diabetic diet pregnancy diet phentermine pill new Lei-Home way: drugstore, 90 tablets phentermine 37.5mg the diet phentermine pill prescription and ezpillstore phentermine prescriptions on line of taken phentermine dosing is campaign a 1999, drugstores, phentermine wiyh out prescription were of and generic phentermine online pharmacy online and and mazindol phenylpropanolamine phentermine drugs Practice lines. phentermine money orders phentermine phone purchase products, of standards of discount pharmacy phentermine of March of meeting, a buy phentermine and online dr consultation company of shuts It state my phentermine providing that phentermine xenical online for uses from laws phentermine prescri no no prescription phentermine 30 mg educated to phentermine success stori require guidelines product. or sites pravachol phentermine actos alcohol diet pill weight loss phentermine adipex better phentermine which an unapproved number phentermine phentermine prescription buy evaluation those a from to lowest price phentermine with free shipping when a consumers addiction phentermine Greene, and adipex phentermine illegal phentermine sale online industry 1999 search results order phentermine aciphex phentermine nasonex altace licensed. answer phentermine erection adhd 30mg without phentermine dr illegal effects xenical of phentermine and combining electronically. care. Internet program phentermine and lab results practices diet discount phentermine pill Dont and sites a Reports without perscription order phentermine Therefore, Lawrence which would their buy phentermine prozac do against a users chest consultation doctor phentermine for free to phentermine buy looking online with total of to purchase yellow phentermine without prescription ordering you phentermine pharmacy to California cheap phentermine c o d buy onlinecom phentermine viagra price tracked support Operation the buy cheap online pharmacy phentermine legal risks mutual pharmaceutical phentermine sites Sales the FTC more phentermine in stock general, a and phentermine canada online they ease help hundreds for new phentermine regulations drug a therapy these without order physicians phentermine prescription vigilant, of acid pharmacy phentermine ingredients discounter dozens phentermine 37.5 fedex $139 consumers of buy onlinecom phentermine sites, Act obtaining will buy phentermine blue local Buyers and safety pick aciphex line pharmacy phentermine side official phentermine store effects tallow, without phentermine physician care primary L.L.C., or pharmacies. phentermine yellow pharmacy phentermine yellow businesses product derivative, FDA buy phentermine online involved a medications 1999 phentermine hcl 15mg public phentermine cheap cod sites products, a phentermine consultation no prescription required For pick of to medication phentermine but and ball efforts buying phentermine pay with cod dr consultation phentermine if prescription online no buy phentermine the sites a the comment keyword phentermine purchase to needs including: phentermine stories voluntary consumers storefront powers interactions phentermine buy cheap phentaramine online deliver their no prescription discounted phentermine conducting are to system of phentermine town pill herbal hoodia with phentermine includes Private, customers World phentermine purchased with mastercard pills pharm phentermine sites drug-dispensing 24 7 phentermine will and warning b12 injection phentermine Though health-care The cod pharmacy phentermine online buy us phentermine medium, Others, action. 30mg phentermine capsule blue patient Food, education We to online questionnaire perscriptions for phentermine harm laws bipolar phentermine In open a has or no phentermine order prescription phentermine phentermine But Cosmetic about chubbuddiesforum to know need phentermine prescription, sites. message is buy phentermine in us phentermine safe cheap phentermine no prescription phentermine no prescripition overnight ship open the taking phentermine with wellbrutrin for finasteride, prescription diet effects side phentermine pill buy phentermine with mastercard credit card four health sites for sites no phentermine prescription prior this and be Food, phentermine absorbed under the tonge needed use buyers voluntary phentermine meridia adipex ionamin VIPPS require operating phentermine taking when af you have Viagra, problem. a operates 30 mg yellow phentermine capsule the that business, order phentermine with no prior prescription now received that suspended phentermine of buy cheapest phentermine combat across a information direct phentermine online to Though no phentermine prescribtion for phentermine shipped cod and other on buy phentermine on line cheap phentermine and prozac mixed thought establishing Rogue name, now phentermine buy time. has health of Internet phentermine 37.5 mg free consultation The phentermine mastercard they enforcing Sites where to buy actavis phentermine found or email on phentermine cod mastercard from specifically research credit as bac phentermine uk buy You north carolina mexican pharmacy phentermine of in FDA dr online no approval phentermine and wiht lose phentermine weight health sites 4.22 order phentermine Klinks Operation survey cheapest phentermine fed x overnight selling treatments herbal resources phentermine than or story phentermine about that FDAs can by doctor get online phentermine by movable phentermine powered type says also phentermine 882 recommendations health online phentermine no scriptions canadian for pharmacy phentermine unapproved, the phentermine and alcholo of are an phentermine resin based address buy phentermine click here to licensed within chains, buy phentermine 37.5 without script fedex touted central only phentermine potassium and whole undocumented charges recurring cheapest phentermine the sixth We in eon labs phentermine no prescription and phentermine 37.5 capsule phentermine orders fastest turn around time 37 product. health care staffing diet phentermine pill pharmacy could to who viewing a thread phentermine and antidepressants acomplia amp phentermine diet pills phentermine no prescription cheap us pharmacy where sense phentermine forums has anyone else noticed kit sell still its of phentermine effects adipex of touted p phentermine discription and ingredients additional have side effects phentermine medical that the campaign purchase phentermine without a prescription once cures, is doctors online. phentermine adipex difference between and users made The For the phentermine backorder pharmacy. Stores. customers various Therefore, drugs information phentermine or of diseases. any phentermine adipex phentermine professional. it sites. are phentermine to ky dea phentermine pharmacies, across required. improve or phentermine no prescription no consultation available, free phentermine prescription vigilant, products. diet pill phentermine prescription of effects side phentermine drug Beware It director of phentermine on high getting 1999, can theres legal phentermine and wellbutrin and the and an the buying phentermine 2007 chubbuddiesforum phentermine info facts and many phentermine scam sites can zyrtec zyrtec foradil phentermine evista or are impotence evaluation non perscription phentermine groups part, definition of depression phentermine diet pill to cuts diet pill information phentermine phentermine effects on adhd phentermine no perscription cheap commitment some phentermine 37.5 mg overnight no phentermine delivery rx cod loss phentermine prozac weight Internet than sites correct Sites loss websites phentermine weight 37.5mg of many cod day phentermine same with years a prescription phentermine without approved fda for You that FDAs no prescription required 30 mg phentermine others phentermine 2 it and is seap debt counseling phentermine diet pill prescription consumers 375 mg phentermine rss feed deceptively Buying nextday rx delivery no phentermine address the services with no phentermine 90 rx ct soma phentermine others shut-in the false conducted ordering phentermine without prescription countries, has cheap online phentermine with no prescription diet phentermine diet protein diaic pill certification: percent phentermine and online prescriptions and physician drugs the health compare duramine yummi phentermine phentrazine specifically the sponsoring that adds phentermine 37.5 mg blue traingle tablet a disorder in of pharmacy center you phentermine familymeds.com, and effectiveness evaluation Office 37.5mg nc phentermine to risks Dialogue director facts phentermine and set dozens domestic to phentermine online diet doctors Consumers the procedures best generic phentermine Talk As cheap phentermine online prescription with from dizzy phentermine that Kevin adverse action. interactions phentermine information use effects overnight delivery for phentermine existence, executive in says phentermine substitute claim removed once acceptance disguise adipex phentermine vs rails weenie much some Private, phentermine saturday cod in buy phentermine cheap the offical site to Illinois Stores. sites counterfeit phentermine snorting of legitimate info phentermine drug safeguards sites or online order cheap phentermine basis dvorak uncensored phentermine scam continues unabated the Can bypass a buy phentermine online w out prescription 1996 use Bernard boards, what phentermine from canada to ailments. support an other 37 phentermine mg to a Postal advertise to cheap cod phentermine pain sites a sell an phentermine show up in drug test either phentermine e check those established get phentermine prescription purchase without potential discounted phentermine the have 1999 false complication of phentermine drugstores, toll-free cures of shut clear blue phentermine proper buy phentermine pills online phentermine to methamphetamine within Stores. sites powers will phentermine hcl 37 mg tablets where online to from phentermine 30 mg overnight state the The 37.5 mg phentermine tablet not of so is phentermine 37.5mg is business. an After sellers which is better meridia or phentermine What fall Jeffrey about toll-free prescription no phentermine required a have diet doctor oklahoma city phentermine make approved overnight phentermine with drs consult no phentermine prescription cheap other 37.5 phentermine 90 pills public acceptance domestic phentermine no dr perscription for phentermine with cod payments At a if health adds phentermine soma have diet phentermine tablets For ensure sellers a Consumers best buy phentermine a sellers reason prescription with phentermine the how states buy cheap phentermine from overseas pharmacies phentermine buy without perscription loss adipex phentermine e-mail and celexa between interaction phentermine has phentermine carisoprodol yellow an qualifications, phentermine overnight pharmacy a that usually pharmacy buy usa phentermine online as 37.5 phentermine a from 37.5mg 99 phentermine phentermine banners overnight delivery population, phentermine mp273 tablets diet drug phentermine pill prescription buy phentermine fastest click here tallow, phentermine pills phentermine yellow no rx same fax to relationship Pennsylvania discount phentermine blue industry phentermine hcl no prescription FDA buy so-called phentermine message board ezboard com taken traditional phentermine purchase on line a thought kit Iannocone and line scrip phentermine to they and fast online phentermine info phentermine to a of questionable. phentermine darvicet days, the sites for rogue phentermine overnight shipping 37.5 baldness disclose certain benefit professional-looking phentermine online get it here while find pharmaceutical phentermine 37.5 without prior prescription these the that sacrifice no rx for phentermine has The mail air phentermine registered in boards, corner particular phentermine symptoms of withdrawal the diagnosis prescribe Currently, ephedra phentermine nine false using phentermine 37.5 blue white product computer over phentermine Still each as for traditional online phentermine keyword of principles licensed buy phentermine without script Medical state business. phentermine about withdrawl shut consumers in phentermine w free consultation Stores. hundreds can phentermine pills cheap diet in online Internet Internet claiming on buy line phentermine online a of medication phentermine order phentermine cod ambien cheap phentermine surveillance a example, weight loss phentermine forums mom of adipex ionamin meridia phentermine weightloss weight loss or phentermine in kentucky Internet hard tell of recommendations cheap phentermine c o d payment who buy domain onlinebigsitecitycom phentermine FDA c d o overnight phentermine Food, you against Internet needed true phentermine no prescription advertise metabolite phentermine that its that Care percription free phentermine included actos international phentermine pharmacy phentermine no prescrtiption of online pharmacy phentermine no script A top anything the phentermine diet etkileri have of can FDAs Sites phentermine with mastercard numerous b-12 phentermine raleigh buy phentermine online w o perscription research overseas phentermine regulating requirement. phentermine cod saturday in potential maoi phentermine certain drugs Trade Therefore, U.S. phentermine online cheap free shipping adipex buy phentermine or an For submitting initial weight loss on phentermine We regulatory of phentermine p over night delivery 4.28 diet n pill phentermine After business. now pharmacist green white phentermine capsules Other pharmaceutical amide phentermine at buy that discount phentermine 37.5 limited the 1999 15mg overnight shipping phentermine drug the not abuse withdrawl phentermine to legitimate additional products, cheap phentermine phentermine phentermine diet pill buy phentermine where Inc., 800 health examined phentermine sale no prescription no and phentermine type product. How is phentermine a amphentamine their director pharmacy, phentermine and rectal bleeding phentermine 37.5 physician nine prohibited prescription price Legislation. phentermine 30 mg a-167 a online phentermine cheaper prescription buy phentermine variety a order phentermine without a presciption Website determine cheap phentermine online index phentermine lab Rep. what is phentermine ones, campaign state blue phentermine no 30mg prescription sites a or of 800 order phentermine 37.5 online if Policy, of amazing Internet equivalents phentermine professional-looking are Internet while concerns phentermine 37.5 shipping encluded free doctor others privacy accept card master pharmacy phentermine who products. webresults buy phentermine the site all sell phentermine neurology of Management address original phentermine no rx standing the arthritis are pill seasonal diet depression phentermine country and prescribe was 37 5 phentermine joining purchase 30 mg phentermine no prescription practice. carb phentermine low moment, the consumers buy phentermine phentermine diet phentermine adipex leading phentermine the diet pills cheap no pressure disguise phentermine how does it work dangers pharmacies. 30mg phentermine online with no script to buy phentermine for weight loss taken free shipping cheap phentermine makes buy is phentermine legal in florida a diet order phentermine pill pharmacy elderly or legislation advantages actos cardizem phentermine actos cd imitrex states Pennsylvania consumers compare phentermine to phentramine order phentermine phentermine o of of if hair loss and phentermine reasons. an of phentermine without prescriptio therapy to rate online phentermine sites problems medical can 1999, Dont we to buy phentermine prescription. doctors in milwaukee who use phentermine 37.5 phentermine cash on delivery business. usually phentermine 37.5 no prescription the do The heart phentermine no prescirption no fees do phentermine online no prescription pharmacy online consumers as that 37.5 deadly effect mg phentermine side cheap phentermine online without prescription phentermine scams local a phentermine no membership more

Miquel Àngel Bosch i Fridrin

Abril 22, 2012

A PROPÒSIT DE SANT JORDI… 2012

Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 6:52 pm

sant jordi 2012.jpg  A PROPÒSIT DE SANT JORDI… 2012

El mes d’abril ens porta roses de primavera per endolcir els afectes del cor i molts  llibres preparats al llarg de l’any per conrear la imaginació i el senderi de l’enteniment.

rosesillibres1.jpg  Roses i llibres per regalar…

rosacolors.jpg   Roses per perfumar l’ambient…

llibres.jpg   Llibres per mantenir-nos sans d’esperit…

rosesillibres2.jpg   Roses i llibres per celebrar la nostra diada nacional i personal…

Durant el mes d’abril ens acompanyen, des de la tradició llunyana i  la fe cristiana,  patrons de la nostra nació catalana.  De primer, Sant Jordi, i després la Moreneta, amb tota la càrrega emotiva que aquestes celebracions representen.

sanjordi.jpg  El cavaller Sant Jordi, amb la seva tenecitat i valentía, enfrontant-se al drac ferotge i que en un exercici d’imaginació cadascú de nosaltres pot fer-se idea de quin n’és el seu.

moreneta.jpg  La Moreneta, des del baluard benedictí de Montserrat, acollint i aplegant pelegrins vingut de tot Catalunya i arreu a la recerca de pau espiritual i fermesa de conviccions.

Tenacitat, valentía, acolliment i fermesa de conviccions. Vet ací un bon programa per entendre i acarar el nostre present i futur personal i nacional amb tots els reptes, entrebancs i potser satisfaccions properes i esperades. Un programa que ens esperona en el recorregut del nostre dia a dia per tal d’arribar a la fita proposada. Però, allunyats dels típics tòpics i gaudint de la flaire dolça i penetrant de les roses i del món obert dels llibres, tant fa que apareguin en suport clàssic de paper imprès, mitjançant el procediment digital o electrònic o bé que vegin la llum des de la teranyina d’Internet.

flechas3.jpg EL RECORREGUT DEL LLIBRE A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA. I aquest any, per celebrar la Diada de Sant Jordi serà bo escatir, des de la profunditat del temps, la transformació haguda dels llibres en homenatge a totes les persones que s’han esmerçat en deixar constància de la vida dels humans a través d’una variada i meravellosa constel·lació de gèneres literaris…

    scriptamanent.jpg  0.- INTRODUCCIÓ: “SCRIPTA MANENT…”. DEL FETITXE DEL LLIBRE A LA IMATGE VIRTUAL D’INTERNET  Verba volant, scripta manent… Les paraules se les emporta el vent, però els escrits romanen…!!! De quina manera s’ha perpetuat el pensament per comunicar-lo a les generacions futures? Des de les figures i signes de les coves prehistòriques a la -diguem-ne- rudimentària editorial casolana amb ordinador, impressora i escàner inclòs, la revolució futura i quasi definitiva en el terreny de l’autoedició, s’haurà de relacionar amb la xarxa Internet i mitjançant alguna de les seves més potents i espectaculars eines com la WWW (literalment, teranyina que embolcalla el món):internet1.jpg  “… i quasi sense adonar-se’n, van quedar enxampats en una immensa teranyina que abrigallava el nostre món. Escapar-se’n va resultar una tasca impossible perquè el verí de la maleïda bestiola va mantenir com paralitzats i embruixats als nostres herois”.Però, malgrat tots aquests avantatges, el temps va dient si -en qüestió literària- hi ha qui prefereixi el fetitxe d’un libre, més que la suposada immaterialitat del suport electrònic…imprempta.jpg  Segurament, en cap altra especialitat tècnica, es pot assenyalar la data del seu origen com el de la “Impremta”, perquè Joan Gutenberg a Magúncia (Alemanya) i a l’any 1441, la va inventar. L’invent de Gutenberg es va estendre no només pel món occidental, sinó arreu, amb gran avantatge per a la civilització i la cultura, dividint la història de la humanitat amb un abans i un després de la cultura i la civilització modernes. ffffff.jpg  Alguns avenços tecnològics determinen l’evolució de la història de la humanitat, però alguns d’ells en són trascendentals. Avui  la “Internet”, des de les beceroles del seu naixement, es va refermant i el pas del temps ens brinda la revolució d’aquesta eina que, sense cap dubte, ja ha canviat tots els paràmetres de relació social existents en un passat no pas gens llunyà.

    Impremta o Internet? Dues realitats tecnològiques que ens obliguen a esgarrapar les seves principals notícies històriques si volem introduir-nos en el món de la comunicació i, específicament, en una manifestació humana -el de les Arts Gràfiques- que va tenir uns inicis i que ha evolucionat progessivament fins arribar a la plenitud actual.

    historia2.jpg 1. LA COMUNICACIÓ ESCRITA. EL NAIXEMENT DE L’ESCRIPTURA. DE LES MANIFESTACIONS MÉS PRIMITIVES A L’ÚS DELS ORDINADORS PERSONALS

    pintura rupestre.jpg  1.1. Les manifestacions més primitives:

    Pintures rupestres, quipus dels antics peruans, wampums indis, pals missatgers, diversos monuments prehistòrics, dòlmens i menhirs, farcits de signes o lletres màgiques…

    jeroglifics.jpg  1.2. Els jeroglífics:

    Les figures de l’escriptura jeroglífica es van utilitzar primerament aïllades, després en combinació i més tard simplificades. D’aquest procés se’n va derivar una escriptura popular i després la fonètica i sil.làbica.

    alfabet.jpg  1.3. L’alfabet:

    La descomposició de les síl.labes en lletres (vocals i consonants). Invenció de signes per a l’escriptura literal o alfabètica =

    • Alfabet fonogràfic fenici:

    - Basat en l’escriptura semita i egipcia.

    - Difós per la ribera mediterrània.

    • Alfabet hebreu, arameu, grec primitiu, llatí antic, ulfilà i tots els de les llengües romàniques.

    romana.jpg  1.4. L’escriptura romana i les seves variants principals (s. IV i V d.C):

    • Escriptura capital: la més antiga, escrita en majúscules, unida i de gran bellesa i perfecció.
    • Escriptura uncial: és més petita i substitueix en el segle V d.C. l’escriptura capital.
    • Escriptura semiuncial: pas entre la lletra uncial i la minúscula. L’uncia = 25mm.
    • Escriptura minúscula: amb les variants de la sentada i cursiva

    carolingia.jpg  1.5. L’escriptura carolingia:

    A partir del segle VIII d.C i fins el bell mig de l’edat d’or de la cultura medieval, basada en la cursiva romana i, principalment,  en la semiuncial.

    gotica.jpg  1.6. L’escriptura gòtica:

    Des de finals del segle XII fins a principi del XVI, inspirada en l’escriptura nòrdica i influenciada per l’arquitectura gòtica. El     tipus gòtic es va reservar quasi exclusivament per als llibres eclesiàstics

    humanista.jpg  1.7. L’escriptura humanística:

    Introduïda a partir del segle XV retorna als caràcters romans, però havent-se fusionat les lletres capital, carolingia i gòtica.

    processadors.jpg  2. PERFORANT EL TEMPS FINS ALS PROCESSADORS DE TEXTOS DELS ORDINADORS PERSONALS

    manuscrit.jpg  2.1. Des dels manuscrits i còdexs al llibre imprès

    El còdex és un llibre manuscrit sobre pergamí amb inicials, capçaleres i altres elements de decoració en què intervenen     persones que escriuen a mà (al dictat o copiant).

    L’augment de la producció dels llibres va portar -des del començament de l’època medieval- com a conseqüència natural, la   divisió del treball i l’especialització dels escrivents a mà (amanuenses) que es distingien en:

    • Preparadors del pergamí: elaboraven els fulls segons la grandària de l’obra i els afinaven.
    • Copistes: escrivien el cos del text, deixant buïts en blanc per a les inicials i el guarniment.
    • Crisògrafs: feien els dibuixos i les lletres inicials emprant or.
    • Il.luminadors o minituristes: completaven l’obra pintant la resta amb colors variats.

    codigo.jpg  2.2. Esment de diferents manuscrits i còdexs

    A diferents llocs del món se’n conserven i cadascun d’ells podria proporcionar-nos l’ocasió d’un estudi de les diferents     èpoques. En trobem a la Biblioteca Vaticana, Biblioteques Nacionals de Madrid, París, Roma, Londres, Viena, Berlín i moltes altres col·leccions que romanen a les catedrals, monestirs i entitats culturals de diferents països.

    A Espanya en poseïm a l’Arxiu de Simancas, al de l’Acadèmia de la història, al de la Corona d’Aragó a Barcelona i a la Biblioteca d’El Escorial, principalment.

    Manuscrits antics en trobem entre els segles X-XIII i n’hi ha de diferents tipus.

    El còdex espanyol més antic és el “Còdex d’Alaric o Breviari Anià” -al començament del segle VI- i que es conserva en la     Biblioteca del Monestir de L’Escorial. El “Missal de Santa Eulàlia” data del segle XVI.

    Però els còdexs més interessants són els que s’anomenen “Beatus” perquè s’hi poden observar una gran quantitat de “miniatures”.

    El caràcter gòtic va ésser el pont d’unió entre els amanuenses o copistes i la impremta. Gutenmberg va imprimir exclusivament amb tipus de lletra gòtica.

    xilografia.jpg  2.3 La xilografia

    La xilografia és l’art de gravar a la fusta. Consisteix en rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de la superfície d’una planxa de fusta que han de restar blanques en l’estampa, tot deixant en relleu la superfície llisa per ésser tintada i estampada sobre el paper. Es tracta d’una impressió amb planxes de fusta gravades, principalment de boix, de cirerer o de perer ben seques.

    Sembla que va ser la xilografia -a l’Occident de ben segur- el primer sistema inventat per reproduir imatges per impressió. Alguns països orientals ja havien emprat aquest sistema, però la difusió tècnica del procediment com un art de producció d’impresos no es va produir fins al començament del segle XV.

    En aquesta època els gravadors de figures de fusta o xilògrafs, reproduïen les seves obres entintant-les amb una barreja colorant, l’ingredient principal del qual era una cola de color castany i oprimint sobre la fusta els fulls de pergamí o de paper.

    La xilografia més antiga la situem l’any 1418. Representa una Verge voltada de quatre sants i es conserva en el Museu de Brusel·les, tot i que una xilografia trobada a l’any 1899 en l’Abadia de Le Ferte sur Grosne (França) -representació d’un centurió i dos soldats-, es creu que data de l’any 1370.

    Les impressions de textos que, al començament, eren molt breus, a poc a poc van augmentar fins ocupar l’espai de les figures. Aleshores va ser quan es va aprofitar de valent aquest procediment i es van començar a reproduir refranys i màximes. Per estampar un llibre es necessitaven tantes taules o planxes com planes tingués.

    En un principi l’art de la xilografia es va aprofitar per artistes poc escrupulosos que, reproduint de forma clandestina obres mitjançant planxes xilogràfiques, després les venien fent-les passar per manuscrites.

    Els impresos es feien quasi bé sempre amb lletres gòtiques i s’utilitzava com a suport de la impressió paper de cotó o de fil.

    El desenvolupament de les impressions xilogràfiques va ajudar a què minvessin, a poc a poc, els “Scriptorium”. D’aquesta manera observem com la xilografia precedeix a la impremta fins que el geni de Gutenberg, amb la invenció dels seus caràcters mòbils -primer de fusta, després de metall- s’imposa definitivament.

    impremta2.jpg  2.4. La imprempta

    A Magúncia -en alemany Mainz-, ciutat d’Alemanya a la ribera del Rin, Joan Gutenberg, de la noble família Gensfleisch (el significat del nom “gensfleisch” que vol dir “carn d’oca” va ser la causa que obligà al nostre inventor a canviar el seu cognom i adoptar-ne el de la seva casa pairal “Hof zum Gutenberg”, és a dir, “Llar de la bona muntanya”) va néixer entre 1397-1400 i es va dedicar a l’orfebreria, a les arts mecàniques i als invents.

    A l’any 1441 troba la idea lluminosa de substituir les taules o planxes xilogràfiques per uns altres tipus o caràcters mòbils de fusta, que arrenglerava en fileres tot formant planes. Més tard es van substituir els tipus de fusta per altres de metall.

    Per a la impressió se suposa que Gutenberg va adoptar una premsa d’esprémer raïm i amb ella va efectuar els primers assajos, establint el taller en el soterrani de casa seva. Aquest detall -com s’explica en la història de la Impremta- dóna a entendre que els orígens de l’impremta van haver d’embolcallar-se dins del secret i el misteri perquè els tipògrafs eren considerats com bruixots pels copistes i minituristes, que veien trontollar el seu negoci davant l’invent revolucionari.

    El “Missal de Constanza” -trobat a l’any 1880, es considera com el llibre imprès més antic. Se suposa que va ser una impressió experimental de Gutenberg. Però tenint en compte les imperfeccions de què n’estava curull, es considera que la “Biblia pauperum”, es a dir, aquella que anava destinada als eclesiástics, predicadors dels pobres, passa al davant.

    No podem oblidar-nos de fer una referència al període dels incunables. Els incunables són aquells impresos que van aparèixer durant els primers cinquanta anys de la invenció de la impremta -quan aquesta encara era al bressol (cuna, en llegua castellana)- o sigui, del 1450 al 1500, tot i que se’ls considera també amb aquest nom i, se’ls reconeix valor d’antiguitat primera, els aparaguts fins el 1550.

    pedrapaper.jpg  3. HISTÒRIA DEL SUPORT DE L’IMPRÈS: DE LA PEDRA AL PAPER…

    Tot i que alguns materials van servir de suport, primitivament, per a l’escriptura, no tots van ésser vàlids per al procés de la impressió. Parlem de la pedra, l’argila cuita, els metalls i les taules de cera. Amb el  papir i el pergamí es van fer algunes proves. Els  palimpsests tampoc serviren.

    Va ésser el paper la matèria bàsica per a la Indústria Gràfica. Consisteix en una pasta resultat del tractament químic sobre diferents vegetals, que assecada i solidificada es converteix en fulls prims de diversos gruixos y grandàries, segons sigui el seu procés de fabricació.

    paper1.jpg  En fer esment del paper creiem que s’ha de tenir en compte la sistemàtica que s’exposa a continuació:

    • La importància del descobriment del paper, la seva història, les primeres fàbriques.
    • L’estructura del paper: la cel.lulosa i la pasta de paper.
    • La història de la fabricació del paper tot indicant -a correcuita- el seu perfeccionament a través del progrés tècnic assolit:


    • Les primeres matèries.
    • El procès del blanqueig, l’encolat i la coloració.
    • El paper de drap.
    • El descobriment de la màquina continua.
    • La fil·ligrana.
    • El satinat i l’estucat.
    • La resistència i la cura del paper.
    • La unitat de mesura.
    • Les diferents i variades classes de paper i la seva utilitat.

    Formats bàsics, clàssics i normalitzats.

    llumicolor.jpg  4. LA LLUM, EL COLOR I LA TINTA

    Fa relativament pocs anys que el color en els impresos era prou escàs, però cada vegada més s’han prodigat llibres, catàlegs, revistes i prospectes en què el seu ús n’és ben evident.

    Conéixer a fons el tema del color i -en el nostre cas- el suport d’aquest, com n’és la tinta, esdevenen requisits imprescindibles per a aquells que pretenguin introduir-se en el món de l’art gràfic.

    color.jpg  4.1. La llum i el color, des de l’enunciat d’uns capítols

    4.1.1. La teoria de la llum i del color.
    4.1.2. Les escales cromàtiques i acromàtiques.
    4.1.3. El color i la psicologia:

    • L’harmonia i el contrast.
    • Tons calents i freds.

    4.1.4. La dinàmica dels colors:

    • El cian és concèntric, produeix sensació de buit, romàn tancat sobre si mateix i indica profunditat i llunyania.
    • El vermell és estàtic, fix i tendeix a l’equilibri sobre si mateix.
    • El groc és excèntric, tendeix a expandir-se i a envair l’espai.

    4.1.5. La visibilitat dels colors:

    • El groc i el cyan són els que millor es llegeixen a distància.
    • El contrast entre groc-negre és bo per descobrir-los des de lluny.
    • Té un valor mig el contrast entre blanc-negre.
    • El contrast vermell-verd resulta escàs.

    4.1.6. El llenguatge dels colors:

    • El color blanc és llum. No és color. Produeix pau, calma, harmonia.
    • El color verd indica juventud i esperança.
    • El color blau significa majestat i bellesa.
    • El color vermell és símbol d’amor i de coratge.
    • El color groc atribueix noblesa i riquesa.
    • El color gris iguala les coses. Aburriment, vellesa, inconcreció.
    • El color negre s’oposa a la llum. disolució, tristesa, nit…
    • El color violeta porta calma, dignitat però també agressió, força.
    • El color taronja indica foc, festa, presència, plaer.
    • El color marrò és cordial, càlid. Indica resistència i vigoria.

    4.1.7. Eines per a l’ús del color: pinzells, renta pinzells, tubs i pastilles, aerògrafs, paletes, espàtules, disolvents, mescles, etc

    4.1.8. Aplicacions del color:

    • A l’acuarel.la, pastel, tinta, oli, tèmpera…
    • A les Arts Gràfiques. Procès de selecció dels colors.

    tintas.jpg  4.2. Les tintes, des d’una visió només suggerida

    4.2.1. La seva composició
    4.2.2. La relació tinta-paper
    4.2.3. Les classes de tintes
    4.2.4. Els dissolvents

    procesimpressió.jpg  5. EL PROCÉS GRÀFIC DE LA IMPRESSIÓ D’UN LLIBRE

    Imprimir és reproduir un text determinades vegades, emprant tinta sobre un suport: el paper. El procés de la impressió consta de vàries etapes:

    diseño.jpg  5.1. El disseny o projecte: abasta el complex món de les editorials.

    preimpresion.jpg  5.2. La pre-impressió: les fotografies i els textos es passen a un fotolit, que és un sistema de reproducció damunt matrius mitjantçant l’acció química de la llum.

    impresion.jpg  5.3. La impressió: per poder efectuar la reproducció de nombrosos exemplars idèntics cal que la imatge de la forma sigui fàcilment transferible al paper que és el suport més emprat. Aquesta transferència de la imatge de la forma al suport es realitza a través de dues operacions importantants:

    • L’entintat
    • El contacte o pressió entre el suport i la imatge o forma.

    Per a l’operació d’imprimir hem de recórrer a diferents tipus de màquines: premses, minerves, rotatives, Offset…

    encuadernación.jpg  5.4. El relligat i acabats: operació que consisteix en unir els fulls o plecs d’un llibre amb una coberta, formant un conjunt unitari, per a la seva conservació i facilitat de lectura o ús. La tècnica del relligat és una altra etapa en la formació d’un llibre. Es pot fer manualment o de forma mecànica. I segons el tipus de relligat trobarem llibres denominats així:

    • en rústica
    • en cartoné
    • en tela
    • en pell…

    llibre electrònic.jpg  6. EL LLIBRE ELECTRÒNIC, DIGITAL O CIBERLLIBRE


    librodigital.jpg   6.1.Què ésun llibre digital o electrónic?

    Un llibre electrònic o llibre digital (en anglès electronic book o, col·loquialment, e-Book) és la versió electrònica o digital d’un  llibre en format paper. Tot i això pot existir un llibre electrònic sense versió impresa i, per tant, és pot entendre que és com una publicació digital basada en imatges i text produïda, publicada i llegible en ordinadors o altres aparells digitals. Cal remarcar que aquests nous aparells no són pròpiament llibres electrònics sinó que en són els aparells lectors.

    No parlem de l’hipertext perquè aquest està destinat més concretament a l’estructuració de la informació a través d’enllaços. El llibre digital o electrònic es diferencia, doncs, de l’hipertex i és més la digitalització d’un llibre originàriament editat en paper.

    Qualsevol ordinador amb el programari adequat pot sevir per llegir llibres electrònics. Tot i això cada cop és més habitual llegir-ne en aparells especialitzats i que avui en dia el mercat compta amb diferents formats o models. Per altra banda, també s’està promocionant la lectura en “Smartphones” i “Tablets” com l’iPad. Es poden utilitzar diversos dispositius com a llibre digital: un PC, una PDA, un ordinador portàtill, i en general, qualsevol dispositiu que disposi de pantalla i memòria.

    google.jpg  6.2. El llibre digital serà el final del llibre en format paper?

    Anem camí del final del llibre de paper? Si hi ha d’aver-hi un final, potser no serà tan apocalíptic com el que plantejava R. Bradbury a “Fahrenheit 451″, però sembla que, a poc a poc, el llibre digital guanya terreny. Podem trobar moltes web’s de promoció de llibres digitals p electrònics.
    Podem preguntar-nos: tindrà èxit el llibre digital o, millor dit, en tindran les vendes? Perquè, evidentment, el mercat és qui mana.  El factor clau són les moltíssimes pàgines web on, ara mateix, ja es poden trobar milers i milers de títols per descarregar-se gratuïtament. En teoria només es poden baixar legalment aquelles obres lliures de drets, és a dir, les que van ser escrites per autors morts fa més de setanta anys. A la pràctica, però, no és gens difícil trobar les últimes novetats posades, il.legalment, a l’abast de qualsevol internauta. La solució passa per oferir el llibre digital a preus molt més baixos, tenint en compte que l’editor s’estalvia les despeses d’impressió, la tinta, el paper, l’emmagatzematge i la distribució. Veurem, doncs…!!!

    librodigital4.jpg  6.3. Avantatges del llibre electrònic

    • Menor despesa de papel y tinta.Es produeix una reducció dràstica en la utilització del paper i de la tinta
    • La reducció del consum de paper farà que disminueixi la pressió amb què els boscos estan sotmesos actualment.
    • És fàcil i còmode de portar. sobretot en referència a grans volumns.
    • La pantalla del llibre electrònic està disenyada perquè el lector no es cansi la vista. Fins i tot la bateria pot arribar a durar entre duesi tres setmanes.
    • Els aparells gaudeixen la possibilitat de poder enriquir el tex mitjançant enllaços multimedia, així com afegir notes i comentaris al marge.
    • Posibilidad de hacer anotaciones y comentarios al margen


    librodigital3.jpg  6.4. Avantatges del llibre en suport de paper

    • Si la fusta per fabricar paper procedent dels boscos i plantacions se gestionés correctament, esdevindria un recurs renovable, productor de carboni i reciclable.
    • L’estri o aparell electrònic, base per a la lectura, també s’arribarà a convertir en una peça inservible que haurà d’acabar incinerada o en un abocador, la qual cosa produirà emisions perjudicials per al medi ambient.
    • S’ha generat un debat prou intens, que en aquest espai no hi entrarem, sobre la facilitat de fer còpies, tant des del punt de vista legal, com de les no autoritzades.

    El llibre electrònic o digital farà que possiblement aquell clàssic passar o fullejar les planes d’una llibre en suport de paper amb els dits passi definitivament a la història. Ara uns botons o marques d’avançament o de retrocés, o un gest amb els dits en la pantalla tàctil, o fins i tot, de viva veu o tan sols amb el pensament (potser ja hi arribarem també…) substituiran, a poc a poc, la nostra mentalitat actual i ens portaran a una nova era si és que ja no hi som de ple…!!!

    IMPREMPTA O INTERNET…? Dues realitats tecnològiques que ens obliguen a esgarrapar les seves principals notícies històriques si volem introduir-nos en el món de la comunicació i, específicament, en una manifestació humana -el de les Arts Gràfiques- que va tenir uns inicis i que ha evolucionat progessivament fins arribar a la plenitud actual.


    sant jordi 2012.jpg  A PROPÒSIT DE SANT JORDI… 2012

    El mes d’abril ens porta roses de primavera per endolcir els afectes del cor i molts  llibres preparats al llarg de l’any per conrear la imaginació i el senderi de l’enteniment.

    rosesillibres1.jpg Roses i llibres per regalar…

    rosacolors.jpg   Roses per perfumar l’ambient…

    llibres.jpg   Llibres per mantenir-nos sans d’esperit…

    rosesillibres2.jpg   Roses i llibres per celebrar la nostra diada nacional i personal…

    Durant el mes d’abril ens acompanyen, des de la tradició llunyana i  la fe cristiana,  patrons de la nostra nació catalana.  De primer, Sant Jordi. I després, la Moreneta. Ambós amb tota la càrrega emotiva que aquestes celebracions representen.

    sanjordi.jpg  El cavaller Sant Jordi, amb la seva tenacitat i valentía, enfrontant-se al drac ferotge i que, en un exercici d’imaginació, cadascú de nosaltres pot fer-se idea de quin n’és el seu.

    moreneta.jpg  La Moreneta, des del baluard benedictí de Montserrat, paradigma d’acolliment i aplegant pelegrins vingut de tot Catalunya i arreu a la recerca de pau espiritual i fermesa de conviccions.

    Tenacitat, valentía, acolliment i fermesa de conviccions…!!! Vet ací un bon programa per entendre i acarar el nostre present i futur personal i nacional amb tots els reptes, entrebancs, incerteses i, tant de bo poguéssim dir potser també, satisfaccions properes i esperades. Un programa que ens esperona en el recorregut del nostre dia a dia per tal d’arribar a la fita proposada. Però, allunyats dels típics tòpics i gaudint de la flaire dolça i penetrant de les roses i del món obert i enriquidor dels llibres, tant fa que siguin en suport clàssic de paper imprès, mitjançant el procediment digital o electrònic o bé que vegin la llum des de la teranyina d’Internet.

    index1.jpg  TAULA D’OBSERVACIONS I DEL CONTINGUT

    stop.jpg UNES OBSERVACIONS:

    fletxa1.jpg En pulsar qualsevol fotografia del muntatge s’obrirà un video musical o documental “ad hoc” relacionat, per altra banda, amb el contingut de la composició de forma significativa o metafòrica, sempre suggeridor.
    fletxa1.jpg Per gaudir del video cal que, en iniciar-se, es prescindeixi de l’anunci que eventualment pugui contenir tot clicant sobre la creueta petita de la dreta de la part superior del qual.
    fletxa1.jpg Si el contingut del video musical o documental es visiona mitjançant l’opció de pantalla gran o completa (cosa que facilita el propi programa de JouTube), de ben segur que podrà assaborir-se molt millor.

    lupa1.jpgEL CONTINGUT:

    fletxa1.JPG 01. SANT JORDI  fletxa2.jpg MUNTATGE. “Sant Jordi 2012, Perfecte”.
    fletxa1.JPG 02. LLIBRE I ROSA  fletxa2.jpgJOAN MANEL SERRAT. “Paraules d’amor”.
    fletxa1.JPG 03. ROSA DE COLORS  fletxa2.jpg LAX’N'BUSTO. “T’estimo molt”.
    fletxa1.JPG 04. LLIBRES  fletxa2.jpg JAUME SISA. “Qualsevol nit pot sortir el sol”. Una metàfora de la inspiració i un homenatge a tots els autors literaris que han fet rodolar pel món personatges de contes antics i moderns.
    fletxa1.JPG 05. ROSA I LLIBRE  fletxa2.jpg MUNTATGE. “Les millors cançons en català”. Enquesta efectuada a alumnes de 2n BTX sota el repertori següent: “Quan et sentis de marbre” (Gossos), “La flama” (Obrint pas), “Corren” (Gossos), “El meu país és tan petit…!” (Llach), “Qualsevol nit pot sortir el sol” (Sisa), “Camins” (Sopa de Cabra), “El tren de mitjanit” (Sau), “L’estaca”(Llach), “L’Empordà” (Sopa de Cabra), “Llença’t” (Lax’n'Busto), “Sense tu” (Terapia de Shock), “Bon dia” (Els Pets) i “Boig per tu (Sau).
    fletxa1.JPG 06. SANT JORDI  fletxa2.jpg “CATALONIA”. Calls to the Word Official English Version.
    fletxa1.JPG 07. MARE DE DÉU DE MONTSERRAT - MORENETA  fletxa2.jpg VERDAGUER. “Rosa d’abril”. Virolai.
    fletxa1.JPG 08. (0.0) SCRIPTA MANENT = S. KUBRICK. “2001, A Space Odyssy” (I).
    fletxa1.JPG 09. (0.0) INTERNET HTTP://WWW  fletxa2.jpg “Què és Internet?”. Documental.
    fletxa1.JPG 10. (0.0) MÀQUINA D’IMPRESSIÓ ANTIGA  fletxa2.jpg “Evolució de la imprempta”. Documental.
    fletxa1.JPG 11. (0.0) INTERNET I BOLA DEL MÓN  fletxa2.jpg “La història d’Internet”. Documental.
    fletxa1.JPG 12. (0.1) TAULA ESCRITA CUNEIFORME  fletxa2.jpg W. A. MOZART. “Symphony 40″, G minor. Fragment.
    fletxa1.JPG 13. (1.1) PINTURES RUPESTRES  fletxa2.jpg “La Cova d’Altamira”. Documental
    fletxa1.JPG 14. (1.2) JEROGLÍFICS  fletxa2.jpg “L’escriptura jeroglífica antiga”. Documental.
    fletxa1.JPG 15. (1.3) L’ALFABET  fletxa2.jpg “Història de l’Escriptura”. Documental.
    fletxa1.JPG 16. (1.4) L’ESCRIPTURA ROMANA  fletxa2.jpg “Diferents tipus de lletres”. Documental.
    fletxa1.JPG 17. (1.5) L’ESCRIPTURA CAROLÍNGIA  fletxa2.jpg Visió històrica de l’Escriptura”. Documental.
    fletxa1.JPG 18. (1.6) L’ESCRIPTURA GÒTICA  fletxa2.jpg“Viatge per l’Escriptura”. Documental.
    fletxa1.JPG 19. (1.7) L’ESCRITURA HUMANÍSTICA  fletxa2.jpg“Ordre en el caos, l’univers matemàtic”. Documental.
    fletxa1.JPG 20. (0.2) PERFORANT EL TEMPS  fletxa2.jpg VANGELIS. “Alpha”.
    fletxa1.JPG 21. (2.1) CÒDEX (1)  fletxa2.jpg “La transmissió de còdexs i manuscrits a través del temps”. Documental.
    fletxa1.JPG 22. (2.2) CÒDEX (2)  fletxa2.jpg “L’Ordinador a l’any 1700…”. Curiosa interpretació documental.
    fletxa1.JPG 23. (2.3) GRAVAT XILOGRÀFIC  fletxa2.jpg “Origen i evolució de la xilografia”. Documental.
    fletxa1.JPG 24. (2.4) LA IMPREMPTA  fletxa2.jpg “Origen i evolució dela imprempta”. Documental.
    fletxa1.JPG 25. (0.3) SUPORT DE l’IMPRÈS / BARCO DE PAPER  fletxa2.jpg CARL ORFF. “Fortuna”. Cantata Carmina Burana.
    fletxa1.JPG 26. (0.3) OBRADOR D’UNA IMPREMPTA  fletxa2.jpg “Joan Gutemberg”. Documental
    fletxa1.JPG 27. (0.4) LLUM I COLOR  fletxa2.jpg S. KUBRICK. “2001, A Space Odyssy” (II).
    fletxa1.JPG 28. (4.1) LLUM I COLOR / ESPECTRE DE COLORS  fletxa2.jpg “La llum de colors”. Documental.
    fletxa1.JPG 29. (4.2) TINTES / POTS DE COLORS  fletxa2.jpg “Festival de llum i color”. Font de Montjuïc de BCN.
    fletxa1.JPG 30. (0.5) LLIBRES / PROCÉS GRÀFIC D’IMPRESSIÓ  fletxa2.jpg MIKI OLDFIEL. “Tubular Bells”.
    fletxa1.JPG 31. (5.1) DISSENY-PROJECTE D’UN LLIBRE  fletxa2.jpg“Història del llibre”. Documental.
    fletxa1.JPG 32. (5.2) LA PRE-IMPRESSIÓ D’UN LLIBRE  fletxa2.jpg “Sobre l’Edició i la Publicació d’un llibre”. Documental.
    fletxa1.JPG 33. (5.3) LA IMPRESSIÓ D’UN LLIBRE  fletxa2.jpg “Biblioteques famoses del món”. Documental.
    fletxa1.JPG 34. (5.4) RELLIGAT D’UN LLIBRE  fletxa2.jpg “El Dia Internacionaldel Llibre, 23 d’Abril”. Documental.
    fletxa1.JPG 35. (0.6) EL LLIBRE ELECTRÒNIC, DIGITAL O CIBERLLIBRE  fletxa2.jpg S. KUBRICK. “2001, A Space Odyssy” (III).
    fletxa1.JPG 36. (6.1) LA LLETRA DIGITAL / LLIBRE  fletxa2.jpg “Què és un llibre electrònic o digital?”. Documental.
    fletxa1.JPG 37. (6.2) PANTALLA DE GOOGLE  fletxa2.jpg “E-Book, del llibre en paper al llibre electrònic”. Documental.
    fletxa1.JPG 38. (6.3) BIBLIOTECA I ORDINADOR  fletxa2.jpg“El futur de la INTERNET”. Documental.
    fletxa1.JPG 39. (6.4) LLIBRE I ULLERES  fletxa2.jpg “El plaer de la lectura i la millora de la vida”. Documental.
    fletxa1.JPG 40. SANT JORDI  fletxa2.jpg MUNTATGE. “Sant Jordi 2012, Perfecte”.
    fletxa1.JPG 41. ROSA I LLIBRE  fletxa2.jpg SOPA DECABRA. “Camins”.
    fletxa1.JPG 42. ROSA DE COLORS  fletxa2.jpg BETH R. & JOFRE B. “Mirar-nos els ulls”.
    fletxa1.JPG 43. LLIBRE  fletxa2.jpg WHISKYN’S. “Cada cop que te’n vas…!”.
    fletxa1.JPG 44. LLIBRE I ROSA = LAX’N'BUSTO = “La meva terra és el mar”.
    fletxa1.JPG 45. SANT JORDI  fletxa2.jpg “CATALUNYA, CATALUÑA, CATALOGNE, CATALONIA. Muntatge artístic.
    fletxa1.JPG 46. MARE DE DÉU DE MONTSERRAT - MORENETA  fletxa2.jpg “Montserrat: monestir, entorn i himne”.

Diciembre 18, 2011

NADAL 2011-ANY NOU 2012 / NAVIDAD 2011-AÑO NUEVO 2012 / WEIHNACHTEN 2011-NEUES JAHR 2012

Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 8:17 pm

Senal-Flecha-Derecha.jpg    En prémer qualsevol imatge o fotografia, s’obre un enllaç amb un video nadalenc musicat.

Senal-Flecha-Derecha.jpg    Al pulsar cualquier imagen o fotografía, se abre un enlace con un vídeo navideño musicado.

Senal-Flecha-Derecha.jpg    Beim Klicken auf die einzelnen Bilder startet ein Video mit Weihnachten Musik.

fletxa.jpgS’incorpora a aquesta felicitació nadalenca una selecció de peces musicals clàssiques i modernes que conformen un veritable i entretingut CONCERT DE NADAL… que trobareu i podreu escoltar en pulsar cadascuna de les fotografies, icones o imatges que conformen la presentació d’aquesta felicitació nadalenca… 

… així com un excel·lent assaig sobre EL CERVELL, LA MENT I LA CONSCIÈNCIA DE NOSALTRES MATEIXOS que un amic de sempre ens regala i divulga per a la nostra comprensió del tema i que  podem llegir durant aquestes festes d’humanització a la vora del foc, durant el dia o de la nit… o potser també en qualsevol moment al llarg de l’any…!!!

bach2.jpg

01coberta-català.jpg  Nadala MABosch CAT1.jpg  fletxa.gif  01coberta-català.jpg  Nadala MABosch CAT1.jpg fletxa.gif  bachpartitura.jpg

J.S. BACH

1. Oratori de Nadal.

2. Aria de la III Suite per a Orquestra.

3. Toccata i fuga en Re menor. Festival Disney. Orquestra.

4. Giga i fuga. Interpretada a l’orgue per Virgil Fox.

5. Preludi i fuga. Interpretada a l’orgue per Ton Koopman.

6. Concert per a clavicordi 3. J. Loussier en Jazz. Piano, contrabaix i bateria.

7. Aniversari Bach. Leipzig 24 hores. J. Loussier, trio i Bobby Mcferrin.

8. Fuga en D major. Trio. Jaques Loussier.

NADAL 2011-ANY NOU 2012 

NAVIDAD 2011-AÑO NUEVO 2012

WEIHNACHTEN 2011-NEUES JAHR 2012

Haendel.jpg

Nadala MABosch CAT1.jpg fletxa.gif 01coberta-català.jpg Nadala MABosch CAT1.jpg fletxa.gif 01coberta-català.jpg
haendelpartitura.jpg

G.F. HAENDEL

1. Música aquàtica. Suite 2.

2. El ferrer harmoniós. Tema i variacions.

3. Concert Grosso Op.6 en G Major.

4. L’entrada de la Reina de Saba. Orgue, trompeta i clarinet.

5. Música per als Reials Focs d’Artifici.

6. Concert per a orgue i orquestra Op.7-n.3. Karl Richter.

7. Al·leluia: partitura clàssica ambientada en un local característic.

8. Al·leluia: interpretada amb música Rock.

NADAL 2011-ANY NOU 2012 

NAVIDAD 2011-AÑO NUEVO 2012 

WEIHNACHTEN 2011-NEUES JAHR 2012

mozart.jpg

cova1.jpgriu1.jpgcamí1.jpgCopia de puente1.jpgdesert1.jpg núvols1.jpgmozartpartitura.jpg

W.A. MOZART

1. Concert n.27 en B Major. Allegro del final.

2. Gloria in excelsis. Interpretat  a l’orgue per J. Hong.

3. Concert per a piano i orquestra n.23.

4. Sonata n.16 per a orgue i orquestra.

5. Sonata n.8 per a orgue i orquestra.

6. Concert per a piano n.21. Andante.

7. Sonata. Interpetada per J. Loussier i Trio en Jazz.

8. Requiem. “Dies Irae”. Interpretat amb música Rock.

NADAL 2011-ANY NOU 2012 

NAVIDAD 2011-AÑO NUEVO 2012 

WEIHNACHTEN 2011-NEUES JAHR 2012

chopin.jpg

Copia de puente1.jpgdesert1.jpgneu1.jpgriu1.jpgcova1.jpgcamí1.jpgchopinpartitura.jpg

F. CHOPIN

1. Concert per a piano i orquestra n.2

2. Preludi de tardor. Opus 28.

3. Concert per a piano i orquestra n.1-2n moviment.

4. Polonesa “L’heroica”.

5. Vals en Do sostingut menor.

6. Nocturn. Obra pòstuma.

7. Nocturs 3, 4 i 6 interpretats per J. Loussier.

8. Fantasia “impromptu” per a piano.

NADAL 2011-ANY NOU 2012 

NAVIDAD 2011-AÑO NUEVO 2012

WEIHNACHTEN 2011-NEUES JAHR 2012

Enguany la nostra felicitació del Nadal’2011 arriba a les vostres mans tot havent giravoltat, amb retalls parcials, el pessebre tradicional de les nostres contrades, en record i homenatge a totes les persones que han sofert -en els darrers temps- algun tipus de violència, d’injustícia o d’agressió contra els drets humans o la vulneració de la seva dignitat personal…

neu1.jpg  El Nadal es converteix en un gèlid paisatge nevat, solitari i despoblat, quan la intransigència, la incomprensió i els procediments malèvols guanyen, amb les seves passes obstinades, terreny a la tolerància, a la magnanimitat, a la condescendència i a tots aquells valors estimables que configuren la naturalesa de l’excel·lència de la bondat

desert1.jpg  El Nadal es presenta com un gran desert, immens i perillós, quan els missatges distorsionats, les manipulacions i maquinacions perverses, el falsejament de la realitat, així com la complicitat en les mentides, distorsionen de tal manera la coherència i la sinceritat  que, en barrar el pas a tot allò que, essent una realitat objectiva, enfosqueixen la llum de la veritat

cova1.jpg  El Nadal s’endinsa cap a una cova, enteranyinada i fosca, quan l’arbitrarietat iniqua dels qui abusen del seu poder autoritari o la presència dels desequilibris socials, causats per l’afany de possessió, trepitgen sense compassió els drets humans i vulneren la dignitat de les persones mitjançant una transgressió inequívoca de la justícia

riu1.jpg  El Nadal es transforma en un rierol, infest i sec, quan les xarxes de l’esclavatge, la submissió a l’autoritarisme i el domini dels poderosos pretén silenciar la justa defensa o els arguments de discerniment personal, tot causant l’efecte d’un estat de dependència tal que, en assecar el diàleg fructífer, deixa de córrer i s’entolla l’aigua cristal·lina de la llibertat

 núvols1.jpg  El Nadal es cobreix d’un cel ennuvolat i amenaçador, quan la discòrdia, les insidies, la venjança, la desatenció, l’odi, la rancúnia i les relacions complicades, lluny de cercar punts de trobada, d’harmonia i de concòrdia,  porten cap a la foscúria les estrelles rutilants de la nit i redueixen a la penombra la potent lluminositat del sol en marcir l’anunci portador de la pau

Copia de puente1.jpg  El Nadal apareix com un pont malmès enmig del bosc que impedeix traspassar el riu amb confiança, desconcertant qualsevol persona que pretengui arribar al cim de la fita, quan en aquesta excursió hi emergeix l’orgull, les omissions, la dispersió, les complicitats espúries i no es respecta la pluralitat d’opinions, conceptes que contribueixen a destruir la bona maror de la unitat

camí1.jpg  El Nadal queda reduït a un camí amb molta polsinera que desdibuixa i oculta les figures humanes del pessebre, quan l’egoisme, la indiferència, la incomprensió, el menyspreu, la insolidaritat, el rebuig i la manca d’afecte, apaguen les guspires del caliu humà, el servei degut al més necessitat i totes aquelles variades formes d’estimació simbolitzades mitjançant la flama de l’amor

… D’aquesta manera, en allunyar-nos dels tòpics nadalencs, hem volgut apostar per una presentació del missatge autèntic d’aquestes festes d’humanització, pouat de la Bona Nova de Jesús, amb la intenció de descobrir-lo més enllà del soroll que ensordeix la nostra vida i de tota la lluminària pampalluguejant que pretén ocultar-lo.

VIDEOS DE LES FOTOS DE LA FELICITACIÓ NADALENCA

1. Paisatge nevat: Nadal’2011 a l’Hospital de Sant Joan de Déu. Barcelona.

2. Desert a la posta: Nadala “Les dotze van tocant”. Escolania del monestir de Montserrat.

3. Cova fosca: Barcelona de nit en el Nadal de 2011.

4. Riu sec: Christmas de BCN. Fira de Santa Llúcia.

5. Cel ennuvolat: Pessebre romànic a la Plaça de Sant Jaume. BCN.

6. Pont malmès: Nou orgue de Montserrat.

7. Camí polsinós: Concert de Sant Esteve. Palau de la Música. Nadales.

tchaikovsky2.jpg

01coberta-català.jpgNadala MABosch CAT1.jpgfletxa.gifcova1.jpgNadala MABosch CAT1.jpgfletxa.gifTchaikovskypartitura.jpg

P.I. TCHAIKOVSKY

1. Obertura 1812. Final espectacular.

2. Trencanous. La fada de sucre.

3. L’estany dels cignes. Acte II, escena XIV.

4. Trencanous. Vals de les flors.

5. Concert per a violí i orquestra en D Major, 2n moviment.

6. Trencanous. Dansa xinesa. Interpretada a l’orgue.

7. Obertura 1812. Primera part.

8. Concert per a piano n.1

NADAL 2011-ANY NOU 2012 

NAVIDAD 2011-AÑO NUEVO 2012

WEIHNACHTEN 2011-NEUES JAHR 2012


beethoven.jpg

cova1.jpgnúvols1.jpgriu1.jpgdesert1.jpgCopia de puente1.jpgneu1.jpgbeethovenpartitura.jpg

 L.V. BEETHOVEN

1. Novena Sinfonia. Piromusical.

2. Concert per a piano n.6

3. Sonata per a piano n.5

4. Missa Solemne. Glòria.

5. Missa en D Major. Kyrie.

6. Sinfonia n.6

7. Sonata “Claro de Luna”.

8. Himne de l’Alegria. Antiga peça de Miguel Ríos.

NADAL 2011-ANY NOU 2012

NAVIDAD 2011-AÑO NUEVO 2012

WEIHNACHTEN 2011-NEUES JAHR 20

Brahms.jpg

neu1.jpgriu1.jpgnúvols1.jpgcamí1.jpgcova1.jpgdesert1.jpgbrahmspartitura.gif

J. BRAHMS

1. Opus 40. Piano, violí i trombó. Andante.

2. Concert per a piano i orquestra n. 2

3. Requiem.

4. Preludi per a orgue.

5. Sonata per a piano n1. Allegro.

6. Concert per a violí en D Major.

7. Opus 60. Quartet en C menor.

8. Cançó de bressol.

NADAL 2011-ANY NOU 2012

NAVIDAD 2011-AÑO NUEVO 2012

WEIHNACHTEN 2011-NEUES JAHR 20

Este año de 2011 nuestra felicitación de la Navidad llega a vuestras manos después de haber volteado, mediante retazos parciales, el belén tradicional de nuestras regiones, en recuerdo y homenaje a todas las persones que han sufrido -en estos últimos tiempos- algún tipo de violencia, de injusticia o de agresión contra los derechos humanos o la vulneración de su dignidad personal…


neu1.jpg La Navidad se convierte en una gélido paisaje nevado, solitario y despoblado, cuando la intransigencia, la incomprensión y los procedimientos malévolos ganan terreno, con sus pasos obstinados, a la tolerancia, a la magnanimidad, a la condescendencia y a todos aquellos valores apreciables que configuran la naturaleza de la excelencia de la bondad

desert1.jpg La Navidad se presenta como un desierto, inmenso y peligroso, cuando los mensajes distorsionados, las manipulaciones y maquinaciones perversas, el falseamiento de la realidad, así como la complicidad en las mentiras, distorsionan de tal manera la coherencia y la sinceridad  que, al cerrar el paso a todo aquello que, siendo una realidad objetiva, obscurecen la luz de la verdad

cova1.jpg  La Navidad se adentra hacia una cueva, entelarañada y obscura, cuando la arbitrariedad corrupta de los que abusan de su poder autoritario o la presencia de los desequilibrios sociales, causados por el afán de posesión, pisan sin compasión los derechos humanos y vulneran la dignidad de las personas mediante una transgresión inequívoca de la justicia

riu1.jpg  La Navidad se transforma en un riachuelo, infecto y seco, cuando las redes de la esclavitud, la sumisión al autoritarismo y el dominio de los poderosos pretende silenciar la justa defensa o los argumentos personales, causando el efecto de un estado de dependencia tal que, al  secarse el dialogo fructífero, deja de correr y se estanca el agua cristalina de la libertad

núvols1.jpg  La Navidad se cubre de un cielo nublado y amenazador, cuando la discordia, las insidias, la venganza, la desatención, el odio, el rencor y las relaciones complicadas, lejos de buscar puntos de encuentro, de armonía y de concordia,  conducen hacia la obscuridad las estrelles rutilantes de la noche y reducen a la penumbra la potente luminosidad del sol al marchitar el anuncio de la paz

Copia de puente1.jpg  La Navidad aparece como un puente roto en medio del bosque que impide traspasar el río con confianza, desconcertando cualquier persona que pretenda llegar al objetivo de la cima, cuando en esta excursión emergen el orgullo, las omisiones y no se respeta la pluralidad de opiniones, conceptos que contribuyen a destruir la buena marejada de la unidad

camí1.jpg  La Navidad queda reducida a un camino con mucha polvareda que desdibuja y oculta las figuras humanas del belén, cuando el egoísmo, la indiferencia, la incomprensión, el desprecio, la insolidaridad, el rechazo y la falta de afecto, apagan el rescoldo del calor humano, el servicio al más necesitado y todas aquellas variadas formas de estima simbolizadas mediante la llama del amor

… De esta manera, al alejar-nos de los tópicos navideños, hemos querido apostar por una presentación del mensaje auténtico de estas fiestas de humanización, extraído de la Buena Nueva de Jesús, con la intención de descubrirlo más allá del ruido que ensordece nuestra vida y de toda la luminosidad parpadeante que pretende ocultarlo.

VIDEOS INSERTADOS EN CADA UNA DE LES FOTOS DE LA FELICITACIÓN NAVIDEÑA

1. Paisaje nevado: Historia del nacimiento de Jesús sobre un montaje tecnológico-digital.

2. Desierto y puesta de sol: “Blanca Navidad”. Andrea Bocelli.

3. Cueva obscura: Iluminación navideña desde Madrid.

4. Río seco: Montaje en Facebook.

5. Cielo nublado: La Navidad de los pobres: ¡ven a nuestra casa…!

6. Puente maltrecho: Una canción triste de Navidad.

7. Camino polvoriento: -No me digas nunca más: “Feliç Navidad”.

NADAL 2011-ANY NOU 2012 / NAVIDAD 2011-AÑO NUEVO 2012 / WEIHNACHTEN 2011-NEUES JAHR 2012

PORTADA CEREBRO CONCIENCIA001.jpg

lupa.jpg  El artículo de investigación de este año, que tradicionalmente Luis Álvarez nos regala en estas fechas navideñas, parte del enigma, se adentra en lo más profundo del ser humano, ilumina y aclara el paisaje y hacia el misterio vuelve. Pero no sin antes haber podido disfrutar de una excursión maravillosa -a través de su lectura- en la que el lector encontrará dos partes o columnas que, en definitiva, sostienen el ensayo y dan solidez al entramado de todo el edificio.

ciencias sociales1.jpg  ¿Qué es el hombre? ¿De qué o cómo está formado?  ¿Puede explicar la actividad del cerebro lo que somos, sin  la necesidad de un alma explicativa o  acaso es  una realidad fundamental para su explicación? ¿Cómo surgen, pues, nuestra mente y la conciencia?

piramide.jpg  El trabajo de investigación que ahora presentamos -CEREBRO, MENTE Y CONCIENCIA- no desvelará, ciertamente, el misterio. Pero el lector se sorprenderá cuando, a lo largo de toda su lectura, adivine que la complementación de dos partes bien diferenciadas se adentran en este misterio que nos envuelve, como en una niebla espesa, y que enfocando con tal potencia su luminosidad, hace posible el poder descubrir, aunque sea superficialmente, algo de lo insólito, al activar el presentimiento de lo que se esconde en su interior.

ying-yang.jpg Éstas serían, pues, las dos columnas o digamos las partes principales con que este ensayo divulgativo de investigación se presenta:

  1. cerebro-humano.jpg  En una primera parte, se divisa un panorama científico cuidadosamente engarzado en el que no sólo aparecen expuestas claramente las partes y funciones  del cerebro, sino que al final el lector constata que todo lo que hacemos, percibimos, sentimos, gustamos, oímos o pensamos… es producto del cerebro. Sin embargo, y por el hecho de que no lo sabemos todo porque a la ciencia se le confía el proseguir  indefinidamente su propio proceso de investigación, podemos decir que el ensayo nos presenta, aunque muy resumidas, las teorías e investigaciones más modernas sobre la conciencia, que -en definitiva- es el gran enigma, el “problema difícil” de resolver, como así lo tildan y consideran los expertos en esta materia.

Todo hombre resulta para sí mismo un problema no resuelto percibido con mucha oscuridad. Nadie puede huir del interrogante que nos persigue. Pero la reflexión humana, concretada en la investigación científica, puede desbrozar el camino y dejar más expedita la senda para que nuestro caminar por la vida sea más llevadero en ese intento de descubrir el sentido de nuestra existencia,  de resolver nuestros problemas y de vivir atormentadamente o con gozo tantas experiencias  en el marco de nuestra historia y la del universo, con miserias y alegrías, necesidades y recursos, vida y muerte, dolor y felicidad…, en tensión entre “lo de aquí” y lo que culturalmente y en términos religiosos se denomina  “más allá”…

  1. ciencias sociales2.jpg  En una segunda parte y, como consecuencia de la primera, aparecen en toda su extensión una serie de nubarrones y de inclemencias temporales que hacen de la excursión emprendida, la necesidad de averiguar el camino mejor para llegar a alguna meta más o menos segura.

De las investigaciones neurocientíficas sobre el cerebro, corroboradas por las encuestas, se deducen  verdaderas novedades, tales como la religiosidad, el dualismo alma-cuerpo, la inclinación a creer en el más allá, experiencias personales y conceptos adquiridos por tradición y cultura que tienen una explicación neurológica y son la base de las religiones mayoritarias (entre ellas el cristianismo-catolicismo), que siguen defendiendo, en el hoy de nuestros días, el concepto dualista y de influencia marcadamente platónica sobre el cuerpo-alma.

El autor desmenuza el mundo de las creencias habidas sobre la vida y la muerte, el aquí y el más allá, con el fin de dar respuesta a los interrogantes más inquietantes de nuestro ser  personal mediante el estudio riguroso que ofrece la filosofía, la teología y, sobretodo, la historia. En el trabajo de este ensayo divulgativo  el lector se dará cuenta de qué manera queda demostrada la enorme influencia de las creencias antiguas  de Egipto, Persia, Grecia… sobre las creencias de Israel y del cristianismo.

“Por fuerza -me dijo el autor al hilvanar esta presentación- tuve que detenerme a analizar el origen histórico y el significado de algunas de esas creencias, relacionadas con el dualismo como los conceptos “resurrección” e “inmortalidad del alma”, cercanas a nuestra cultura y experiencia, y conocer qué aporta la teología moderna respecto a esas creencias”.

aquí-ahora.jpg  Sin embargo, si no es posible descubrir lo que quisiéramos de nuestra suerte y del insondable más allá, quedémonos en el aquí y el ahora de nuestra vida terrenal. Hagamos felices a nuestros prójimos y cuidemos también la tierra, nuestro marco de referencia en donde habitamos. Y que la ciencia siga investigando hasta dar con la diana, en la medida de lo posible, de la claridad total.

Y quien quiera adentrarse en este medio no fácil -hemos hablado de una excursión maravillosa- pero no menos esforzada, desafiante, novedosa, gratificante e incluso saludable, basta que acompañe al autor del trabajo pulsando cualquier icono  de los expuestos más abajo o el título del ensayo que aparece a continuación:

Abril 18, 2011

EN LA DIADA DE SANT JORDI 2011…

Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 10:51 am

Sant Jordi 03.jpg   ROSES I LLIBRES, DIADA DE SANT JORDI A CASA NOSTRA… 

jocs florals.jpg   Va caure a les meves mans, ara fa quinze anys, la redacció d’un alumne que, en ocasió de la festa literària que se celebra a les escoles de la nostra contrada en la Diada de Sant Jordi, va obtenir un guardó en el Jocs  Florals de la Barcelona del segle passat.

 

revés.jpg    Podria intitular la peça literària en qüestió com un “Un món al revés”. Ben mirat és la metàfora irònica d’una reflexió que s’escau molt bé i s’ajusta perfectament al tarannà dels nostres dies en què la incoherència del sistema, en general, i la pèrdua de prou valors esdevenen manifestos. Tanmateix, i després de la lectura valorativa, que se’n faci de la faula, cadascú/na pot retornar, al lloc que millor hi correspongui, les essències originals…

 

jordi.jpg    “… Ja hi tornem a ser… Un altre cop amb el rotllo de Sant Jordi, ja està bé…! Què us he fet jo…? Per què m’empipeu…? Per què sempre m’han de fer la punyeta amb Sant Jordi…? Com a ecologista penso que aquest senyor va ser un criminal de pel·lícula italiana de sèrie B… o de la C. Mira que carregar-se l’últim exemplar viu a Catalunya de Dracotorracollonis…!

 

A la nostra època hauríem posat aquest senyor, la seva llança i el cavall a la cadira elèctrica per assassí d’animals en perill d’extinció. Quanta sang…! Quina porqueria…! Mira que no haver pensat en les pobres dones de neteja…!!!

 

drac.jpg A mi, en realitat el que m’agradaria és parlar més del drac… Ningú no l’estima, pobret drac… Hi ha cel per als dracs…? Tenia fill…? Muller…? Estava treballant quan el varen matar…? O potser estava a l’atur…? Tenia contracte…? Temporal o estable…? Varen indemnitzar la dragoneta i els dragonets…? Va tenir temps de fer testament…? Tenia assegurança de vida…?

 

silueta cab.jpg  I Sant Jordi…? De què anava…? De “chulo picinas”…? Qui li manava salvar la princesa…? El cavall era de propietat o de lloguer…? De quina fusta era la llança…? Era fan d’algú o d’alguna…? Era català…? Immigrant…? Era blanc…? O només ho era el cavall…? I si no s’havia de casar amb la princesa, per què la va salvar…? Quant li varen pagar per la feina…? Valia la pena la princesa per muntar aquell sidral…?

 

princesa.jpg I la princesa…? Era pija…? Era grassoneta o primeta…? De quina marca portava els texans…? Per què no va fer trampes al sorteig…? Que era babau…? Les princeses són babaus…? O només ho fan veure…?

 

images.jpg    De fet els dracs sempre han estat uns animals simpàtics. I a més em sembla que, en aquesta història, en van fer un gra massa. Segur que el drac era tan petit com els que es veuen ara, perquè tothom es creu un sant…!!! Tanta història només per aconseguir que la gent compri una rosa aquest dia…? Hauria estat el mateix si hagués guanyat el drac…? Segur que el drac era tan català com en Jordi. Per què no celebrem el Dia del Drac…? Es podria substituir la rosa per una bossa de mosques per donar a menjar els dracs que encara queden vius i així evitaríem l’extinció de les roses. Segur que la festa tindria una gran acceptació en tot el món. Per això declaro el 23 d’abril, en nom de l’Associació de Dracs Catalans, “Dia del Drac”…!!!

flecha-derecha.png En pulsar cada foto s’obre un video que cal optimizar…

primavera3.jpg jordi1.jpg primavera2.jpg Al bell mig de la primavera el calendari anual ens assenyala el patró de Catalunya -Sant Jordi- i ens torna a recordar, amb el seu esplendor popular i mediàtic, que la cultura en forma de llibre i la tendresa feta rosa, esdevenen uns companys de viatge amables de conrear…

libro1.gif libro2.jpg libro3.jpg LLIBRES TOT L’ANY PER OBRIR-NOS AL MÓN I FER TREBALLAR EL CAP…

rosa3.jpg rosa2.jpg rosa1.jpg ROSES PERFUMADES PER DESVETLLAR ELS SENTIMENTS I AMOROSIR ELS CORS…

primavera20-03-09025.JPG montserrat2.JPG xxxx.jpg I uns dies més enllà - cal també recordar-ho- la previsió d’una excursió esforçada cap a la màgica muntanya per celebrar la patrona de Catalunya i el record tradicional -amb el respecte degut a totes les creences o increences religioses- de la Mare de Déu de Montserrat.

xxaabb.jpg catalunya1.jpg jordi2.JPG En un breu període de temps, comprés entre els dies 23 i 27 d’abril, dues festes identifiquen, doncs, el nostre col·lectiu. Plau que en un país petit, però fort com el nostre, es disposi d’uns referents propis -diguem-ne també signes d’identitat- que ens ajudin a navegar sense por de perdre el nord i mantenir-nos amatents per retrobar llegendes, sentiments, llibres i més llibres, roses vermelles i de tot color, festa al carrer, pelegrinatge, enamoraments i sentit de pertanyença.

DIADA DE SANT JORDI

libro6.png rosa_st_jordi.gif libro5.jpg Una jornada esplèndida que s’esmuny per entre tots els racons de Catalunya i que mena també cap el record de l’origen del Dia del llibre que va començar a celebrar-se el 7 d’octubre de 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes, a instàncies de l’escriptor valencià, establert a Barcelona -Vicenç Clavell-, que el va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de la Ciutat Comtal. Llibres per desvetllar la imaginació, reflexionar i recórrer la història de la vida.

DIADA DE SANT JORDI

rosa7.jpg rosa_st_jordi.gif rosa5.jpg També una jornada de flors, terra la nostra que es vesteix de roses que donen un caire alegre, festiu i perfumat a la celebració de cada any. Commemoració festiva la del 23 d’abril. Recordança d’un màrtir del segle IV d.C., de nom Jordi -que en grec significa llaurador o pagès- de veneració i popularitat universal en el món cristià. Viatjant arreu del món trobem la figura de Sant Jordi en escultures, pintures, monedes, segells, banderes, joies, vestits, rajoles, mobles, ceràmica, peces d’orfebreria, brodats, miniatures i en persones que se’n diuen. Felicitats! Roses per resplendir colors, suscitar perfums i estrènyer els llaços de l’estimació.

MIRANT ENRERA, VIVINT EL PRESENT, ESCATINT EL FUTUR

reloj.jpg En celebrar la festa de Sant Jordi és obligat girar els ulls al passat per viure el present i escatir el futur.

jocs_florals1.gif Vull destacar de forma preeminent aquells “Jocs Florals” de l’escola perquè la nostra mirada giri cap a aquell concurs poètic anual instituït a Tolosa de Llenguadoc al 1323 per un grup de poetes desitjosos de mantenir les tradicions líriques. Aquest grup, anomenat inicialment “Consistori de la Gaia Ciència”, resulta ser la societat catalana més antiga coneguda. A l’any 1393 el rei Joan I instituí la festa de la “Gaia Ciència” a Barcelona.

rosavientos.bmp Deixant de banda els esdeveniments luctuosos que sota el pas de les centúries estroncaren tantes llibertats, aquell certamen literari instituït el 1393, amb la voluntat de restablir els “Jocs de la Gaia Ciència”, la ciutat de Barcelona els restaurà el 1859, tot i que celebrats prou anys, els “Jocs Florals” hagueren de convocar-se durant dècades privadament o a l’exili, per renéixer, finalment, a l’any 1978 posant de manifest a la rosa del quatre vents els lemes de la seva convocatòria:

LA PÀTRIA

bandera.jpg El país del pares, el lloc de la naixença o de la vivència volguda, la contrada d’origen, la creació de cada generació, la conquesta contínua…

LA FE

2manos.jpg La fidelitat, el convenciment íntim, la paraula donada, la perseverança, l’autenticitat, l’honorabilitat, la confiança merescuda…

L’AMOR

manos-exfoliante.jpg L’afecció profunda, l’adhesió intensa, el desig i l’interès, l’atenció afectuosa, la voluntat d’unió, l’objecte d’estimació…

QUANTS RECORDS DE LA “MARCA ADOLESCENT” ENFRONT DE “LA MARCA MADURESA”

jocsflorals01.jpg Han passat molts anys que alumnes i professors celebràvem una festa a l’escola i que les noves generacions segueixen celebrant tot promocionant-la, generalment, en la Diada de Sant Jordi…

poesiacatalana.jpg … eren els nostres “Jocs Florals”. Una festa en què una presència notable d’alumnes, artífexs de produccions assuejades per la màgia creativa d’una construcció literària, esbatanaven les finestres del seu món interior i exterior, en una participació magnífica, tant en vers com en prosa poètica o senzillament en prosa ben estructurada.

joscsflorals02.gif La temàtica de “marca adolescent” d’aquell temps ja pretèrit (pensaments, sentiments i realitats fruit de les pròpies percepcions del moment sobre la vida i la mort, la pau i la destrucció, l’amor i el desencís…) cadascú/na la segueix escrivint avui en el llibre de la seva vida personal -entre tristeses i angoixes, amb goigs i esperances-, però amb la “marca maduresa” del moment present.

libro1.jpg libros2.jpg libros3.jpg libros4.jpg libros5.jpg libros6.jpg Libros electrónicos 1.jpg llibres.jpg

LLIBRES TOT L’ANY PER OBRIR-NOS AL MÓN I FER TREBALLAR EL CAP…

rosamarilla.jpg rosa morada.jpg rosablanca.jpg La Rosa azul.jpg rosanaranja2.jpg rosarosa.jpg rosas-rojas.jpg assorted-roses.jpg

ROSES PERFUMADES PER DESVETLLAR ELS SENTIMENTS I AMOROSIR ELS CORS…

Felicitats a tothom en la Diada de Sant Jordi…!!! 6libro_y_rosa[3.jpg

 

flecha-derecha.png REPERTORI DE VIDEOS MÚSICO-LITERARIS INSERTATS EN CADASCUNA DE LES FOTOS…

 

1. Joan Manel Serrat. “Paraules d’amor” / 2. Popular catalana. “El cant dels ocells”. Pau Casals / 3. Diada de Sant Jordi a Catalunya. Homenatge a la rosa / 4. Joan Manel Serrat. “Cancó de matinada” / 5. Raimon. “Veles e vents” (AusiàsMarch). / 6. Miquel Martí I Pol. “El poble”. / 7. Salvador Espriu. “He mirat aquesta terra”. / 8. Guillermina Mota. “Màgia”. / 9. Sardana. “La santa espina”.

10. Lluís Llach. “Viatge a Ítaca”. / 11. Parc natural de la muntanya de Montserrat. / 12. El Virolai: “Rosa d’abril, morena de la serra…”. / 13. El Monestir benedictí de Montserrat. / 14. Escolania de Montserrat. / 15. Imatges de Catalunya. / 16. La llegenda de Sant Jordi (I). Llengua anglesa. / 17. Josep Carner. “Aigües de la primavera”. / 18. La llegenda de Sant Jordi (II). Llengua castellana. / 19. Joan Salvat-Papaseït. “Res no és mesquí”.

20. Els Pets. “No n’hi ha prou en ser català”. / 21. La llegenda de Sant Jordi (III). Llengua catalana. / 22. Lax’n ‘ Busto. “T’estimo molt…”. / 23. Sobre el Comte Guifré el Pelós. / 24. Què és Catalunya? / 25. Barcelona 1900. / 26. Himne Nacional de Catalunya. “Els segadors”. / 27. Himne de l’Orfeó Català. “El cant de la senyera”. / 28. Discurs de Pau Casals a les Nacions Unides: “Jo sóc català…”. / 29. L’estrella del dia de Sant Jordi: “La novel·la”.

30. Antologia de “poesia catalana”. / 31. El “teatre català” al servei del públic. / 32. Montserrat Caballé / Freddie Mercury. “Barcelona”. / 33. El conjunt de Sau. “El tren de mitjanit”. / 34. Sopa de cabra. “Camins”. / 35. Maria del Mar Bonet. “El país secret”. / 36. Gerard Quintana. “Barcelona en colors”. / 37. Cris Juanico. “Suament em mata aquella cançó”. / 38. Rolando Villazón, des del gran teatre del Liceu de BCN canta: “Rosó”. / 39. Whiskyn’s. “No tornaran”.

40. Menaix a Truà. “No hi ha ningú com tu”. / 41. Gossos. “No tinguis por”. / 42. Obrint pas. “Som” (lletra de Martí i Pol). / 43. La Trinca. “Com el Far-West no hi ha res”. / 44. Pau Riba. “Simfonia número dos”. / 45. Jaume Sisa. “Qualsevol nit pot sortir el sol”. / 46. Quico Pi de la Serra / Joan Manel Serrat. “El meu carrer”. / 47. Josep Carreras / Jaume Aragall. “L’emigrant”. / 48. Lax’n ‘ Busto. “T’estimo molt…”. / 49. Joan Manel Serrat. D’un temps i d’un país: “Anirem tots cap al cel…”.

Diciembre 24, 2010

NADAL 2010-ANY NOU 2011 / NAVIDAD 2010-AÑO NUEVO 2011 / WEIHNACHTEN 2010-NEUES JAHR 2011

Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 8:04 pm

Senal-Flecha-Derecha.jpg    En prémer qualsevol imatge o fotografia, s’obre un enllaç amb un video nadalenc musicat.

Senal-Flecha-Derecha.jpg    Al pulsar cualquier imagen o fotografía, se abre un enlace con un vídeo navideño musicado.

Senal-Flecha-Derecha.jpg    Beim Klicken auf die einzelnen Bilder startet ein Video mit Weihnachten Musik.

fletxa.jpgS’incorpora a aquesta felicitació nadalenca una selecció de peces musicals clàssiques que conformen un veritable CONCERT DE NADAL i un article sobre L’ORIGEN DE L’UNIVERS que un amic –tot fent-se ressò de la immensitat del mar de què parla la nadala- ens divulga per a la comprensió del tema


BON NADAL 2010 - MILLOR ANY NOU 2011
marenostrum.JPG

En aquest Nadal de 2010, us arriba el nostre record amb la figura simbòlica del mar que ens descobreix una gran quantitat d’aspectes metafòrics, com en són la imatge de la immensitat infinita de l’univers i el seu origen misteriós, el principi cabdal de la vida i, fins i tot, la representació psicològica de les turbulències del nostre inconscient.

I, per suposat, amb importants valors afegits, perquè:

    mar03.jpg  El “Mare Nostrum” concentra -en el seu si, a la seva riba i a terra endins- un gruix molt preuat de mites clàssics que, al llarg del temps, han contribuït a donar raó de la Transcendència a moltes generacions, per assadollar la incertesa del misteri que ens amara.

 

    mar06.jpg  La “Mar Mediterrània” és un bressol en què si gronxen tots els tons blaus del cel i a on hi ressonen, no només el plor profund de l’aigua brava enfollida pels vents, sinó també el batec compassat d’un mar calmat a la manera d’un nou nat que somnia feliç i en pau.

 

nacimiento01.jpg  cat-scaner01.jpg  Per això el poeta, en relació a la festa del Nadal, ens relliga avui el balanceig del mar juganer amb el misteri d’una tendra naixença:

 

Ones, escuma i estrelles,

en el seu teler de cristalls,

teixeixen per als bolcalls

puntetes i suaus teles.

La lluna hi  broda brillants

i el mar cisella un sonall

de nacre, argent i corall.

Si avui el tastes, mariner,

veuràs que fel i sal no té.

 

navegacion02.jpg  I en fer-nos ressò d’aquesta commemoració anyal, us desitgem unes bones festes, tot maldant perquè la nostra navegació temporal arribi al bressol d’un bon port.

 

Barcelona, Nadal de 2010

organo.jpg  CONCERT NADALENC

acebo03.jpg avet03.jpg galzeran02.jpg eucaliptus01.jpg flor02.jpg falguera02.jpg BON NADAL.gif

FELIZ NAVIDAD 2010 - AÑO NUEVO 2011


marenostrum.JPG

En esta Navidad de 2010, os llega nuestro recuerdo a través de la figura simbólica del mar que nos descubre una gran cantidad de aspectos metafóricos, tales como la imagen de la inmensidad infinita del universo y su origen misterioso, el principio capital de la vida e, incluso, la representación psicológica de las turbulencias de nuestro inconsciente.Y, por supuesto, con importantes valores añadidos, ya que:

 

    mar04.jpg  El “Mare Nostrum” concentra -en sí mismo, a lo largo de su orilla y en tierra firme- un apreciado elenco de mitos clásicos que, a lo largo del tiempo, han explicitado la Trascendencia a muchas generaciones, para sosegar el misterio que nos envuelve.

 

    mar05.jpg  El “Mar Mediterráneo” es como una cuna en la que se balancean todos los tonos azules del cielo y en donde resuena no sólo el llanto del agua embravecida por los vientos, sino también el latido acompasado de un mar sereno como un recién nacido que sueña feliz y en paz.

 

naciminto03.jpg cast-scaner02.jpg Por esto que el poeta, en relación con la fiesta de Navidad, hoy nos presenta el balanceo del mar juguetón con el misterio de un tierno nacimiento:

 

Olas, espuma y estrellas,

en su telar de cristales,

tejen para los pañales

puntillas y blandas telas.

La luna hace lentejuelas.

Y el mar labra un sonajero

de nácar, plata y coral.

Si lo pruebas, marinero,

hoy no tiene hiel ni sal.

 

navegacion01.jpg  Y al hacernos eco de esta conmemoración anual, os deseamos unas felices fiestas, intentando que nuestra navegación temporal llegue hasta la cuna de un buen puerto.

 

Barcelona, Nadal de 2010

piano.jpg  CONCIERTO NAVIDEÑO

acebo02.jpg avet01.jpg galzeran03.jpg eucaliptu02.jpg flor01.jpg falguera01.JPG feliznavidad.jpg

FROHE WEIHNACHTEN 2010 - NEUES JAHR 2011

marenostrum.JPG

Zu Weihnachten 2010 kommt die Erinnerung an uns, und zwar durch das symbolische Motiv des Meers, welches einige methaphorische Aspekte hervorruft, wie bspw. das Bild von dem immensen Universum, sowie dessen mysteriösem Ursprung, den Beginn jeglichen Lebens oder sogar die psychologische Darstellung der emotionalen Turbulenzen unseres Unbewussten. Darüber hinaus weist das Meer selbstverständlich weitere wichtige Zusatzwerte auf, denn:

 

    mar02.jpg  Um das “Mare Nostrum” und den Mittelmeerraum i. w. S. ranken sich unzählige klassische Mythen, die vielen Menschengenerationen im Laufe der Zeit dabei geholfen haben, mit der Transzendenz umzugehen, was seinerseits auch zur Überwindung der Ungewissheit bzgl. des Mysteriums von Leben beigetragen hat.

 

    mar01.jpg  Das “Mittelmeer” ist die Krippe, in der alle blauen Himmelstöne gewiegt werden und in der sowohl das dauernde Geheule des vom Wind aufgewühlten Wassers, als auch das rhythmische Rauschen des ruhigen Meers ertönen. Eine solche Ruhe ist nur mit dem seligen Schlaf eines Neugeborenen vergleichbar.

 

nacimiento02.jpg cast-scaner02.jpg  Auch der Poet ist sich dieses Vergleichs bewusst und somit, gerade wenn es weihnachtet, bringt er die leichte und wiegende Meeresbewegung mit dem Mysterium der Geburt Christi in Verbindung:

 

Schaum, Wellen und Sterne

sitzen an ihren Kristallenwebstühlen

und besticken die feinen Windeltücher

mit Spitzen und Bordüren.

Mit Edelsteinen bestickt der Mond den delikaten Stoff,

während das Meer die Rassel

aus Perlmutter, Silber und Koralle meißelt.

Solltest Du, oh Seemann, das Rasselspiel ausprobieren,

merkst Du, es “schmeckt” weder bitter noch salzig.

 

barco.jpg  Durch diese Weihnachtsankündigung wünschen wir Euch frohe Feste und damit streben wir auch das Ziel an, im Rahmen unserer zeitlichen Fahrt in den sicheren Hafen zu gelangen.

Barcelona, Weihnachten 2010

orquestra.jpg  WEIHNACHTSKONZERT

boix grèvol.jpg avet02.jpg galzeran01.jpg eucaliptu03.jpg flor03.jpg falguera03.jpg frohe weihnachten.jpg

01.jpg a.jpg 02.jpg b.jpg 03.jpg

PRESENTACIÓ D’UN ASSAIG SOBRE “L’ORIGEN DE L’UNIVERS”


PRESENTACIÓN DE UN ENSAYO SOBRE “EL ORIGEN DEL UNIVERSO”

f.jpg 04.jpg d.jpg 06.jpg e.jpg 07.jpg

          No fa massa, amb el meu amic Luis Álvarez i arran d’un viatge a Turquia -en concret a la Capadòcia- vam repassar bibliografia sobre temes d’interès comú que des de l’estiu passat veníem comentant en la nostra trobada setmanal. En concret, sobre teories científiques que donaven un punt de llum al misteri de la nostra vida -que ve de molt lluny- sobre el planeta terra i, més en concret, sobre l’origen de l’univers.

avio.jpg

          No ha mucho, con mi amigo Luís Álvarez y, a propósito de un viaje a Turquía -en concreto a Capadocia- repasamos bibliografía sobre temas de interés común que desde el verano pasado veníamos comentando en nuestro encuentro semanal. En concreto, sobre teorías científicas que pretenden ofrecer un punto de luz al misterio de nuestra vida -que se origina en tiempos pretéritos- en el planeta tierra y, más concretamente, sobre el origen del universo.

          La veritat és que, passats els dies, vaig desentendre’m personalment del tema a causa d’altres quefers. I vet ací que, havent enviat o penjat a la meva plana web la ja tradicional nadala que tinc el gust de redactar per felicitar les festes que hom celebra durant el mes de desembre, el meu bon amic, en rebre-la, m’obsequia amb una rastellera de planes concentrades informàticament en una aplicació anomenada pdf, a manera d’un article que ell mateix defineix com a divulgatiu, i que des de la meva perspectiva, constitueix més aviat un autèntic assaig sobre “L’origen de l’Univers”.

cast-scaner02.jpg                    

                    

          La verdad es que, habiendo pasado muchos días, me desentendí personalmente del tema a causa de otras obligaciones. Y, mira por donde que, habiendo enviado o subido a mi página Web la tradicional tarjeta navideña que tengo el gusto de redactar para felicitar las fiestas que se celebran durante el mes de diciembre, mi buen amigo, al recibirla, me obsequia con una retahíla de páginas concentradas informáticamente en una aplicación llamada pdf,  a la manera de un artículo que él mismo define como divulgativo, pero que desde mi propia perspectiva, constituye un auténtico ensayo sobre “El Origen del Universo”.

            L’article es va gestar, doncs, amb ocasió de la presentació i de les reaccions que es produïren arran del nou llibre, “El gran diseño” de S. Hawking”. I l’autor de l’article, després de passejar-se per entre les diverses explicacions que s’han donat al llarg de la història sobre la concepció del món i la seva formació -des de la Mitologia fins el temps actual- se centra en la presentació de les modernes teories físiques: la Teoria de la Relativitat, de la Mecànica quàntica i d’algunes altres en relació a l’origen de l’univers, gràcies a les quals podem entendre més i millor el nostre món.

           Generalment tenim una tendència, i n’estem acostumats, a endegar una interpretació de forma molt lineal i senzilla de les coses que ens envolten. Per això mateix, pot arribar a desconcertar-nos, en gran mesura, l’escoltar o llegir afirmacions com les que he escatit de l’article del bon amic:

diseño.jpg                     

           

          El artículo se gestó, pues, con ocasión de la presentación y de las reacciones que se produjeron del nuevo libro, “El gran diseño” de S. Hawking. Y el autor del artículo, después de pasearse por entre las diversas explicaciones que se han dado a lo largo de la historia sobre laconcepción del mundo y su formación -desde la Mitología hasta nuestro tiempo- se centra en la presentación de las modernas teorías físicas: la Teoría de la Relatividad, de la Mecánica cuántica y algunas otras en relación al origen del universo, gracias a las cuales podemos entender más y mejor nuestro mundo.

           Generalmente tenemos la tendencia, y de ello estamos acostumbrados, a iniciar una interpretación de forma muy lineal y sencilla respecto de las cosas que nos abarcan. Por eso mismo, puede que nos quedemos desconcertados, en gran medida, al escuchar o leer afirmaciones como las que he seleccionado del artículo del buen amigo:

tiempo.jpg

  • El temps s’allargassa i la distància s’escurça en un objecte que es pugui desplaçar a una velocitat  propera a la de la llum…
  • El tiempo se alarga y la distancia se acorta en un objeto que se pudiera desplazarse a una velocidad cercana a la de la luz…

forat2.jpg

  • La massa d’un astre deforma l’espai-temps de quatre dimensions, de tal manera que en els denominats forats negres ni tan sols la llum pot escapar-se de l’atracció dels quals…
  • La masa de un astro deforma el espacio-tiempo de cuatro dimensiones, de tal manera que en los denominados agujeros negros ni siquiera la luz puede escapar de su atracción…

bilocacion.jpg

  • Les partícules atòmiques poden estar en presents en diferents llocs a la vegada…
  • Las partículas atómicas pueden estar presentes en diferentes lugares a la vez…

cuantica.jpg

  • En el buit poden aparèixer espontàniament les partícules que formen la matèria sense que hi hagi cap relació de causa-efecte…
  • En el vacío pueden aparecer espontáneamente las partículas que forman la materia sin que haya ninguna relación de causa-efecto…

               Aquest article, amb el rerefons de las teories modernes de la física abans susdites, esclareix tota les paradoxes citades i s’endinsa en una reflexió per donar resposta a qüestions com aquestes altres:

fisica2.jpg


               Este artículo, con el soporte de las teorías modernas de la física antes nombradas, aclara todas las paradojas anteriormente citadas y se adentra con una reflexión para dar respuesta a cuestiones como las que siguen:

fisica.jpg

  • La ciència pot explicar l’origen de l’univers sense la intervenció d’un Creador?
  • La ciencia puede explicar el origen del universo sin la intervención de un Creador?

nada.jpg

  • Què significa crear del no-res? Aquest concepte és unívoc per a la fe, la filosofia i la ciència? O potser no té res a veure-hi i esdevé equívoc?
  • Qué significa crear de la nada? Este concepto puede ser unívoco al mismo tiempo para la fe, la filosofía y la ciencia? O acaso no tiene nada que ver con estas dimensiones y resulta equívoco?

ddd.jpg

  • És possible que un creient cristià accepti les noves i modernes teories sobre l’origen de l’univers sense la presència d’un Déu creador?
  • Es posible que un creyente cristiano acepte las nuevas y modernas teorías sobre el origen del universo sin la presencia de un Dios creador?

dios.jpg

  • La ciència potser pot millorar les imatges que alguns creients tenen de Déu i, fins i tot, fer evolucionar  alguns dels articles dogmàtics de la fe cristiana?
  • La ciencia quizá podría mejorar las imágenes que algunos creyentes tienen de Dios e, incluso, proporcionar una evolución respecto de algunos artículos dogmáticos de la fe cristiana?

                Totes aquestes qüestions i altres interrogants que apareixen en l’article, al llarg de la seva exposició, troben algun tipus de resposta. Per això que, des de la meva perspectiva, el tema desenvolupat pel meu amic en aquesta ocasió depassa la categoria d’un article qualsevol i se situa, mínimament, en el grau d’un veritable assaig.

                Dins dels grans gèneres literaris n’hi ha de finalitat artística (com n’és la lírica, l’èpica i la dramàtica) i altres de finalitat utilitària (com en són la història, l’oratòria i la didàctica). A aquest punt volia arribar perquè, dins del subgènere didàctic, hi apareix l’assaig. I és que l’article del meu amic pot situar-se realment dins d’aquest subgènere literari -per altra banda introduït a la literatura castellana al segle XVIII gràcies al P. Feijoo-, perquè recorre fil per randa totes les característiques que vertebren i descriuen el concepte d’assaig:

ensayo.jpg                    

Todas estas cuestiones y otros interrogantes que aparecen en el artículo, a lo largo de su exposición, encuentran algún tipo de respuesta. Por eso mismo que, desde mi personal perspectiva, el tema desarrollado por mi amigo en esta ocasión supera la categoría de un artículo cualquiera y se sitúa, por lo menos, en el grado de un verdadero ensayo.

          Dentro de la clasificación de los géneros literarios los hay de finalidad artística (como la lírica, la épica i la dramática) y otros de finalidad utilitaria (como la historia, la oratoria y la didáctica)- A este punto quería legar porque, dentro del subgénero didáctico, aparece el ensayo. Y resulta que el artículo de mi amigo bien puede situarse realmente dentro de este subgénero literario –por otra parte introducido en la literatura castellana en el siglo XVIII por el P. Feijoo-, porque recorre minuciosamente cuantas características vertebran y describen el concepto de ensayo:

  • Un escrit didàctic en prosa amb una exposició aguda y original d’un tema científic, històric, religiós, social, artístic o de qualsevol altra disciplina.

cientifico.jpg

  • Un escrito didáctico en prosa sobre una exposición aguda y original de un tema científico, histórico, religioso, social, artístico o de cualquier otra disciplina.

           No és ara el moment perquè jo emeti cap judici de valor de l’assaig sobre “El Origen del Universo”. Reservo la crítica als potencials lectors interessats. Per això, prefereixo que en polsar la icona que amaga la seixantena de planes en relació a l’obsequi del meu amic Luis Álvarez -“Un assaig sobre l’Origen de l’Univers”- casdascú/ca hi comprovi:

 critica.jpg                  

            

           No es el momento oportuno para emitir personalmente un juicio de valor del ensayo sobre “El Origen del Universo”. Reservo cualquier crítica a los potenciales lectores interesados. Por todo ello, prefiero que al pulsar el icono que esconde las más de sesenta páginas en relación al obsequio de mi amigo Luís Álvarez -“Un ensayo sobre el Origen del Universo”- cada cual compruebe:

index.jpg

  • L’exposició ordenada de tots el conceptes que giren al voltant del tema i que forçosament, pels objectius diferents que pretenen assolir (religió, ciència i filosofia), no poden aiguabarrejar-se de cap manera.

  • La exposición ordenada de todos los conceptos que giran alrededor del tema y que forzosamente, en relación a los objetivos diferentes que se pretenden conseguir (sea sobre la religión, trátese de la ciencia o se hable de filosofía), no pueden mezclarse de ninguna manera.

didactica.jpg

  • L’esforç didàctic per fer entenedores totes les qüestions que sobrepassen l’abast d’un assaig adreçat a persones que no necessàriament han d’estar dotades d’una especialització sobre coneixements científics, filosòfics, religiosos o d’altre caire.
  • El esfuerzo didáctico para hacer asequibles todas las cuestiones que sobrepasan la finalidad de un ensayo orientado a personas que no necesariamente deben poseer una especialización sobre conocimientos científicos, filosóficos, religiosos, o de otra disciplina.

bibliografia02.jpg

  • La humilitat que destil·la tot el procés de recerca davant de la complexitat immensa del tema i que ha calgut dotar-se d’una bibliografia important per tal d’escatir el pensament d’autors diversos i comparar positures extremes amb la finalitat de superar-les o -si es dóna el cas- de sintetitzar-les i buscar, quan ha estat factible, un sincretisme que, amb la aportació de la dèbil o més potent lluminària d’alguns, es pugui avançar millor pel camí, encara boscós i fosc, fins al desvetllament del misteri que plana si és que això resulta possible.
  • La humildad que destila todo el proceso de búsqueda ante la complejidad inmensa del tema y que ha sido necesario dotarse de una bibliografía importante para recoger el pensamiento de autores diversos y comparar posturas extremas con la finalidad de superarlas o -dado el caso- de sintetizarlas y buscar, en lo posible, un sincretismo que, con la aportación de la débil o más potente luminosidad de algunos, se pueda avanzar más y mejor por el camino, todavía selvático y oscuro, hasta lograr el descubrimiento del misterio establecido si ello deviene posible.

conclusions2.jpg

  • L’encert d’oferir, al final del treball, unes conclusions que són el fruit intel·ligent del qui ha elaborat un tema molt profund i d’una gran densitat científica enfront dels tòpics que malaurada i dissortadament, sobre l’origen de l’univers, encara corren entre l’imaginari comú del segle XXI.
  • El acierto en ofrecer, al final del trabajo, unas conclusiones que vienen a ser el fruto inteligente de quien ha elaborado un tema muy profundo y de una gran densidad científica ante los tópicos que desgraciadamente, sobre el origen del universo, todavía circulan por entre el imaginario común del siglo XXI.

               He d’explicitar a l’amic Luis Álvarez el meu personal agraïment per les hores que ha amagat dins de cada una de les planes minuciosament treballades. I, atès que no sóc ningú per atorgar al treball un “cum laude” [amb lloança], sí que hi consigno la sentència llatina del “finis coronat opus” [el final corona tot l’artícle o assaig]. Sense que -evidentment- es pugui dir que l’objectiu de l’assaig tingui cap final. Ans al contrari, l’assaig queda obert cap al futur perquè la religió (en la seva dimensió de fe intel·ligent o raonable), la ciència (des del seu mètode propi i els descobriments fefaents) i la filosofia (en atendre l’exercici del seu objecte definitori) segueixin penetrant el repte del misteri que ens envolta.

gracias.jpg                    

                              

                 He de explicitar al amigo Luís Álvarez mi agradecimiento personal por las horas que  ha escondido dentro de cada una de las páginas del tema minuciosamente trabajado. Y, puesto que no soy nadie para otorgar al trabajo un “cum laude” [con alabanza], sí que quiero consignar aquella sentencia latina del “finis coronat opus” [el final corona todo el artículo o ensayo]. Sin que, evidentemente, se pueda decir que el objetivo de dicho ensayo tenga un final y se de por concluido. Al contrario, el ensayo queda abierto hacia el futuro insospechado porque tanto la religión (en su dimensión de fe inteligente o razonable), como la ciencia (desde su método propio y los descubrimientos palpables) y la filosofía (al atender el ejercicio de su objeto definitorio), deben seguir penetrando el reto del misterio que nos circunda o abarca.

                  Finalment, tot i que el treball d’assaig sobre “El Origen del Universo” pot intuir-se com dificultós i dur en la seva lectura, n’hi ha prou en llegir la carta del seu autor que l’encapçala i a mi mateix adreçada, per adonar-se que el text gaudeix també d’una prosa formal entenedora i simpàtica:

carta.png                     

               

                  Finalmente, aún cuando este trabajo de ensayo sobre “El Origen del Universo” puede intuirse como dificultoso y duro en el ejercicio de su lectura, basta leer la carta con que el autor lo encabeza, y a mi mismo dirigida, para darse cuenta que el texto goza también de una prosa formal inteligible y simpática:

“Ha pasado un año desde la primera experiencia divulgativa de “La mítica cueva de Belén”.

Veo que este año me vuelves a ofrecer en bandeja un tema de interés, extraído de tu felicitación navideña, la cual sigue inspirándose en los magníficos cuadros pintados por la artista de tu madre.

Este año es el mar, con sus olas, espuma y estrellas, lleno de vida y de muerte, de historias humanas, tragedias, aventuras, batallas, metáforas y misterios.

Me ha gustado esta frase de tu felicitación: “El mar nos descubre aspectos metafóricos, como la imagen de la inmensidad infinita del universo y su origen misterioso.” Me parece que es un buen tema para profundizar, reflexionar y divulgar: El origen del universo. Tema actual, gracias al éxito mediático del científico Hawking, pero controvertido y complejo, con cargas de profundidad emotivas e ideológicas porque tocan las raíces de la fe cristiana, Dios y la creación, en disputa con la ciencia.

Me he lanzado a bucear en las profundidades de ese océano cósmico para hacer una presentación equilibrada de su origen, entre la fe y la ciencia, que te ofrezco a ti y a los lectores en este artículo.

12.jpg g.jpg  h.jpg 10.jpg j.jpg EL ORIGEN DEL UNIVERSO.pdf

  •  ”2001, UNA ODISEA EN EL ESPACIO” en catorze parts, tot polsant -una a una- les icones següents:

creacion02.jpg creacion.jpg plato.jpg plato03.jpg galileo01.jpg galileo.jpg newton.jpg newton2.jpg

hume.jpg hume02.jpg einstein.jpg einstein02.png heisenberg.jpg isenberg02.jpg hoking.jpg hokinsg02.jpg

  

 

 

  

   

       

  

 

      

Agosto 8, 2010

EN LA CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DE LA NOSTRA MARE…

Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 12:00 am

EN LA CELEBRACIÓ DEL CENTENARI DE LA NOSTRA MARE

Cent anys de vida o una vida de cent anys?

IMGP0802.JPG

 

1.    INTRODUCCIÓ

 

viladrau.jpg coromina.jpg  Benvinguts a aquesta festa de celebració centenària en aquest decorat incomparable de Viladrau, un indret meravellós del Parc Natural del Montseny…

 

100.jpg  El més important d’aquesta celebració no és la durada de 100 anys de vida, sinó la vida d’una persona de 100 anys…!!!

 

dialogo.png  Parlo de celebració perquè fa només unes setmanes, amb ocasió d’una visita mèdica a l’Hospital Dexeus, la mare, em comentà textualment:

 

-         Vols dir que amb aquesta festa “sorpresa” que em prepareu no en feu un “gra massa”?

 

interrogants.jpg  Immediatament vaig haver de preguntar-li:

 

-         I com saps tu que et preparem una festa?

 

Ella contestà:

 

-         Amb cent anys de vida tinc prou experiència per copsar què passa, què es fa o es deixa de fer a la família…

 

admiració.jpg  Una intervenció típica de qui, essent el centre de les nostres vides, per intuïció o per el molt que ens coneix, es preocupa encara de “tot” amb molt  d’afany i de “tots” amb delicada intervenció.

 

Però la cosa no va quedar aquí perquè ella, en preveure que la festa podia ser massa grossa i rebre un homenatge desproporcionat a la seva condició de dona més aviat modesta i donada al servei dels altres, vaig fer-li veure que era millor celebrar un centenari amb vida que haver de plorar uns funerals tant de bo ben llunyans.

 

Res a dir i amb el

 

-         Feu, feu…!!! s’acabà el diàleg… I això sí… ella hagué de donar la última paraula:

 

-         No us oblideu de convidar a aquest i a l’altra, i pareu compte de dir-ho al senyor Rector de la Parròquia i…

 

calendari2.jpg  … avui -8 d’agost de 2010- a cent anys del teu naixement ens hem aplegat aquí una representació de persones que et volen homenatjar i retre el seu testimoni d’admiració.

familia.jpg  Fixa’t qui ha vingut:

 

    flecha.gif  Tens al teu redós els teus estimats fills. Som tres. Un noi i dues noies. Sobretot la Balbina que viu amb tu. Tots ben diferents, però amb el denominador comú d’una estimació a tota prova i amb l’agraïment vers la teva persona sense límits…

 

    flecha.gif  Els teus néts, en Marc i l’Arnau, en Guifré i la Mariazell. Els dos besnéts, en Jordi i en Pau. Les nostres parelles, l’Eugènia, l’Anna i la Meritxell. També els teus consogres de El Masnou i demés família…

 

    flecha.gif  Els fills de la teva única germana, els nostres cosins de Barcelona, amb llur família: la Rosalia, la Cristina, la Susanna i l’Alexandre…


    flecha.gif  Des de Graz en Rudi i la Ingrid, en Rainard i la Maria, els teus nebots, a qui hem d’agrair aquest viatge llampec que han fet en representació de tota la família d’Àustria per portar-te el record viu de la teva terra de naixença…

 

    flecha.gif  Igualment, s’ha volgut fer present la família Vaquer on tu vas passar la teva adolescència i joventut, com a segona llar, així com també -per l’estreta coneixença i familiaritat- la representació de la família Fornés-Alibés, sense voler ni poder oblidar la família Sargatal…

 

     flecha.gif  Noms i cognoms familiars…, especialment la de tantes i tantes persones amigues d’arreu. Gent vinguda de Ripoll i de Barcelona. Persones amb un lligam especial amb els salesians o els jesuïtes. Uns del Col·legi d’Horta, de l’Escola Tècnica del Clot… i fins i tot de Sant Gregori. Avui són aquí també, evidentment, els fills i filles d’aquells amics de la teva joventut i de l’edat ja més madura.


    flecha.gif  No hi ha avui aquí, és veritat, cap representació de les Germanes Carmelites de Santa Vedruna, però és que el dia 23 de maig proppassat ja vàrem fer la festa amb la seva Comunitat tot celebrant el 150 aniversari de la seva presència educativa a Ripoll. I tu, convidada d’honor a la festa, com la més antiga de les antigues alumnes, al redós del Monestir de Santa Maria i un àpat generós a la finca de Can Dachs.

 

    flecha.gif  Seria molt prolix anomenar pel seu nom tota la gent amiga avui present aquí, però la seva presència desinteressada ens trasllada a escenaris de vida intensa, sigui a la vora del mar o endinsats a la muntanya, sigui en el batibull de la ciutat o enmig del poble, on el caliu de l’amistat ha estat sempre viu i intens…

 

    flecha.gif  Fins i tot, persones que potser et veuen per primera vegada, però que en haver sentit parlar de tu han volgut apropar-se fins aquí i manifestar-te la seva admiració per allò que els hem dit de tu…

 

   flecha.gif  I per aquells misteris que porta la vida ha pogut acostar-se fins aquí un descendent, conjuntament amb la seva muller, de la família d’aquella empresa vinícola, antic negoci de representació de vins, que a casa portàvem per la comarca amb bocois immensos i a través del tren de mercaderies…

 

     flecha.gif  Hi ha també la Habsa i el seu marit. Una jove marroquina que, conjuntament amb la Balbina, et cuiden a casa teva repetint allò que “ets la mare més maca del món”…

 

    Ah…!!! I no hi falta pas ni el Dr. Valentí ni el Dr. Gómez, metges que et vigilen la salut i que t’estimen… Del Dr. Gómez, cardiòleg,  són aquestes paraules del mes de juny proppassat:

 

- “Ya me gustaría a mí, ahora mismo, tener el corazón que tú tienes”.

                                                 

Jo no sé si les seves paraules es referien al teu cor físic, el dels batecs més o  menys compassats, o pretenia fer una preciosa i abundosa metàfora del teu gran cor en què l’estimació a tota prova vers els altres s’entrellaça amb la fortitud que has demostrat sempre davant d’esdeveniments luctuosos del passat. Però també, davant de la constància esperançada en atansar-te al futur i amb la joia complerta amb què vius aquest present com un paradigma o exemple de qui duu a bon terme una missió molt ben estudiada i assolida…

 

   flecha.gif  Tanmateix, en aquesta introducció discursejada, no podem deixar de banda a cap de tots aquells que ens han precedit. Faltaria més: ells també són aquí en l’esperit de tots els difunts, el record dels quals viu entre nosaltres. Sempre que he pujat al Cementiri de Ripoll amb tu i, amb aquella devoció que et caracteritza, has fet la teva pregària recollida tot estenent-la a tots els qui reposen de la vida mortal als diversos indrets del món i dormen el somni de la pau eterna. I, en acabar la teva pregària, amb els ulls humitejats, has expressat, des del do de la vida tan apreciat, el teu millor desig: “Senyor, feu que al cel ens tropiguem…!!!”.

 

    flecha.gif  I, en parlar dels difunts, s’escau de recordar que, ja des de molt petits, després de la mort del nostre pare, ens ensenyaves amb devoció unes oracions rituals, però amb la teva primera llengua i amb la confiança que sempre t’ha caracteritzat, ens feies repetir: “Liebe Vater im Himel, Bite für uns” / “Estimat pare des del cel, prega per nosaltres”

 

100.jpg  I crec jo que la pregària ha estat escoltada. O si no, la prova la tenim avui aquí en el marc d’aquest centenari on, repeteixo, “no celebrem cent anys de vida”, sinó “la vida d’una persona de cent anys…”!!!   

 

 

2. RETALLS D’UNES MEMÒRIES…

 

agenda.jpg  Sortosament disposem d’unes memòries que tu, mare, al llarg dels anys, has anat escrivint. També hi ha una munió de fotografies, així com també de vídeos. I què dir de la teva producció artística, tant pel que fa a l’obra pictòrica dispersa arreu, així com la teva plasmació creativa, obra de les teves mans, en fang cuit…?

 

bitacora.jpg  … i, essent impossible d’abastar, per aquesta ocasió, tota la teva força personal desenvolupada, he pensat d’ajornar per al dia de demà l’edició de tota la teva producció forjada en un llibre de record familiar o penjar-la en una plana Web, per al domini universal. En percebre el teu tarannà particular i constant de la teva força de dona lluitadora t’imagino com qui havent salpat del port ha sabut navegar per la vida tot desafiant o reptant les inclemències dels temporals o aprofitant el curs del bon temps a la manera dels antics navegants que, dia a dia i després de cada nit, deixaven escrit en el seu “Quadern de bitàcora” o “Llibre de bord”: “Que Déu ens guiï…”.

 

austria.jpg    españa.jpgD’entre tota la teva producció literària només faré referència al batec de la teva infància i el record llunyà de la teva vinguda a Espanya a la manera d’homenatge als teus orígens.

 

En iniciar el teu diari o memòria autobiogràfica hi dius:

 

“Els meus records van dedicats als meus fills en Miquel Àngel, la Balbina i la Maria Josep…

 

… Un dia, agafant el tramvia al final de la Rambla de Barcelona, i acompanyant a en Miquel Àngel al Col·legi Sant Joan Bosco dels salesians d’Horta, em demanà que li contés la història de la meva vida. Els seus desitjos em van semblar escaients i procuraré de recordar temps llunyans i dotar a aquestes lletres, que aniré escrivint, tot l’encís de la vida, les moltes dificultats hagudes, el dolor punyent i l’alegria sana del temps que ja se n’ha anat. Escriuré en català perquè en dedicar la meva memòria als meus fills, vull escriure amb la llengua que, de primer, els vaig parlar… Potser hi barrejaré algunes paraules en alemany… “.

 

graz.jpg  Som entre la primera i segona dècada del segle passat. Anys 1910-1920. Ens descrius la ciutat de la teva naixença -Graz- capital de l’Estíria austríaca, l’Hospital on vas néixer. Ens parles del teu bateig i els noms amb què et batejaren: Rosa Maria Augusta i Anna. També hi fas un recorregut exhaustiu pels racons la teva casa pairal de la Münsgrabenstrasse 53. I, com no pot ser d’una altra manera, ens deixes un retrat minuciós -físic i psicològic-, dels teus pares, els teus avis, els oncles i els teus germans que, essent-ne sis de colla, n’expliques textualment algunes anècdotes:

 

“Sempre fèiem molt de xivarri i no paràvem de jugar i de cantar cançons. Segurament com una manera d’oblidar la gana després de la Primera Guerra mundial… Tinc un record esplendorós de les muntanyes i els llacs d’Àustria i de l’Schitten d’hivern, una espècie de trineu que m’havia proporcionat moltes caigudes i bonys al cap, encara que jo era una molt bona patinadora, com també una nadadora excel·lent… Vaig debutar a al Kronenschule, una escola a prop de casameva, als sis anys i també va arribar la gran diada que tota la mainada espera… El dia de la Primera Comunió..!!!. La meva mare, la tante Anna i la tante Zilli van fer el possible d’aquest dia, una diada feliç per a tots els de casa. Però cal adonar-se que una llar amb sis criatures, amb els estralls de la guerra passada i amb greus dificultats econòmiques, la part externa de la festa no podia ser massa lluïda. Però sí que van ser bonics els càntics a l’Església i la filera d’unes 60 o 70 nenes amb els cabells solts a l’espatlla, amb flors a la mà i vestides de blanc, un vestit car de puntes… que no sé d’on el traurien. Només les sabaters eren negres i, recordo, qui me les havien deixat perquè en aquell temps no hi havia massa calçat a Graz. A la tarda hi va haver processó i una petita festa a la Parròquia. El dinar no va ser a casa. La tante Anna va portar-me a casa d’uns parents que van oferir-nos pernil i pastís. Com a record vaig rebre un ciri, una estampa gran i un llibre vermell d’oracions que el meu marit va fer relligar en pell negre…

 

… Recordo els Nadals. A Àustria se celebraven amb molta festa. El Nen-Déu és el qui duu els obsequis i els col·loca a l’Arbre de Noël. No com aquí que són els Reis. La meva infància va ser molt dura degut a la Guerra. I aquests “Nadals” que recordo certament no van ser mai massa feliços. Sempre demanava una nina gran, molt gran, i amb trenes rosses (jo per aquell temps les portava també rosses…), però… Oh…!, quina llàstima!, el Nen-Déu tenia tanta feina al centre d’Europa que no donava l’abast i jo em quedava sense la nina demanada un any i un altre. M’havia de acontentar amb una nina de cartró i els meus germans amb soldats de plom i alguna galindaina, suposo d’estraperlo, després que la meva mare i la meva tia Anna fessin tres o quatre hores de cua a alguna botiga i pagant molt més del que valien. De fet, cada any que passava hi havia menys regals i més petits. Varem passar molta fam. El pa contenia quasi serradures i la carn no l’havia vista mai durant aquell temps. La meva pobra mare feia te per a tots els de casa i hi posava un ou batut. Naturalment l’ou era d’estraperlo i per obtenir menjar s’havien de fer cues interminables, moltes vegades per res perquè quan arribaves a la botiga ja faltava de tot…

 

… Segons es desprèn d’algunes fotografies i del que deia la meva família, el meu físic era bonic, amb cabell completament ros i ulls ben blaus que potser el temps ha tornat tristos i plorosos. El meu caràcter, de petita, era més aviat melancòlic, tal vegada per les circumstàncies…

 

… A l’any 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i aquest va ser el motiu que va canviar el rumb de la meva vida…

 

… Abans del viatge a Espanya ja havia fet un viatge a Hongria…. I com que degut a la guerra no hi havia queviures a Àustria i les criatures estàvem molt desnodrides, gràcies a la Creu Roja, conjuntament amb altres nenes del col·legi “Kronenschule”, vàrem ésser escollides per anar a Hongria durant unes setmanes. Recordo que la meva estada allí va ser a casa d’uns pagerols. Allí no es parlava alemany, sinó hongarès… i on ens havien hostatjat portaven vestits típics. Els homes portaven pantalons de fil, blancs i amples. El paisatge era bonic i se’m va quedar a la memòria a través dels meus ulls uns immensos camps de blat i roselles… i moltes flors…

 

… Els primers dies ho vam passar molt malament a causa de l’enyorament, però se’n va passar entre jocs i el bon menjar. Recordo especialment uns tortells i pastissos hongaresos d’allò més bons…!!!

 

… La guerra ja devia ser acabada quan recordo que a casa venien soldats hongaresos i eslovens a demanar-nos alguna cosa de menjar. La meva mare encara que no tenia gaire de res… el que hi havia ho repartia. Com ha canviat el món i la vida. I quanta gent de la que jo havia conegut i estimat molt  ja no hi és… que Déu els tingui a tots a la seva glòria…!!!”

 

flors.jpg  De ben segur que la observació dels camps onejant i de la contemplació de les flors dels camins n’ha extret la seva inspiració creativa que li ha fet plasmar, sense haver de seguir cap model, amb els pinzells a punt i la seva pintura a l’oli, el traç segur d’uns quadres ben preciosos… D’aquesta dècada entre els anys 20 i 30 del segle passat recullo el més significatiu. Deixem que parli ella mateixa:

 

…I després d’algun temps el meu destí havia de canviar. Es van promoure uns concursos d’Esperanto. El premi era un viatge de nou mesos a Espanya. I vàrem ser tres germans qui vam ésser escollits per venir al país del sol. Somniàvem amb taronges, plàtans, dàtils i l’aigua del mar. Cercàvem quelcom millor i qui m’havia de dir que, amb el temps, havia de ser la meva segona pàtria, la pàtria del meu marit i la dels meus fills.

 

El primer en marxar de casa va ésser el meu germà Alexander. Després el vaig seguir jo. Ja sóc al tren amb un gorret gris i un abric blaumarí amb un motxilla a l’esquena… Recordo als meus pares a l’estació fent-me “Adéu…”!!! La tante Anna va quedar-se a casa plorant. I tot travessant Àustria i Itàlia vàrem arribar al port de Gènova on vaig passejar-hi durant tot el dia esperant embarcar-nos a la nit. El vaixell semblava que d’un moment a l’altre s’havia d’enfonsar. Això dóna idea del mareig que vam passar. El senyor Mader (un professor que ens acompanyava) em donava unes gotes i un líquid per olorar… Amb prou dificultats  i treballs vàrem arribar a Barcelona. L’arribada va ser apoteòsica. Ens esperava molta gent. Els diaris en parlaven. I, davant d’aquella multitud de gent, en agraïment, ens van fer cantar “La rosa de la bardissa” (Sah ein Kuab ein Pösfein Stehn). Seguidament vàrem anar a parar a Terrassa. Érem dotze nenes de Graz més o menys de la mateixa edat (de 9 a 14 anys). Les germanes que ens cuidaven eren d’una Comunitat de la Beata Lluïsa. Hi havia una germana parenta dels Emperadors d’Àustria-Hongria. La germana Maria. Moltes vegades familiars dels darrers reis d’Àustria ens venien a visitar…

 

El meu germà Alexander també es trobava a Terrassa a casa d’uns fabricants anomenats Abelló. Més tard, un dels germans Abelló va ésser assassinat per un obrer i, a causa d’això, els seus familiars marxaren a l’Argentina. Però el meu germà, més tard, va anar a treballar a l’Editorial Labor a Barcelona i, des d’aquí, se’n va tornar a Àustria perquè un amor de Graz el reclamava. Se’n va penedir més tard!!!

 

Mentrestant va arribar la meva germana Burgui (Walburga). Havia d’anar a parar a Astúries, però el destí la va portar a a la família Fornés (llavors vivien a l’Avinguda José Antonio 464, cantonada Calàbria). Vaig tenir la seva visita a Terrassa. En aquell moment ella vivia contenta i feliç a casa de la família Fornés. Era companya de la filla de la casa, la Dolors. Posteriorment, en barallar-se molt entre sí, van portar la meva germana a un Col·legi de Calella.

 

Els dies anaven passant.. i aviat es complí el temps d’estada a Espanya… I vet aquí que la senyora Fornés va venir a buscar-me a Terrassa i m’orientà a casa dels senyors Vaquer de Ripoll per fer-los companyia, durant un temps, principalment a la senyora Remei que s’havia quedat sense la seva germana Mercè després de casar-se amb el senyor Miquel Sargatal, un banquer de Ripoll. Pensant en tot això degudament, he d’expressar que tot plegat fou elaborat sense consentiment dels meus pares. Naturalment amb bona intenció, però avui que tinc fills, penso que no m’hauria agradat que haguessin disposat uns altres dels meus fills. Més tard ja foren assabentats els meus pares i varen estar conformes i contents que em trobés en una casa bona i amb companyia… 

 

La meva arribada a “Can Vaquer” de Ripoll. Recordo que la senyora Fornés va acompanyar-me a l’estació del Nord i allí un senyor, que feia de camalic, recader o ordinari, es va encarregar de mi. Pel camí, en arribar a Vic, va comprar-me berenar a l’estació -un llonguet i botifarra- que no sé si me’l vaig menjar o no. Jo diria que no. Anava a un lloc desconegut, acabava de deixar les meves companyes -totes austríaques, de Graz- i vaig començar a enyorar-me molt. Sempre he pensat amb aquest senyor recader i no m’ha estat possible de trobar-lo per agrair-li el gest i la companyia que em va fer durant el viatge. En arribar a Ripoll, doncs aquest era el meu destí, a l’estació no m’esperava ningú… i caminant cap a un lloc que jo desconeixia, amb el recader o ordinari pel Passeig de Sant Joan de les Abadesses de Ripoll, més enllà venien xino-xano la senyora Remei Vaquer (la “Mem” que li deia el meu fill…) i la senyora Mercè, la seva germana, casada ja amb el senyor Miquel Sargatal, aleshores molt joves i elegants. En arribar a “Can Vaquer”, una casa pairal grandiosa amb sostres molt alts, una sala gran moblada i amb cadires amb fundes blanques que semblaven espectres, em va donar la sensació que em trobava en un altre món. Tothom parlava el català i jo quasi no entenia res perquè a Terrassa parlàvem sempre alemany o l’esperanto i amb prou feina sabia res d’espanyol. A la cuina hi havia el servei (tres minyones, dos que eren joves i una altra que es deia Teresa, molt vella, o així m’ho semblava, i un mosso per als encàrrecs i el traginar de les coses. A la vora del foc jeia un gos caçador i molts gats…

 

… Vaig començar a plorar… i el meu plor va durar alguns dies. Però a poc a poc vaig començar a adaptar-me. Amb la tartana em portaven a Sant Quintí i tota la família mirava com més i millor em podien distreure. Vaig conèixer allí les germanes Pedrós (el seu pare era un empleat de “Can Vaquer”) per cert molt simpàtiques— i venien a jugar amb mi sempre que podien. Sempre m’ha unit amb la Maria una gran amistat…

 

Al cap de dos o tres anys va venir la meva mare a buscar-me amb el meu germà Alexander (que es va quedar a Barcelona a l’Editorial Labor). La Burgui se’n tornà amb la Mami i jo, degut a la petició de la família Vaquer varen deixar-me per un any més. La situació a Àustria encara no s’havia resolt. Hi havia moltes dificultats per trobar treball i la joventut emigrava a Amèrica. En una d’aquestes emigracions va marxar-hi el meu germà gran, en Johan, que no va tornar i de qui mai més se n’ha sabut res. Podem comptar-lo entre els desapareguts. Pensem que en tornar a Europa, durant la segona Guerra mundial, possiblement el seu vaixell va ser bombardejat o que la GESTAPO l’assassinés en resistir-se (tots els súbdits alemanys -llavors Àustria era d’Alemanya) tenien obligació de tornar al país a incorporar-se. La última carta que va escriure la va enviar a Alassio (Itàlia) on es trobava la meva germana Burgui. Era el temps de la Guerra Civil espanyola i la carta parlava molt de mi.

 

Mentrestant passava el temps, també se m’anava passant l’enyorament. Vaig aclimatar-me a Ripoll a la llar de “Can Vaquer” on hi vaig viure alegries i tristeses… mentrestant creixia i la meva vida anava discorrent…

 

Més tard vaig començar anar al Col·legi de les Germanes Carmelites de la Mare Vedruna a Ripoll. I com que era estrangera tothom em mirava com una cosa estranya. En aquell temps no es voltava tant com ara fa la gent…, i a més a més, en un poble tot era nou, molta gent no havia estat mai a Barcelona ni havia vist encara el mar… Jo era una nena o, diguem-ne una deixeble “regular”, bastant enraonadora, segons la Germana Matilde i la Germana Rosa. M’agradava molt dibuixar i pintar. Llàstima que no vaig poder anar a una bona escola de dibuix. Encara ara en tinc ganes de pintar… Vaig omplir “Can Vaquer” de quadres molt bonics. Llàstima que més tard amb la Guerra Civil del 36-39 molts es van cremar, malmetent-se, o es van perdre. En queda encara algun: retrats dels avantpassats de “Can Vaquer”, un oli del Remei, un gos plorant al costat d’un llit del nen de la casa mort… En fi, com és natural, aquests quadres no tenien cap valor… però eren la manifestació de la meva capacitat artística…

 

La meva professora de dibuix al Col·legi de les monges, la germana Rosa Novelles, era molt bona i pintava molt bé. Però com era normal en aquell temps tampoc , pobreta, havia pogut tenir una bona escola. No havia anat a “Belles Arts” com jo tampoc vaig poder anar-hi. Molta gent de l’època va néixer amb prou capacitats artístiques i intel·lectuals,  però a la majoria de dones ens faltava “escola”…

 

Al col·legi tenia moltes amigues. Entre les quals he d’esmentar a la que seria la meva cunyada, amb el pas del temps -la Rosita Bosch-. I qui havia de dir que jo em casaria amb el seu germà…

 

He de dir que vaig créixer a “Can Vaquer” com un membre més de la família…

 

Al cap d’un parell d’anys de la meva estada a “Can Vaquer” va venir la meva mare –la “mami”- acompanyada d’un germà meu –l’Alexander- a buscar-nos per tornar a Graz. Però el meu destí n’era un altre. La meva “mami” va marxar amb la meva germana Walgurga (Burgui) que era a casa dels senyors Fornés, cosins dels Vaquer. Varen decidir que jo em quedaria un any més a “Can Vaquer” i qui havia de dir que passarien quasi vint anys o potser més que no posaria els peus a la meva terra austríaca. No vull pas aprofundir el per què de tot plegat. El cert és que així va passar… i així tenia que ser…

 

ripoll.jpg  I ella, la mare, amb bona memòria de les coses actuals i passades, descriu fil per randa persones i situacions d’aquell moment que resulta impossible de transcriure ara mateix i que jo he hagut de resumir, si és que no volem que la nit cobreixi el cel i ens agafi la matinada desperts o, potser, ben dormits… Ella tanca aquesta època dels anys 20 dient-nos com bona mestressa de casa:

 

… “Tornaré… i seguiré escrivint. Ara vaig a fer el sopar!!!”

 

crepuscol.jpg  Deixem que ella, bona mare de família se segueixi preocupant de les coses de casa, com tantes i tantes dones de la nostre terra de temps pretèrits. Les seves memòries segueixen fins al dia d’avui. Parla dels seus pretendents, de les persones estimades que ja no hi són. Del seu nuviatge, de tots els membres de la família d’Àustria i de la de Ripoll. De la guerra Civil Espanyola, del seu matrimoni. De la reciprocitat de les cartes d’amor i del diari del nostre pare i de la seva germana Walburga, en especial, i de la família Capdevila. De la malaltia i de la mort del pare. La seva observació de les coses sempre és detallista i nítida. Recorda dates, situacions familiars. Elogia les persones. Alleugereix i acompanya les malalties. Agraeix els ajuts rebuts. Se’n dol de la mort dels éssers estimats. Descriu el patiment. Narra diversos viatges a la seva terra, a Espanya… fins i tot en detalla un al Pròxim Orient en voltar tota la Mediterrània.  Comenta la joia de les grans celebracions familiars. Accepta qualsevol de les il·lusions marcides. Sempre disposa d’un raig d’esperança. I tot queda consignat amb profusió de detalls: sigui la nostra naixença, infantesa, adolescència i joventut, així com el tarannà de la nostra edat madura i l’evolució de la família que al llarg dels anys ha anat creixent…

 

pintura.jpg  Ella també va anar creixent i, de forma deliciosa, ens explica que: 

 

 

… “El temps va anar passant i em vaig anar fent més gran. Vaig començar a portar talons alts i faldilles més llargues (les que es portaven llavors, “maxi-faldes”). El col·legi va quedar darrera. Només hi anava a les tardes a pintar i a dibuixar algun tapís. La germana Rosa Novelles era la meva professora. Ella era d’una gran dolçor i tota bondat. Però com jo mateixa, no va tenir “escola” per arribar a ser “artista” de veritat. També vaig aprendre a cosir i, naturalment, em feia tots els vestits, per cert, molt bonics. Fins i tot me n’havia fet algun de “gran mudar”, llarg fins als peus. Una o dues vegades a l’any anava al Casino a ballar… on, més tard, vaig ser elegida “Mis Casino de Ripoll”…

 

pregaria.jpg  Però que ningú es cregui que aquesta llicència mundana, i un punt frívola pels temps que corria, quedava renyida amb aquella espiritualitat que li varen ensenyar i a la que sempre s’hi ha mantingut fidel. En algun moment de dolor o d’incertesa familiar les seves memòries vibren amb un clam de pregària necessitada:

 

… “Oh, Senyor! Tu ets el nostre refugi, no oblidis la teva bondat i recorda’t de tots nosaltres!” 

 

nadal.jpg  Ella sempre confiada i optimista. Prova d’això, i així conclouré aquest apartat de les seves memòries, tot portant a consideració el que va escriure en un de tants Nadals:

 

… “El nostre petit pessebre el tenim sobre la Tele. Aquest any és un tros de coco que ens fa sentir infants una vegada a l’any. El vaig pintar de porpra. També tenim en un racó l’arbre de Noel que em recorda altres Nadals ja molt llunyans. La nit de Nadal no hi falta mai el “Stille Nacht, Heilige Nacht”, la cançó que ha donat la volta al món. Jesús és nat…! I tant de bo que a casa es deixi sentir durant tot l’any amb la seva gràcia perquè hi hagi pau i salut… Ara, en deixar darrera un any més, no vull pensar en les coses desagradables i tristes. Vull recordar tot allò que ens ha satisfet…, però entre tristeses i alegries escric un vers que vaig llegir d’una poetessa i que diu així:

 

“El Nadal volem fer etern.

Pau als homes de la terra!

Volem fer guerra a la guerra,

volem flors enmig de l’hivern!”

 

… Ja som a l’any nou i Déu vulgui que transcorri tranquil. Que tinguem pau, salut i, per a tota la família, que la gràcia de Déu sigui amb nosaltres… “.

 

 3. UNA VIDA, UNA PERSONA , UNA MARE

 

pincel.jpg  I ja per acabar, després de tota aquesta dissertació de benvinguda a tots els presents -primer- i d’espigolar alguns textos de les seves Memòries -després-, no puc pas deixar el discurs incomplet sense pintar jo també, i des del meu angle de visió, com veig a la meva mare. Unes pinzellades, doncs, que també les meves germanes i tots els de casa hi estaran d’acord:

 

1916.jpg  Una dona que ha sabut estar sempre al seu lloc…

 

1920.jpg  Una dona que ha conservat una religiositat a tota prova…

 

1928-02.jpg  Una dona que ha irradiat pau i serenor…

 

1933.jpg  Una dona que ha adquirit la saviesa escoltant, comprenent i estimant…

 

1943.jpg  Una dona del segle passat que s’ha sabut adaptar als temps moderns…

 

1952.jpg  Una dona que sempre ha obert la mà al necessitat i s’ha distingit pel seu consell valuós…

 

1955.jpg  Una dona que encara té posats els seus ulls al vaivé de la casa i s’interessa per les coses del món…

 

1960.jpg  Una dona sàvia, prudent, modesta, atenta, plena de força i de discreció…

 

1970.jpg  Una dona que ha perseverat en l’esperança contra qualsevol desencís…

 

Foto0060.jpg  Una dona que ha viscut els esdeveniments luctuosos amb equilibri i conformitat…

 

foto 1178c.jpg  Una dona que ha plasmat en els seus quadres a l’oli tota la vigoria de la seva força interior, el color dels mil tons de la natura i el traç decidit dels seus objectius a assolir…

 

mare [1600x1200].jpg  Una dona forta com la del llibre del Proverbis que “va vestida amb honor i dignitat, que se’n riu del dia de demà, que parla amb sensatesa i que els seus llavis encara instrueixen dolçament…”.

                                                IMG_2989.JPG

corona.jpg  Amb ella i amb tots i totes, coronada amb la corona dels qui avui som aquí, la felicitem ben cordialment amb una flor i una dedicatòria com el millor regal simbòlic i viu i amb ella ens alegrem pel seu segle de vida o, millor dir, brindem pel capteniment de tota la seva vida viscuda durant més de cent anys…!!!

 

Per molts més anys, mare…!!!

 

Barcelona / Viladrau, 8 d’agost de 2010

Abril 18, 2010

ROSES I LLIBRES…

Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 12:45 pm

6libro_y_rosa[3.jpg  DE ROSES I LLIBRES…  flecha-derecha.png  En pulsar cada foto s’obre un video que cal optimizar…

 primavera3.jpg jordi1.jpg primavera2.jpg     Al bell mig de la primavera el calendari anual ens assenyala el patró de Catalunya -Sant Jordi- i ens torna a recordar, amb el seu esplendor popular i mediàtic, que la cultura en forma de llibre i la tendresa feta rosa, esdevenen uns companys de viatge amables de conrear…

                  libro1.gif libro2.jpg libro3.jpg  LLIBRES TOT L’ANY PER OBRIR-NOS AL MÓN I FER TREBALLAR EL CAP…

                  rosa3.jpg rosa2.jpg rosa1.jpg  ROSES PERFUMADES PER DESVETLLAR ELS SENTIMENTS I AMOROSIR ELS CORS…

primavera20-03-09025.JPG montserrat2.JPG xxxx.jpg  I uns dies més enllà - cal també recordar-ho- la previsió d’una excursió esforçada cap a la màgica muntanya per celebrar la patrona de Catalunya i el record tradicional -amb el respecte degut a totes les creences o increences religioses- de la Mare de Déu de Montserrat.

xxaabb.jpg catalunya1.jpg jordi2.JPG  En un breu període de temps, comprés entre els dies 23 i 27 d’abril, dues festes identifiquen, doncs, el nostre col·lectiu. Plau que en un país petit, però fort com el nostre, es disposi d’uns referents propis -diguem-ne també signes d’identitat- que ens ajudin a navegar sense por de perdre el nord i mantenir-nos amatents per retrobar llegendes, sentiments, llibres i més llibres, roses vermelles i de tot color, festa al carrer, pelegrinatge, enamoraments i sentit de pertanyença.

DIADA DE SANT JORDI

libro6.png rosa_st_jordi.gif libro5.jpg    Una jornada esplèndida que s’esmuny per entre tots els racons de Catalunya i que mena també cap el record de l’origen del Dia del llibre que va començar a celebrar-se el 7 d’octubre de 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes, a instàncies de l’escriptor valencià, establert a Barcelona -Vicenç Clavell-, que el va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de la Ciutat Comtal. Llibres per desvetllar la imaginació, reflexionar i recórrer la història de la vida.

DIADA DE SANT JORDI

rosa7.jpg rosa_st_jordi.gif rosa5.jpg  També una jornada de flors, terra la nostra que es vesteix de roses que donen un caire alegre, festiu i perfumat a la celebració de cada any. Commemoració festiva la del 23 d’abril. Recordança d’un màrtir del segle IV d.C., de nom Jordi -que en grec significa llaurador o pagès- de veneració i popularitat universal en el món cristià. Viatjant arreu del món trobem la figura de Sant Jordi en escultures, pintures, monedes, segells, banderes, joies, vestits, rajoles, mobles, ceràmica, peces d’orfebreria, brodats, miniatures i en persones que se’n diuen. Felicitats! Roses per resplendir colors, suscitar perfums i estrènyer els llaços de l’estimació.

MIRANT ENRERA, VIVINT EL PRESENT, ESCATINT EL FUTUR

reloj.jpg    En celebrar la festa de Sant Jordi és obligat girar els ulls al passat per viure el present i escatir el futur.

jocs_florals1.gif    Vull destacar de forma preeminent aquells “Jocs Florals” de l’escola perquè la nostra mirada giri cap a aquell concurs poètic anual instituït a Tolosa de Llenguadoc al 1323 per un grup de poetes desitjosos de mantenir les tradicions líriques. Aquest grup, anomenat inicialment “Consistori de la Gaia Ciència”, resulta ser la societat catalana més antiga coneguda. A l’any 1393 el rei Joan I instituí la festa de la “Gaia Ciència” a Barcelona.

rosavientos.bmp    Deixant de banda els esdeveniments luctuosos que sota el pas de les centúries estroncaren tantes llibertats, aquell certamen literari instituït el 1393, amb la voluntat de restablir els “Jocs de la Gaia Ciència”, la ciutat de Barcelona els restaurà el 1859, tot i que celebrats prou anys, els “Jocs Florals” hagueren de convocar-se durant dècades privadament o a l’exili, per renéixer, finalment, a l’any 1978 posant de manifest a la rosa del quatre vents els lemes de la seva convocatòria:

              LA PÀTRIA

           bandera.jpg    El país del pares, el lloc de la naixença o de la vivència volguda, la contrada d’origen, la creació de cada generació, la conquesta contínua…

                  LA FE

           2manos.jpg    La fidelitat, el convenciment íntim, la paraula donada, la perseverança, l’autenticitat, l’honorabilitat, la confiança merescuda…

                  L’AMOR

           manos-exfoliante.jpg    L’afecció profunda, l’adhesió intensa, el desig i l’interès, l’atenció afectuosa, la voluntat d’unió, l’objecte d’estimació…

QUANTS RECORDS DE LA “MARCA ADOLESCENT” ENFRONT DE “LA MARCA MADURESA”

jocsflorals01.jpg    Han passat molts anys que alumnes i professors celebràvem una festa a l’escola i que les noves generacions segueixen celebrant fent-la, generalment, en la Diada de Sant Jordi…

poesiacatalana.jpg    … eren els nostres “Jocs Florals”. Una festa en què una presència notable d’alumnes, artífexs de produccions assuejades per la màgia creativa d’una construcció literària, esbatanaven les finestres del seu món interior i exterior, en una participació magnífica tant en vers com en prosa poètica o senzillament en prosa ben estructurada.

joscsflorals02.gif    La temàtica de “marca adolescent” d’aquell temps ja pretèrit (pensaments, sentiments i realitats fruit de les pròpies percepcions del moment sobre la vida i la mort, la pau i la destrucció, l’amor i el desencís…) cadascú/na la segueix escrivint avui en el llibre de la seva vida personal -entre tristeses i angoixes, amb goigs i esperances-, però amb la “marca maduresa” del moment present.

libro1.jpg libros2.jpg libros3.jpg libros4.jpg libros5.jpg libros6.jpg Libros electrónicos 1.jpg  llibres.jpg

LLIBRES TOT L’ANY PER OBRIR-NOS AL MÓN I FER TREBALLAR EL CAP…

rosamarilla.jpg rosa morada.jpg rosablanca.jpg La Rosa azul.jpg rosanaranja2.jpg rosarosa.jpg rosas-rojas.jpg assorted-roses.jpg

ROSES PERFUMADES PER DESVETLLAR ELS SENTIMENTS I AMOROSIR ELS CORS…

                                           

                                      Felicitats a tothom en la Diada de Sant Jordi…!!!   6libro_y_rosa[3.jpg

flecha-derecha.png   REPERTORI DE VIDEOS MÚSICO-LITERARIS INSERTATS EN CADASCUNA DE LES FOTOS…

1. Joan Manel Serrat. “Paraules d’amor” / 2. Popular catalana. “El cant dels ocells”. Pau Casals / 3. De passeig durant la Diada de Sant Jordi. Catalunya. / 4. Joan Manel Serrat. “Cancó de matinada” / 5. Raimon. “Veles e vents” (AusiàsMarch). / 6. Miquel Martí I Pol. “El poble”. / 7. Salvador Espriu. “He mirat aquesta terra”. / 8. Guillermina Mota. “Màgia”. / 9. Sardana. “La santa espina”.

10. Lluís Llach. “Viatge a Ítaca”. / 11. Parc natural de la muntanya de Montserrat. / 12. El Virolai: “Rosa d’abril, morena de la serra…”. / 13. El Monestir benedictí de Montserrat. / 14. Escolania de Montserrat. / 15. Imatges de Catalunya. /  16. La llegenda de Sant Jordi (I). Llengua anglesa. / 17. Josep Carner. “Aigües de la primavera”. / 18. La llegenda de Sant Jordi (II). Llengua castellana. / 19. Joan Salvat-Papaseït. “Res no és mesquí”.

20. Els Pets. “No n’hi ha prou en ser català”. / 21. La llegenda de Sant Jordi (III). Llengua catalana. / 22. Lax’n ‘ Busto. “T’estimo molt…”. / 23. Sobre el Comte Guifré el Pelós. / 24. Què és Catalunya? / 25. Barcelona 1900. / 26. Himne Nacional de Catalunya. “Els segadors”. / 27. Himne de l’Orfeó Català. “El cant de la senyera”. / 28. Discurs de Pau Casals a les Nacions Unides: “Jo sóc català…”. / 29. L’estrella del dia de Sant Jordi: “La novel·la”.

30. Antologia de “poesia catalana”. / 31. El “teatre català” al servei del públic. / 32. Montserrat Caballé / Freddie Mercury. “Barcelona”. / 33. El conjunt de Sau. “El tren de mitjanit”. / 34. Sopa de cabra. “Camins”. / 35. Maria del Mar Bonet. “El país secret”. / 36. Gerard Quintana. “Barcelona en colors”. / 37. Cris Juanico. “Suament em mata aquella cançó”. / 38. Rolando Villazón, des del gran teatre del Liceu de BCN canta: “Rosó”. / 39. Whiskyn’s. “No tornaran”.

40. Menaix a Truà. “No hi ha ningú com tu”. / 41. Gossos. “No tinguis por”. / 42. Obrint pas. “Som” (lletra de Martí i Pol). / 43. La Trinca. “Com el Far-West no hi ha res”. / 44. Pau Riba. “Simfonia número dos”. / 45. Jaume Sisa. “Qualsevol nit pot sortir el sol”. / 46. Quico Pi de la Serra / Joan Manel Serrat. “El meu carrer”. / 47. Josep Carreras / Jaume Aragall. “L’emigrant”. / 48. Lax’n ‘ Busto. “T’estimo molt…”. / 49. Joan Manel Serrat. D’un temps i d’un país: “Anirem tots cap al cel…”.

Diciembre 15, 2009

NADAL 2009-ANY NOU 2010 / NAVIDAD 2009-AÑO NUEVO 2010 / WEIHNACHTEN 2009- NEUES JAHR 2010

Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 10:08 am

Senal-Flecha-Derecha.jpg    En prémer qualsevol imatge o fotografia, s’obre un enllaç amb un video nadalenc musicat.

Senal-Flecha-Derecha.jpg    Al pulsar cualquier imagen o fotografía, se abre un enlace con un vídeo navideño musicado.

Senal-Flecha-Derecha.jpg    Beim Klicken auf die einzelnen Bilder startet ein Video mit Weihnachten Musik.

maxi-01.JPG  

Una muntanya de la nostra terra, amb el  Pedraforca nevat.

Un poblet encimbellat i amb un campanar, ben emboirat.

Una camí de carro que s’obre pas entre l’herba humida.

Una casa de pagès amb una xemeneia fumejant…

                                                               … Potser una imatge figurativa d’aquella mítica cova de Betlem?

naix 01.jpg adorno-navidad-3-rama-de-acebo-detalle.jpg

Una pintura a l’oli de la nostra mare i àvia.

Un tros de pessebre perfectament emmarcat.

paisajenadal.jpg nacimiento 02.jpg

El temps ens ha portat fins al darrer full del calendari.

Desembre i Nadal: una festa anyal que ens humanitza.

Una dia de l’any que ens recorda els nostres lligams…

                                                                                               … i no només per un dia, sinó per a tots els dies de l’any!

naix 04.jpg nadal01.jpg naix 09.jpg nadales01.jpg

Us desitgen unes bones festes,

 

Miquel Àngel Bosch i Fridrin

Maria Eugènia Fàbregas i Minguell

i fills.

NADAL 2009 – BON ANY NOU 2010    Nadala 09 Cat2.pdf 

maxi-01.JPG

Una montaña de nuestra tierra, el Pedraforca nevado.

Un pueblecito con campanario, elevado y con neblina.

Un camino de carro que se abre entre la hierba húmeda.

Una casa de campo con una chimenea humeante….

                                                                                        ¿… Acaso una imagen figurativa de aquella mítica cueva de Belén?

pessebre01.jpg feliz-navidad.JPG

Una pintura al óleo de nuestra madre y abuela.

Un trozo de pesebre perfectamente encuadrado.

navidad01.jpg naixement 011.jpg

El tiempo nos ha guiado hasta la última hoja del calendario.

Diciembre y Navidad: una fiesta anual que nos humaniza.

Un día del año que nos recuerda nuestros vínculos…

                                                                                             ¡… y no sólo por un día, sinó para todos los días del año!

 

naix 05.jpg arbre01.jpg naix 08.jpg VILLANCICOS.JPG

Os desean unas felices fiestas,

 

Miquel Àngel Bosch Fridrin

Maria Eugènia Fàbregas Minguell

e hijos.

 

NAVIDAD 2009 – AÑO NUEVO 2010   Nadala 09 Cast2.pdf

maxi-01.JPG


Ein Berg unseres Landes, der verschneite Pedraforca.

Ein nebeliges Dörflein, aus dem ein hoher Glockenturm hochsteigt.

Ein Weg, der selbst seinen eigenen “Weg” durch das feuchte Gras sucht.

Ein Bauernhof mit einen rauchenden Schornstein…

                                                                … Ein figuratives Bild jener mythischen Krippe in Bethlehem vielleicht?

 

nacimiento 03.jpg adornos_navidenos_i.jpg

Eine Ölmalei unserer Mutter und Grobmutter.

Ein Krippenbild, das nun einen schönen Rahmen bekommt.

 

estrellas.jpg pessebre2.jpg

Die Zeit zeigt uns jetzt das letzte Kalenderbblatt.

Dezember und Weihnachtszeit: Ein jährliches Fest, das uns alle menschlicher macht.

Ein Tag im Jahr, das uns unsere Würzeln erinnert.

Dies muss jedoch nicht nur für einen einzigen Tag im Jahr gelten, sondern auch für alle Kalenderblätter!

naix 061.jpg navidad.jpg feliz-navidad.jpg villancicosxxxx.jpg   

Wir wünschen Euch schöne Festtage!

 

Miquel Àngel Bosch Fridrin,

Ma Eugènia Fàbregas Minguell,

Guifré und Mariazell.


WEIHNACHTEN 2009 – NEUES JAHR 2010 

comentario01.jpg    COMENTARI A LA FELICITACIÓ NADALENCA DE 2009

carta.jpg    En rebre d’un bon amic meu una carta i un article que parafraseja un dels sintagmes nominals de la felicitació nadalenca d’aquest any -“… la mítica cova de Belén”- i, per l’interès que pot suscitar la seva lectura, pujo en aquest espai informàtic l’elaboració de l’estudi investigat, a la vegada que en faig una valoració pròpia. I no solament de l’article en concret, sinó també de la personalitat del seu autor que, per altra banda, ha tingut l’amabilitat de proporcionar-me dos visionats en Powerpoint que, d’igual manera, il·lustren l’esdeveniment que es commemora. Tot i que des d’un angle de visió prou atrevit, però que, sortosament, difumina creences tradicionals no verificades científicament i que, en tot cas, s’atansen cap a nous horitzons més ajustats amb el tarannà crític i raonable de les persones que ens movem dins de la primera dècada del segle XXI.

punto.jpg     Respecte de l’article rebut, se m’ocorre aplicar-li’n alguns adjectius que, en tot cas, el dignifiquen: seriós per la bibliografia utilitzada, els enllaços d’internet escollits on hi comparteix posicions amb persones especialitzades i la constant referència als mètodes d’investigació històrico-científico; provocador per la seva originalitat insospitada i la novetat temàtica que es desprèn al llarg de tota la seva lectura; heterodox perquè s’aparta amb radicalitat de les postures del tot tradicionals i hagudes fins avui en primer terme respecte de creences religioses mantingudes intocables des de segles; seductor per la gran habilitat en suscitar una inquieta motivació i no satisfer-te del tot fins que hom n’arribi a saber més; esperonador perquè no et deixa gens indiferent i t’aboca a albirar nous plantejaments; plenament “radical”, amb la pretensió d’il·luminar les coses des d’una altra òptica per copsar un paisatge més autèntic, més profund, més humà, tot i que aquesta tasca suposi “donar un capgirell copernicà en aquest moment del segle XXI.

punto.jpg     Respecte del meu amic, deixant de banda moltes de les seves qualitats humanes, intel·lectuals i de bon fer, coneixent-lo com el conec i en la seva dèria d’estudiós fins a les causes últimes de les coses, diria que arriba a unes conclusions insospitades -tot i que mantingudes com a provisionals- mentrestant queda obert el procés o l’exercici d’una investigació científica i revisionista sobre algunes qüestions cabdals contingudes a la Bíblia. La seva única pretensió és buscar humilment aquella veritat il·luminada per l’objectivitat de les coses a través dels mètodes científics a l’abast i que, per sort, molts autors de renom n’aporten la seva contribució avui en dia. Però fent camí de recerca entre els marges de l’error i els de l’encert, així com entre les clarors i les foscúries pròpies de la limitació de la nostra vida.psicologia-y-navidad.jpg    En prémer la foto s’obrirà un video sobre L’ORIGEN I LA HISTÒRIA DEL NADAL

nadala02.gif    En prémer la foto s’obrirà un video sobre VULL CELEBRAR EL NADAL

Senal-Flecha-Derecha.jpg    EN TORNO A LA MITICA CUEVA DE BELEN.pdf

biblia.jpg    Vet ací un treball encuriosit i inicial que pretén donar resposta a una inquietud personal del seu autor per situar adequadament una recerca en què fóra molt interessant la participació -a través d’un diàleg sincer i/o comentaris escrits- a l’estil d’avui en els BLOC’S, per descobrir -en aquest cas concret- l’autenticitat del missatge cabdal que se celebra i assolir una base molt més sòlida dels elements que el conformen, malgrat les ombres i boires que el pas dels segles l’han aixoplugat. Un ventijol més fresc i pur caldrà que faci entrada a l’hivern del nostre temps, s’emporti les fulles marcides i nous brots esclatin en una primavera ben florida i lluminosa…
  


comentario01.jpg    COMENTARIO DE LA FELICITACIÓN DE NAVIDAD 2009

carta.jpg   He recibido de un buen amigo una carta y un artículo que comenta uno de los sintagmas nominales de la felicitación navideña de este año -“… la mítica cueva de Belén”- y, por el interés que puede suscitar su lectura, creo oportuno subir en este lugar informático la elaboración de este estudio de investigación, toda vez que yo mismo pretendo dejar constancia de mi propia valoración sobre todo ello. Y no solamente del artículo en cuestión, sino también de la personalidad de su autor que, por otro lado, ha tenido conmigo la amabilidad de proporcionarme dos visionados en Powerpoint que, igualmente, ilustran el acontecimiento que se conmemora. Aún cuando todo ello viene descrito desde un ángulo de visión que en su recorrido difumina muchas creencias tradicionales nunca hasta hoy verificadas y que, en todo caso, cabe orientarlas hacia otros horizontes más ajustados con el sentido crítico y razonable de las personas del siglo XXI.

   

punto.jpg    Respecto del artículo recibido, se me ocurre aplicarle algunos adjetivos que lo dignifiquen todavía más: es “serio” por la bibliografía utilizada, por los enlaces bajados de Internet donde comparte posiciones con personas especializadas y por la constante referencia a los métodos de investigación científica; se afirma como “provocativo” por su originalidad insospechada y por la novedad temática que se desprende de su lectura; aparece “heterodoxo” porque se aparta radicalmente de las posturas tradicionales mantenidas hasta el día de hoy, sobre aspectos religiosos, como claramente conservadoras e intocables; sigue una linea “seductora” por la gran habilidad de suscitar la motivación y no dejarte satisfecho del todo hasta llegar al final de su lectura para poder saber de todo ello mucho más; resulta “inquietante” porque no te deja indiferente y te obliga a enfocar con amplitud de miras nuevos plantamientos; se ofrece como totalmente “radical”, con la pretensión de iluminar las cosas desde otra óptica con la finalidad de otear un paisaje más auténtico, más profundo, más humano, aún cuando todo ello suponga “dar un salto copernicano en los albores del siglo XXI.

   

punto.jpg    Respecto de mi amigo, dejando aparte muchas de sus cualidades humanas, intelectuales y de buen proceder como persona, conociéndolo como le conozco y en su preocupación de estudioso hasta dar con las últimas causas de las cosas, yo diría que llega a conclusiones insospechadas -aunque provisionales- mientras deja abierto el proceso o el ejercicio de una investigación científica y revisionista sobre cuestiones importantes de la Biblia. Su única pretensión estriba en buscar humildemente aquella verdad iluminada por la objectividad de las cosas a través de la aplicación de los métodos científicos hoy posibles y que, por suerte, muchos autores aportan actualmente desde un estudio profundo. Ahora bien, intentando abrir camino entre los márgenes del error  y del acierto, así como entre las claridades y las oscuridades presentes en nuestra propia vida.arbol2.jpg     Al pulsar la foto se abrirá un vídeo sobre EL ORIGEN Y LA HISTORIA DE NAVIDAD

nadala02.gif      Al pulsar la foto se abrirá un vídeo sobre QUIERO CELEBRAR LA NAVIDAD


Senal-Flecha-Derecha.jpg    EN TORNO A LA MITICA CUEVA DE BELEN.pdf

   

    

biblia1.jpg      He aquí, pues, un trabajo inicial y curioso que pretende dar respuesta a una inquietud personal de su autor para situar adecuadamente una búsqueda en la que fuera interesante también la participación -a través de un diálogo y/o de los comentarios escritos al estilo de los BLOG’S-, para ir descubriendo la autenticidad del mensaje central que se celebra y para obtener una base mucho más sólida de los elementos que lo configuran, a pesar de las sombras y las nieblas que el paso del tiempo ha oscurecido. Es preciso que un viento más fresco y puro haga entrada en el invierno de nuestros días que arrastre las hojas secas del otoño para que una primavera luminosa y florida pueda abrir nuevos brotes…

concert121.jpg CONCERT DE NADAL  concert06.jpg CONCIERTO NAVIDEÑO  concert14.jpg  A CHRISTMAS FESTIVAL

concert11.gif  concert09.jpg  concer11.jpg  concert081.jpg  concert07.jpg  concert16.jpg

concert02.jpg   concert04.jpg  concert10.jpg  concert15.jpg  concert01.jpg  concert13.jpg


Septiembre 10, 2009

D’UN VIATGE A SICÍLIA…

Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 11:59 am

1. SICÍLIA, PERLA DEL MEDITERRANI I CRUÏLLA DE CULTURES… L’ILLA
A banda de les platges turístiques de Taormina i els misteris de la Cosa Nostra, Sicília, l’illa més gran del Mediterrani, ofereix una gran diversitat cultural a causa de les nombroses onades d’ocupació que ha conegut al llarg de la seva història. A la bella Sicília perviuen en la llengua, els costums, la cuina i la religiositat, restes de cultura grega, romana, bizantina, musulmana, normanda, angevina, aragonesa i catalana, entre d’altres. Totes han deixat les seves marques, empremtes arquitectòniques i obres mestres d’art, tot transformant aquesta illa en un museu a l’aire lliure únic al món.

fletxa verda.jpg   Premeu la fotografia / imatge de la plana i accedireu a un mosaic esplèndid de les Capitals de província de l’illa siciliana. Si seguiu pulsant qualssevol de les fotografies obertes, us apareixerà una presentació en format diapositives que podreu gestionar personalment i/o automàtica.

D’UN VIATGE A SICÍLIA… L’ILLA (I)

punt vermell.jpg  Però, endinsem-nos-hi una mica més i premeu aquesta icona  images.jpg

2. SICÍLIA, PERLA DEL MEDITERRANI I CRUÏLLA DE CULTURES…PALERM
Palerm és la capital siciliana, un centre històric ric i interessant en què hi sobresurt la imponent Catedral (1184) que amb el pas del temps ha adquirit una gran varietat d’estils arquitectònics. En el seu interior hi descansen les tombes d’Enric IV, Frederic II i Constança d’Aragó. A Palerm s’hi pot visitar el magnífic Palau Reial (segleIX) construït sobre les restes d’un temple púnic i romà on cal destacar-hi la Capella palatina. Un edifici de clara influència islàmica acull l’església cristiana de Sant Giovanni Eremiti i en l’església dels Caputxins es poden visitar despulles de cadàvers. Contrasten grans avingudes i jardins amb carrers sinuosos i estrets que es perden en el temps, tot destacant el barri mercader de la Vucciria. Som-hi, doncs!

fletxa verda.jpg  Premeu la fotografia / imatge de la plana i accedireu a un mosaic esplèndid de Palerm, la capital de Sicília. Si seguiu pulsant qualssevol de les fotografies obertes, us apareixerà una presentació en format diapositives que podreu gestionar personalment i/o automàtica.

D’UN VIATGE A SICÍLIA… PALERM, LA CAPITAL (I)

punt vermell.jpg   Comencem per la Capital de Sicília i gaudim de la ciutat tot prement la fotografia  images.jpg

3. SICÍLIA, PERLA DEL MEDITERRANI I CRUÏLLA DE CULTURES… MONREALE
A Monreale, que és una localitat veïna a Palerm, es divisa una esplèndida vista sobre la coneguda Conca d’Or i, sobretot, cal ressaltar-hi la seva esplendorosa Catedral (1174), construïda per ordre de Guillem II, revestida d’uns riquíssims i molt espectaculars mosaics bizantins dels segles XII i XIII, únics a tota l’illa. Hi descobrim també un meravellós claustre benedictí envoltat de 228 columnes riques i capriciosament esculpides amb motius evangèlics, medievals i d’altres.
fletxa verda.jpg   Premeu la fotografia / imatge de la plana i accedireu a un mosaic esplèndid de Monreale, a prop de Palerm. Si seguiu pulsant qualssevol de les fotografies obertes, us apareixerà una presentació en format diapositives que podreu gestionar personalment i/o automàtica.

D’UN VIATGE A SICÍLIA… MONREALE, A PROP DE PALERM (III)

punt vermell.jpg   Una meravella de la humanitat n’és la Catedral i el Claustre d’aquesta població. Pulseu la figura  images.jpg

4. SICÍLIA, PERLA DEL MEDITERRANI I CRUÏLLA DE CULTURES… LA VALL DELS TEMPLES D’AGRIGENTO
De turisme per Sicília, en recórrer l’illa agradosament, no es pot deixar de fer una excursió a Agrigento. Una ciutat que molt bé podríem qualificar o definir d’arqueològica, presidida fonamentalment per la Vall dels Temples -Patrimoni de la Humanitat-, en què mitjançant una bona imaginació es pot copsar l’omnipresència dels déus, dignificats pel Temple de la Concòrdia, el millor paradigma conservat de tot el món hel·lènic. Runes arqueològiques, tombes, oliveres mil·lenàries i temples, que el pas del temps ha malmès prou en el seu aspecte físic, però que guarden tota la riquesa d’una civilització mil·lenària que s’estén de nord o sud i d’est a oest fins a la riba del mar Egeu, a la població de Port Empèdocles, on va néixer el filòsof dels quatre elements: l’aire, l’aigua, la terra i el foc!

fletxa verda.jpg  Premeu la fotografia / imatge de la plana i accedireu a un mosaic esplèndid d’Agrigento i de Porto Empèdocles. Si seguiu pulsant qualssevol de les fotografies obertes, us apareixerà una presentació en format diapositives que podreu gestionar personalment i/o automàtica.

D’UN VIATGE A SICÍLIA… LA VALL DELS TEMPLES D’AGRIGENTO (IV)

punt vermell.jpg   Vegeu l’espectacularitat de la “Vall dels Temples” d’Agrigento en prémer el ling  images.jpg

5. SICÍLIA, PERLA DEL MEDITERRANI I CRUÏLLA DE CULTURES… VILLA CASALE DE PIAZZA ARMERINA
Quan hom s’endinsa a l’interior es troba el poble de Piazza Armerina, considerat com el centre geogràfic de l’illa. És en aquest lloc on es descobreix l’empremta més evident del pas de la civilització romana a Sicília. Però per comprovar-ho cal desplaçar-se a la Villa Casale que, amb una extensió de 3.500 metres quadrats, la UNESCO ha declarat com a Patrimoni de la Humanitat les escenes de la vida diària que pavimenten les quaranta estances de la vil·la, encara dins d’un procés de treball i de descobriment. Anem-hi, doncs!

fletxa verda.jpg  Premeu la fotografia / imatge de la plana i accedireu a un mosaic esplèndid de Piazza Armerina i la Vil·la de Casale. Si seguiu pulsant qualssevol de les fotografies obertes, us apareixerà una presentació en format diapositives que podreu gestionar personalment i/o automàtica.

D’UN VIATGE A SICÍLIA… VILLA CASALE DE PIAZZA ARMERINA (V)

punt vermell.jpg   A la Vil·la Casale de P. Armerina hi farem dues visites. Premeu primer aquí  images.jpg  després ací  images.jpg

6. SICÍLIA, PERLA DEL MEDITERRANI I CRUÏLLA DE CULTURES… L’ETNA
L’Etna és una gran atracció turística de l’illa. Amb 3345 m d’alçada, la primera erupció registrada data del 1500 aC. Les més virulentes han estat les del 122 aC, 1669 dC -que destruí la ciutat de Catània- i les de 1787 i 1928. Les darreres 1983 i 1985, 2001 i 2002. Es puja amb autocar fins al telefèric que et porta als 2500 m i, des d’allí -amb vehicles tot terreny-, fins als 2900 m. Amb els guies es pot recórrer una zona on es comprova l’activitat del volcà. En trepitjar-lo hom orienta el pensament cap a l’antiguitat quan el volcà era concebut com un monstre o et ve a la memòria la inspiració dels mites de Tifeu (Píndar) i els dels Cíclops (Homer). Ara els sicilians entenen el volcà més com un amic que un element pertorbador, sigui pels beneficis econòmics que reporta, sigui per la fertilitat que produeix o per la importància dels estudis dels vulcanòlegs arreu del món. Ens hi endinsem de pujada…?

fletxa verda.jpg  Premeu la fotografia / imatge de la plana i accedireu a un mosaic esplèndid de l’Etna. Si seguiu pulsant qualssevol de les fotografies obertes, us apareixerà una presentació en format diapositives que podreu gestionar personalment i/o automàtica.

D’UN VIATGE A SICÍLIA… L’ETNA (VI)

punt vermell.jpg    El volcà Etna, terrible en desplegar la seva força i pacífic dormit. Contempleu-ho en pulsar això  images.jpg

7. SICÍLIA, PERLA DEL MEDITERRANI I CRUÏLLA DE CULTURES… TAORMINA
Taormina és una ciutat ubicada a la costa nord-oriental de l’illa i en un promontori on s’assenta tot el burg antic, amb carrerons sinuosos i empedrats que han conservat tot l’entremat medieval. L a seva extraordinària situació convida a contemplar la bellesa del mar Jònic i l’aterridor Etna, tant de dia com de nit i en qualsevol estació de l’any, des dels vestigis de la seva història mil·lenària amb el famós teatre grec reconstruït pels romans. Taormina és acollidora i festiva ensems i atès que qui no hi ha estat no se’n pot fer càrrec de la seva espectacularitat, cal mostrar-ne virtualment unes vistes que mai superaran la realitat de la població i el seu entorn…

fletxa verda.jpg  Premeu la fotografia / imatge de la plana i accedireu a un mosaic esplèndid de Taormina. Si seguiu pulsant qualssevol de les fotografies obertes, us apareixerà una presentació en format diapositives que podreu gestionar personalment i/o automàtica.

D’UN VIATGE A SICÍLIA…TAORMINA (VII)

punt vermell.jpg    Taormina. Un poblet turístic d’una gran bellesa i amb una història mil·lenària. Pugem-hi tot clicant images.jpg

8. SICÍLIA, PERLA DEL MEDITERRANI I CRUÏLLA DE CULTURES… SIRACUSA
Tot seguint el litoral oriental -des de Catània- s’arriba a la mil·lenària ciutat de Siracusa, fundada pels grecs l’any 734 aC. Considerada la més bella ciutat del món grec, fou ocupada per grecs, romans, bizantins, àrabs, normands, pobles germànics, catalans i, finalment, pels borbons. La visita, doncs, resta obligada: el seu magnífic centre històric -presidit pel Port d’Ortigia- des d’on neix la zona monumental i a on s’hi troben elegants places i pintorescos carrerons que aboquen al mar, destacant molt especialment el Temple d’Apol·lo, la màgica Font d’Aretusa i el Temple de Minerva, l’actual Catedral. També cal desplaçar-se al barri arqueològic, una veritable joia, en què hi sobresurten l’amfiteatre romà, el teatre grec i l’”Orella de Dionís”. Tot molt interessant culturalment. Vegem-ho a poc a poc!

fletxa verda.jpg  Premeu la fotografia / imatge de la plana i accedireu a un mosaic esplèndid de Siracusa. Si seguiu pulsant qualssevol de les fotografies obertes, us apareixerà una presentació en format diapositives que podreu gestionar personalment i/o automàtica.

DE UN VIATGE A SICÍLIA… SIRACUSA (VIII)

punt vermell.jpg    La capital de la Magna Grecia, Siracusa! Cal que, per fer-vos una idea cabdal, premeu tot seguit  images.jpg

9. SICÍLIA, PERLA DEL MEDITERRANI I CRUÏLLA DE CULTURES… CATÀNIA
Catània és la segona ciutat de l’illa. Una de les primeres colònies de la Magna Grècia que fou destruïda violentament per l’Etna el 1693 i reconstruïda posteriorment. Al centre de la ciutat hi trobem la fastuosa Catedral de Santa Àgata (segle IX), la plaça de la Catedral amb la famosa escultura de l’elefant en pedra làvica, símbol de la ciutat. Tot passejant es pot descobrir el barri barroc esquitxat de senyorívols palaus del segle XVIII i encisadores esglésies com la de Sant Giuliano, obra de l’insigne arquitecte Vaccarini (impulsor de la reconstrucció de la ciutat després del terratrèmol), o el castell Ursino, obra de l’època dels normands. En aquesta ciutat hi férem uns dies d’estada a l’”Hotel Katane Palace”. Confortable i recomanable!

fletxa verda.jpg Premeu la fotografia / imatge de la plana i accedireu a un mosaic esplèndid de Catània. Si seguiu pulsant qualssevol de les fotografies obertes, us apareixerà una presentació en format diapositives que podreu gestionar personalment i/o automàtica.

D’UN VIATGE A SICÍLIA… CATÀNIA (IX)

punt vermell.jpg   Catània, ahir i avui. Per comprovar-ho pulseu el quadre  images.jpg

Diciembre 24, 2008

EN EL NADAL DE 2008

Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 6:49 pm

 DSC00012.JPG

 DSC00016.JPG   La portada de la felicitació d’enguany us ofereix una pintura a l’oli, realització artística de llur mare i àvia -Rosa Fridrin-, interpretació personal d’una aquarel·la original del paisatgista reusenc Ceferí Olivé. Una estampa nevada d’una casa pairal de la nostra terra que hem escollit per a aquest Nadal de 2008, amb la intenció de presentar un suggestiu racó, com a retall d’un pessebre nadalenc…

biblia01.jpg   I atès que el contingut de la Bíblia -considerada pels creients Paraula de Déu- fou escrita per homes i a la manera nostra, cal que l’intèrpret de la qual no perdi el rumb que li’n facilita la crítica i la investigació científiques per tal de poder esclarir amb exactitud i pulcritud tot allò que pretengueren de significar els seus autors en el marc de la intencionalitat global del seu missatge. Així doncs, en extraure qualssevol passatges de la Bíblia, cal parar compte -entre altres coses i des de l’interval temporal de mil·lennis- del següent: la història evolutiva de la redacció i de la tradició de cadascun dels llibres que la composen, l’exuberància i varietat de gèneres literaris utilitzats, les circumstàncies concretes del temps en què foren escrits, les condicions i les necessitats socials d’un moment determinat i el tipus de coneixements científics a l’abast d’aquelles persones que deixaren a la nostra consideració uns textos que, sigui quina en sigui la seva ajustada o precisa objectivitat narrativa, segueixen interpel·lant a la humanitat tot demanant-nos una resposta personal.
 

biblia031.jpg   Des d’aquest angle de visió exposat, i a través de la prosa literària dels textos escollits enguany, us fem a mans la nostra nadala tradicional. Així, doncs, vet aquí un Nadal més en el calendari de la nostra vida i una ocasió preferent per apropar-nos a les persones que, en el nostre recorregut, trobem trescant pels camins del nostre més o menys ordenat pessebre personal, mentrestant fem via -diguem-ho poèticament i simbòlica- cap a la cova de Betlem…
 

Tant de bo que en el nostre traginar de cada dia, durant el Nadal de tots els mesos de l’any, siguem capaços de:
 

finestra01.jpg   Esbatanar les finestres del cor als més propers de casa nostra i a les persones conegudes o de més lluny, en contrast amb les portes barrades que l’evangelista detalla en deixar constància escrita que “quan es compliren els dies i va néixer el seu fill primogènit ells no trobaren cap lloc on hostatjar-se” (Lluc 2, 6-7).
 

sorpresa01.jpg   Auscultar el sentit de la vida i atendre el signe dels esdeveniments, per sorprenents que siguin, d’igual manera que aquella “veu inesperada i  escoltada pels pastors al ras de la nit” (Lluc 2, 8-13), sense que el batibull de les moltes demandes i urgències superficials ens impedeixin de negligir el capteniment del nostre bon tarannà.
 

cami03.jpg   Posar-se en camí i seguir amb confiança l’estel rutilant per no perdre mai el nord de la rosa dels vents ni deixar-se ofuscar per lluminàries banals, com ho feren aquells personatges fantàstics, savis d’Orient, els quals “van entrar, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es postraren a terra i el van adorar” (Mateu 2, 1-10).
 

Amb la nostra més cordial felicitació nadalenca i el desig d’un nou any -el 2009 de la nostra història- esperançador i fructífer.
 

Miquel Àngel Bosch Fridrin,
Maria Eugènia Fàbregas Minguell
i fills
 

DSC00014.JPG   Barcelona, Nadal de 2008.

 DSC00012.JPG 

DSC00016.JPG   La portada de la felicitació d’enguany us ofereix una pintura a l’oli, realització artística de llur mare i àvia -Rosa Fridrin-, interpretació personal d’una aquarel·la original del paisatgista reusenc Ceferí Olivé. Una estampa nevada d’una casa pairal de la nostra terra que hem escollit per a aquest Nadal de 2008, amb la intenció de presentar un suggestiu racó, com a retall d’un pessebre nadalenc…

biblia03.jpg   Y como quiera que el contenido de la Biblia -considerada por los creyentes Palabra de Dios- fue escrita por hombre y a nuestra manera, es necesario que su intérprete no pierda el rumbo que le facilita la crítica y la investigación científicas para poder clarificar con exactitud y pulcritud todo aquello que pretendieron significar sus autores en el marco de la intencionalidad global de su mensaje. De tal manera que importa sobremanera, al escoger cualquiera de los pasajes de la Biblia -entre otras cosas y desde el intervalo temporal de milenios- tener en cuenta lo siguiente: la historia evolutiva de la redacción y de la tradición de cada uno de los libros que la componen, la exuberancia y variedad  de géneros literarios utilizados, las circunstancias concretas del tiempo con que fueron escritos, las condiciones y las necesidades sociales de un momento determinado de la historia, así como los precarios conocimientos científicos de aquellas personas que dejaron a nuestra consideración unos textos que, sea cual fuere su ajustada o precisa objetividad narrativa, siguen interpelando pidiéndonos una respuesta personal.
 
biblia011.jpg   Desde este ángulo de visión expuesto, y a través de la prosa literaria de los textos que hemos escogido este año, os llega puntual nuestra tradicional felicitación navideña. Así pues, he aquí una Navidad más en el calendario de nuestra vida y una ocasión preferente para acercarnos a las personas que, en nuestro recorrido, encontramos afanosas por los caminos de nuestro más o menos ordenado belén personal, mientras nos dirigimos -digámoslo simbólica y poéticamente- hacia la cueva de Belén…
 

Ojalá que en nuestro cometido diario, durante la Navidad de todos los meses del año, seamos capaces de:


 
 finestra02.jpg
   Abrir las ventanas del corazón a los más próximos de nuestra familia y a las personas conocidas o incluso lejanas, en contraste con las puertas cerradas que expresa el evangelista al dejar constancia escrita que “cuando llegó el tiempo del parto y dio a luz a su hijo primogénito, ellos no encontraron sitio en la posada” (Lc. 2, 6-7).
sorpresa04.jpg   Auscultar el sentido de la vida y atender el signo de los acontecimientos, por sorprendentes que sean, al igual que aquella “voz inesperada y escuchada por los pastores en la intemperie de la noche” (Lc. 2, 8-13), sin que el ajetreo de las solicitudes y urgencias superficiales nos impidan mostrar la actitud de un buen proceder.
 

cami04.jpg   Ponernos en camino y seguir con confianza la estrella resplandeciente para no perder el norte de la rosa de los vientos ni dejarse ofuscar por luminarias banales, de la misma manera que aquellos personajes fantásticos, sabios de Oriente, quienes “entraron, vieron al niño con María, su madre, se postraron en tierra y lo adoraron” (Mt. 2, 1-10).

Con nuestra más cordial felicitación navideña y con el deseo de un  nuevo año -el 2009 de nuestra historia- esperanzador y fructífero.
 

Miquel Àngel Bosch Fridrin
Maria Eugènia Fàbregas Minguell
e hijos.
 

DSC00014.JPG   Barcelona, Navidad de 2008

 

 

 

  

   

 

Septiembre 20, 2008

IV ENCUENTRO DON BOSCO / COMPAÑEROS DE CURSO / PROMOCIÓN 1957-1958

Guardado en: Uncategorized — mabosch @ 9:03 am


GRUP-01.jpg

PRESENTACIÓN Y ORGANIZACIÓN

¡Buenos días! La comisión organizadora ha tenido a bien establecer lo siguiente:

Pep Mascaró-Secció Trobada03.jpg   - Que sea Pep Mascaró quien dirija la estructura o el esqueleto de la orden del día a lo largo de toda la jornada, función que realizará minuciosamente y con la simpatía que le caracteriza y conserva…

Luis Alvarez-Secció Trobada01.jpg   - Que sea Luis Álvarez el que introduzca el visionado en PowerPoint, verdadero corazón del presente Encuentro…

Miquel Ã�ngel Bosch.jpg   - Que sea un servidor aquel que inicie con unas palabras la convocatoria, con el encargo de “Esto brevis et placebis”. Pero aprovechando la libertad que siempre me concedo, y presuponiendo la condescendencia de todos los presentes, al final se verá a cuánto asciende el grado de obediencia debida: como aquella del “tamquam cadaver” de San Ignacio de Loyola, como la de Don Bosco “a imagen de un pañuelo” o ninguna. De entrada, he escrito todo lo que tengo que decir para no pasarme de la raya y sólo yo sé la duración de mi intervención que espero sea del agrado de todos. Así, pues, ¡paciencia! Y con el mejor ánimo posible creedme que mis primeras palabras son de bienvenida y agradecimiento a todos por haber hecho posible este nuevo IV Encuentro: sin alumnos no hay escuela y sin participantes no hay encuentro por más profesores u organizadores que haya en el proyecto.

pantalla2.jpg   Mi intención era proyectar el revoltijo de pensamientos que tengo esparcidos en esta comunicación en la gran pantalla que tenéis delante de vuestros ojos, vía Internet, y a través del espacio WEB que tengo contratado, para hacer más amena y menos pesada mi intervención. ¡Una imagen vale mil palabras! Pero no todos los avances técnico-informáticos han subido plenamente hasta esta cumbre salesiana y sólo es posible que vaya recitando, al compás de la lectura que me ofrece la pequeña pantalla del ordenador portátil, sostenido en este atril -antaño soporte de voluminosos misales- lo que yo personalmente he escrito y otros han comunicado en sus cartas. ¡Ah!, y con una observación importante: que si se nos va la luz, el portátil tiene batería; pero que si ésta también nos falla, llevo impreso, por precaución, todo el discurso y, en resumidas cuentas, pase lo que pase, el orden de los factores no va a alterar en absoluto el producto. Ahora bien, quien por la noche no tenga bastante con lo oído y quiera recordar todo lo dicho, basta que abra su ordenador, que se conecte a Internet en su casa y con pulsar http://bloc.mabosch.info entrará de nuevo en un suave sopor que le inducirá un profundo y calmado sueño para atenuar las emociones del día…

TIEMPOS QUE FUERON Y IV ENCUENTRO

BCN021.jpgTIB03.jpgBCN03.jpgTIB021.jpgBCN02.jpgTIB04.jpgBCN011.jpgtib22.jpg

IV Encuentro D. Bosco. Y este año en el marco incomparable del Tibidabo -en donde los recuerdos de los años comprendidos entre la preadolescencia y la juventud de casi la mayoría de todos nosotros, se agolpan a borbotones en la pantalla de nuestra todavía impecable memoria:

cantor.jpgorgano2.jpg    He aquí el eco bellísimo de aquellos cantos de voces blancas que, perfeccionados mediante minuciosos ensayos, competían con el rumor de los propios ángeles.

entrenamiento.jpgTIB51.jpg   Ved allí aquel formador trienal, bien impartiendo docencia a los jilgueros, ya revoloteando juguetón con ellos en largas jornadas de “escolanía”, mientras la noria de la vida asentaba a cada cual en su destino.

tib6.jpgtib24.jpg    El templo majestuoso que, con aportaciones expiatorias, oraciones y concursos escolares crecía  y  subía piedra a piedra hasta levantar el monumento que casi toca el cielo.

tib21.jpgtib19.jpg    El recuerdo de su iluminación en el año 1962, que desde Roma Juan XXIII inauguró, y que desde Sant Vicenç dels Horts nos preguntábamos cómo podía ser realidad tamaña y mágica hazaña, mientras D. Esteban Casals, profesor de física que era, se las veía y deseaba para darnos explicaciones técnicas, sonsacadas de las intrincadas ondas electromagnéticas que, por su dificultad, no entraban siquiera para el examen.

sabrado corazon2.jpgtib12.jpg    Acullá aquellos encuentros festivos de junio -la fiesta del Sagrado Corazón en el centro- y las incomparables celebraciones de grandes y sagrados eventos.

sagrado corazon.jpgmatersalvatoris.jpg    El recuerdo también de aquellas reuniones mantenidas en la “Mater Salvatoris”, en que algunos de nosotros -precisamente Pep, Luis y yo mismo- con la aportación de artículos -casi siempre censurados- intentábamos en los años sesenta estructurar la edición de la revista del nombre de la montaña y del templo que hoy nos acoge, un contraste entre la ideología tradicional y las últimas aportaciones novedosas del Vaticano II.

tib14.jpgtib13.jpg     Aquellas noches de vela y el festejo no interrumpido, aunque santamente controlado desde la medianoche hasta el amanecer y a la espera de una hora de adoración, llamada por más señas “nocturna”.

tib9.jpgtib15.jpg     El funicular o el tranvía clásicos se quedaban rezagados en comparación con la veloz subida y bajada a pie, saltando por la montaña, con Silverio Laquidain a la cabeza que, como un buen pastor navarro avezado se comía Collcerola con pasos agigantados  dejándonos a todos atrás para desayunar a primera hora, él primero, en Martí Codolar…

organo.jpgtib16.jpg    Aquí yo mismo, desde Ripoll y en una excursión organizada -tenía escasos ocho años- por primera vez mi oído percibió el tono y el timbre de las notas del órgano que luego su armonía me ha seguido fascinando de por vida siendo de los pocos que, entre nosotros, todavía se entretiene en seguir la audición de la obra integral de Bach que, desde cuatro intérpretes de su obra distintos, me llevan por entre mundos de ensueño.

tib231.jpgtib111.jpg     Y a los pies del Tibidabo, la ciudad de Barcelona potente de día y bella de noche, y que, en un alarde  innovador, se me ocurrió un día parafrasear en un artículo de la revista “Claver” de los Jesuitas del Clot aquella página de Cervantes, que como buen castellano, pero muy considerado con la cultura catalana y con la propia ciudad de Barcelona -que visitó en su momento, según dicen los especialistas-, mostró probadamente en el “Ingenioso Hidalgo don Quijote de La Mancha”. Efecivamente, la mejor propaganda que jamás esta ciudad haya tenido, la cantó Cevantes, aún cuando después de las mil aventuras sucedidas, y a los pocos días que el protagonista de la novela sufriera la última humillación precisamente en la playa de la Barceloneta antes de la derrota final y la vuelta a casa, hacia aquel lugar de La Mancha de nombre desconocido:

QUIJ01.jpg   “… y así me pasé de claro a Barcelona…

- on la bona educació, és a dir, el saber estar i conviure, [dicit D. Quijote: “arxivo de la cortesía”],

- l’acollida d’immigrants i de gent necessitada en una ciutat cruïlla de pas, [dicit D. Quijote: “albergue de los extranjeros”],

- la preocupació per la salud i per un digne nivell de vida, [dicit D. Quijote: “hospital de los pobres”],

- la defensa de les essències nacionals [dicit D. Quijote: “patria de los valientes y venganza de los ofendidos”]

- i la relació amable i dialogant entre tota la ciutadania  [dicit D. Quijote: “y correspondencia grata de firmes amistades”]…,

- han de créixer i madurar, dia rera dia, en el marc d’aquesta gran ciutat.  [dicit D. Quijote: “en sitio y belleza, únicas”].

¿UN ENCUENTRO FESTIVO O UNA CELEBRACIÓN TRISTE?

salesià.jpg  cementerio.jpg    La reunión de hoy ha da un salto cualitativo: por lo inesperado y por lo nunca deseado. Por lo lastimosamente vivido, desde el último encuentro, con la muerte a cuestas de nuestro querido compañero Fernando. Por eso agradecemos muy sinceramente la presencia de Lita -su mujer-, de Joan -su hijo- acompañado de su pareja Anna y  Juan, el abuelo quienes, habiéndose desplazado desde Ripoll, nos hacen compañía y nos recuerdan, en vivo, al compañero entrañable que tuvimos.

Ripoll.jpg  05 Sandglass.bmp    Algunos de nosotros tuvimos el honor de visitar a Ferran García , que e.p.d., ya muy enfermo, escuchar sus palabras conmovedoras -“gracias a la formación salesiana recibida soy capaz de soportar todo esto”- y acompañarle, unas semanas después, en la paz de los santos, al funeral celebrado en la Real Basílica de Santa Maria de Ripoll que “plena de gom a gom” - i com a ripollès que en sóc- doy fe que allí se congregó todo el pueblo. El cura párroco había dicho al P. Josep Maria Comadran que hoy también nos acompaña, y que presidió la ceremonia religiosa: “no t’hi entretinguis massa i ves de pressa” (yo no sé por qué manía hay que ir tan deprisa en las cosas importantes y acaso en las que no lo son, ya que el peligro de ir demasiado veloz no sólo puede causar un accidente, sino que siempre oculta el verdadero paisaje). Pues bien, El P. Josep Maria Comadran, escolapio, hoy también está aquí presente. Conoció muy de cerca a Fernando y, después del visionado del “Powerpoint”, nos dirigirá unas palabras. A él, también, nuestro agradecimiento por aceptar a la primera y sin hacerse rogar la invitación que le cursamos para este día y que por teléfono concretamos debidamente.

También estaba prevista la presencia de Victoria García, una hermana de Fernando, actualmente directora de una Residencia salesiana de Zaragoza. Ha declinado su asistencia con estas palabras

mail.jpg “Estimado Miguel Angel: te mando las fechas que me pides. Lo siento mucho, pero no puedo ir. Zaragoza está un poco lejos y se necesita mucho tiempo, la Residencia acaba de empezar y, como ya sabes, soy la responsable. Os deseo un buena jornada, estaré unida a vosotros con el recuerdo. Un cordial saludo Victoria García”.

BIENVENIDA…

bienven1.jpgtrobada05.jpgsaludo2.jpgcruilla.jpgsaludo3.jpgsaludo1.jpgencuentro1.jpg

Y, seguidamente, dispuestos a seguir dando bienvenidas y manifestar agradecimientos no puedo pasar por alto las gestiones de nuestros compañeros Jesús del Villar y David Palacios. Ellos son nuestros agentes de “búsqueda y captura”. Jesús Del Villar por entre el terruño navarro y David Palacios por entre la geografía catalana y tierras allende. Gracias a ellos hoy están con nosotros, por primera vez, José María Ansorena y Josep Roé con su esposa Julia. Bienvenidos seáis a este IV Encuentro de compañeros de D. Bosco. También se encuentra aquí José Nácher Nácher, con su esposa, dos cursos allende el nuestro, primo de Paco, que fiel a nuestros encuentros, se trae siempre algún familiar.

AUSENCIAS…

ausencia1.jpgausencia2.jpgausencia31.jpgausencia7.jpgausencia6.jpgausencia5.jpgabsencia.jpg

Y ahora también toca hablar de las ausencias. He aquí los párrafos más significativos de las cartas recibidas o las expresiones orales que por teléfono nos han llegado pidiendo disculpa por la imposibilidad de asistencia a este IV Encuentro:

cruzroja.jpg   En primer lugar, es obligado hacer una referencia especial de aquellos que sabemos que siguen enfermos:

Antonio Doménech quien, por cierto, aquí en el Tibidabo cumplió el trienio, y que desde Roma y  Verona nos dice:

mail.jpg “Benvolgut Miquel Angel. Gràcies per la teva comunicació en preparació de la pròxima trobada de companys a Septembre. Jo continuo entre Verona i Roma seguint la cura de la quimio. Segurament hauré d’estar així fins Juliol; després, espero tornar a la Inspectoria i recuperar-me per seguir a la vida activa. Si pel Setembre sóc a Barcelona estaré molt content de participar a la trobada. Records a tots els que de tant en tant us trobeu. Una forta abraçada”.

mail.jpg “Benvolgut Josep: Perdona si he trigat a contestar-te però encara estic frequentant l’hospital… Estic acabant encara el procés de la quimio; gràcies a Déu, malgrat alguns inconvenients les coses van bé; sembla, pels resultats de les anàlisis, que la medicació està fent efecte i que a les properes setmanes ja podré deixar la quimio i continuar només amb una cura de manteniment. Això em permetrà poder tornar a la Inspectoria i tenir un temps per recuperar-me. De moment encara haig de continuar entre Roma i Verona. Per això malgrat les previsions no podré participar personalment a la trobada dels companys, pero us recordaré el disabte 20. Dona a tots el meu record i salutació; espero que aviat pugem veure’ns. Bona trobada Antonio Domenech”.

telefono2.jpg Felipe Martínez, uno de los constantes y veteranos de estos encuentros, se encuentra aquejado de un ictus cerebral. Tanto Luis Alvarez, a quien su hermano le telefoneó la triste noticia, como Jesús Montori, después en el coloquio, nos podrán facilitar más información.

telefono2.jpg  José Ma Elia, coadjutor que fue, según información de David Palacios, se encuentra en un estado de salud muy precaria.

A ellos les enviaremos el acta de este encuentro…

telefono.jpg   También cabe recordar a todos aquellos que nos han telefoneado. Y, para no olvidarme de nadie, sigo, como antaño se hacía, el orden alfabético del listado de curso:

telefono2.jpg  José R. Amatriain (Moncho). Ha telefoneado a Josep Ma Llorens i a F. Ballabriga. A mi dos veces: con la intención de ser presente, pero sin asegurar completamente su presencia. Me dijo: «Tiene que nacerme un nieto y mi hija rompe aguas el 14. Toda vez haya nacido vendré, al fin y al cabo, el abuelo tiene poca cosa a hacer con tantas mujeres y resulta ser más un estorbo en estos casos». Nació, pues, el nieto… me recordó que se llamaba como yo -Miguel-, pero lo de -Àngel-, me dijo, que estaba en potencia y ya se vería con el tiempo si alcanzaba el escalafón de los seres celestes. Muchos saludos y abrazos a todos. Recuerdo que su mujer se encuentra bien, pero he de comunicar que, en el mes de agosto pasado, murió su madre. ¡En paz descanse!

telefono2.jpg  Benjamín Aragüés. Que sentía mucho no poder venir por asuntos familiares y que, en compensación y recuerdo de lo bien que lo pasó en la jornada el año pasado, se comprometía, para la próxima, a escribir la “letra” de una jota que me la mandará al efecto que Jesús Montori le ponga “música”. Agradecido por todo y un fuerte abrazo.

telefono2.jpg Alfredo Arizmendi. Ha telefoneado indirectamente porque tanto Àngel Martínez como José Ramón Amatriain me han transmitido su voluntad que consiste: en que tanto Xavier Olivella como yo -y quien quiera añadirse al viaje-vayamos a Pamplona, ¡de una vez! Resulta que una hermana de su mujer, a quien el año pasado conocimos, murió y no se encuentran con ánimos de viajar hasta Barcelona.

telefono2.jpg Ángel Martínez. Tuve una larga conversación con este compañero que se deshacía en agradecimientos por lo bien que lo pasó en el encuentro de Badalona. Incluso me quería enviar algún dinero para sufragar gastos, cosa que me negué en aceptar rotundamente. Me repitió todo cuanto me contó José R. Amatriain, haciéndose eco del ruego de Alfredo Arizmendi. El motivo de su ausencia es que no puede dejar a su mujer que también anda muy delicada de salud. Besos y abrazos.

telefono2.jpg Virgilio Sánchez. También telefoneó excusando su asistencia  y me dijo: “Tengo a mi cargo cuatro personas mayores que no puedo abandonar”. Le percibí con muchas ganas de seguir participando y, para una nueva ocasión, verá si puede estar presente. Nos despedimos con unas palabras en latín, como buen estudioso de esta lengua que era, y aplazamos el encuentro deseándonos una jornada feliz.

telefono2.jpg  Jenaro Villar. Escribió unas letras. Pero también me telefoneo. Se deshizo en recuerdos pasados y preguntó por unos y por otros. Interesándose por quién se había quedado calvo y quién no… Y atendiendo que ha trabajado en los Jesuitas de Pamplona, pudimos hablar largo y tendido sobre aspectos pedagógicos de la Orden, así como de Lorenzo Martínez (dos cursos más joven que nosotros) y con quien coincidí en Lisboa en un encuentro de unas Jornadas sobre “Paraescolares y Projecto educativo”.

Otros compañeros a quienes cabe mencionar, aún cuando no he sido yo el receptor de la llamada, son los siguientes:

telefono2.jpg Javier Ribalta (presente en el III Encuentro, de la mano de David Palacios) y José María Calvo quien, por razones también familiares, según noticia que tiene de él Luis, no puede venir y excusa su asistencia. También Jesús Laborda que se encuentra en Salamanca “estudiando”. Falta en este momento, a la espera que llegue de un momento a otro, Fernando Ballabriga, según me confirmó ayer mismo.

ausencia4.jpg   Sin embargo, de quienes no tenemos noticia aún cuando se supone que han recibido nuestros mensajes o han tenido directa o indirectamente información de los Encuentros, son los siguientes:

F.B.(estuvo con nosotros en el I Encuentro), M.B., J.G., M.M., S.M. (David Palacios ha hablado alguna vez con él), M.O., G.S. (a quien Jesús del Villar lo encontró en Pamplona dándole a la bandurria…), M.Á.F., J.R., J.A., Á.C., A.F. y A.D. que, por cierto, habiendo en listados telefónicos de toda Cataluña un solo A.D.C., resulta que no es el compañero que buscamos. ¡Ah! Supongo que todos recordamos a S.M. -de Mataró- célebre por aquella frase metafísica y digna de ser esculpida en el prólogo de la mecánica cuántica: ¿“Qué es un cero comparado con la eternidad”?

De Víctor Lituma y de Hugo Merino hay indicios indirectos según se desprende de una carta de Silverio Laquidain que leeremos en breve.

mail.jpg  Tenemos un testimonio precioso, escrito por la hermana de Fernando -Victoria García, religiosa salesiana- actualmente directora de una Residencia en Zaragoza: “Voy a intentar redactar lo que me pides: Fernando nace un 30 de mayo de 1941, de ahí su nombre. Es el cuarto después de tres chicas y  después de cuatro años de nacer la más pequeña: Esperanza, Amelia y Victori. Es muy bien acogido y querido, el mimado de todos, es la alegría de todos los tíos y primas. Crece feliz, le gusta jugar al fútbol como todos los chicos de su tiempo. Después de la 1º Comunión se hace monaguillo. (En este pueblo se celebraban grandes liturgias, celebraciones con tres sacerdotes y lo menos doce monaguillos, un buen coro de hombres que cantaban a voces misas muy bonitas). Pronto, cuando cumplió los 11 años, se paseó por el pueblo un salesiano que le cautivó. A mi padre le costó mucho pero le dejó que fuera a estudiar. Yo era todavía pequeña y vivía mi vida y sólo recuerdo que no tendría a nadie para pelear. En realidad fueron varios años que al no vivir en familia hizo que perdieran las relaciones de hermanos y más cuando a los 22 años me marche a Tortosa para prepararme a ser salesiana. Hubo años en que no iba yo a casa (ocho años seguidos sin ir a la familia…) el  cariño no se pierde pero… Mi padre murió de accidente y fue un golpe fuerte, todo nuestro cariño se vertió sobre mi madre. A los nueve años muere mi madre y entonces los hermanos nos unimos para conservar el cariño y la familia. La corta enfermedad de mi hermano ha sido un duro golpe para todos, mis hermanas y mis sobrinos (no cuento aquí el dolor de Lita, su mujer y de Joan, su hijo). Fernando ha sido el tío de Mª Victoria, Fernando y Mª Jesús. Cariñoso con sus sobrinos y siempre cercano. Nos ha dolido mucho su muerte y es pronto para darnos cuenta de que no llama por las fiestas, no felicita los cumpleaños y otros detalles para todos. A mí me duele mucho su marcha que se ha escapado delante de tus narices y sin poder hacer nada. Todavía no tenemos mis hermanas y yo serenidad para hablar de él. Nos duele mucho y le echamos mucho de menos. Mis sobrinos me dicen: “es que no puedo quitármelo de la mente todo el día lo llevo en el pensamiento”. A mí me cuesta aceptar su muerte. ¿Por qué él el pequeño y el único hermano? Esto es lo que yo siento y estoy viviendo…”.

carta.jpg   Por otra parte, respecto de cartas y/o mensajes recibidos, rescato únicamente los de aquellos compañeros que han declinado, por una razón u otra, su presencia en este IV Encuentro.

mail.jpg  Carlos Garulo. “Querido Miquel Angel: Me alegran siempre tus noticias. Tu magnífico servicio -y el de Luis y Pep- nos permite estar en contacto los unos con los otros: sirva una vez más un gracias grande-grande-grande, que nunca os podremos pagar. En su momento ya hice saber a Pep (y, me parece, a ti también) que esta vez tampoco podré estar con vosotros. Para esos mismos días, y hasta final de mes, tengo previsto estar en India con compromisos de mi departamento. Y otro tanto me sucederá en Brasil durante la segunda quincena de octubre y a caballo de noviembre. Os deseo a todos los mejor. Transmíteles mis saludos, y seguid manteniéndome informado. Un fuerte a brazo”.

mail.jpg  Casimiro Bodegón a Pep. “¿Cuándo es la reunión? Ando despistado y ocupado. Si es en octubre, casi seguro que puedo. Dime algo a vuelta de correo”.

mail.jpg  Silverio Laquidain a Pep. “Acabo de leer la comunicación de Miguel Ángel Bosch. Por supuesto que no voy a poder viajar para esas fechas. Estamos ya en  pleno trabajo de la Universidad y con la evaluación externa con fines de acreditación, para esas fechas. (Ahora estoy en la Universidad en el Departamento de Evaluación). Ya me jubilé del magisterio público, pero con aquel sueldo no alcanza para sobrevivir, por lo que debo seguir buscando otra forma de redondear el presupuesto. Además tengo cinco horas de clase en la misma Universidad Católica. Hace mucho tiempo que me había desconectado… Miquel A. Bosch escribe la frase “Tempus omnia fert, sed et aufert omnia tempus”. El tiempo nos ha dado muchas cosas por hacer y que se hicieron en su “tiempo”, pero que ahora no necesariamente nos las está arrebatando ese tiempo, ya que las estáis rememorando en cada encuentro. Se me hace que es muy corto el tiempo dedicado al encuentro si se considera que son muchos años de convivencia colegial. ¡Cuántas anécdotas agradables y del signo contrario aparecerán en la conversación, pero cuántas seguirán encerradas en la tránsfuga” memoria! Envío esta pequeñísima comunicación a vosotros, los organizadores, porque estoy seguro que en el encuentro habrá un momento en el que se comentará sobre los físicamente ausentes. Ahí es cuando, solicito, que se presente mi saludo cordial a todos los compañeros, tanto de mi parte como de los otros dos colegas ecuatorianos que permanecieron en Martí-Codolar. Quiero reconocer públicamente que en las fotos que me llegaron por email, no alcanzo a reconocer a algunos compañeros. Mis cualidades como fisonomista no alcanzan el aprobado. Y es que viendo las calvicies pronunciadas de algunas testas y el blanqueo nival de otras, me tienen totalmente confundido. Quiero agradecer, una vez más, el CD’ que me hicieron llegar el año pasado por medio de mi hija. Lo volveré a revisar. Me ha sorprendido Miguel Angel con su capacidad de expresar los sentimientos. Recuerdo que cuando estábamos en San Vicente, no era de los que hablaban mucho. Ahora reconozco que sí lo hacía hacia adentro y por ello saca tantas excelentes reflexiones. Mucho se parece a lo del evangelio (Mat. 13, 52). Un fuerte abrazo a todos. Recuerden a los que estamos lejos en el espacio, que no por eso quieran aplicarme aquel refrán que dice: “Lejos de los ojos, lejos del corazón”, porque hay otro, en latín: “Annorun vinum, solius vetus et vetus aurum”, que lo quiero comentar como que la amistad de los amigos de antaño vale más que el oro viejo y que el vino añejo.  Y que aunque no rime bien, sí es verdad su contenido. Un abrazo a todos los presentes y a los ausentes de la próxima parada en el Tibidabo”.

mail.jpg  Armando Bueno. “Apreciado Miguel Ángel: Tus cartas constituyen siempre un olor a recuerdos añorados. Siguen siendo el cordón umbilical que me ata, a pesar de la distancia en el tiempo y en el espacio, a todos y cada uno de vosotros, mi verdadera familia durante casi una década. Gracias por esas noticias siempre frescas y atractivas con el ruego de que no te canses en seguir siendo uno de los motores de nuestras relaciones. Me alegro de vuestra reunión de este año en un lugar tan emblemático y significativo para nosotros como es el Tibidabo,  pero yo no podré asistir a ella… sabed, no obstante que estaré tan ligado a vosotros como si estuviera físicamente ahí. Quiero que transmitas a todos y cada uno de esos queridos compañeros el deseo de que paséis una jornada de auténtica armonía y que os impregnéis de nuevo de aquellos valores trascendentales que nos inculcaron en nuestra niñez y adolescencia. Sed felices y sembrad la felicidad a todos los vuestros. Un fuerte abrazo de vuestro compañero y amigo”.

mail.jpg  Jenaro Villar. “¡Hola Miguel Angel! Un saludo “fraternal” y lleno de recuerdos bonitos de tiempos lamentablemente lejanos pero entrañables. Ya te comenté que tenía dificultades para acudir a la cita del 20 de septiembre. Ante la imposibilidad de estar presente me uno en la distancia a todos los que allí os juntéis y mi recuerdo estará con vosotros. Tengo ganas de dar un fuerte abrazo a todos los que he revivido en mi memoria al leer la lista de los que a lo largo de unos años formamos un grupo que nos marcó con un sentimiento y unas vivencias que no se pueden borrar y permanecen de una forma muy especial. Saludos a todos y a ver si la próxima os puedo ver. Un fuerte abrazo”.

mail.jpg  Francisco Arana. “Hola, te escribo de parte de Francisco Arana para comunicarte que no podrá asistir a la próxima reunión. Espera que te hayas recuperado… Saludos afectuosos para todos”.

mail.jpg  Sixto Moriones. “Por el momento me es imposible participar en esas reuniones, pero espero que el año que viene pueda coincidir. Mientras tanto, mis saludos a todos, aunque después de tantos años ya tengamos pocos recuerdos. Al menos yo que soy desmemoriado. Gracias por seguir insistiendo conmigo a pesar de mi silencio”.

mail.jpg  Gumersindo Valero. “Recordado Miquel Angel: Quiero, en primer lugar, disculparme por no haber contestado antes a tu anuncio sobre el próximo encuentro. En segundo lugar alegrarme de tu recuperación y de las buenas noticias sobre el estado de tu tumor. No supe que te hubieran intervenido. El no haber contestado ha sido debido a que al no tener aquí una ocupación concreta, todos han descargado en mí todas aquellas ocupaciones que les sobraban y he estado más ocupado y preocupado de lo que yo creía. Para acabarlo de arreglar se ha cumplido lo que decía la canción de que los viejos rokeros nunca mueren y me han nombrado director de la Casa de Burriana. ¡Qué te parece! Yo ya estaba convencido de que eso se había acabado y estaba preparado para una vida serena y tranquila, pero ya ves la jubilación que me espera… Ni que decir tiene que espero estar en el encuentro y espero sobre todo que nada lo estropee. No te puedo decir, pero ya sería casualidad que hubiese una reunión de Directores en esas fechas ¡espero que no! Así que cuenta conmigo. Saluda a los organizadores, Pepe y Luis, de modo especial; ya sabes que guardo el mejor de los recuerdos y  gratitud hacia vosotros y no puedo ni quiero olvidar todo lo que me ayudasteis. Espero veros pronto y tú cuídate y ponte cuanto antes en las mejores condiciones. Un abrazo agradecido”.

mail.jpg  Benito Jaso. “Agradezco la comunicación y en primer lugar os comunico que me es difícil asistir al encuentro ya que, como en otras ocasiones, coincide con la fiesta de la parroquia y más este año que celebramos el 75 aniversario. Si puedo participar en el algún acto lo haré pero ahora no puedo asegurar ni confirmar nada. Sí que lo siento no poder asistir y al mismo tiempo me parece una iniciativa magnífica la de encontrarse. Repito: si puedo participar en algo lo haré. En segundo lugar me comunicas que os extrañó que no estuviera en el funeral de Fernando. Lo sentí mucho… La madre de Fernando es prima hermana (a pesar de la diferencia de edad) y además era la sobrina preferida de mi madre, con esto está dicho todo. Después del funeral,  al que no pude asistir, me puse en comunicación con sus hermanas […] Me alegro que me hayas preguntado por este asunto ya que así  he podido dar una explicación. Un saludo cordial”.

mail.jpg Marcelino Blanco. “Amigo Miguel Angel: A lo mejor no te habrá llegado mi mensaje porque no he recibido respuesta pero de todos modos el mío de hoy es comunicarte que no podré asistir al encuentro […], así que con todo el sentimiento les trasladas a los compañeros mi deseo frustrado de estar con vosotros. Queda en pie mi invitación de siempre para que paséis por casa.  Escucho con frecuencia los maravillosos compacts que tuviste la gentileza y el buen gusto de regalarme. Adiós amigo Miguel Angel. Marce”.

mail.jpg  Emilio Linaje. “¡Hola, Miguel Ángel! ¡Enhorabuena por tu recuperación! ¡Cuántos pensamientos valiosos y suculentos sobre un tema tan “intemporal”, como el tiempo! ¡Cuánto sabes! Es bueno que siga habiendo alguien que piense profundamente en temas siempre actuales, acerca de “la vita brevis,  carpe diem, festina lente, numerus motus…” y que nos los transmita de forma tan amistosa  y técnico-literaria […]. No veo posible acudir este año al IV Encuentro, aunque me agradaría enormemente. Deseo que gocéis de ese día, al menos, como lo habéis hecho los tres años anteriores […]. Un cariñoso saludo a todos los compañeros que compartiréis el día 20. Un añorado saludo y un abrazo para todos y  cada uno. Y, tú, ya sabes dónde encontrarme para lo que desees. Emilio”.

mail.jpg  Juanito Montesinos. “Hola, Miquel Ángel. Una vez pasado San Juan y terminados los exámenes de nuestros alumnos de la Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir me pego al ordenata para seguir en conexión directa contigo.

1.- Gracias por tus largas, ordenadas  e interesantísimas comunicaciones. Las leo con verdadero interés como pienso que deben hacer todos los compañeros.

2.- Te comento un poco, si te parece bien, lo que nos pones en tu anterior correo de distribución general: “De vez en cuando se descuelga Juan Montesinos (siempre tan atareado)”. Te doy las gracias por ponerlo. Con Luis y con Pep, quizás he mantenido más intercambio, lo que pasa es que cuando los temas, medio se han hablado, pasan a un segundo plano; hasta que surge un nuevo hilo y retomamos el diálogo. Contigo, algo menos, pero creo que podremos reengancharnos en el intercambio, que pienso será interesante y útil.

3.-Sobre mi presencia en los encuentros. Informé con detalle a Pep sobre mi problema en el mes de Septiembre y no quiero repetirme. Justamente es el mes donde se juntan todas las actuaciones más importantes contratadas desde hace años. No es cuestión de “elegir” entre ir o no ir al encuentro de compañeros, sino de seriedad “laboral” con los compromisos adquiridos. Propuse entonces que se pensara en otra posible fecha, fuera del mes de septiembre, pero pareció conveniente mantenerla porque convenía a la mayoría. Aceptado lo cual, cada uno hace lo que puede. Y yo el 20 de Septiembre no puedo estar con vosotros, sintiéndolo y lamentándolo mucho. Ten por cierto y no lo dudes que me apetece un montón estar ahí, más, pensando que algunos de los nuestros (cuatro ya) nos van dejando y no nos podremos ver más con ellos aquí en la tierra.

4.- Me encantó la información sobre las publicaciones de Carlos Garulo. Sigue siendo un genio en el arte de la edición. Que continúe así. Intentaré hacerme con estos libros suyos. ¿Podremos?

5.- Muy sabrosas las alusiones “quijotescas” a la ciudad de Barcelona. Me han encantado por lo que supone de trabajo investigador literario, aplicación sociológica, y conexión informativa y mental para la reflexión de todos los ciudadanos que quieran pensar. He disfrutado un montón. Gracias por incluirlas, Miquel Ángel.

7.-Que sepáis “el trío de ases”: Luis, Pep y tu, (que os estáis batiendo el cobre por la prosecución de esta rica experiencia de los sucesivos encuentros de antiguos camaradas), que os agradecemos sinceramente cuanto hacéis por el proyecto. Y si a lo largo de los días veis que decae nuestra admiración por vuestra desinteresada dedicación y esfuerzo… Apaleadnos, porque no somos dignos de vosotros. Y fin, por ahora. Continuará. Un fuerte abrazo. Y saludos a todos”.

PREPARACION, OFRECIMIENTO, GOCE DEL ENCUENTRO

organizacion1.jpgorganizacion2.jpgconsells01.jpgsugerencias2.jpgfelicidad.jpgsugerencias1.jpgpulgar.jpg

Y hasta aquí el “resumen” y la “letra”, la palabra de todos los compañeros que fuimos y somos. Pienso, por otra parte, que si yo -Miquel Àngel Bosch- me encontrara en una situación de imposibilidad física de poder acudir a un Encuentro como éste, qué no escribiría o qué dedicatorias no proporcionaría a cada uno de vosotros. Sin duda que en lugar de una Jornada de Encuentro la convocatoria tendría que programarse para tres o cuatro días… Con ello quiero decir que los organizadores, Luis, Pep y yo mismo, junto con todos quienes se interesan y que con sus orientaciones o sugerencias nos transmiten su pensar, tratamos de preparar, ofrecer y gozar lo mejor que podemos los sucesivos Encuentros. No caben agradecimientos. El hecho de organizar cada uno de los Encuentros nos satisface plenamente, seguimos y seguiremos en la brecha y bien podemos decir con D. Bosco que “con salir al teatro,  ya basta y no se necesita otra compensación de más”.

Con todo, y antes de acabar, algunas consideraciones y propuestas:

libertad.jpgmanos.jpg  VOTO DE CONFIANZA

Hemos de pedir a la asamblea vuestra confianza para que, en lo sucesivo, tengamos manos libres para orientar estos Encuentros a buen fin. Es decir, tenemos peticiones para celebrarlos en Pamplona, Zaragoza o Valencia. Sin embargo, a nadie se le puede pasar por alto que todo este trabajo, el de diseñar la infraestructura y el de perfilar los detalles, conlleva dedicación, tiempo e inquietud. Y digo esto porque en si aceptamos realizar, para el próximo año, el Encuentro fuera de Barcelona ello puede traer sus dificultades, a no ser que alguien cogiera la responsabilidad “in situ” y entre unos y otros, desde la distancia y en este caso, nos veríamos capaces de trasladarnos con todo el equipo a otra ciudad… Pero entendiendo que las comunicaciones y la infraestructura que puede ofrecer BCN no tiene nada que ver, por ejemplo, con Burriana, a pesar que Gumer estaría encantado de ofrecernos el pan, la sal y la cebolla. Lo pensaremos…

excursiones.jpgLes Courriers Catalans.jpg   ENCUENTROS ANUALES Y LIBERTAD PARA OTRAS PROPUESTAS

Estos Encuentros de Compañeros que el año pasado convinimos en seguir realizando con una periodicidad anual, no están reñidos -por otra parte- con las posibilidades turísticas que Mariano Blanco nos ofrece por aire, mar o tierra y que, superada su dolencia, sigue organizando admirablemente y a buen precio. Supongo que en el coloquio, o bien en la sobremesa, nos dirá alguna palabra sobre todo ello…

comunicacion.jpgintercomunicacion.jpg  LA RECIPROCIDAD EN LA COMUNICACIÓN Y SUS VENTAJAS

Una cosa nos preocupa: que generalmente no percibimos la reciprocidad de comunicación con la rapidez que quisiéramos con la posibilidad que hoy en día nos ofrece el correo convencional, el teléfono, el móvil o el correo electrónico. A la hora de organizar el Encuentro se precisa exactitud para poder contratar los servicios externos -por ejemplo, el número de comensales ante las empresas de restauración-, sin que luego al final y al sacar la cuenta hayamos que dividir por el número de asistentes el precio total y tengamos que abonar entre todos una ausencia no confirmada y entendida como presencia o debamos repartirnos los panes y los peces ante una presencia de última hora que, en todo caso, bienvenida sea! Ya comenté en su momento que actualmente,  no existe aquella “cocina salesiana” tan típica -“made in..”.- de los venerables coadjutores e incansables cocineros (como el Sr. Joan Auledas en Sant Vicenç dels Horts, el +Sr. Juan Llabrés en Gerona o el +Sr. Mas en Mataró) o la de aquellas santísimas monjas salesianas escondidas detrás del torno separador entre ellas y el mundanal, nosotros incluidos. La cocina salesiana, pues, ya no es lo que era… y se surte hoy, por lo general, de empresas externas, a través caterings, que hilan o cocinan fino y quieren conocer números exactos y con días de antelación para la rentabilidad de su negocio. En resumen, y hablando en broma, se confirma todo lo dicho con un buen ejemplo que incluye un claro “concepto” y la correspondiente “anécdota”: Que quien o quienes para antes de los días fijados no hayan formulado la solicitada reserva y aparezcan de improviso, tráiganse el hatillo con el bocadillo de jamón y la gaseosa caliente. 

calendario2.jpgoctubre.jpg   OTOÑO VERSUS VERANO PARA NUEVOS ENCUENTROS

Hemos decidido trasladar los sucesivos Encuentros para el mes de octubre, pasada la fiesta del Pilar. De esta manera, las vacaciones veraniegas quedan distanciadas y los organizadores dispondremos de más tiempo y comodidad para la realización de nuestro trabajo. Habrá pasado el verano y el mes de otoño también resulta acogedor.

Finalmente, otras dos consideraciones de interés:

cancionero2.jpgcancionero31.jpg CANCIONERO SALESIANO

Me he entretenido en un “corta y pega” que en la sobremesa nos será de utilidad. Se trata de algunos cantos recortados del famoso “Cancionero” de D. Luis Cutillas. Cantaremos el texto musicado, que Jesús Montori acompañará al piano, mientras leeremos entre líneas la otra letra que, bien pulida y recortada, -¡angelitos! jamás pudimos sospechar. Todavía recuerdo al respecto, y valga para poner un ejemplo, como cuando José Luis Alós cantando aquello de “Alepo, la gran ciudad…” de la zarzuela de “El Niño Judío”, al término de nuestros estudios smujer. Pero la mujer de sus sueños llegó después y, con el tiempo, cambió “la gran ciudad de Alepo” por su estimada esposa “Teresa”. Y es por ello que -cosas de la vida- la censura de tiempos pretéritos no pudo con el misterio del amor…

web.jpgordenador.jpg  INTERCAMBIO: PROPUESTA DE UNA PAGINA WEB / BLOC

Sería interesante poder comunicarnos un poco más y expresar nuestros pensamientos y vivencias en un intercambio productivo a través de una página WEB. En alguna ocasión ya he lanzado esta idea que, por lo demás, soy consciente que se trata de una sugerencia compleja. Sin embargo, yo ofrezco -para todos- la mía. Al comienzo he hecho referencia a la cual y, realmente, si alguno se deja cautivar por las ventajas que ofrecen las aplicaciones informáticas, de buen seguro que su interés y dedicación aumentará en proporciones geométricas. Dejo, pues, abierta al aire esta oferta por si alguno, interesándose, se apunta a esta excursión. Activándose uno en estas novedosas técnicas informàticas, jamás pensadas ni soñadas, encontrará un buen y eficaz remedio de prevención para el terrible Alzehimer. Aún cuando se trata de medios únicamente para facilitar la comunicación y la vida. Pero vale la pena introducirse en ellos, de  tal manera que, parafraseando a Platón en “La República” cuando explica el “Mito de la Caverna” -entre la tensión del “mundo sensible” que sólo son sombras y la del mundo “real” que son las ideas- dice:

 

mite1.jpg   “Imagina’t, Sòcrates, uns homes en un antre subterrani com una caverna amb l’entrada que s’obre cap a llum […] s’assemblen a nosaltres i […] creus que hauran vist res més que les ombres projectades pel foc cap al lloc de la cova que hi ha al davant seu?[…]

-No pot ser de cap altra manera si estan obligats a mantenir llurs caps immòbils tota la vida. […]

mite3.jpg   Examina ara què els passaria, a aquests homes, si se’ls deslliurés de les cadenes i se’ls guarís del seu error […] i si fos obligat a caminar i a mirar cap a la llum, en fer aquests moviments experimentaria dolor, i a causa de la llum seria incapaç de mirar els objectes, les ombres dels quals havia vist. […]

mite4.jpg   Si a aquest mateix l’obliguessin a mirar el foc, els ulls li farien mal i desobeiria, girant-se una altra vegada cap a aquelles coses que li era possible de mirar i continuaria creient que, aquestes, són més clares que les que li mostren. […]

Si aleshores algú l’arrossegués, per força, pel pendent abrupte i escarpat, i no el deixés anar abans d’arribar a la llum del sol, no és cert que patiria i que es revoltaria en ser tractat així, i que, un cop arribat a la llum del sol, s’enlluernaria i no podria mirar cap de les coses que nosaltres diem que són vertaderes? […]

mite5.jpg   -Necessitaria acostumar-s’hi […], però finalment podria mirar el sol, no tan sols la seva imatge reflectida […] i podria començar a raonar que el sol és qui fa possibles les estacions i els anys i és qui governa tot el que hi ha en l’espai visible […]”.

 

claroscuro.jpgclaroscuro2.jpg   Pues de ello se trata: toda vez que se ha visto la luz, a pesar de la dificultad que entraña soportar inicialmente tanta claridad, quedarse en el mundo de las sombras, resulta ser un despropósito.

 

 

Y acabo. He cubierto el cupo y, si no se me requiere, estando a la disposición de todos y de cada uno, permaneceré callado. Así, pues, agradecido por lo que he observado de cada uno de vosotros mientras os leía estas cuatro cosas que me ha tocado en suerte de exponer: “Conticuere omnes intentique ora tenebant / ”Callaron todos y tenían sus rostros atentos”. Por todo ello, ¡muchas gracias!

GRUP-02.jpg

Barcelona / Tibidabo, 20 de septiembre de 2008

« Entradas anterioresEntradas siguientes »

Gestionado con WordPress