poc a poc, però les responsabilitats dels pares augmenten en proporció a la seva creixença. El temps passa i el dia a dia va evidenciant que, avui més que mai, se’ls ha de reunir al voltant d’algun àpat de la jornada, donar-los conversa, gratificar-los quan calgui, escatir on van i saber amb qui es relacionen, mantenir-los dins d’una austeritat de vida, interessar-se i involucrar-se en les seves activitats d’estudiants i -de comú acord amb l’escola- respectar i col·laborar amb les decisions de la institució educativa, controlar-los els programes informàtics, el temps dedicat a la televisió, a la utilització de mòbils i/o d’altres aplicacions informàtiques, equilibrar les seves responsabilitats amb les concessions oportunes, reconvenir-los tantes quantes vegades faci falta, realitzar amb ells activitats conjuntes (visites a museus, lectures, esports, cinema, excursions i/o altres temes lúdics…), no tenir por d’assenyalar-los límits i de dir-los un no clar i rotund quan esdevingui necessari, sostenir-los en les seves pors i crisis, assignar-los tasques domèstiques, incorporar-los a grups i/o a comunitats on -segons les conviccions de cada família- puguin créixer en la fe religiosa o aprendre a ser humanament i voluntària solidaris, presentar-se com a referents i/o models en els diferents àmbits de la vida tan social i laboral com matrimonial i espiritual.

I tot això -que no és pas poc- acomboiar-ho des de l’estimació i el diàleg, sense perdre el nord i assenyalant, des d’un bon principi, el rol que dins del nucli familiar a cadascú/na li’n pertoca… Un programa gens fàcil, però de claredat meridiana perquè «si els fills quan són petits no et deixen dormir, de més grans et fan perdre la son». O aquelles altres expressions que corren entre nosaltres com aquella que «resulta més fàcil educar una tribu que un fill» o la que explicava un psicòleg en afirmar que «abans de casar-se tenia sis teories oportunes sobre com educar un noi o una noia, però que des del moment de la naixença del primer fill, s’havia quedat sense cap teoria».

Ara bé, aquestes consideracions no han de ser cap obstacle per decidir l’arribada d’un/a fill/a al món, ja que ells són el goig de la família tal i com ens diuen les sàvies sentències orientals:

  • «L’herència de Déu són els fills, els descendents són la millor recompensa. Són com fletxes en mans d’un guerrer i feliç l’home que se n’omple el carcaix». (Salm 126).
  • «Els teus fills seran com branques d’olivera al voltant de la teva taula. Tant de bo que puguis veure els fills dels teus fills». (Salm 127).

I tot això exposat no treu que els pares haguem d’acompanyar la creixença dels nostres fills, deixar que es vagin identificant en la seva pròpia personalitat, conrear el diàleg sense cap mena de desànim, respectar-los la seva intimitat i estimular-los  a prendre el vol pel seu compte amb una atenció i cura responsable. Una tasca certament difícil, arriscada i complexa que no s’aprèn en els llibres, sinó en l’aiguabarreig dels encerts i les equivocacions del dia rere dia.

Cal recordar que -tractant-se d’educació, com art que és- s’ha de tenir l’ull viu i  atent, però posar molt d’amor en l’altre. D’aquesta manera les situacions, els esdeveniments, les dificultats i cadascuna de les persones al nostre redós ens entraran més amorosides, no ens faran mal i, fins i tot, ens provocaran a somriure dolçament.

relacions interpersonals  4.5. Les relacions interpersonals

En referència al tracte amb les persones, he procurat aplicar aquell concepte que tantes vegades he hagut de treballar amb els alumnes perquè el posessin en pràctica: «saber estar i conviure».


  • «Saber estar i conviure» -un art construït no sense esforç- enalteix a qui el practica i pretén ajudar a què, en el decurs de les nostres relacions i intervencions, ningú se senti mai ferit o negativament sorprès. Ans al contrari, tant de bo que tota relació amb l’altre/a pugui esdevenir sempre oxigenador, curatiu i gratificant. Resulta ser molt complaent experimentar l’ajuda dels altres en els moments difícils i turmentats.
  • «Saber estar i conviure» en pau és un repte a l’inestable tarannà del nostre dia a dia… El tracte afectuós entre nosaltres, la comprensió davant de qualssevulla deficiències i el suport recíproc ajuden a fer més planera i engrescadora la tasca que tots junts duem entre mans.
  • «Saber estar i conviure» contribueix a augmentar el goig de la convivència. Però, ens cal tenir molt present, no només el valorar, comprendre i l’ultrapassar les fronteres de la genètica de cadascú/a, l’entorn social i històric de cada persona i la seva consciència, sinó saber distingir l’error i les febleses (que caldrà prevenir i/o corregir) i la persona que la malencerta a qui sempre hem de respectar, comprendre i ajudar.

En definitiva, atesa la nostra condició humana resulta imprescindible suplir les limitacions i  les carències pròpies i les de l’altre/a amb molta comprensió i paciència i reemplaçar les dificultats estructurals, com es pugui, però amb creativitat, enginy i crítica constructiva. Tant de bo que el suport de les persones que ens envolten ens tanqui les portes del desassossec i ens obri el nostre cor a la bondat, a la pau, a la veritat, a la unitat i a la justícia, grans valors humans i cristians que he observat i he experimentat en la mirada i en el bon fer dels altres. Però si és també obligat de tenir un ull ben viu perquè la nostra tasca resulta prou arriscada i complexa, ens cal posar tota l’estimació en l’altre ull perquè, d’entre tots els valors, l’amor n’és el principal.

placnta  4.6. Dues entrevistes relacionades amb el món de l’educació

4.6.1. Casimiro Bodelón

El magisteri (magister) contraposat al ministeri (minister). Una entrevista a un company meu on s’hi analitza el temps en què l’alumnat passa per la «placenta» de l’escolarització. Vet aquí el VIDEO DE L’ENTREVISTA en què la periodista Carmen Serrano parla amb el seu professor Casimiro Bodelón en un programa de TV1 «La Mañana». Company meu de la dècada dels anys seixanta, amb formació humanista de Filosofia i Lletres i de professió Psicòleg clínic. Algunes de les seves obres publicades:

  • «Comunicación humana. Utopía y realidad»
  • «La casa de Bernarda Alba, símbolo de represión femenina»
  • «Sexualidad y moral católica»
  • «La familia nuestra de cada día, o todo queda en casa»
  • «Aprendiendo a amar o la importancia de la sexualidad en el matrimonio»
  • «El educador y su tarea de acompañante»
  • «La educación como comunicación»

4.6.2. Carles Monereo

Ell és un brillant antic alumne meu de la dècada dels anys 70 a l’Escola salesiana de Sant Josep de BCN-Rocafort. Carles Monereo, un referent important en el camp educatiu. Vet aquí el CONTINGUT DE L’ENTREVISTA. Actualment és professor de Psicologia Bàsica, Evolutiva i Educativa a la Universidat Autònoma de Barcelona, on hi dirigeix un equip d’investigació, SINTE. Reconegut institucionalment i amb un gran prestigi: un exemple és que els seus treballs inicials es recopilaren en l’obra:

  • «Estrategias de enseñanza y aprendizaje de la vida» Ed. Graó, Barcelona 1994. Un punt de vista psicoeducatiu basat en la identitat humana, un manual de referència en moltes universitats espanyoles i llatinoamericanes -avui ja per la dinovena edició-.

D’algunes de les seves darreres obres n’esmento les següents: 

  • «Docentes en tránsito. Análisis de incidentes críticos en secundaria»
  • «La Identidad en Psicología de la Educación: necesidad, utilidad y límites».
  • «Pisa como excusa. Repensar la evaluación para cambiar la enseñanza»
  • «La autenticidad de la evaluación».
  • «La evaluación auténtica en Enseñanza secundaria y universitaria: investigación e innovación».
  • «Psicología de la Educación Virtual».


4.7. Els valors que necessita un/a alumne/a que ja porta temps a l’escola i que s’endinsa progressivament en els quefers de la societat

En un discurs de cloenda de 4t d’ESO (2007) que se m’oferí de pronunciar, després de reflexionar sobre algunes característiques del món actual, vaig proposar als alumnes un rearmament per poder acarar i superar amb èxit les xacres que ens envolten. Doncs bé, vet aquí algunes orientacions:

  • «Cal que no perdeu la confiança en vosaltres mateixos i en les vostres capacitats. Mireu: la nostra societat se’ns ha tornat extremosament individualista, molt enfrontada i escandalosament consumista. Malauradament impera amb freqüència la llei del més fort amb noves formes d’esclavatge social, econòmic i psicològic. Per això, heu de saber defensar-vos de la mediocritat i de qui, amb enganys i amb mètodes inconfessables, no porta bé la seva vida ciutadana. Però no amb violència, sinó amb el raonament i el coneixement de les lleis, amb la voluntat decidida a no deixar-se atrapar per paranys difícils de sortir-ne i amb els recursos que facilita l’Estat democràtic de dret… »
  • «…Cal que seguiu adquirint, en el decurs dels dies, una bona preparació intel·lectual i professional continuades amb una capacitat sempre oberta per aprendre i millorar constantment i a ser sanament crítics davant de les injustícies. Una gran part de la humanitat pateix fam i misèria i són innombrables les persones que encara no saben de llegir ni d’escriure. L’obrir-se cap a la consciència social eixampla el cor. Si davant dels problemes que sorgeixen -diferents segons les èpoques- copsem avui que les actituds imperants són d’exclusió, de racisme, de predomini, de xenofòbia o de defensa, penso que el millor és equipar-se d’una bona dosi de tolerància, de respecte, de solidaritat, de comprensió i d’estimació sincera i, sobre tot, estar disposat a dedicar esforços, temps, energies, cor i intel·ligència per ajudar -des de les possibilitats grans o més minses de cadascú/na- a aquells que més ho necessiten… »
  • «… Però també és molt important no deixar de conrear la intel·ligència emocional. És a dir, l’aprendre a relacionar-se, a saber estar i conviure amb les persones iguals o diferents a nosaltres, sigui amb els companys de cada dia o els no tan amics, amb els pares i el professorat, amb la gent coneguda i la que tenim més a prop, amb la parella que formeu, amb la gent de l’estudi o del treball, amb tots aquells que són amb nosaltres i constitueixen el proïsme. Aquesta és una gran tasca objecte d’atenció diària i que s’aprèn escoltant, coneixent, comprenent, mostrant empatia (posant-se en el lloc de l’altre/a) i estimant tot fent servir l’estratègia cabdal del diàleg. Tot i que l’egoisme i la falsedat predominen en la nostra societat, el lluitar per aconseguir personalment una bona base de sinceritat, d’honestedat, d’altruisme, de justícia, de bondat i de formes elegants, tot plegat, pot ajudar molt a viure en pau amb un mateix i amb els altres…»
  • «… I si algú de vosaltres té la sort de conèixer Jesús de Natzaret, el seu seguiment, traduït en obres eficaces i compromeses, pot ajudar a viure amb sentit ben ple la vida i «passar», sense cremar-se, de les absurditats escampades i que serpentegen arreu, com en són el món devorador de la droga, de les malalties inexplicablement  buscades, de les frivolitats morboses, inútils i sense sentit, de les infidelitats doloroses, del mal punyent o del pecat. Tant de bo que cadascú/na escolti en la fondària de la consciència la veu que ressona en l’interior del cor que convida a estimar i a discernir el propi projecte personal».

Diciembre 27, 2014


Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 1:03 pm


S’ha escrit que l’acte de llegir és comparable a una operació sorprenent i prodigiosa perquè unes taques negres o de colors sobre una plana blanca de paper, amaguen el misteriós poder de modelar un brillant calidoscopi de pensaments i suscitar un fascinant aiguabarreig de sentiments.

Les teranyines que filen i pengen de la cova de Betlem i que, ensems conviuen amb la decoració de tot l’imaginari de fictícies irrealitats literàries, han desplaçat l’atenció exclusiva pel que fa al nucli de l’autèntic missatge de la “Bona Nova” de Jesús, a través del recorregut d’una historia dues vegades mil·lenària.

En jugar amb els dos textos més amunt consignats, s’escau de fer una cabriola amb la felicitació nadalenca que us arriba en aquest any de 2014. Però amb la voluntat de transformar en actituds positives totes les teranyines que embolcallen el decorat de les coses rebutjables d’aquest món on hi convivim.

I d’aquesta manera, en enfocar l’ull escrutador del dispositiu apuntador o mouse (a banda de les pantalles tàctils o el reconeixement de veu per a aquesta funció) que possibilita el maneig de l’entorn gràfic del vostre ordinador, us permetrà de descobrir el contingut amagat en cadascuna de les fotografies perquè el seu visionat ens detalli on rauen:

El veritable AMOR… La tant desitjada PAU… L’experiència de la LLIBERTAT… El suau acaronament de la BONDAT… La ponderació equilibrada de la JUSTÍCIA… La interpretació fidel de la pluralitat en la UNITAT….

Encara que l’imaginari ambivalent, pel que fa a la literalitat de la “Infància de Jesús”, que els evangelistes Mateu (1,1-12 ; 2,1-23) i Lluc (1,1-56) ens ofereixen a l’Evangeli -una munió d’escenes idíl·liques contraposades amb d’altres ben esfereïdores-, aquest any volem acompanyar la celebració del Nadal’2014 cantant “nadales” amb la intenció d’apaivagar, ni que sigui només durant aquestes festes, la crua realitat del món que ens envolta.

Així doncs, en clicar cadascuna de les fotografies s’obrirà un vídeo que us ajudarà a cantar “nadales” catalanes o escoltar bona música per manifestar l’eventual alegria d’aquest Nadal.


SAINT-SAËNS. Final Simfonia 3




Escolania de Montserrat


Christmas. Hammond Organ


Bach J.S. Swinging. 24 Hours


FELICITACIÓ…!!! En prémer aquest text s’obrirà la «nadala-2014» amb el seu format original…

… I mitjançant els ulls escrutadors del PROGRAMA-BIDI, instal·lat en el vostre mòbil, sobre qualsevol dels CODIS-QR -una original teranyina digital-, captarà música nadalenca i «nadales» per cantar..


Se ha escrito que el acto de leer puede compararse con una operación sorprendente y prodigiosa ya que unas manchas negras o de colores sobre una página de papel en blanco, esconden el misterioso poder de modelar un brillante calidoscopio de pensamientos y suscitar una fascinante confluencia de sentimientos.

Las telarañas que hilan y cuelgan de la cueva de Belén y que, al mismo tiempo conviven con la decoración de todo el imaginario de ficticias irrealidades literarias, han desplazado la atención exclusiva respecto al núcleo del auténtico mensaje de la “Buena Nueva” de Jesús, en el recorrido de una historia dos veces milenaria.

Jugando con los dos textos arriba consignados, será acertado hacer una pirueta con la felicitación navideña que os llega en este año de 2014. Pero con el deseo de transformar en actitudes positivas todas las telarañas que envuelven el decorado de cuanto hay de rechazable en este mundo en el que convivimos.

Y de esta manera, enfocando el ojo escrutador del dispositivo apuntador o mouse (exceptuando las pantallas táctiles o el reconocimiento de la propia voz) que posibilita el manejo del entorno gráfico de vuestro ordenador, os permitirá descubrir el contenido escondido en cada fotografía para que su visionado nos detalle donde residen:

El verdadero AMOR… La muy ambicionada PAz… La experiencia de la LIBERTAD… Las caricias tiernas de la BONDAD… La ponderación equilibrada de la JUSTICIA… La interpretación fiel de la plurlidad en la UNIDAD…

Aun cuando el imaginario ambivalente referido a la literalidad de la ”Infancia de Jesús” que los evangelistas Mateo (1,1-12 ; 2,1-23) y Lucas (1,1-56) nos ofrecen en el Evangelio -un contingente de idílicas escenas opuestas con otras que estremecen-, este año queremos acompañar la celebración de la Navidad’2014 cantando “villancicos” con la intención de suavizar, aunque sea sólo para estas fiestas, la cruda realidad del mundo que nos circunda.

Así pues, al pulsar cada una de las fotografías se abrirá un video que os ayudará a cantar “villancicos” castellanos o escuchar buena música para manifestar la alegría eventual de esta Navidad.


   BACH, J.S. Oratorio de Navidad


TORRES. Villancicos populares


Villancicos castellanos tradicionales




HAENDEL. Christmas Allelujah


FELICITACIÓ…!!! Al pulsar este texto se abrirá la «felicitación navideña-2014» en su formato original…

… Y mediante los ojos escrutadores del PROGRAMA-BIDI, instalado en vuestro móvil, fijos sobre cualquiera de los CÓDIGOS QR -una original telaraña digital-, capturará música navideña y «villancicos» para cantar.

Barcelona, Nadal 2014 & Any Nou 2015

Octubre 30, 2014

ENTRE l’11-S I EL 9-N de 2014: ÉREM, SOM i SEREM (1714-2014)

Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 2:11 pm


ENTRE L´11-S i EL 9-N de 2014: ÉREM, SOM I SEREM…

Què pot passar el 9-N de 2014, en el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlin…? S’ha dit que el poble català tindrà l’ocasió de votar -malgrat totes les dificultats i entrebancs- sobre el futur d’una Nació a la recerca d’Estat. Però, de quina manera es podrà portar a cap la votació…? Vet aquí l’enigma per resoldre -una autèntica filigrana d’encaix- davant d’aquest enorme i important repte plantejat per una bona part de la societat catalana, molt conscient que “tot està per fer, encara que tot és possible…”, perquè ERA, ÉS i SERÀ…!!!


Per tal de poder llegir amb placidesa aquest article i assaborir amb gaudi les notes expressades entre claudàtors de color vermell [ ], així com -si s‟escau- els enunciats de color blau que es troben al final de l‟escrit, és de precís:

  • Fer-se càrrec que hi ha tantes realitats com punts de vista, si ens atenem a una generalització exagerada de la realitat, però que per damunt de tot, cal que cadascú/a respecti tothom des de la més gran consideració de la pluralitat, amb l‟exercici d‟una recerca orientada cap a l’adquisició ajustada de l’objectivitat de les coses d’aquest món i la pràctica d’un diàleg profunt ben asserenat. A banda dels link’s musicals incorporats i d’altra índole oral o textual, qui en llegeixi tot l’article haurà acaronat unes 12.000 mil paraules, la qual cosa més que satisfer l’escriptor, honora sobretot el sofert lector.
  • Prémer les notes abans indicades i extraure‟n el profit o benefici més adient, sempre que hom ho desitgi i el temps fugisser li’n possibiliti, tan una cartesiana reflexió dels fets, com el descans d‟un esbargiment cofoi. Les notes o citacions aspergides en l‟imprès digital s‟obren en format «pdf» i inclouen textos qualitatius de persones autoritzades i visionats prou interessants. Tanmateix, en funció de les possibilitats que cada ordinador disposi -sigui convencional, iPhone, iPod touch, iPad o altres- els diferents visionats i textos s‟obriran amb més o menys lentitud o prestesa.

També pressionant les fotos que guarneixen els títols i els paràgrafs del text, se n‟esbatana un visionat significatiu perquè la pressumpta dificultat de la seva lectura faci molt més lleugera la seva comprensió.

Entre l’11-S i el 9-N he anant elaborant un article penjat a la meva plana web per tal de consignar els “fets” més importants succeïts entre aquestes dates i, a la vegada, expressar el meu “criteri” personal sobre el passat, el present i el futur de Catalunya. Respecte dels “fets” he intentat ser màximament objectiu ja que, en aplicar la dinàmica tesi-antítesi, abundoses notes o citacions contraposades il·lustren el text. Pel que fa al “criteri”, podria dir que hi batega la meva síntesi, tot i que essent cosa personal, ja entrem en un camp ben subjectiu…

… He de dir que durant els molts anys de dedicació a l’ensenyament mai he propagat o deixat entreveure cap idea política. I això perquè, en tot cas, la meva responsabilitat d’educador era la de donar testimoni i ser referent de bon ciutadà responsable en els valors fonamentals de la ciutadania i amb l’esperança que, passat el temps, els meus educants -per ells mateixos- decidissin incorporar-se amb criteri propi i amb plena consciència, als afers de la ciutat. I encara més. Durant molts anys vaig ser professor de llengua castellana i catalana. En repetir moltes vegades que “quantes més llengües se sàpiguen millor”, crec haver assolit l’objectiu propossat en mostrar especial i igual afecte tant per una llengua com per l’altra, així com per les cultures d’ambdues…

… I per això mateix, en mostrar ara el meu pensament sobre l’esdevenidor polític del poble català, no voldria que ningú se sentís malament o molest. Al contrari, des del respecte democràtic que dec a tothom que em coneix o amb qui m’he relacionat, també demano per a mi la mateixa consideració. Així, doncs, atès que el títol ja ho ha expressat tot, vegem quin és el contingut del “ÉREM, SOM i SEREM”:


Vet aquí l‟índex o la taula d‟aquest article:


L’article consta de més de 12.500 paraules. Sé que pot resultar molt feixuga la seva lectura i potser, segons la capacitat de l’ordinador de cadascú/na, costi també d’obrir alguna nota o citació. Però, en definitiva, la meva jubilació m’ha permès d’elaborar aquest entreteniment que avui incloc en aquesta aplicació informàtica, des del record i el símbol de la caiguda del “mur” de Berlín, ara fa vint-i-cinc anys. Si tens interès en llegir quelcom, ni que sigui de fer una lectura en diagonal, t’ho permetran de fer en dos formats ben diferents:

1. Si cliques aquest gràfic se t’obrirà l’article amb el format tal i com es presenta en http://miquelangelbosch.com

2. En polsar o clicar aquí s’obrirà en format PDF la totalitat de l’article d’acord

amb l’índex o la taula anteriorment expressada


Abril 24, 2014


Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 9:58 am


En finalitzar l’article, així com en cada nota del text numerada entre claudàtors, s’hi trobarà una munió d’enllaços, corresponents a diversos vídeos i textos que acompanyen i il·lustren el contingut de l’escrit i que també s’esbatanen clicant l’enunciat de color blau. A més a més s’ha incorporat a cada fotografia un vídeo musical, amb intèrprets de J.S.Bach, que s’obre en tant sols clicar-lo…


Entre el mes de març i d’abril el món cristià celebra una important commemoració festiva -aquella que supera, fins i tot a la festa del Nadal- i que comença al primer diumenge immediat a la lluna plena de l’equinocci de primavera, és a dir, la Pasqua Florida, seguida de cinquanta dies de celebració, perllongats en l’anomenada Pasqua Granada [1]. Arriba, doncs, el mes d’abril i la nostra terra catalana se sent honorada per la diada de Sant Jordi [2] i -uns dies més enllà-, per la solemnitat de Santa Maria de Montserrat [3].

En definitiva, un escenari primaveral amable i alegre guarnit de llegendes pregones, de roses tendres i perfumades, d’acurades edicions de molts llibres, de festa sentida i amiga al carrer, de pelegrinatge esforçat o devot cap a la santa muntanya, de forts enamoraments primaverencs i d’una munió de sentiments nobles d’identitat i pertinença.

02 llenguatge.jpg

Plau-nos, doncs, en aquesta primavera exultant, consignar aquí una reflexió sobre la terra que ens embolcalla i la cultura que s’hi amassa -en l’expressió de la nostra llengua pròpia- amb el desig que la parla catalana s’insereixi més fecundament a les nostres llars i reunions, al carrer i a l’escola, arreu on la conversa i el diàleg hagin d’esdevenir el principal acte ordinari de comunicació.

I tot això, en un moment prou significatiu de ferma voluntat cap a una nova manera d’organitzar-nos i en la que una proposta multilingüe de comunicació ens estimuli a tots a descobrir el valor d’excel•lència que adquireix la mil•lenària llengua catalana -germana, ensems, entre d’altres també de romàniques, i no per sobre de cap de les moltes que es parlen arreu del món- digne d’estimació i facilitadora d’entesa en aquest racó peninsular i germanívol, terra de cruïlla de camins i tradicionalment acollidora [4].


En un món decididament globalitzat, en parlar de la llengua -com a vehicle dels pensaments i dels sentiments, instrument essencial de comunicació humana, plataforma d’enlairament per assumir qualsevol tipus d’aprenentatge- s’ha d’aclarir que, ben afermades les banderes distintives en el cor de cadascú/a, tractant-se de les parles diverses, “quantes més se’n sàpiguen, tant de millor”.

Així, doncs, sense renunciar als diversos angles de visió amb què es pot valorar i discutir la relativitat de les coses d’aquest món, no resulta gens menyspreable consignar aquí -en un senzill exercici de cabriola (rauxa) i d’objectivitat (seny)- la referència a una aportació positiva que autors tan distants, temporalment i geogràfica, com Miguel de Cervantes i Mossèn Cinto Verdaguer, han tingut a bé expressar pel que fa al coneixement i a l’estimació de la cultura dels pobles i la llengua que els hi és pròpia.


Qui no s’ha aturat mai a reflexionar sobre aquella escena del Capítol VI de la primera part del llibre “El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha”…? Allí Cervantes en salvar de la foguera el llibre “Tirant lo Blanc”, no només ens relata el fet, sinó que ens descobreix una autèntica mostra de cultura i de respecte, cap a llengua catalana que l’honora. I això sense que tingués la capacitat personal de conèixer el català. Amb el seu reconeixement valora la producció literària de Joanot Martorell, un dels escriptors del segle d’or dels Països Catalans.


“El barbero mandó al ama que tomase todos los libros y diese con ellos al corral… y asiendo casi ocho de una vez los arrojó por la ventana. Y por tomar muchos juntos se le cayó uno a los pies del barbero, que él tomó gana de ver de quién era y vió que decía “Historia del famoso caballero Tirante el Blanco”.

-Válgame Dios -dijo el cura dando una gran voz: Dígoos la verdad, señor compadre que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo. Llevadle a casa y leedle, y veréis que es verdad cuanto de él se ha dicho” [5].

O també aquell altre passatge arrancat del Capítol LXXII de l’obra susdita, universalment coneguda, on elogia i honora la Ciutat Comtal amb la visió, que des de Castella se’n podia tenir del Cap i Casal català, aquella Barcelona ja oberta i ben mediterrània:

“… y así me pasé de claro a Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y belleza única” [6].


Mossèn Cinto escriu una obra “d’èpica nacionalista”. Efectivament: en el “Canigó” recrea una apoteosi de la terra catalana, dissenya un model de pàtria i, en debatre’s entre l’amarga experiència de la realitat i els desitjos de moments millors, conclou la seva gran producció literària, tot inspirant una estrofa que sintetitza la vivència intensa que avui encara perdura en el cor del poble català:

“El que un segle bastí, l’altre ho aterra, / però resta sempre el monument de Déu; / i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra / el Canigó no tiraran a terra, / no esbrancaran l’altívol Pirineu” [7].

Tanmateix, el poeta de la Renaixença catalana escriu també una obra “d’èpica  universalista”. M’he de referir a “L’Atlàntida” la qual, després d’un catastròfic esfondrament geològic, quan retorna la calma, el poeta català s’obre a tots els pobles assignant a les terres hispàniques la missió globalitzadora de reunificar el nou i vell continents. A les darreres estrofes del poema, s’hi descobreix la figura de Colom que parla d’aquesta manera:

“… i et veu a tu, Isabel de Castella, / la reina de les reines que hi ha hagut… / Doneu-me, si us plau, navilis, i a bona hora / los tornaré tot remolcant un nou món” [8].

I encara més. En la inspiració poètica del “Virolai”, càntic català per excel•lència, Verdaguer no s’oblida de ningú:

“Dels catalans sempre sereu Princesa, / dels espanyols Estrella d’Orient, / sigueu per al bons pilar de fortalesa, / per als pecadors port de salvament” [9].


Aquests dos  paradigmes tan clars, anteriorment exposats, il•lustren el reconeixement franc i el respecte recíproc de dos autors de diferents cultures vers la pròpia de cadascun.
Per això que avui -en parlar de multiculturalitat i de multilingüisme- cal situar molt bé les dissemblants i heterogènies parles -anàlogues en alguns aspectes- en el piu just de la balança, per amanyagar-les com un tresor preuat, utilitzar-les exquisidament i profusa, segons hi correspongui…

…i sempre des del capteniment d’un esperit positiu i obert, incrementant voluntats, reconeixent i celebrant la riquesa amagada en cadascuna de les quals, eixamplant i engrescant la seva difusió, malgrat els dubtes, les oscil•lacions i/o les tensions que acompanyen la història  inevitable del pobles, com el ritme desigual d’aquella anella de mans juntes que, formant una rotllana -com la sardana-, inspira a Joan Maragall:

“Ja es decanta a l’esquerra i vacil•la, / ja torna altra volta a la dreta dubtant. / I se’n torna i retorna intranquil•la, / com mal orientada l’agulla d’imant” [10].


Aquest intent personal d’aproximació a dues cultures mitjançant el benentès de la llengua de cadascuna, arriba en aquest moment a casa nostra en la diada de Sant Jordi a un punt, diguem-ne crític- en què el dret a decidir l’esdevenidor del nostre poble català es debat entre la intransigència legalista i de la manca de voluntat política d’uns versus el convenciment democràtic, alliberador, pacífic i festiu d’altres.

Per tal de poder copsar el problema en tota la seva dimensió i, ensems amb tota la seva cruesa, només cal obrir els diaris de tota tendència, llegir els titulars i, sobretot, escatir els seus abundosos articles d’opinió, així com la publicació de molts llibres contraposats; atendre amb curiositat les entrevistes dels mitjans de comunicació des dels diferents escenaris muntats; immergir-se en les tertúlies diàries de tota índole; auscultar els criteris exclusivistes i, certament, contraposats del partits polítics; esbrinar el parer desigual de tota la bona gent del carrer, així com parar esment en la veu dels parlamentaris catalans o la dels diputats espanyols [11]. Tot i això, segurament hi falten més debats tècnico-científics per aprofundir tota la temàtica plantejada amb més rigor i fonament de causa.

Tanmateix, ni tan sols en un exercici d’interpretació objectiva d’alguns dels dictàmens del Tribunal Constitucional d’Espanya -es diu que probablement ben contaminat- ha pogut extingir -fins al moment actual- la flama persistent d’una ambició que ve de molt lluny i que avui arriba esperançada  enfront d’un “statu quo” marbrenc i immòbil [12].

Des del tresor preuat de la pluralitat de les llengües, la paraula -i amb ella el diàleg- té tanta força que ningú pot aturar-la. La paraula fa ser i conforma la identitat i ens fa sentir realment d’on som. Degut al llenguatge ho aprenguérem d’infants en el primer mestratge de la llar i,  després, en els diversos grups de convivència amicals i de companyonia.

Havent arribat a aquest punt hem de dir que Catalunya se sent un poble i s’experimenta com una Nació, tanmateix i malauradament, sense Estat [13].

L’any passat, en aquesta mateixa diada de Sant Jordi, vaig presentar una síntesi del recorregut en el temps de la nostra Història de Catalunya sota el fil conductor de la singularitat de la seva llengua pròpia i de la seva codificació moderna. I això, gràcies a la intervenció eminent de Pompeu Fabra qui, essent un home del món de les ciències -químic i professor d’una escola tècnica- escomet la tasca d’una ordenació gramatical, lexicogràfica i estilística de la llengua catalana mitjançant un sistema coherent, racional, estructurat, científic, normalitzat [14].

Avui voldria ampliar el paisatge i, pel que fa al decurs del temps amb els seus esdeveniments passats, m’és escaient d’aconsellar:

  • Unes serioses obres històriques de gran amplària i la biografia dels seus autors [15].
  • Alguns dels molts link’s o enllaços que corren per la xarxa [16].

Tot plegat, un bon i exhaustiu argumentari de la Nació catalana, ni que sigui només per informar-se, destriar, raonar, debatre i, d’aquesta manera, aproximar-se a l’objectivitat de la història. He escollit pretesament el verb “aproximar-se” perquè totes les troballes o versions dels historiadors sobre els esdeveniments de la humanitat que pauta el temps fugisser, col•locades a la platina del microscopi exegètic, sempre parteixen -es vulgui o no- d’un angle de visió particular que pot distorsionar, amb més o menor grau, la realitat de les coses.

No obstant, de tot el que vinc dient, voldria fer palès un llibre intitulat “Fin de la Nación Catalana” de l’historiador Sanpere i Miquel [17], el qual, després d’un llarg recorregut extens, dens i no de fàcil comprensió, però amb claus decisives per al coneixement de la Guerra de Successió -a la vegada que constitueix un fit en el camp de la ciència històrica a Catalunya-, finalitza concloent la seva obra i en referència al que un historiador digué sobre el seu títol:

“… se declara muerta la Nación catalana cuando sus Consejeros entregan la bandera de Santa Eulalia a los soldados de Felipe V. Indudablemente la Nación entra en la agonía en aquel momento, y si no se puede declarar muerta hasta el 16 de enero de 1716 es porque hasta ese día hubo posibilidad de que pudiera ocurrir el milagro profetizado por las beatas barcelonesas. No se hizo el milagro y la Nación murió” [18].

Ara bé, Sanpere refuta, tot seguit, aquesta interpretació d’altri, com dèiem, per nom Castellví:

“Pero, ¿qué es lo que murió el 16 de enero de 1716? Pues pura y simplemente un ESTADO, un modo de ser político del pueblo catalán, y decimos del pueblo catalán porque un pueblo vive mientras su lengua vive (…), lo que murió fue sólo un ESTADO, una organización política, no un pueblo, y cuáles sean los destinos de ese pueblo en lo futuro, esto lo escribirán en la continuación de los siglos sus historiadores” [19].

Aclarit aquest punt i, amb la intenció d’evitar equívocs, de ben segur que hagués estat molt més adequat intitular el llibre en qüestió d’aquesta manera: el “¿Fin de la Nación Catalana?”.

Entre el “Fin de la Nación Catalana” i el  “¿Fin de la Nación Catalana?” s’hi ha addicionat uns interrogants que diferencien conceptualment el títol primigeni del que, de cara a l’il•lusionat futur proper, s’ha volgut esmenar. Efectivament: un humus latent, que flueix de baix cap a dalt  -conscienciós, transversal i potent-, fa ressorgir de les cendres els molts anys d’atuïment.

López Burniol [20] relata l’anècdota següent. En una intervenció a un acte celebrat a Madrid sobre la relació Catalunya-Espanya en el 2013, va exposar de cara a una solució la seva tesi en els termes d’una alternativa: o federalisme o autodeterminació. Comenta que un professor, en acabar l’exposició li va recriminar la seva idea per considerar la seva intervenció, un “discurs antic”. I aquestes en són, sintetitzdes, les seves paraules de rèplica:

“No he utilitzat ni una sola vegada la paraula nació. He dit, això sí, que Catalunya és una comunitat humana amb consciència clara de tenir una personalitat històrica diferenciada i d’una voluntat ferma de projectar aquesta personalitat cap al futur mitjançant el seu autogovern (autogestió dels propis interessos i autocontrol dels propis recursos). Si a això vostè vol anomernar-ho una nació, digui’n així, i si no vol, no ho faci, però la realitat continuarà sent la que és i, al final, s’imposarà. D’altra banda, no he pronunciat ni una sola vegada la paraula sobirania; he vingut a parlar de poder. És a dir, a denunciar que España -aquest tros de terra que va del Pirineu a Tarifa i de Finisterre al Cap de Creus- s’ha articulat des de fa segles com una piràmide el vèrtex de la qual és a Madrid i en què tot el poder polític, resident en aquest vèrtex, ha estat i està sense interrupció en mans d’una casta -renovada per cooptació- que fa segles que està assentada sobre l’Estat, el qual considera com una propietat privada i com una societat de socors mutus; una casta que esgota el seu propi projecte en l’autosatisfacció dels seus propis interessos, prescindint d’un projecte nacional inclusiu i resistint-se per tots els mitjans a un repartiment nacional del poder polític que exerceix”.

Mentrestant, no és pas d’estranyar que es confirmi tot això dit, amb alguns exemples. Només cal realçar els pacífics, però profunds moviments populars haguts en les manifestacions de la Diada de l’11 de Setembre dels anys 2010 [21], així com  també en el 2012 a Barcelona [22] i en d’altres indrets de Catalunya, per adonar-se’n del vigor, de la força i de l’engrescament de la gent del poble vers la consecució entusiasta i fervent d’una NACIÓ-ESTAT [23].

El dia 11 de setembre de 2013 una bona part de la població catalana va ajuntar les seves mans, de nord a sud del país, tot fent històrica una “Via Catalana” que ha quedat consignada, per al gaudi dels qui en participaren i per a la posteritat, en una giga-foto [24]. Una gran manifestació democràtica, efusiva i festiva de persones lliures que es perceben sentimentalment pobladors d’una NACIÓ en aquesta terra del signe astrològic d’Escorpí, amb el benentès que històricament així queda categòricament demostrat des de l’aiguavés científic, malgrat que alguns -per raons espúries i d’altra índole- s’escarrassen en no considerar-ho així des de l’estret i reductor vessant polític.

Enguany, l’ANC ha programat una multitudinària “V” (votar-voluntat-victòria) que des del cel així es plasmarà, omplint -des de la Plaça de les Glòries Catalanes- l’Avinguda Diagonal i la Gran Via enllà… [25], un  document històric i viu com en serà, camí cap a la assoliment d’un ESTAT. Tothom qui en participi d’aquest moviment català, de forma virtual o presencialment, possibilitarà que, en un moment o altra o més d’hora que més tard, s’aconsegueixi plenament el deure que aquest poble té amb les generacions passades i les que conformaran el futur.

Vet ací un paràgraf de José Ortega y Gasset [26] en l’“España invertebrada” [27], escrit a l’any 1922 i prou punyent en relació al mal profund dels governants d’Espanya, com a responsables de la seva invertebració:

“De 1580 hasta el día, cuanto en España acontece es decadencia y desintegración. (…) Primero se desprenden los Países Bajos y el Milanesado; luego Nápoles; al principio del siglo XIX se separan las grandes provincias ultramarinas, y a fines de él, las colonias menores de América y Extremo Oriente. En 1900 el cuerpo español ha vuelto a su nativa desnudez peninsular. ¿Termina con esto la desintegración? Será casualidad pero el desprendimiento de las últimas posesiones ultramarinas parece ser la señal para la dispersión intrapeninsular”.

Segons el parer de López Burniol, i centrant-nos en els fets que actualment s’estan vivint a Catalunya, detecta dues causes -com dues cares de la mateixa moneda- del efecte de la dinàmica secessionista, tot suggerint el possible tractament:

  • La causa primera, s’orienta cap a l’absència permanent d’un projecte nacional espanyol que sigui veritablement integrador i eficient.
  • La segona causa té a veure amb el poder. Els qui de debó podrien pilotar el canvi o, almenys no impedir-lo, continuen fidels al lema “Abans morta que de tots”.

Així doncs, en aquest moment històric i transcendental que vivim, a l’hora de posar punt i final a aquesta reflexió en una nova diada de Sant Jordi, el recurs al silenci pot esdevenir com el més preuat valor perquè en aquest hi pugui ressonar vertaderament totes les abundoses i multilingües paraules que ens diem amb l’objectiu de conèixer-nos, entendre’ns, comprendre’ns i estimar-nos. Si això no és possible -i sembla que hi ha moltes paraules actualment ensordides i encallades- [28] serà de precís donar curs a la voluntat decidida i democràtica d’una molt bona part del poble català per aconseguir i guanyar-se una NACIÓ-ESTAT amb l’eslògan del sant i senya pregon i persistent que maldi en fer realitat, contra tota desesperança, allò que “ÉREM, SOM I SEREM…” [29].

sant jordi 2.jpg


                                                                   …I L’ONZE DE SETEMBRE 2014… 11setembre.jpg 

A tres mesos d’interval temporal a la Diada de Sant Jordi, en aquest mes de juliol, l’Assemblea Nacional Catalana («Ara és l’hora. Units per un País nou») i Òmnium Cultural («Votar és normal en un País normal») han preparat i han posat a l’abast públic ja una aplicació informàtica per tal de poder adherir-se i omplir una «V» a Barcelona (des de la Gran Via de les Corts Catalanes i de l’Avinguda Diagonal fins a la confluència de la Plaça de les Glòries Catalanes). Una magna manifestació de persones prevista per al proper Onze de Setembre d’aquest 2014, com a símbol i referent de (V)otar, (V)ia, (V)oluntat i (V)ictòria [30].


I encara més. En atenció a l’efervescència i a la cascada de continguts que, pel que fa al procés sobiranista s’aspergeixen arreu (articles de diferent índole, comentaris, debats, opinions, tertúlies, llibres, declaracions, estudis, conferències i qualsevol altra mena de hipòtesis…), em plau consignar en aquest final del meu escrit -a través de l’aplicació informàtica pdf- un reguitzell de reflexions al redós del tema que ens ocupa, fruit de consideracions espigolades d’aquí i d’allí, en la mesura que s’esveixen els dies dels fulls del calendari.

Només cal pulsar el número de la citació perquè s’obri la plana que amaga -diguem-ho així-, els títols i la seva matèria, objecte de les especulacions…[31].


08 llibre i video.jpg






Diciembre 22, 2013


Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 5:04 pm

01Nadal 2013-PORTADA.jpg

interrogant1.jpg En la celebració nadalenca de 2013, ens fem una pregunta. I aquesta podem formular-la sobre com ens haurien presentat Mateu i Lluc “L’Evangeli de la Infància” si, enlloc de relatar-nos-la des de la llunyania de fa dos mil•lennis, la naixença de Jesús de Natzaret hagués succeït avui i entre nosaltres en començar la segona dècada del segle XXI…

respostes03.jpg La resposta que es donaria avui ens hagués estalviat de donar curs als molts estudis d’interpretació de totes i de cadascuna de les imatges metafòriques que aquests evangelistes de la bona nova van decidir de consignar en els seus escrits, tot utilitzant fantàstics recursos literaris de l’època i de temps pretèrits. I això, per respondre adientment la necessitat encuriosida d’aquells cristians del primer segle que es preguntaven quin n’era l’origen d’aquell referent que havia excel•lit a la seva pròpia terra amb un pensament i actuació cabdals.

aplicaciones1.jpg Davant de la munió de mantes tècniques, aplicacions i eines de comunicació actualment existents, seria molt interessant de comprovar avui -tot fent ciència ficció- com es donaria a conèixer aquell esdeveniment, presentat de forma portentosa i quina en seria la seva repercussió mediàtica a través de la xarxa global d’Internet. Tanmateix, el que amb certesa podem afirmar és que el naixement, la infància i la manera de pensar i d’actuar de Jesús, desposseïdes de tot l’imaginari literari formal, segueix essent -en essència-, una “Bona Notícia” per a tot el món.

video1.jpg I per això mateix, en utilitzar algunes de les aplicacions informàtiques que disposem al nostre abast, clicant la fotografia s’obrirà un vídeo significatiu que pretén il•luminar  la foscúria i el misteri de la cova de Betlem.


vertigen1.jpg Es tracta d’unes seqüències vertiginoses que es poden contemplar en pocs minuts, tot pulsant la fotografia, i que ens traslladen des del començament dels temps als nostres dies on hi captarem els orígens primigenis, l’embolcall de la naixença, la terrible destrucció, l’evolució continuada, l’imparable progrés, la transformació admirable, la riquesa de l’amor, l’odi malastruc, la mort terrible i el regal preciós de la vida…

nadaldig1.jpg En el vídeo que s’amaga a dins de la fotografia, amb una recreació literal, fictícia i mitjançant la utilització de buscadors, d’un mail electrònic, del twitter, del facebook i de moltes altres aplicacions de la nostra cultura informàtica, se’ns proposa de fer un lleuger esforç per copsar de quina manera juganera i agradable es podria divulgar avui l’esdeveniment del naixement de Jesús…

pau1.jpg El desig de pau per a tot el món esdevé la fita d’aquest i tots els Nadals. Vegem-ho, doncs, en clicar la fotografia. Una “pau” fornida de “veritat” enfront de la mentida i de la manipulació; de “bondat” contra la malesa i la dolenteria; “d’unitat” en la diversitat versus la uniformitat i la disgregació; de “llibertat” malgrat el domini i la dependència; “d’amor” ben comprometedor davant de l’animadversió o l’egoisme; d’una esperança contra tota esperança i que mai es rendeix malgrat l’aparent fracàs…


01Nadal 2013-PORTADA.jpg
interrogant2.jpg En la celebración navideña de 2013, nos hacemos una pregunta. Y ésta podemos formularla sobre cómo habrían presentado Mateo y Lucas el “Evangelio de la Infancia” si, en lugar de relatarla desde la lejanía de hace dos milenios, el nacimiento de Jesús de Nazaret hubiera sucedido hoy y entre nosotros al comenzar la segunda década del siglo XXI…

resposta2.jpg La respuesta que se daría hoy nos hubiera ahorrado dar curso a los muchos estudios de interpretación de todas y cada una de las imágenes metafóricas que estos evangelistas decidieron consignar en sus escritos, al utilizar fantásticos recursos literarios de la época y de tiempos pretéritos. Y todo ello, para responder adecuadamente a la necesidad curiosa de aquellos cristianos del primer siglo que se preguntaban cuál fuera el origen de aquel referente que había sobresalido en su propia tierra con un pensamiento y actuación eminentes.

aplicaciones2.jpg Ante la gran cantidad de técnicas, aplicaciones informáticas e instrumentos de comunicación hoy existentes, sería interesante comprobar -con un ejercicio de ciencia ficción- de qué manera se divulgaría aquel acontecimiento, presentado como portentoso, y cuál sería su repercusión mediática a través de la red global de Internet. Sin embargo, lo que podemos afirmar con certeza es que el nacimiento, la infancia y el modo de pensar y de actuar de Jesús, desposeídas de todo el imaginario literario formal, sigue siendo -en esencia-, una “Buena Noticia” para todo el mundo.

video2.jpg Por todo ello, al utilizar algunas de las aplicaciones informáticas de que disponemos a nuestro alcance, pulsando la fotografía se abrirá un video significativo que pretende iluminar los rincones obscuros y  misteriosos de la cueva de Belén.


vertigen2.jpg Se trata de unas secuencias vertiginosas que, al abrir el vídeo escondido en la fotografía, en  pocos minutos nos trasladan desde el comienzo de los tiempos a nuestros días, y captan los orígenes más primitivos, la ternura del nacimiento, la destrucción terrible, la evolución continuada, el progreso imparable, la transformación admirable, la riqueza del amor, el odio malévolo, la muerte terrible y el precioso regalo de la vida…


nadaldig2.jpg Pulsando la fotografía aparece un vídeo que, a través de una recreación literal, ficticia y mediante la utilización de un buscador, de un mail electrónico, del twitter, del facebook y de otras muchas aplicaciones de nuestra cultura informática, nos propone un pequeño esfuerzo para comprender de qué manera, juguetona y agradable, se podría divulgar hoy el acontecimiento del nacimiento de Jesús…


pau21.jpg El deseo de paz para todo el mundo es el punto de llegada de esta Navidad y que se puede contemplar al recoger el vídeo de la fotografía que lo contiene. Una  “paz” abastecida de ”verdad” frente a la mentira y la manipulación; de ”bondad” contra la maldad y la perversión; de “unidad” en la diversidad versus la uniformidad y la disgregación; de “libertad” a pesar del dominio y la dependencia; de “amor” comprometido delante de la animadversión y el egoísmo; de una esperanza contra toda esperanza que jamás se rinde ante el fracaso…

Abril 4, 2013


Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 6:13 pm

rosa2.jpgfeliçSJ.jpgllibres1.jpg EN LA DIADA DE SANT JORDI 2013…!!!


articles.jpg  Recull de festes als Països catalans


En un moment històric en què una espiral encesa d’opinions diverses envolta la nostra terra sobre el dret a decidir…!!!

Quan precisament s’està produint davant dels nostres ulls perplexos la negativa a poder decidir…!!!

Mentrestant s’assisteix, amb certa indefensió, a sentir-nos protagonistes d’una història que té les seves arrels en la llunyania dels segles -un territori històric que es forma a partir del comptats que formaven la “Marca Hispànica”, al nord-est de la Península Ibèrica-, nosaltres ens disposem a celebrar una nova edició de la “DIADA DE SANT JORDI”, una festa de llibres al carrer i roses en tots els cors que cada any ens acompanya entre el record de la pèrdua malastruga de les llibertats dels nostre poble i el retrobament joiós de la identitat de Catalunya.

Aquest any, el treball commemoratiu d’ofrena tractarà, tot seguit, sobre el naixement i la història de la llengua catalana, fins a la seva unificació i codificació moderna gràcies al treball exquisit de Pompeu Fabra.

fletxa.jpg En aquesta ocasió i en homenatge a tots aquells que en el decurs de la història han perdut algun dels seus drets, es dedica la intencionalitat d’aquest escrit:

  • La de donar a conèixer el naixement de la llengua catalana.
  • La de recórrer les vicissituds històriques d’una llengua, patrimoni del poble català.
  • La de despertar la memòria d’una persona que va emprendre la tasca de  la codificació de la llengua catalana moderna.

Efectivament. En atendre el tercer punt val a dir que va ser Pompeu Fabra qui, amb l’exigència disciplinar d’home estudiós que n’era i amb el rigor científic que el caracteritzava -ell era enginyer químic-, fidel a la llengua que va aprendre dels seus pares i amb la passió del patriota que estimava Catalunya, es lliurà amb totes les seves forces a l’obra d’unificació i codificació ortogràfica, gramatical i lèxica del català modern.
asteix vermell.jpg En presentar aquest any un treball, el cor del qual s’orienta a la unificació i codificació de la llengua catalana gràcies a la tasca eminent d’en Pompeu Fabra, he cregut convenient d’il·lustrar, al llarg d’aquesta exposició i mitjançant diverses icones significatives, tot un variat reguitzell de continguts que, per a la seva comprensió metodològica, detallo a continuació:
fletxa.jpgarticles.jpg La visió temàtica de les festes que se celebren als Països catalans durant l’any, així com les festivitats de diferent signe que Catalunya commemora i gaudeix en cadascuna de les estacions anyals acompanyades amb una explicació ben acurada i una bibliografia per saber-ne més…
fletxa.jpgvideos.jpgUn recorregut històric, a través de YouTube, en què es visionen aspectes puntuals o més generals, segons correspongui, de les diferents etapes viscudes en referència a l’origen i consolidació de la llengua catalana. Des dels llunyans inicis fins als nostres dies…
fletxa.jpgmapaconceptual.jpgLa presentació, en l’apartat dedicat a Pompeu Fabra, d’una estructuració de la Gramàtica catalana mitjançant l’elaboració d’uns Mapes conceptuals on s’hi reflecteixen els continguts principals de la llengua, confegits durant el meu temps de docència i impartits als que foren alumnes confiats a la meva responsabilitat. Alumnes que avui ja s’han fet grans i que, de ben segur, recordaran tot això amb melangia…
asteix vermell.jpg I si bé, per una banda, tots els coneixements teòrics posats al servei de la docència serviren, en el seu moment, per descobrir la vertebració de la llengua i immergir-se en una disciplina d’estudi sistemàtic prou dur, per altra banda és ben sabut que l’objectiu principal que també aleshores es pretenia, no n’era altra que preparar els alumnes per a una utilització del llenguatge de forma escaient. De tal manera que aquesta capacitat humana, com n’és el llenguatge, havia de servir i funcionar per poder expressar els pensaments i els sentiments i, en definitiva, per comunicar-se a través de signes orals, gràfics i no verbals per fer més cómode i digne la relació humana.
asteix vermell.jpg Tot i això, en aquesta exposició lingüística apareixeran temes relacionats amb la Gramàtica i amb la Literatura a través de mapes conceptuals (també dits “algoritmes”), els continguts dels quals encara ressonen per entre les parets d’aquelles aules:
fletxa.jpg Pel que fa a la Gramàtica: l’estudi del llenguatge amb la vertebració de la fonètica, l’ortografia, el lèxic, la semàntica, la morfologia i la sintaxi.
fletxa.jpgEn referència a la Literatura: coneixements relacionats amb la producció estètica, tot i abastant l’estudi dels gèneres literaris, els recursos estilístics i els moviments literaris amb els seus autors i obres corresponents. 


articles.jpg  Recull de les festes de “primavera” al Principat deCatalunya

romanos.jpg 1.1.  Una de romans…

videos.jpg Quan tots els camins duien a Roma. L’arribada dels romans…
Els romans, entre el segle II a.C. i el segle IV d.C., van anar expandint els seus territoris fins a formar un gran imperi que dominava tota la Mediterrània. A poc a poc aquest poble, que tenia una civilització superior a la dels pobles conquerits, va imposar-hi les seves institucions, els seus costums, la seva cultura i la seva llengua: el llatí. Aquest idioma va anar desplaçant, de la geografia de les diverses zones ocupades, les llengües parlades fins que aquestes es perderen definitivament.
Tanmateix, cal dir que els romans no van imposar, en sentit estricte, la llengua i la cultura sinó que la mateixa superioritat i prestigi de la seva civilització fou suficient perquè els pobles pre-romans de la Península s’hi enlluernessin i l’adoptessin.

Com va ser possible que d’una única llengua -el llatí- hagin pogut sorgir les diferents llengües romàniques? El procés de romanització no va ésser pas igual en tot el territori del gran Imperi. Uns pobles van ésser conquerits molt aviat i van mantenir uns lligans molt estrets amb Roma. D’altres foren incorporats a l’Imperi més tardanament o, fins i tot, es mostraren rebels a la dominació romana impedint que el llatí desplacés les llengües autòctones.

espill.jpg 1.2. Espill o mirall?

videos.jpg Un viatge pels orígens de la llengua catalana…
El català proce deix del llatí vulgar, que era la llengua parlada pel poble, diferent del llatí clàssic, que era la llengua escrita, literària i ensenyada a l’escola. Els soldats de Roma parlaven la llengua col.loquial i a més un llatí vulgar marcadament dialectalitzat: l’exèrcit de Roma agrupava tots els soldats que parlaven un mateix llatí i els enviava a un mateix lloc per raons d’estratègia militar evidents (així podien entendre’s perfectament i l’exèrcit funcionava millor). Fixeu-vos-hi: a la part que correspon al català occidental hi anaren uns soldats que deien “especulum” i a la part del  català oriental n’hi anaren uns altres que del mateix objecte en denominaven “miraclum”. Per això, a la banda occidental se sent parlar d’espill d’allò que a la part oriental en diem mirall.

Les llengües autòctones, abans de desaparèixer, van conviure amb el llatí vulgar parlat pels soldats, comerciants i agricultors romans que s’establiren a la zona. A Catalunya, si bé la romanització fou molt primerenca (els romans desembarcaren a Empúries el 218 a.C.) la varietat del llatí que s’hi parlava no s’estancà com en altres territoris perquè, en ser un lloc de pas, rebé totes les innovacions que es produïen a la capital, Roma.

romanitzacio.jpg 1.3. Estranys companys de viatge: la romanització entre el   “substrat” i el “superstrat”.

videos.jpg El procés de la romanització a Catalunya…
Els parlars preexistents al llatí (el substrat), és a dir, la llengua que ja existia a cada lloc abans que aparagués el llatí, els podem agrupar sota el nom de llengües pre-romàniques: ho són, certs parlars cèltico-bascoides, ibèrics i indoeuropeus, en general.A partir del segle V d.C. l’evolució de la llengua catalana queda condicionada per un altre tipus  d’influència (el superstrat). Es tracta de les invasions germàniques (s. V d.C.)  i de la invasió aràbiga (s. VIII d.C): ni els visigots ni els àrabs tingueren prou força per desplaçar de soca-rel  la llengua parlada en el territori català, tot i que aquests dos pobles ens han deixat una forta empremta en el lèxic.

Després, (des del segle IX d.C. fins als nostres dies) els contactes han estat amb altres llengües, bé per veïnatge, bé per mantenir-hi relacions comercials, polítiques i d’altres: provençal, francès, castellà, italià, anglès, alemany.

forum.jpg 1.4. El balbuceig de la llengua catalana

videos.jpg La primera fotografia de la llengua catalana. Les Homilies d’Organyà…
El canvi del llatí al català va ser lent i gradual, gairebé imperceptible. Cap generació no tingué la sensació de parlar una llengua nova, diferent de la dels seus pares. És impossible predir en quin moment comença la història de la llengua catalana. Tot i això, els canvis més radicals degueren produir-se entre els segles VII i VIII d.C.

De tot el període de formació -s. V al IX d.C.- no ens queden vestigis escrits perquè no hi ha pas un paral.lelisme entre la llengua parlada i l’escrita. La llengua de la cultura, de l’administració, de l’ensenyament…continua essent el llatí clàssic i tots els textos conservats es van escriure en aquesta llengua. Tot i que a partir del s. IX d.C. apareixen textos llatins barrejats amb paraules catalanes i alguns juraments feudals o repartiments d’herències els trobem redactats amb llatí vulgar, els primers textos escrits en català no veuen la llum fins a les darreries del segle XII i començament del XIII. Recordem la traducció catalana del “Forum Iudicum”, les “Homilíes d’Organyà” i la “Cançó de Santa Fe”.

El fet de no trobar una literatura en llengua catalana fins el s. XIII en què Ramon Llull creà el català literari, s’explica per la profunda influència que va exercir durant els segles XII i XIII la literatura trobadoresca provençal. La producció poètica catalana d’aquesta època va ser redactada en llengua d’oc  i la renúncia a aquesta influència provençal serà un procés lent que durarà fins el s.XV. Ausiàs Marc serà el primer poeta català que escriurà els seus poemes en català i sense provençalismes.

dialectes.jpg 1.5. L’arbre lingüístic: una sola llengua i variats  subdialectes agrupats en rics dialectes

videos.jpg  Homenatge a Catalunya: versió sonora de “El meu país petit” de Lluís Llach…
Des del segle XIII la llengua catalana ha anat evolucionat fins arribar a la que parlem nosaltres: una sola llengua d’un tronc comú, rics dialectes i variats subdialectes.

Les variants d’una llengua, anomenades dialectes i subdialectes, són modalitats que una llengua  presenta en les diverses regions de la seva parla. Pel que fa a la llengua catalana hem de dir que totes les seves modalitats, més que impedir la intercomunicació, el que fan es mostrar la seva riquesa. Per altra banda, totes les llengües tenen variants més o menys acusades segons les zones geogràfiques de la seva parla.

Aquest sistema de comunicació que permet la interrelació oral i escrita dels membres d’una comunitat humana en un conjunt de territoris on es parla la llengua catalana, tot i les seves diferents modalitats (variats subdialectes agrupats en rics dialectes) avui s’estén per la geografia de:

  • El Principat de Catalunya
  • La franja d’Aragó que llinda amb el Principat
  • Les illes Balears i Pitiüses
  • El Principat d’Andorra
  • El País Valencià
  • La regió del Carxe a Múrcia
  • La Catalunya Nord (antic Rosselló a França)
  • La ciutat d’Alguer a l’illa de Sardenya (Itàlia)

fletxa.jpg Quant a la parla  dialectal oriental, aquesta en recull diferents dialectes: el rossellonès, el central (que inclou subdialectes com el salat, el xipella, el barceloní i el tarragoní), el balear (amb matisos subdialectals com el mallorquí, el  menorquí i l’eivisenc) i l’alguerès.

fletxa.jpg Quant a la parla dialectal occidental, aquesta abasta altres dialectes com : el nord-occidental (amb subdialectes com el ribargoçà, el pallarès i el tortosí), i el valencià (que dóna subdialectes com el septentrional, l’apitxat i el meriodional).


articles.jpg  Recull de les festes d’”estiu” al Principat de Catalunya
El català ha estat un idioma discutit, perseguit i, en alguns moments de la seva història, fins i tot víctima d’atemptats devastadors provinents del poder polític per fer-lo desaparèixer. No sempre ha sortit il·lès de tantes aventures, però en canvi ha sobreviscut. Amb això, demostra una vitalitat impressionant. El tribut d’aquesta supervivència el deu bàsicament al poble, que sempre l’ha mantingut viu a la llar familiar i a l’esforç gegantí d’institucions i persones compromeses amb la pàtria dels catalans.

scorpio.jpg 2.1. El poble d’Escorpí: la llengua catalana durant l’Edat Mitjana

videos.jpg Catalunya a l’Edat mitjana…
Catalunya té la seva pròpia història que s’identifica amb el signe astrològic d’Escorpió. Catalunya, com l’escorpí, ha tingut el geni creatiu suficient per esdevenir capdavantera de la història, però també ha patit èpoques en què ha estat ferida per un enverinat fibló.

Durant l’Edat Mitjana el català no tingué obstacles en el seu normal desenvolupament. Al contrari, el període polític de la confederació catalano-aragonesa donà lloc a una literatura d’una empenta remarcable.

Malgrat que no es conserven proves documentals de català escrit anteriors al segle XII, des de finals del segle X s’anava afermant la consciència de parlar una llengua prou diferenciada del llatí entre els pobladors dels comtats catalans. La llengua catalana s’estengué a mesura que s’anaven guanyant terres als sarraïns. Després s’expandí per la Mediterrània.

D’aquesta manera, la parla catalana, en el llarg període de l’Edat Mitjana, esdevingué la llengua nacional de la confederació catalano-aragonesa, excepte en el Regne d’Aragó i en les terres més occidentals del Regne de València.

siglo oro.jpg 2.2. Catalunya i Castella de bracet: el segle d’or de les lletres castellanes

videos.jpg Els regnes cristians de la Península ibèrica en començar el segle XV…
Amb la unió dinàstica de les corones de Castella i Aragó en les persones del Reis Catòlics, i posteriorment també amb la dinastia de Trastàmara, sobrevingué un canvi polític trascendental que va influir negativament en el futur de la llengua catalana. A partir d’aquest moment s’estengué el costum que les relacions entre els monarques i els seus súbdits catalans fossin en la llengua de Castella.

Bé fos per inèrcia o bé per conveniència, no tant per convicció, els catalans començaren d’adreçar-se en castellà a les oficines de la cort reial i la noblesa catalana va sentir un atractiu especial cap a l’ús del castellà. A més, el triomf de les lletres castellanes en el denominat segle d’or provocà una mena d’invasió espontània del castellà cap als dominis territorials del català. El castellà desplacà el català.

casa austria.jpg 2.3. La Casa d’Àustria i Catalunya: el destí de la llengua catalana

videos.jpg Cent anys de la Casa d’Austria. Un recorregut pel segleXVII…
L’arribada de la Casa d’Austria a la corona d’Espanya no comportà cap pressió especial contra l’ús de la llengua catalana. Fins i tot, l’examen dels documents de l’època posa en relleu que els virreis -representants del rei a Catalunya- publicaven els seus decrets i les seves ordres la majoria de les vegades en català.

A l’any 1653 Felip IV confirma els furs catalans respectant les institucions catalanes.

Des de finals del segle XV fins a les primeres dècades del segle XVIII, malgrat la supeditació a la monarquia espanyola, el català continuà essent la llengua oficial dels Països Catalans, tot i que s’inicià aviat un procés de castellanització, particularment fort a València.

nova planta.jpg 2.4. La dinastia dels Borbons: el decret “Nova Planta” i el futur incert de la llengua catalana

videos.jpg  La Guerra de Succesió i el setge deBarcelona, 1714…
Els primers cops violents contra el català vénen de la dinastia dels Borbons. Amb els “Decrets de Nova Planta”, de 1714, Felip V derogà tot el dret públic peculiar dels Països Catalans. Aquests decrets eren disposicions polítiques que perseguien la implantació d’un govern centralista a l’estil del que Lluís XIV havia establert a França.

Pel que fa a l’idioma, Felip V posà en pràctica les seves tècniques subtils de dominació. En una instrucció secreta que el 1717 dirigí a les autoritats del Principat donava els següents advertiments:

suspensivos.jpg “Pondrà el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas, para que se note el efecto sin que se note el cuidado”.

Felip V volia aconseguir l’eficàcia de les mesures amagant la seva veritable intenció i de la manera més mal intencionada.

Amb la derrota de les tropes catalanes amb motiu de la Guerra de Successió (1707-1716), Felip V amb el Decret de Nova Planta suprimí les llibertats dels antics regnes confederats i prohibí l’ús oficial del català. Mentrestant, el comtat del Rosselló –annexionat a França el 1659- sofrí una francesització ràpida i intensa. Només Andorra ha pogut conservar fins els nostres dies l’ús oficial del català.

rellotge.jpg 2.5. Sang, suor i llàgrimes durant els segles XIX i XX

videos.jpg La dictadura franquista i la transició democràtica…
Durant el segle XIX, a les terres catalanes de l’Estat espanyol prosseguí l’assimilació lingüística castellana. Però aquest procés fou aviat contrarestat per un movimient reivindicatiu de la llengua catalana, principalment a Catalunya (Jocs Florals / Teatre popular), que convergí amb un naixent moviment nacionalista cada vegada més important.

No podem ara presentar aquí una descripció completa de tots i cadascun dels tristos episodis de la dominació lingüística, però sí que hem de dir que aquesta continuava vigent a començament d’aquest mateix segle XX, per part del poder polític.

Un Reial Decret del 21 de novembre de 1902 ratificava, en termes de duresa extrema, la política atemptatòria contra l’existència i el desenvolupament de la llengua catalana. L’article 2 d’aquest decret amenaçava amb càstigs i fins i tot amb la pèrdua dels drets professionals, a tots aquells mestres que ensenyessin als seus deixebles qualsevol matèria en un idioma que no fós el castellà. Un altre Reial Decret de març de 1926 qualificava de delicte resistir-se a utilitzar la llengua castellana.

El tracte civil més benèvol obtingut per al català fou el de la segona República (1931-1939). L’article 2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, de setembre del 1932 establia que:

suspensivos.jpg “L’idioma català és, com el castellà, llengua oficial a Catalunya; per a les relacions de Catalunya amb la resta de l’Espanya, així com per a la comunicació de les autoritats de l’Estat amb les de Catalunya, la llengua oficial serà el castellà. Tota disposició o publicació oficial dictada dins de Catalunya serà publicada en ambdós idiomes”.

Tot i reconèixer les insuficiències legislatives, en aquest període es van posar els fonaments per a una possible tasca de potenciació plena de totes les llengües hispàniques: aquest desig el trobem en la Constitució de la República. S’hi deia que les regions autònomes podrien organitzar l’ensenyament en les seves respectives llengües.

fletxa.jpgA partir d’aleshores s’inicia un procés de normalització lingüística que té dos vessants:

  • L’un, estrictament lingüístic (dit “normativització”: ortogràfica, gramatical i lèxica…)
  • L’altre, més marcadament polític o sociocultural (dit “extensió social”: conquerint nous parlants i recuperant l’ús públic del català).

fletxa.jpg Quant a la normativització, cal assenyalar tres fites històriques bàsiques, que amparades per l’Acadèmia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), foren empreses amb un rigor extraordinari pel gran lingüista Pompeu Fabra (1868-1948):

  • La promulgació de les Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans (1913)
  • La publicació de la Gramàtica Normativa (1918)
  • L’edició  del Diccionari General de la Llengua Catalana (1932)

fletxa.jpg Quant a l’extensió social del català, dues en són les fites principals durant el mateix període:

  • La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), que permeté una expansió pública del català amb la seva reincorporació als organismes locals i a l’ensenyament, contribuint a la catalanització dels mitjans de comunicació i de la vida cultura.
  • La Generalitat (1931-1939), que donà caràcter oficial a la llengua catalana, la introduí a les escoles i a la Universitat i impulsà decisivament la recatalanització del país, malmesa per la dictadura de Primo de Rivera (premsa, ràdio, activitats culturals i ciutadanes…)

Però el procés de normalització del català rebé un nou cop, més terrible que mai, amb la victòria franquista (1939). L’ús públic del català fou prohibit i bandejat de l’administració, de les escoles, de la Universitat, de la premsa, de la ràdio. Foren prohibits, fins i tot, els rètols comercials.

En aquells primers anys franquistes, la dècada dels anys quaranta, es va fer tristement cèlebre una  frase que pronunciaven funcionaris de l’Administració quan algú se’ls dirigia en català:

bla.jpg - “ Hábleme usted en la lengua del Imperio”.

Com a conseqüència d’una llei promulgada pel govern franquista el 5 d’abril de 1938 en penetrar les tropes del general Franco en territori català, quedà prohibit l’ús del català en qualitat del segon idioma oficial del Principat.

El català era, doncs, idioma proscrit a l’administració pública, a l’ensenyament, als documents notarials, a la vida municipal, al carrer, a tot arreu, llevat de la intimitat de la llar. Les mesures opressores i restrictives arribaren fins a l’any 1957, en què la Llei del Registre Civil, de juny d’aquell any, obligà a inscriure tots els noms dels nou nats catalans en llengua castellana. Totes les  Institucions oficials, durant els primers anys del franquisme, col.laboraren en aquesta obra de descatalanització.

A la dècada dels anys 50 fou autoritzada la publicació d’alguns llibres en llengua catalana, però no la de diaris i revistes que podien gaudir d’un públic més ampli. A l’any 1959 aparagué la revista “Serra d’Or” des de l’Abadia de Montserrat.

Durant la dècada dels anys 60 el règim franquista començà una lleugera i quasi imperceptible “liberalització”. Es permet algun setmanari, les emissores de ràdio i TV comencen a emetre petits espais en català, la Nova Cançó conquista una bona part de la joventut catalana i en algunes escoles privades torna a ensenyar-se el català.

Som a la dècada dels 70. La Llei General d’Educació de l’any 1970 va fer un petit esforç per superar la discriminació lingüística. Es refereix al domini del llenguatge:

suspensivos.jpg “…mediante el estudio de la lengua nacional, el aprendizaje de una lengua extranjera y el cultivo, en su caso, de la lengua nativa”.

En el moment de la mort de Franco (1975) l’esperança va tornar a néixer i amb el nou règim democràtic (1978) la llengua catalana va poder readreçar el seu rumb.

articles.jpg  Recull de les festes de “tardor” al Principat de Catalunya
interrogant.jpg 3.1. Qui és aquest home?

L’home és Pompeu Fabra: el geni que escometé la tasca d’ordenació gramatical, lexicogràfica i estilística de la llengua. Va ser ell qui emprengué la tasca de codificar la llengua catalana mitjançant un sistema organitzat, coherent, racional, estructurat, científic, normalitzat.

El punt de partença de Fabra era un idioma sense polir. Tot i els esforços portats a terme per poetes i erudits, el català del 1900 encara resultava un llenguatge inadequat per expressar totes les facetes d’una cultura en plena efervescència. Una sèrie d’intents anteriors per fixar una ortografia i una gramàtica adients havien fracassat. El català es movia pendurlarment entre un llenguatge parlart incorrecte i un llenguatge literari excessivament culte.

mapaconceptual.jpg  Mapa conceptual del LLENGUATGE… flecha.jpg


normativa.jpg 3.2. L’abast de l’obra codificadora d’en Pompeu Fabra
fletxa.jpg El treball de Pompeu Fabra va tenir tres fronts d’acció diferents:

  • L’ortografia (1913)
  • La gramàtica (1918)
  • El diccionari (1932)

Va ser a l’any 1913, quan l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) publicava les seves famoses Normes Ortogràfiques que tot i el seu anonimat aparent, eren el punt de l’esforç d’unificació realitzat per Pompeu Fabra. L’ortografia era el primer objectiu indispensable i les normes van ser immediatament adoptades.

La proposta de la reforma ortogràfica d’en Pompeu Fabra no contenia cap dificultat que fos incompatible amb cap pronunciació dialectal important. Aquesta era la condició indispensable perquè la proposta fos acceptada arreu del domini lingüístic. D’aquesta manera ho comentava i valorava el mateix P. Fabra en l’article “De la depuració de la llengua literària”.

I en les seves “Converses filològiques” ens explica els criteris que el duen a triar la solució gràfica més adient:

suspensivos.jpg “En els casos que la llengua antiga vacil.la entre dues grafies, és sempre preferible la que convé a un més gran nombre de dialectes” (…).

suspensivos.jpg “El català antic coneix al costat de la grafia cambi el so canvi; i llavors el fet de pronunciar-se canvi i no cambi en un dialecte tan important com el mallorquí, és una raó decisiva a favor de la grafia canvi” (…).

El 1918 P. Fabra posa en circulació la seva Gramàtica catalana, acceptada, fins i tot, per mallorquins i valencians, amb poquíssimes excepcions, perquè Fabra es distingí pel seu respecte a certes variants morfològiques d’ambdues zones catalanoparlants.

A l’any 1919 li foren publicades a la revista “Nostra Parla” aquestes paraules:

suspensivos.jpg “En morfologia és molt més difícil d’aconseguir la uniformació. No solament difícil sinó impossible: si un dialecte diu pateix i un altre patix, si un dialecte diu canto, i un altre diu cante, i un altre cant, l’adopció en la llengua escrita d’una forma única no pot ésser sense sacrificar l’una o l’altra d’aquestes variants dialectals (…)

suspensivos.jpg “Les formes triades del dialecte central, que són per altra banda les que gaudeixen d’una major extensió geogràfica, són les comunament adoptades encara que difereixein de les antigues (…) No, no es pretén de supeditar cap varietat a una altra: es tracta  simplement que dins cadascuna de les regions de llengua catalana, es realitzi una obra de depuració, de readreçament de la llengua. Cadascuna de les regions té els seus clàssics dins la nostra gran literatura medieval: que cadascuna els prengui per models per depurar i redreçar la seva variant dialectal; i això faria que, sense sortir-nos els uns i els altres del nostre català, ens trovaríem escrivint modalitats no pas molt diferents d’una sola llengua literària”.

I en un discurs que pronuncià a Palma de Mallorca a l’any 1925 en homenatge a Marià Aguiló “mereixedor de l’admiració de catalans, valencians i balears per la seva labor filològica”, en destaquem:

bla.jpg  “Des de les corberes franceses fins als palmerals d’Elx i des de les regions orientals d’Aragó fins a les illes daurades, existeix un grup de parlars romànics que formen un conjunt prou homogeni per ésser considerats com una sola llengua romànica enfront de l’espanyol, del francés i de l’italià (…)

bla.jpg  “L’obra de depuració i de readreçament és avui molt avançada; aprofitant els materials que ens han fornit l’estudi dels nostres autors antics i les aportacions dels parlars catalans, valencians i balears, hem aconseguit de refer esplendorasament la nostra llengua” (…)

No menys interessant, en aquest sentit, fou la intervenció de P. Fabra el 1927, davant un auditori madrileny, a la qual pertany aquesta afirmació:

bla.jpg  - “No pude aceptar el puesto que en la Real Academia española me ofrecían, porque creí que el oficio de depurar la lengua sólo a catalanes, baleáricos y valencianos corresponde”.

Finalment, l’any 1932 es posava a disposició dels països de llengua catalana el Diccionari General de la Llengua Catalana, obra que, segons el saber dels lingüistes actuals, és un exemple excel.lent de precisió i  claredat. Pompeu Fabra procurà de no fer una obra excessivament erudita. S’estimà més escatir les profunditats de la parla viva del poble, i justament per això, la seva tasca va ser acollida entusiàsticament per aquest mateix poble.

En l’article “Filòlegs i poetes” de 1918 Fabra anuncià un criteri integrador sobre el diccionari que anava confegint:

suspensivos.jpg “També és incontestable que convenia d’enriquir i d’envigorir la llengua escrita amb les aportacions dels dialectes. Per això s’havia de veure amb joia que cada escriptor es complagués a usar en els seus escrits el major nombre de paraules i expressions pròpies del seu parlar regional. Això no pot perjudicar gens la unitat de la llengua si és practicat per veritables literats” (…)

mapaconceptual.jpg Mapa conceptual de FONETICA catalana flecha.jpg


mapaconceptual.jpg Mapa conceptual d’ORTOGRAFIA… flecha.jpg


biografia.jpg 3.3. Retalls d’una biografia

Pompeu Fabra va néixer el 20 de febrer de 1868 a l’antiga vila de Gràcia, actualment districte de Barcelona.

A l’any 1888 ingressa a l’Escola d’enginyers Industrials de Barcelona acabant la seva carrera d’enginyer químic el 1891, no sense haver estat redactor  de la revista “L’Avenç”. Aquest mateix any es fa soci del Centre Excursionista de Catalunya on hi dóna cursos de català.

A l’any 1902 el trobem a Bilbao amb la seva família, com a Catedràtic de Química de l’Escola d’enginyers d’aquella ciutat, fins el 1912 que fixa la seva residència a Badalona com a titular de la Càtedra de Català de la diputació de Barcelona i en el 1932 és nomenat Catedràtic de la llengua catalana a la Universitat de Barcelona.

Durant la seva vida presideix els Jocs Florals de Lleida (1915), Mataró (1918), Barcelona (1934), Montpeller (1946).

A causa dels bombardejos de la Guerra Civil (1938) es trasllada de Badalona a Sant Feliu de Codines. Però el dia 31 de gener de 1939 s’exilia a França residint a Illa, París, Montpeller, Perpinyà i finalment, a Prada de Conflent…

El trobarem a Andorra a l’any 1947 per fer testament en català. I a Prada de Conflent mor el dia de Nadal de 1948, voltat de tota la seva família.


mapaconceptual.jpg Mapa conceptual de LEXICOGRAFIA… flecha.jpg


mapaconceptual.jpg        Mapa conceptual de SEMANTICA… flecha.jpg


comentari.jpg 3.4. Comentaris a l’aportació de l’obra fabriana

El record d’aquest home senzill i poc conegut, però important per a les lletres catalanes, en el cinquantenari de la seva mort, ens ha de deixar ben clar que amb la seva tasca de codificació de la llengua quedaven superats els segles de desorientació lingüística, provocada per la pèrdua d’oficialitat del català arran dels decrets de Nova Planta (1707-1716) i es coronen els esforços dispars de la Renaixença per retrobar una llengua vàlida per a tot el domini lingüístic català.El secret de l’èxit de la codificació fabriana rau en la solidesa dels seus fonaments: tot basant-se en el parlar viu de Barcelona, depurat de castellanismes i vulgarismes, Fabra elabora un model de llengua que, amb unes mínimes variacions gramaticals, la fa compatible amb tots els altres grans dialectes. La depuració només podia fer-se prenent com a base la uniforme llengua literària medieval, compartida per totes les terres catalanes.

D’aquesta manera, anteriorment expressada, s’assegura la unitat lingüística en el temps i en l’espai:

  • En el temps, perquè el model elaborat expressa la continuïtat de la rica tradició medieval, interrompuda per segles de desorientació i decadència.
  • En l’espai, perquè el seu model de llengua permet que tots els parlants del domini lingüístic s’hi puguin sentir còmodes.

No són cap causalitat aquelles paraules pronunciades per Queipo de Llano, un dels capitosts de la rebel.lió militar franquista, abans de l’ocupació de Barcelona:

bla.jpg - “Cuando la guerra haya terminado, Pompeyo Fabra y sus obras irán arrastradas por las Ramblas”.

Les dades que confirmen la trascendència de l’obra de Fabra, les trobem en la prohibició durant la postguerra civil d’editar textos catalans amb la normativa fabriana: quan triomfa l’alçament militar, Pompeu Fabra ja havia acomplit la tasca tècnica de modernització, depuració, sistematització i unificació de la llengua catalana.

mapaconceptual.jpg    Mapa conceptual de MORFOLOGIA… flecha.jpg


mapaconceptual.jpg           Mapa conceptual de SINTAXI (I)… flecha.jpg Definició i sintagmes


mapaconceptual.jpg        Mapa conceptual de SINTAXI (II)… flecha.jpg Classificació d’oracions


carta.jpg 3.5. De l’experiència del “Queridos sobrinos…” a la sàvia rectificació del “Estimats nebots…”

L’experiència decisiva i radical que va il.luminar Pompeu Fabra i que el va empènyer cap a la tasca de la reconstrucció de la llengua, es pot situar en un fet freqüent que també ens ha succeït a més d’un de nosaltres.

Conten que Pompeu Fabra, des de Madrid, havent-se disposat a escriure als seus nebots amb un “Queridos sobrinos…”, va esquinçar el paper de carta i en comencà un de nou fins trobar el “Estimats nebots…”. Molts de nosaltres, gent més gran que vosaltres, hem viscut més d’alguna vegada una experiència similar, i de ben segur que hi hem reaccionat amb ràbia, amb dolor, amb vergonya o amb esperit positiu en posar’hi una bona dosi d’estudi i atenció per refer les limitacions de la ignorància.

Tanmateix, l’esforç que feu, dia rera dia, en aprendre de forma sistemàtica la llengua catalana es transforma, suposem, en  goig en la mesura que us endinseu per entre les bases i la vertebració que aguanta l’edifici de l’estudi científic de la nostra llengua. N’és aquest un aprenentatge que us lliura de la ignorància, que us fa cada dia més savis i que us ajuda perquè, tots junts, poguem comunicar els nostres pensaments i sentiments en un gran acte de comunicació a través d’una llengua mil·lenària.

mapaconceptual.jpg  Mapa conceptual de GENERES LITERARIS… flecha.jpg


mapaconceptual.jpg Mapa conceptual de RECURSOS LITERARIS… flecha.jpg


mapaconceptual.jpg            Mapa conceptual de LITERATURA… flecha.jpg (Exemple de mapa abreujat…)



articles.jpg  Recull de les festes d’”hivern” al Principat de Catalunya
Fent-nos ressò dels patiments de cadascun dels catalans que ha hagut de morir per salvar la seva pátria i la de tots aquells que han experimentat persecució i exili al llarg de la història, ens unim solidàriament amb tots els pobles -ètnies, cultures i religions- que són perseguits actualment a causa de la injustícia i la inhumanitat. El nostre pensament i el nostre cor són amb els qui han patit persecussió a qualsevol indret dela terra.

Amb l’esperança i amb el desig que tota persona humana pugui gaudir de tots els drets i de totes les llibertats sense distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o altra, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició, volem deixar constàcia dels “Drets Lingüístics” de tota la humanitat:

dretsling.jpg Les institucions i organitzacions no-governamentals signatàries de la present Declaració Universal dels Drets Lingüístics, reunides a Barcelona els dies 6 al 9 de juny de 1996,

fletxa.jpg Vista la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
Vistos els Pactes Internacionals dels Drets civils, Polítics, Econòmics, Socials i culturals de 16 de desembre de 1966.
Vista la Resolució de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides del 18 de desembre de 1992.
Vista la declaració de la Cimera del Consell d’Europa, de 9 d’octubre de 1993, sobre les minories nacionals; i la Convenció.marc per Vistos les declaracions i convenis del Consell d’Europa com el Conveni Europeu per a la Protecció del Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, de 4 de novembre de 1950; la convenció del Consell de Ministres del Consell d’Europa, de 29 de juny de 1992 sobre les llengües regionals i minoritàriea la protecció de les minories nacionals de novembre del 1994.
Vistes la Declaració de Santiago de Compostel.la del PEN Club Internacional i la Declaració de 15 de desembre de 1993 del Comitè de traductors i drets lingüístics, sobre una proposta de realitzar una conferència mundial de Drets Lingüístics, així com la Declaració de Recife, Brasil, de 9 d’octubre de 198 i la Convenció 169 de l’Organització Internacional de Treball, de 26 de juny de 1989, relativa als pobles indígenes en països independents.
Vist que la declaració Universal dels drets col.lectius dels pobles, signada a Barcelona el maig de 1990, declara que qualsevol poble té dret a expressar i a desenvolupar la seva cultura, la seva llengua i les seves normes d’organització.
Vista la Declaració final de l’assemblea general de la Federació Internacional de professors de llengües vives a Pécs (Hongria) de 16 d’agost de 1991, que recomana que els drets lingüístics siguin considerats com a drets fonamentals de l’individu.
Vist l’informe de la Comissió de Drets Humans del Consell Econòmic i socials de les Nacions Unides, de 20 d’abril de 1994.
Vist l’esborrany de la Declaració de la comissió Interamericana de drets humans sobre els drets dels pobles indígenes.


fletxa.jpg Atès que la majoria de les llengües amenaçades del món pertanyen a pobles no sobirans.
Atès que la invasió, la colonització i l’ocupació, així com d’altres casos de subordinació política, econòmica o socials, impliquen sovint la imposició directa d’una llengua aliena…
Atès que per garantir la convivència entre comunitats lingüístiques, cal trobar uns principis d’ordre universal que permetin assegurar la promoció, el respecte i l’ús social públic i privat de totes les llengües.
Atès que diversos factors d’ordre extralingüístic (històrics, polítics, territorials, demogràfics, econòmics, socioculturals, sociolingüístics i d’actitud col.lectiva) generen problemes que provoquen la desaparició, marginació i degradació de nombroses llengües.


fletxa.jpg Declaren, entre altres:

  • Que es consideren comunitats lingüístiques dins del seu propi territori històric els pobles nòmades en les seves àrees de desplaçament o els pobles d’assentament dispers.
  • Que s’entén  com a grup lingüístic tota col.lectivitat humana que comparteix una mateixa llengua i que es troba assentada en l’espai territorial d’una altra comunitat lingüística, però sense una historicitat equivalent, com succeeix en casos diversos com ara immigrats, refugiats, deportats o els membres de les diàspores.
  • Que en els casos en què difertents comunitats i grups lingüístics concorren en un territori compartit, l’exercici dels drets formulats en aquesta Declaració s’ha de regir pel respecte entre tots i dins de les màximes garanties democràtiques.
  • Que es considera com a drets personals inalienables i exercibles en qualsevol situació, els següents:

asteix vermell.jpg El dret a ésser reconegut com a membre d’una comunitat lingüística.
asteix vermell.jpg El dret a l’ús  de la llengua en privat i en públic.
asteix vermell.jpg El dret a l’ús del propi nom.
asteix vermell.jpg El dret de relacionar-se i d’associar-se amb d’altres membres de la comunitat lingüística d’origen.

asteix vermell.jpg El dret de mantenir i desenvolupar la pròpia cultura.

  • Que els drets col.lectius dels grups lingüístics, a més dels establerts per als seus membres individualment, també inclouen:

asteix vermell.jpg El dret a l’ensenyament de la pròpia llengua i cultura.
asteix vermell.jpg El dret a disposar de serveis culturals.
asteix vermell.jpg El dret a una presència equitativa de la llengua i la cultura del grup en els mitjans de comunicació.
asteix vermell.jpg El dret a ser atesos en la seva llengua en els organismes oficials i les relacions socioeconòmiques.

  • Que les persones que es traslladen i s’estableixen d’una comunitat lingüística, diferent de la pròpia, tenen el dret i el deure de mantenir-hi una relació d’integració.
  • Que l’assimilació, -entesa com l’aculturació de les persones en la societat que les acull-, en cap cas ha de ser forçada o induïda, sinó  només el resultat d’una opció plenament lliure.
  • Que els drets de totes les comunitats lingüístiques són iguals i independents de la consideració jurídica o política de les llingües oficials, regionals o minoritàries.
  • Que s’exclou que una llengua pugui ser considerada pròpia d’un territori únicament pel fet de ser oficial de l’Estat o de tenir tradició de ser utilitzada dins d’aquest territori com a llengua administrativa o de certes activitats culturals.

jordi.jpg EN LA DIADA DE SANT JORDI, Barcelona, 23 d’abril de 2013

Diciembre 22, 2012


Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 6:43 pm


01PESSEBRE MARBRE.jpg atencion.jpg A cadascuna de les fotografies s’hi amaga un video musical que s’obre en pulsar-lo…



mans.jpg En aquest Nadal’2012 la nostra pretensió se centra en la literalitat del relat de l’“Evangeli de la Infància de Jesús”, deixant per als especialistes en la matèria la interpretació que millor s’adeqüi amb la realitat d’allò que els seus autors volgueren exposar. Un Nadal de camí cap a l’esperança, però que no deixa de ser ben inquietant pels moments complicats que vivim.

bonadal.jpg Més d’una vegada hem quedat embadalits davant del “Pessebre” i amb una entranyable percepció de pau hem cantat la tradicional nadala del “Stille Nacht” contemplant les figures de fang d’un pare i una mare amb un infant ajagut en una menjadora, uns pastors amb un ramat  sorpresos per un cor d’àngels cantant, uns mags ostentosos fent camí amb camells atapeïts i tot seguint un estel…, així com molts altres diversos elements que la pietat popular ha anat afegint en aquest decorat bucòlic que reprodueix llunyans mites de la humanitat.

nadal.jpg Tanmateix, la lectura atenta d’aquestes antigues narracions ens suscita la consideració de prou problemes que, amb la cabriola d’un recurs d’estil metafòric, podem traslladar als nostres dies. Així doncs:

mateo.jpg L’evangeli de Mateu ens presenta:

-          signo.jpg El temps del rei Herodes (Mt 2,1)

-          signo.jpg El naixement d’un pretendent a ser rei del jueus (Mt 2,2)

-          signo.jpg La salvació del poble (Mt 1,21)

-          signo.jpg Una noia embarassada abans d’hora (Mt 1,8)

-          signo.jpg Una matança o extermini de nens (Mt 2,16)

-          signo.jpg Un plor i un clam interminable (Mt 2,18)

-          signo.jpg Uns refugiats en un país estrany (Mt 2, 14)

-          signo.jpg La por davant d’Aquelau, el nou rei de Judea (Mt 2,22)

lucas.jpg L’evangeli de Lluc ens transmet:

-          signo.jpg El naixement de dos nens que, un i l’altre, acabaran malament (Llc 1,13.31)

-          signo.jpg El canvi de dinastia en el “tron de David” (Llc 1,32)

-          signo.jpg Un capgirament social, un canvi de posició entre rics i pobres (Llc 1,52-53)

-          signo.jpg L’alliberament del poble davant la persistència dels seus enemics (Ll 2,71)

-          signo.jpg La impossibilitat de donar culte a Déu mentre la nació resta oprimida (Llc 1,74)

-          signo.jpg L’Emperador August, un edicte, un cens, un governador romà a Síria (Ll 2,1-2)

-          signo.jpg Un Salvador nascut a la ciutat de David (Ll 2,11)

-          signo.jpg Futurs temps difícils, de divisió, contradicció i patiment del poble (Ll 2,34-35)

cantores.jpg I amb el desig de viure la festa d’aquest Nadal’2012 amb pau, el més adient serà seguir cantant nadales davant del pessebre i deixar, per passades les festes, la lectura d’aquestes narracions evangèliques exposades en què hi ressonen neguits i temps prou difícils. I és per això mateix que la nostra felicitació us desitja ben cordialment que…


motiu1.jpg motiu2.jpg motiu3.jpg motiu6.jpg motiu4.jpg motiu5.jpg motiu8.jpg


01PESSEBRE MARBRE.jpg   atencion.jpg En cada fotografía se esconde un video musical que se abre al pulsarlo…



navidad1.jpg En esta Navidad’2012 nuestra pretensión se centra en la literalidad del relato sobre el “Evangelio de la Infancia de Jesús”, dejando para los especialistas la interpretación que mejor se ajuste con lo que sus autores quisieron exponer. Una Navidad de camino hacia la esperanza, pero que no deja de resultar inquietante debido a los momentos complicados que vivimos.

navidad2.jpg Ciertamente que hemos quedado embelesados delante del “Belén” y con una entrañable percepción de paz hemos entonado el “Stille Nacht” al contemplar las figuras de barro de un padre y una madre con un niño yaciendo en un pessebre, unos pastores con un rebaño  sorprendidos por un coro de ángeles, unos magos ostentosos siguiendo una estrella y haciendo ruta con camellos cargados…, así como otros diversos elementos que la piedad popular ha añadido en este decorado bucólico que reproduce lejanos mitos de la humanidad.

 navidad.jpg Sin embargo, una lectura atenta de estas antiguas narracions nos suscita la consideración de algunos problemes que, mediante la pirueta de un recurso de estilo metafórico, podemos trasladar a nuestros días. Así pues:

mateo.jpg El Evangelio de Mateo nos habla:

-          signo.jpg De los tiempos del rei Herodes (Mt 2,1)

-          signo.jpg Del nacimiento de un pretendiente a ser rey de los judíos (Mt 2,2)

-          signo.jpg De la salvación de un pueblo (Mt 1,21)

-          signo.jpg De una chica que se queda embarazada antes de tiempo (Mt 1,18)

-          signo.jpg De una matanza o exterminio de niños (Mt 2,16)

-          signo.jpg De un llanto y un clamor interminable (Mt 2,18)

-          signo.jpg De refugiados en un país extraño (Mt 2,14)

-          signo.jpg De miedo delante de Aquelao, el nuevo rei de Judea (Mt 2,22)

lucas.jpg El Evangelio de Lucas nos transmite:

-          signo.jpg El nacimiento de dos niños que, tanto uno como el otro, acabaran mal (Lc 1,13.31)

-          signo.jpg Un cambio de dinastía en el “trono de David” (Lc 1,32)

-          signo.jpg Un radical cambio social por el cual ricos y pobres cambian de posiciones (Lc 1,52-53)

-          signo.jpg La liberación de un pueblo sometido por sus enemigos (Lc 2,71)

-          signo.jpg La imposibilidad de dar culto a Dios mientras la nación siga siendo oprimida (Lc 1,74)

-          signo.jpg La presencia de Augusto, un edicto, un censo, un governador romano a Siria (Lc 2,1-2)

-          signo.jpg Un salvador nacido en la ciudad de David (Lc 2,11)

-          signo.jpg Futuros tiempos difíciles, división, contradicción y sufrimiento del pueblo (Lc 2, 34-35)

cantores.jpg Y con el deseo de vivir la fiesta de esta Navidad’2012 en paz, lo más adecuado serà seguir cantando villancicos ante el Belén y dejar, para pasadas las fiestas, la lectura de estas narracions evangélicas expuestas en las que resuenan desazones y tiempos difíciles. Y es por todo ello que nuestra felicitación os desea muy cordialmente que…




01.   “Carol of the Bells”. Christmas Album “Libera”.

02.   “White Christmas”. Tres tenores: J. Carreras, P. Domingo i L. Pavarotti.

03.   “Estudis” de  Chopin. Interpreta a l’orgue Cameron Carpenter.

04.   “Gospel Singers”. Concert al Palau de la Música Catalana.

05.   “Ave Maria”. Bach. J. Loussier & B. McFerrin.

06.   Concert de Sant Esteve-97. Nadales catalanes.  Arranjaments de J.Guinovart.

07.   Concert de Brandenburg n. 5 Allegro. Bach.

08.   Carmina Burana. “O Fortuna”. K. Orff. Dirigeix A. Rieu.

09.   “Les dotze van tocant…”. Interpretació per l’Escolania de Montserrat.

10.   “Suite Gothique” op. 25 Leon Böellman


    01. Historia del Nadal en versió “digital”…!!! Muntatge visionat.

    02. El Nadal des de Catalunya-Barcelona.

    03. El Nadal des de Catalunya-Ripoll.

    04. El Nadal des d’Austria-Graz.

    05. Concert pera violí i orquestra. J.S.Bach

    06. Toccata. De la Simfonia op.42. Widor.

    07. L.W.Beethoven.  Novena Simfonia “Ode and die Freude“ per 10.000 Singing.


01.   “Oratorio de Navidad”. Cantata n.1 de J.S.Bach.

02.   Adeste Fideles…!!! Tradicional de Navidad.

03.   Revolutionary. Etude di Chopin. Interpreta al órgano C. Carpenter.

04.   Album deNavidad. Vanessa Williams.

05.   “Improvisation”. Wachet auf, ruft uns die Stimme de Bach. J. Loussier & B. McFerrin.

06.   Concierto de Navidad-09. Teatro Real RTVE. Arreglos de Guinovart.

07.   Concierto de Branderburgo n. 3. Allegro. Bach.

08.   Musica acuática. Suite n.2. Haendel.

09.   Repertorio de Villancicos navideños.

10.   “Symphonny n.3”. Final. Camile Saint Saëns.


01. Christmas Colour. “Ding, dong…! Merrily on bigh. Anon-Breiner

Junio 16, 2012


Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 5:21 pm




En aquesta ocasió la plana web que tot just s’ha obert no ofereix cap galeria de fotografies arrabassades de viatges recents o d’antuvi, ni felicita el Nadal encara llunyà en el temps -amb prosa poètica i música inserida-, ni ressegueix la festa de Sant Jordi al voltant de la Catalunya exultant de llibres y de roses o porta temes escolars, de celebracions o altres. Ara toca la presentació d’un tema -millor dit, d’un projecte- que, en el decurs de molts dies, ha pogut configurar-se amb tota la seva resplandor i lluïment…   

 En esta ocasión la página web que se acaba de abrir no ofrece ninguna galería de fotografías recogidas de viajes recientes o pasados, ni felicita la Navidad todavía lejana en el tiempo -con prosa poètica y música incorporada-, ni recorre la fiesta de Sant Jordi por entre la Catalunya exultante de libros y de rosas o trae consigo temas escolares, de celebraciones u otros. Ahora es el momento de la presentación de un tema -mejor dicho, de un proyecto- que, a lo largo de muchos días, se ha podido configurar en todo su esplendor y brillantez….   
La plana web oberta -avui i aquí- en la  inauguració d’aquest estiu calorós de 2012 ofereix un treball d’orfebreria intel·lectual, fornit al redós de moltes hores, viscut a l’inici del sol ponent de les nostres vides personals i amb el gaudi de la jubilació ja avançada, després d’haver caminat molt, relativitzat més i haver-se exercitat hom i en companyia, ben esforçadament, amb la dèria de trobar el millor encaix a l’objectivitat de les coses, dins dels límits imposats per la naturalesa de la nostra pròpia finitud. Temps de llums i d’ombres. Tot plegat en un estat de cautela i de provisionalitat. Tanmateix, sempre amb les portes i finestres obertes perquè, en entrar l’abundor de la llum, puguin quedar ben il·luminades totes aquelles estances que el pas inexorable del temps s’encarrega per si mateix d’enfosquir.
La pàgina web abierta -hoy y aquí- en la inauguración de este verano caluroso de 2012 ofrece un trabajo de orfebreria intelectual, amasado a lo largo de muchas horas, vivido en el inicio del ocaso de nuestras vidas personales y con el gozo de la jubilación ya avanzada, después de haber caminado mucho, relativizado más y haberse ejercitado esforzadamente por encontrar lo más ajustado a la objectividad de las cosas, dentro de los límites impuestos por la naturaleza de nuestra finitud.  Tiempo de luces y de sombras. Todo en estado de cautela y de provisionalidad. Pero siempre con las puertas y ventanas abiertas para que, al entrar a raudales la luz, ilumine las estancias que el paso inexorable del tiempo se encarga de oscurecer… 
Serà bo dir que a partir d’una certa edat, com aquell que fa trampes al joc del solitari, el mentir resulta absurd. Ans al contrari, s’imposa la honradesa, com un dels grans valors del nostre patrimoni moral. I és per tot plegat que la presentació de tot el que s’exposa a continuació trenca conceptes ferrencs, mantinguts clàssicament durant molts segles, sense que aquests nostres, de nova proposició, puguin ser considerats com aquells. Tot al contrari, vénen exposats balbuços, fràgils i delicats, en correspondència a la nostra naturalesa mortal. Però per això mateix, potser més genuïns i autèntics. 
El mètode de treball ha estat de gran volada i així ho demostra el fet que, des d’on veníem i érem, sempre hem intentat el repte de traslladar-nos una mica més enllà fins al punt, potser ingenu i utòpic, d’abraçar l’horitzó.

Cabe decir que al llegar a una cierta edad, como quien hace trampas en el solitario, mentir resulta absurdo. Por el contrario, se impone la honradez, como uno de los grandes valores de nuestro patrimonio moral. Y es por todo ello que la presentación de cuanto a continuación se expone rompe conceptos férreos, mantenidos clásicamente a lo largo de los siglos, sin que los nuestros, de nueva proposición, puedan considerarse como aquellos. Antes bien, aparecen en todo caso como balbucientes, frágiles y delicados como corresponde a nuestra naturaleza mortal. Pero por eso mismo, acaso más genuinos y autènticos. 

El método de trabajo ha sido de una gran envergadura y lo demuestra el hecho de que, desde donde veníamos y fuimos, siempre hemos intentado el reto de trasladarnos un poco más allá hasta el punto, acaso ingenuo y utópico, de abrazar el horizonte.
L’oferiment d’aquesta plana recull, doncs, una composició de temes embastats sota el gènere literari assagístic i un repertori complementari d’articles que pretenen, en el seu objectiu principal, no tant el convèncer, com el proposar.  I, en tot cas, animar al possible lector perquè activi l’engranatge d’aquella maquinària, no tant per àrdua menys gratificadora, d’un reciclatge personal o de posada al dia, del tot necessari per a un autèntic “aggiornamento”…       
El ofrecimiento de esta página recoge, pues, una composición de temas -hilvanados bajo el género literario ensayístico- y un repertorio complementario de artículos que pretenden, como objetivo primordial, no tanto el convencer como el proponer. Y, en todo caso, animar al posible lector para que active el engranaje de aquella maquinaria, no por ardua menos gratificante, de un reciclaje personal o puesta al día, necesario para un auténtico “aggiornamento”…
                                         “La nit és la ignorància.
                                           Darrera d’aquesta frontera no hi ha estrelles.
                                           I allò que no sabem ens constreny,
                                           ens tanca els parèntesis.
                                           Aus de llibertat, gavines d’infinit
                                           volem sobre el mar de la ment nostra
                                           i esperem posats en l’estaca de Planck…
perquè es faci més llum en la frontera…”  
                                                                (LAS ESCRITURAS DEL UNIVERSO. David Jou, BCN 2003)

                                         “La noche es la ignorancia.

                                           Detrás de esta frontera no hay estrellas.
                                           Y lo que no sabemos nos acota,
                                           nos cierra los paréntesis.
                                           Aves de libertad, gaviotas de infinito
                                           volamos sobre el mar de nuestra mente
                                           y esperamos posados en la estaca de Planck…
a que se haga más luz tras la frontera…”
                                                                       (LAS ESCRITURAS DEL UNIVERSO.David Jou, BCN 2003) 

El ser humano se encuentra ante el mundo, el cosmos, y ante sí mismo con grandes enigmas. ¿Cómo es el mundo en que vivimos? ¿Quién lo hizo? ¿Qué es el hombre? ¿Está compuesto de cuerpo y espíritu? ¿Qué nos pasa al morir? ¿Por qué hay mal en el mundo?…
Las respuestas a muchas preguntas como éstas se expresaron antiguamente en el lenguaje de los mitos, donde seres sobrenaturales intervenían y controlaban la vida de los hombres. 
 Más tarde, en Grecia, apareció la Filosofía (el Mito dio paso al Logos), como intento de explicar los fenómenos de la naturaleza  no por los caprichos de los dioses, sino por explicaciones naturales. Esta manera de buscar las respuestas culminó con el comienzo de la ciencia en el Renacimiento hasta nuestros días.
En esta página web podemos encontrar tres ensayos de Luis Alvarez Valcárcel con quien he trabajado formando equipo para desarrollar este proyecto. Estos ensayos, por otra parte, se han podido leer y reflexionar en esta aplicación informática por lectores interesados. Se encuentran ubicados en la “Felicitación navideña” de los años 2009, 2010 y 2011. La temática se indica a continuación:

 Estos tres ensayos que presentamos, pretenden ser fieles a estos principios:

Búsqueda de la verdad. La verdad absoluta es inalcanzable, pero con la investigación nos podemos acercar a la verdad más probable, también relativa, siempre provisional.
No somos fanáticos de la Ciencia, pero sabemos que la ciencia es el mejor medio humano que tenemos para averiguar cómo es nuestro mundo. Gracias a la ciencia comenzamos a saber cómo se originó el universo, la vida, el ser humano, cómo es nuestro cuerpo, nuestro cerebro…



Aplicar lo que se conoce como la navaja de Occam: “No multiplicar los entes sin necesidad”. Entre todas las respuestas posibles se ha de escoger la más simple, la más natural, la más lógica. Cuando nos encontramos con algo inexplicable tendemos a hablar de misterio y acudimos a explicaciones sobrenaturales. Así se hizo durante milenios. 
Con la ciencia y la razón podemos encontrar explicaciones naturales a muchos de esos enigmas que nos envuelven, sin necesidad de acudir a continuas intervenciones de entes sobrenaturales. ¿Y si no hay respuestas? Entonces, no queda otra solución que seguir buscando. 
  • Historia… 

Los libros antiguos (por ejemplo los libros de la Biblia) narran hechos, muchos de los cuales  no se pueden considerar históricos, objetivos o realistas, como los libros escritos que, en formato de papel o en pantalla digital o electrónica, leemos hoy por doquier, ya que utilizan tradiciones orales, historias inventadas o inspiradas en otros relatos anteriores, o presentan una visión mitológica arcaica que hoy no podemos aceptar sin más. Por eso no es posible una lectura literal, siendo necesario un correcto método de interpretación, con el apoyo de estudios rigurosos de hermenéutica, exégesis y otros… 

Es necesario profundizar en el estudio de la Historia: ¿Por qué aparecen unas determinadas ideas, creencias? A veces se tiende a pensar en revelaciones divinas cuando todo también puede explicarse por medio del aprendizaje o copia de ideas de pueblos vecinos. Es muy importante la historia, el intentar saber cómo ocurrieron los hechos porque muchas veces estos han llegado a nosotros completamente deformados.
  • Historicidad… 
Los seres humanos pertenecemos a nuestro tiempo, en mentalidad, visión del mundo o a través de paradigmas estereotipados. Las creencias y dogmas expresados en los libros y tradiciones son hijos de su época según el lenguaje, la filosofía, los conocimientos científicos de un momento histórico determinado o la concepción del mundo de manera singular. En concreto, por ejemplo, el cristianismo y otras religiones, deberían ser repensados, adaptados, traducidos a la mentalidad actual y eliminar de su acerbo cultural los inevitables errores propios de su tiempo.
Hemos incorporado algunos documentales sobre arte, un concepto muy discutible, subjetivo y abierto. Nos interesa aquí porque las pinturas, esculturas, inscripciones y obras de arquitectura son auxiliares útiles para conocer cómo vivían los humanos de otras épocas.
Los entendidos que pertenecen a una institución determinada (por ejemplo, la Iglesia) no siempre pueden ser libres en sus investigaciones. Hay demasiados ejemplos en las últimas décadas de censura desde un pensamiento único, impropio de la ciencia. Lo que aquí proponemos en los ensayos que se verán a continuación o en los artículos que los complementarán, está basado en la opinión de expertos libres que investigan como hacen los científicos en las ciencias sociales. Se tiene en cuenta el máximo consenso, pues no se trata de ciencias experimentales.




Se han tenido en cuenta variadas fuentes de conocimiento humano para hacerlas compatibles en lo posible: ciencia, historia, filosofía, antropología, psicología, teología, encuestas… Estos ensayos están escritos para lectores de mentalidad abierta que pretendan buscar, ante todo, la verdad humilde; no la defensa acérrima de sus creencias. En estas lecturas propuestas caben ateos, agnósticos, creyentes, en todo caso, personas dispuestas a relativizar o a simplificar un tanto las creencias dogmáticas que, amparadas en el fácil recurso del misterio, imposibilitan el que una seria investigación científica o histórica clarifique aspectos, hoy por hoy, mantenidos únicamente como referentes sobrenaturales. 
En cuanto a los cristianos tradicionalistas (con la fe del carbonero a cuestas), es difícil que entiendan y asimilen todo este material propuesto y novedoso. Sin embargo, solamente se les pide que hagan el esfuerzo de buscar la verdad alcanzable. Se trata de conocer las explicaciones de los expertos y los intentos de poner al día el cristianismo. No lo que la Iglesia institucional, atada por el pasado y la tradición, todavía manifiesta con la buena intención de mantener un “credo” que acaso ya ha dejado de tener fuerza de convicción por falta de ponerlo al día o presentarlo renovado.


   Este ensayo presenta de modo sintético las maneras de entender el mundo o las cosmologías antiguas que dividían el mundo en tres niveles: Cielo (morada de Dios), Tierra e Infierno. Y la evolución de la ciencia (Física y Astronomía) hasta llegar a las teorías modernas (Relatividad, Teoría cuántica, Big Bang y otras…) que intentan explicar el origen del universo sin necesidad de un Dios creador. 
  Al mismo tiempo se presentan diversas imágenes de Dios, generalmente antropomórficas, que el ser humano ha ido construyendo a partir de la idea de sí mismo, de la sociedad o de una interpretación equivocada del cosmos.
   El ensayo se plantea el problema clásico de las relaciones entre cuerpo y alma, cuerpo y mente, y hoy cerebro y mente. Después de apuntar la importancia de las creencias en el ser humano y la forma de cómo captamos la realidad, se analizan la organización  cerebral y los descubrimientos sorprendentes que la neurociencia ha realizado, respondiendo a preguntas como éstas: ¿Conocemos la realidad tal como es? ¿Es el alma o es el cerebro la explicación de nuestra actividad? ¿Es la conciencia un producto del cerebro? ¿Somos  realmente libres como creemos? ¿Qué tiene que ver el cerebro con la religiosidad? Y puesto que la creencia de que el hombre está  compuesto de alma y cuerpo (dualismo) está muy extendida, sobre todo por influencia de las religiones, se estudia el tema del alma y su evidente relación con el más allá, después de la muerte, a través del estudio histórico comparado de las religiones antiguas (Egipto, Persia, Grecia…) que nos depara sorpresas por la gran influencia que tuvieron respecto del Judaísmo y del Cristianismo en temas sobre el más allá, tales como la resurrección, el mesianismo la inmortalidad del alma y la persistencia del dualismo platónico en los dogmas cristianos-católicos. Al mismo tiempo, se presentan algunos intentos de pensadores modernos para superar el paradigma o el modelo antiguo griego del cristianismo y explicar la crisis actual de las religiones. Se analizan  conceptos clásicos como la salvación o el pecado original y se propone una vía realista práctica para resolver algunos graves problemas del mundo.
   Dicho ensayo tiene como finalidad el intento de leer los mitos judeocristianos de la Biblia de un modo no literal. Se analizan los aspectos míticos y fantásticos de la historia de Israel tal como viene relatado en la Biblia. Centrándose -no exclusivamente- en el “novelado” y mítico nacimiento de Jesús de Nazaret en Belén; se resumen los estudios histórico-críticos sobre la figura de Jesús, predicador del Reino de Dios, y se analizan los títulos de Mesías e Hijo de Dios. Se presentan los estudios del tema del “mito-metáfora del Dios encarnado”, el verdadero origen y sentido de la última cena de Jesús o eucaristía y el controvertido concepto medieval de la transubstanciación. Finalmente, se resumen las nefastas consecuencias del giro constantiniano que dio el cristianismo a partir del siglo IV.
Por otra parte, se proponen temas transversales que se repiten en los ensayos, complementándose y enriqueciéndose, tales como las complejas relaciones entre la ciencia y la fe/teología. Así como el estudio de los  mitos de la creación, del paraíso terrenal, del diluvio universal y otros… El análisis del concepto de la redención, las causas de la muerte de Jesús, su resurrección, el desarrollo del cristianismo primitivo y la decisiva influencia de Pablo de Tarso en el cristianismo posterior. 
En resumen, temas científicos (Cosmología, Física, Neurociencia…), históricos, filosóficos y teológico-religiosos que están íntimamente relacionados con la vida y la práctica de las personas por haberse desarrollado así en la historia.


En los ensayos anteriormente expuestos hemos elegido temas científicos de la máxima importancia para entender un poco mejor dónde estamos y qué somos; pero íntimamente ligados a ellos también hay otros temas de la vida humana, igualmente importantes.
Completamos la presentación de los tres ensayos con una lista de artículos, incluso algún libro, relacionados con los temas tratados en los ensayos, de los que son un magnífico y brillante complemento.
Hemos agrupado y dividido los artículos en cuatro grandes áreas temáticas: Ciencia, Historia, Religión y Filosofía. Siendo conscientes de que se han quedado fuera muchos otros temas y artículos interesantes. Pero como quiera que la página web es dinámica, esperamos irlos ampliando a lo largo de los días, para formar una pequeña biblioteca temática para el interés de los lectores. Creemos que estas cuatro áreas temáticas abarcan temas importantes en relación con la Ciencia y el ser humano.
El reciclaje está de moda. Reciclamos muchos materiales para aprovecharlos y así ahorrar y evitar el despilfarro.  

Pero hay un segundo significado que nos interesa aquí: “Adquisición de nuevos conocimientos para realizar un trabajo cuya técnica ha ido modificándose y exige una nueva preparación o una formación complementaria”.

Un ingeniero, un médico y, en general, todas las profesiones, han de estar reciclándose siempre y constantemente. Y más, porque la ciencia avanza. ¿Y qué pasa con el resto de conocimientos? Que un día nos percibimos desfasados, que nuestros conocimientos sobre muchas cosas de la vida se nos han quedado obsoletos, que nos quedamos anticuados, en casi todo, si no nos ponemos al dia.

Es necesario reciclarse (médicos, ingenieros, cualquier profesión…) en la vida diaria, en la cultura, respecto a muchos conocimientos que se quedan anticuados, desfasados u olvidados. También en el tema religioso. ¿Por qué muchos artículos que presentamos aquí son de tema Religioso? Por varias razones importantes que no ocultamos:
1) Porque la religiosidad humana está “clavada”  en nuestro cerebro y en las sociedades humanas. Las religiones siguen ahí presentes en millones de personas, aunque aquellas estén pasando una gran crisis que abocará, acaso como dice K. Ranher, en que “el cristianismo futuro será místico o no existirá”. (Ver el ensayo “CEREBRO MENTE, CONCIENCIA”).

2) Porque las religiones han sido importantes -para bien o para mal- en la Historia. La religión ha estado presente en todas las sociedades, las ha organizado, las ha dominado y hoy sigue estando vigente a nivel individual o en determinados grupos de personas (en occidente, porque en los países musulmanes sigue teniendo una presencia activa en la vida pública…).

3. Porque en Occidente, lo mismo que en Oriente con sus respectivas religiones- la mayoría de personas se definen como cristianos (no practicantes). En las encuestas las personas sedeclaran mayoritariamente cristianas aunque sean poco religiosas y no acudan con asiduidad a las celebraciones litúrgica.
4) Porque los que dicen ser cristianos tienen una gran ignorancia sobre lo que es en verdad el cristianismo, y muchos pasan de la ignorancia al desprecio sin un intento serio de querer conocer los aspectos profundos de su religión. 
Son pocos los que tienen una cultura religiosa especializada, con formación bíblica científica y una visión histórica profunda del hecho religioso, así como la aceptación de la vivencia religiosa personalmente aceptada desde el propio conocimiento psicológico que la conforma. Pero, en todo caso, permítesenos aquí y ahora no hablar de fe, sino sólo de cultura religiosa.

5) Desde hace más de un siglo ha habido una gran corriente de pensadores, expertos y creyentes cristianos que han reflexionado, investigado y buscado poner al día el cristianismo. Es decir, presentarlo inteligible para el mundo moderno.
6) El cristianismo tiene unos valores innegables, en torno al gran valor que es la figura de Jesús de Nazaret, que bien vale la pena conocer. Pero lastimosamente su mensaje original ha llegado a nosotros cambiado, mezclado con ideas o creencias míticas antiguas que son prescindibles. Se impone, pues, la búsqueda de las fuentes primitivas, es decir, la originalidad de Jesús de Nazaret y la autenticidad de la vida que transmite.  
A los cristianos tradicionales les invitamos a leer sin prejuicios, a considerar que muchas ideas tradicionales pueden ser analizadas de modo diferente. A los que buscan honestamente la verdad u objetividad de las cosas, sean o no creyentes, la lectura les será más fácil, para descubrir nuevos aspectos. A todos, el ofrecimiento de unas lecturas para pensar, para entender mejor, para ponerse al día.

A partir de ahí ofrecemos los ensayos anteriormente expuestos que tratan sobre diversos temas importantes y que se complementan perfectamente a través de unos artículos científicos, históricos, filosóficos, sociológicos… con el objetivo de situar a posibles o eventuales lectores en la línea de las investigaciones modernas sobre el origen del universo,la evolución, el cerebro humano y la conciencia, con sus repercusiones en otros campos, como la mitología, el origen de las religiones, la Biblia, el pensamiento filosófico, el devenir de la historia, las investigaciones sobre Jesús de Nazaret, los orígenes del cristianismo, las creencias y otros temas estimulantes de la cultura y el pensamiento…

Con estas lecturas que presentamos aquí, ofrecemos -a quien quiera- una oportunidad de aprender cosas nuevas, de ponerse al día, de profundizar y revisar algunas de las creencias erróneas. No sería lógico que en una época de tanto desarrollo científico y tecnológico nos cerráramos a la objetividad de las cosas. Dicho de otra manera, al intento de buscar las pequeñas verdades para acercarnos a la verdad. Sea como tema de reflexión o un estímulo de juego intelectual para alcanzar nuevas visiones del mundo y de todo aquello que nos rodea para satisfacción también del corazón…

signo.jpg Els temes complementaris en format PDF y els videos de YouTube que configuren aquest apartat els trobareu en una altra plana WEB especial per al Projecte endegat “¿QUÉ TE PARECE…” / “QUÈ TE’N SEMBLA…?”. Cal explicitar que aquest Projecte ha estat treballat per en Lluís Álvarez i per mi mateix, les instruccions del qual i per obrir-lo les trobareu tot clicant l’adreça:


Aquesta adreça es troba amagada en las fletxes verdes, dels respectius gràfics o fotografies que apareixen a continuació o a l’angle dret de la primera plana d’aquest WEB:

signo.jpg Los temas complementarios en formato PDF i los vídeos de YouTube que configuran este apartado los puedes encontrar en otra página WEB especial para el Proyecto encauzado “¿QUÉ TE PARECE…” / “QUÈ TE’N SEMBLA…?”. Es oportuno explicitar que este Proyecto, ha sido trabajado por Luis Alvarez y por mi mismo, y cuyas instrucciones, para poder abrirlo, las encontrarás al pulsar la dirección del cual:


Esta dirección se encuentra escondida en las flechas verdes, en los respectivos gráficos o fotografías que aparecen a continuación o en el ángulo derecho de la primera página de esta WEB:

 flecha1.jpg 1.   CIENCIA…

flecha1.jpg 2. HISTORIA…


flecha1.jpg 3.   RELIGION


Entradas siguientes »

Gestionado con WordPress